100% Correr

Nou temps.

2012-01-21T02:37:00.001-08:00

Feia dies que ho estava esperant, al final s’ha confirmat la gent de Lafuma. Marca de roba esportiva que últimament s’està obrint mercat entre el mont del Trail-Runing.
M’han oferint desprès dels bons resultats de l’any passat. Signar un conveni de col·laboració i com no podia ser d’un altra forma e acceptat.
Crec que pot ser molt bo per als dos.
Esperem que els resultats acompanyin i les Ultres es succeeixin…

GR10 Xtrem'12

2012-01-19T12:29:00.001-08:00

La crònica es podria titular perfectament; Crònica duna mort anunciada…
Dos setmanes abans de la carrera en una mala ratxa d’entrenament, per culpa d’un poc de febre, ja començava a repetir-me haver-me inscrit un altre cop en la cursa.
Les dos primeres vegades havia anat molt be i tenia ganes al tractar-se de la primera de l’any.
Ja tinc clar que haig de fer l’any que be, tranquil·litza els ànims en mes entreno durs i solitaris a mode de penitencia.
La cosa no pintava be, ja des de començament les cames no tenien ganes i el cap estava en un altre lloc. Les primeres posicions eren al abast meu i la tentació grossa.
En poc mes de 2hores es farà de dia i la cosa canviarà de punt de vista. El cap de la cursa ja fa estona que a marxat sol sense gaires problemes, jo segueixo la rodeta del Salva Calvo, home experimentat i segur de si mateix. Un grup de 6 corredors ens em posat d’acord per anar tirant i entre ells cares conegudes. El Lucas, tercer classificat del’any anterior ens va indicant el camí.
Primer control i ens disgreguem un poc per la pista, jo em quedo darrera, ja arriba el final de l’aventura per avui. El meu calvari comença a falta de 8 kilòmetres de Gatova on per desgracia meva se que m’espera el Juan Antonio. Tinc una retirada fàcil “craso herror” ja no li fico voluntat en continuar.
Seguirem al Xaneta que ell es de gasoil i segur que arriba al final sense mes pena ni gloria…
Al final com se sol dir de les derrotes s’aprèn, que de les victòries no.

La primera de l'any.

2012-01-08T10:22:00.000-08:00

2012-01-08 comença el entrenament, una altra vegada toca matinar. Sessions de entre setmana en allunes, tirades 1 hora. Cap de setmana de tirades mes llargues, entre 2h i 4h, de moment.
Posem el cap i el cos al seu lloc. Tots aquestos anys corrent i ja en a 4, e intentat introduir alguna cosa nova al entrenament, per allò de cobrir monotonia i rutina.
Material, qualitat d’esforç, abdominals i estiraments. Coses molt important que poc a poc a passat a formar part de la rutina diària. Notem com millorem i cada cop en volem mes i mes. Els temps quant ets principiant son relativament fàcils de millorar, però quant arribes a un punt que pots seguir un ritme molt mes elevat ja costa molt de mantindré. Probes noves formules, canvies els hàbits alimentaris i tot i això notes com millores, física i personalment.
Es fantàstic com cada any ens podem reimventa en un nou esportivament i les coses que l’any anterior en semblaven d’una manera, ara es pot veure d’un altra…Jo sempre e estat del pare que les persones no canvien, sinó que n’aprenen i milloren. De segur podem estar molts anys innovant per a millorar.
Degut a un constipat mal curat que encara arrastro del 2011, no e pogut fer la qualitat d’entrenús que agües volgut i per això es una incertesa com em trobaré en la primera cursa de la temporada, GR10 Xtrem, es la seva tercera edició i cada cop esta millorant mes. De segur serà l’ultima vegada que la corria ja que de cara a la pròxima temporada bull provar coses noves. Per això mateix tinc la necessitat imperiosa de retrobar-me en mi mateix i lluitaré per acabar-la content.

L'ultim de l'any.

2011-12-31T08:59:00.000-08:00

Una setmana de vacances, quans de plans que podem fer?
Això es el que pensava fa mesos a traç i arribat l’hora de la veritat “xasca”
Constipat i al llitet, a fer bondat, en 38’8º de febre, res d’entrenús, avançar faena i tot això.
Al final cap al dijous lla es veia un poc millor la cosa i em trobava millor.
I com sabia que el company Alfareta i l’Emilio volia fer alguna cosa els vaig proposar pujar de “tranquis” a la Torreta 768m (Montsià). Punt d’encontre de molta gent. Sabia que el club d’Amposta tots els anys i van, a despedir en la millor companyia possible l’any. Bons amics, cava, un grapat d’anècdotes i de histories passades.
Dons be a les 9h del mati ja estàvem en el cotxe cap al pàrking de les antenes de Caldea.
Aparquem i cap amunt, en poc menys de 1h30 ja hi érem.
Em parat a l’altura del mas de Rosaleda a parlar en dos homes. Coneixedors de la Serra, ja que pertanyen a un dels oficis mes antics (pastors). Cada cop es pot beure menys per aquestes terres.
L’ambient es espectacular en arribar, mes o menys 30 persones am una passió comú, l’amor a la muntanya i els espais naturals.
En el moment oportú s’uneix al brindis l’amic Sisco que puja corrent per les crestes en la gosa.
Hi ha que dir que cada cop es superen. Enguany fins i tot han fet un cremadet, amb el Ron, el sucre, el cafè i la cassola de terra. I la varietat de pobles es també destacable.
Ampostins, Rapitencs, Canareus, Sant Jaumengs i fins i tot de Vallderrobles.
Desprès de dos anys seguits trobant-los i prenent el cava de gorra, hem quedat que si tot va be i tenim salut (com dirien les persones grans). Tornarem a pujar i aquest cop si durem la nostra part de contribució al fondo comú. Ells es diuen els DESAKATOS i formen una pinya molt ben avinguda, pot ser algun en tindria d’aprendre...
Llavors fins l’any que be al mateix lloc i a la mateixa hora.
Desprès tranquil•lament em tornat fins al cotxe, en moltes mes risses que a la vinguda i algun entropesso que d’altre. A tots els corredors dir que penseu esta nit de col•locar el conta kilòmetres a cero i als muntanyesos, que la filosofia de vida que dúiem es la que ens forma com a persones fortes de me’n i cos.
El secret no esta en les cames, sinó en la força de sortir a córrer.... (Kilian Jornet)

Projectes i sensacions.

2011-12-17T06:26:00.000-08:00

A falta de menys de 15 dies per a finalitzar l’any, la gent te ganes de moure’s. Just a hi dia 16 obrien les inscripcions de la UTMB, cursa de les curses. En arribar a casa desprès d’un dia com un altre de treball miro el Facebook i llegeixo que ja hi han mes de 1800 persones (pre-incrites). El primer que penso, es que per això no hi ha crisis o si no feu números a 50€. Aquella gent han fet caixa a 8 mesos vista.
Però avui com no podia ser d’un altra manera l’he fet jo…
Ja feia temps que els companys o teníem parlat, aquest any tornàvem, desprès del desastre del 2010. Tenia que ser en una ocasió especial, 10é aniversari de la cursa i el Kilian no i serà. Sempre pot donar una motivació especial saber que el numero“1” no i serà.
A mes tenim un compte pendent en la que diuen es la prova reina, deu ser de les marques, perquè hi ha de tan boniques o mes. Però no deixa de ser el mundial de les Ultra trails.
Dos curses de llarga distancia, les típiques 4 Maratons seguides per muntanya. Son a falta de 7 i 8 mesos respectivament les que ja tinc pagades. Una la Ronda dels Cims i l’altra la nombrada UTMB.
A les dos, les vull planificar d’una forma molt especial, per que ho son… En el 2010 intentant completar l’itinerari de la Mític (Andorra UT) a lla per el kilòmetre 55, vaig plegar gàbies amb el cap catxo i cap a casa. I l’altra suspesa la cursa en el 32 km per forta climatologia adversa.
Per tot això tinc que millorar mes si es pot en l’aspecte psicològic, físic i material.
Manera d’aconseguir-ho, poc secret. Disciplina, esforç i hores de soledat.
Al estil de ( l’any passat x2). Tots aquelles jornades en les que l'hi he donat la benvinguda al dia des de una posició ben alta i en 2 horetes ja a les cames.
D’aquesta manera i per a que tots els que al igual que jo teniu ganes de somiar en que l’any vinent sigui ple d’èxits morals i físics, poseu-li ganes i no vos deixeu enganyar per el mal temps, feu com jo bona cara… BON NADAL I PROSPER ANY NOU 2012.

Desentrenant.

2011-12-07T08:37:00.001-08:00

Després de uns dies pensant. Esta setmana he tornat a emprendre la marxa. Uns dies que m’han donat temps de reflexió i de lligar moltes coses soltes. Preparar la temporada mai es cosa de un i sempre tens de demanar mes d’una opinió encara que no es vulgué.
He preparat un calendari, he mirat algunes dates i encara a l’espera de tenir el calendari de festes a les mans, la cosa lla pren forma.
Aquest mes de Desembre farem gaire be les inscripcions mes fortes de la temporada, ja sigui econòmicament o respecte als kilòmetres, la llicencia, alguna novetat de cara al material per no patir mes fred.
Per això aquest últims dies e pegat tant la tabarra a la gent que me coneix i corre em mi algun cap de setmana.
Quina cursa farem?
Quin repte final ens proposem?
Es possible completar algun circuit?
Molt ja ho tenim decidit, jo soc un d’ells…
Per això aquets últims dies els he gastat ...desentrenant, compartint hores en companys, comentes la jugada, descobrint noves rutes, senderes oblidades, provant el material nou i sobre tot retrobant-me a mi mateix en la sensació quasi oblidada de gaudir de la muntanya. Sense les agonies de dur un dorsal, ni un cronòmetre que t’aspri’m el cervell.
Gaudint del sol dels dies curts de l’hivern.
Però com som així,en aquets mon globalitzat tenir tot controlat i ben lligat havent de prevenir tot un any per davant i dur un futur predeterminat.
Com diu la Mireia “Cada pas un nou repte”

Perfils

2011-11-27T08:54:00.001-08:00

De cara a l'any que be, estos son alguns dels perfils que ting pensat enpendre.

2011-11-18T23:07:00.000-08:00

Desprès d’un nou curs a puntet d’acabar es ara moment de treure conclusions i de valorar tots els esforços resultants.
Am un total de 9 Ultres i 3 curses he fet crec jo un salt qualitatiu, ja de forma mes directa en el moment de elegir les probes i com a resultat final en la manera de executar-les. Com diu el meu company Alfara no es qüestió de cremar gasolina per res.
A principi de temporada varem fer el calendari conjuntament per decidir quins eren el volum de kilòmetres i les distancies assolir. Tres Ultres de preparació a principi de temporada, per allò de començar a agafar ritme, com si desprès no en duguérem prou de ritme… I la I Lliga Catalana de Curses d’Ultra resistència serien el propòsit per a arribar de la millor manera i estrenar una distancia per a mi nova.

El Grand Raid des Pyrenées, una cursa que recomano a tothom fer alguna vegada, prop de casa i sense massa massificacions, serien el punt i apart de la campanya d’estiu, per entrar de ple en la part final de la Lliga.
Unes curses de muntanya entranyables per a mi, com la de Catí i Alcanar per a continua en la sang calenta i el cap fred. I de propina la competició d’Ulldecona, per allò de que es a prop de casa.

Un més desentrenat i a tornar a la carga, no sigues que ho perdem tot.
Resum:
Ultres+Curses+Entrenaments: 4205km 61409m+ 387h
GR 10 Xtrem
UT Les Fonts
UTST
UTBCN
UT Coll de Nargó
Nuria-Queralt
UT L’Emmona
GRDP
UTSM
Cursa de Catí
Cursa d’Ulldecona
Pujada al Montsià

Recull de fotografies (I Lliga Catalana de Curses d'Ultra Resistencia)

2011-11-12T13:35:00.000-08:00

V Cursa de Ulldecona

2011-11-03T12:04:00.000-07:00

Desprès d’uns dies de repòs total, ja tornem a la carga. Encara no es massa tard per a contar un poc com em va anar la cursa d’Ulldecona.
Tot era un incògnita ja que la setmana anterior havia participat en la UTSM i no sabia com estava de forces.
A priori una carrera així, tant prop de casa em sabia mel deixar-la passar sense disfrutar d’un bon matí de diumenge en companyia de bons amics i companys.
Valia la pena provar el cos. Així que desprès de fer d’inscripció corresponent començo a mentalitzar-me.
Pujem cap a Ulldecona el Xaneta i jo, a diferencia de molt de dies avui arribem prompte (sols faltaria) estan al costat de casa.
Comencem a trobar cares conegudes i recollim el pitral, a canviar-nos per la roba de faena i cap a la línea de sortida. Si no han canviat molt el recorregut l’any passat, vaig fer el tresat la setmana següent de disputar-se la proba jo sol i confiant en la memòria el recordo prou be.
Sortida, carretera cap al castell, un baixada i remuntem cap a les antenes, un altre tros de baixada per pista, bruixes i una cinta creuada en la sendera (obra d’algun graciós) ens despista per uns moment. Tornem a la carga i arribem a les pedreres, saltem la serra de l’Ermita per la zona de les vies d’escalada. Sortim en busca de la ultima pujada per els abrics am pintures Rupestres, un camí que sols obrin per a nosaltres aquest dia de l’any.
Baixada per el barranc de les bruixes i ja es veu el poble. Anem el Xavi de la UEC, Ramon Curto i jo, tenim que repartir posicions ja que queda poc i estem molt igualats de forces. Al arribar a l’asfalt queda encara casi 2 kilòmetres i es faran durs creuant tot el poble, el Ramon s’ha quedat enrere i jo intento seguir la roda del Xavi, pon-te em despenja i finalment entraré 9é de la general en un temps que no esta gents malament 1h56m. Esmorzar-dinar de germanor i entrega de trofeus per als mes rapits. Molt aplaudit tots els participants i felicitats als organitzadors, fins la propera.

UTSM'11

2011-10-20T11:36:00.000-07:00

Apretan les dents, ja de sortia
De nou un altra proba al sac, una d’aquestes que et posen al límit les forces físiques i mentals. A priori es presentava molt dura, no tan sols per tractar-se de la ultima de la lliga. Sinó perques decidia tot en aquesta i els nervis estaven a flor de pell.
Moltes cares conegudes donant-me ànims i consell…
La feina era meva i tenia que intentar de totes quedar entre els tres primers a la cursa i la lliga.
Tota la temporada havia voltat entre tres reptes;
UTST (Ultra Trail Serra Tramuntana)
GRDPY (Grand Raid Des Pyreneés)
LLUC (Lliga Ultres Catalana)
Sempre es bo tenir un objectiu i una meta, enguany ja quasi complerts.
Tenim el despertador posat, les motxilles amb el material obligatori preparat i repassat. La nit es fosca i ja comencem a moure’ns, tenim que arribar pon-te per poder estar una estona parlant en la gent, no hi res que em plena més que sentir les victòries personals de la gran família d’ultratrailers…
Ja en la sortida: Es podia intuir un poc per on anirien els trets de la cursa, jo tenia al Manel Amor bufant-me el clatell i a la part esquerra el Toni Arbores disposat a fer un altre any record del circuit.
Contemplar el paisatge al ritme que bamp començar era força difícil, en pocs moments ens quedem tot sols els dos abans nombrats i jo. Ho estava passant be tenia moltes ganes i forc a les cames per a tirar “milles”. Una pista empinada donava pas a un tram de sendera entre pinars i sense temps de pensar molt ja estem arriba’n cap al primer avituallament (Ulldemolins) kilòmetre 28. Tinc una agradable sorpresa quant al arribar em trobo la familieta esperant, quin goix.
Per a continuar tot seguit cap a Margalef el tram a afrontar es molt monòton. Un tram de tobogans i corriol en uns quants pont tibetans per a salvar els desnivells. El Xaneta i Alfareta al km50
De sobte tinc que afluixar un fort dolor que em puja per l’esquena m’obliga a reduir la marxa. Necessito caviar l’estratègia per a poder continuar en condicions, penso que serà el millor parar en el segon avituallament (Cabacés) kilòmetre 52 i pédre una estona conscientment, serà lo millor. Després d’una bonica remuntada continuo en tercera posició la resta de la cursa, els corriol i pistes em resulten familiars ja que l’any anterior també l’havia fet. Tinc la sensació de que si continuo així tindre moltes possibilitats de triomfar. Camino a les pujades i penso que els perseguidors meus també ho faran.
Aviat arribo a la Vilella Baixa i com diu el nom toca pujar a la Vilella alta, però en mig d’una pista ¡sorpresa! Un control inesperat per als que els pogué temptar el retallar fora del circuit. En cada font les ganes de ficar el cap vaig passa a ser una realitat, ompli la botella i continuo cap al kilòmetre 80, segon avituallament sòlid de la jornada. No se si en aquesta edició l’organització a millorat o es que després de tres edicions ens em acostumat a l’autosuficiència, des de luego res a beure a la UT Coll de Nargó.
Una organització que te molt que ensenyar a d’altres i es pren les normes en serio, am controls de material i sancions model…
Al meu pas em diuen que porto el segon corredor a menys de 7minuts, serà fàcil tenir una referència visual ja que continuo per una forta pendent, seguit per una zona aèria per dalt una carena de muntanyes força exposades. Però el cap en dona que pensar no se si serè capaç d’atrapar-lo ja que no el veig. Però els ànims tornen a sobre venir quan en la Morena de Montsant el tinc a 5minuts, ja es meu. Se que puc agafar-lo i tinc forces. Frontal al cap i gas, saludo als Mossos d’Esquadra que vigilant els encreuaments. Ja el tinc a tiro i ell ma vist, accelera però no hi ha temps a pedra… El meu fill es mereixia mes que jo la medalla
Ho resolem pacíficament ell primer, ha anat tota l’estona davant i tampoc em fa res per a la Lliga.
Jo entro poc a poc i en un temps molt bo 11h14minuts. E rebaixat 1h16minuts de l’any anterior, casi res. El campió de la cursa, sense rival...
El Ivan, estrenant-se en aquesta distancia ho acabaria fent molt be, passaria per el arc de meta en 6ª posició.
L’amic Juan Antonio desprès d’una setmaneta per Lisboa de vacances va tornar en les cames carregades i el cap en altres coses, així que al km50 va optar per plegar.
I el meu cosí Xaneta es deixa la pell fins que arribar a meta en un mal de peus que ni la setmana de treball li a tret.
http://www.naturetime.es/content/ultra-trail-montsant

A per cert, tambe vull donal les gracies a tots els amics i companys que durant tot el recorregut em van donar anims i ajuda moral...

V pujada al Montsià

2011-09-29T11:47:00.000-07:00

Un petit video del moment de la sortida, en el nou enplaçament de la plaça Lluís Companys d'Alcanar, encarant la Ronda del Remei i la dreçera del Cor de Jesús.

V pujada al Montsià

2011-09-28T13:24:00.000-07:00

Com cada any el últim cap de setmana de Setembre, sol ser molt plenet d’actes, festius, esportius i lúdics…
Els que Ens interessen son com no, els esportius, i la V pujada al Montsià era l’eix de tots els esdeveniments. Una xara col•loquí i la cursa del Diumenge pel matí serien el reclam de les meves cames.
Ja es el dissabte i unes bones amigues s’han desplaçat des de Mallorca per disputar la cursa, desprès de la propaganda que els hi am fer. Quedem per dinar junts i ens contem coses, les posem al dia sobre la cursa en si i ens acomiadem fins demà.
La xerrada es molt interessant, entre els tres ponents segur que podem donar la volta a la terra amb els Kilòmetres que han fet. Es contrasten aspectes d’entrenament, alimentació, recuperació i algun que d’altre truc per aguantar dret tantes hores.
El Diumenge per el matí em llevo aviat, encara que tinc la sortida prop de casa, bull estar a punt per sortir. L’ambient es fantàstic en arribar a la plaça Lluís Companys, la sortida es a punt, hi ha esmorzar per al que en volguí, tot a punt.
Cares conegudes, amics i companys son tot el que veig. Tinc una sensació molt estranya, no tinc ganes de córrer i no es normal en mi. Se el que m’espera pel davant.
Son 3hores de Màxim esforç, arribant a la meta en el mínim de forces i això se que passarà factura al final.
Cada volta em dono més compte que aquest tipus de carreres no son les que a mi em van. Necessito llargues distancies en les que tens temps de retrobar-te a tu mateix, tens temps de pensar i ordenar la vida, que reconegué els errors i les faltes comeses...
Es completament un altre plantejament i en definitiva un altre estil de vida.
Es dona la sortida i estic a casa, em fico en la ment fer bon paper (cras error) al final la pagaré i grossa. Faig tota la Ronda el primer i continuo per la dreçera, en l’encreuament del Remei el mau pare fa d’urbana i esta dirigint el transit. Quant tornarem estarà en el darrer control, no falta quasi res...
Durant el transcurs de la cursa em passa molts cops la idea per el cap que enguany no deuria agut de sortir, massa prop de Cavalls del Vent, sense temps per a recuperar-me i segur que així serà. Però el ruc he estat jo i ningú m’ha obligat res es pot desfer.
Em trobo tota la cursa sol, menys en els passos pels controls on sento molts cop cridar el meu nom, res com a casa. El primer Mollo, els dotze Apostols, el Racó del Llop, la Torreta. Sense cap dubte el més especial per la seva situació, altitud i panoràmica. El Mas de Mulet i ja som tots al munt, la marxa i nosaltres compartim senderes fins a la meta, es un no parar de demana pas. Però això si tots responen favorablement...
Últims 6’5km els més durs, quants cop no els he fet enguany, ja ni m’han recordo.
La calor que no ens a donat treva, comença a aparèixer a la planta dels peus, em cremen i ja estic a les ultimes.
Plaça del Mirador, escales d’Aguiló, recta de la Volta i meta, en companyia del meu fill els últim metres es tornen mol mes suaus i còmodes...
Seguim en l’animació de la festa i entrega de trofeus.
Feliçitar els del Trail CER que es van endur la guitarra cap a casa...

IV Cursa de Catí

2011-09-13T12:12:00.000-07:00

Web;

http://voltacati.blogspot.com/
CLassificació;

http://https//docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B2ZRaBQUXKLYNjFmYTY4MzAtY2VkZS00N2YxLWIxYzEtZDQ1MGI1ZDBlOTk1&hl=en_US&pli=1&hl=en_US&pli=1

Encara estava en proses de recuperació, Quant l’amic Alfara em truca per a dir-me si tenia ganes de fer una carrereta a Catí el cap de setmana del 10.
Jo li vaig dir que no sabia com tenia el cós ja que la ultima m’avia deixat tocat. No hi havia per a menys 160km i 10000+…

Però tampoc em vaig fer de pregar molt i jo també soc dels que m’apunto a un bombarder.
Passem a replegar al “Xaneta” i cap a munt. Dorsal, un cafè al bar del poble, saludem a uns quants coneguts i canviar-nos el trage de feina.
Es respirava ganes de córrer, la gent calentaven i estiraven. Hi havia molt de nivell, Agustí Roc, Remigio Queralt, Juan Antonio Alfara, jejeje…
Unes paraules dedicades a una companya desapareguda en un fatal accident i donen la sortida.
A priori el meu objectiu era vorem a mi mateix fins on era capaç d’aguantar, però jo sabia que una vegada al tall les coses canviarien. Tiro cap a davant i veig que a les pujades les cames responen, em dic a mi mateix “que segueixin així”.
Un avituallament i aviat tenim la baixada pel davant, un tram de senda molt bonic que ens porta planet per la falda de la muntanya i cap a vall a l’abellà. Remuntem i 5km per al poble.
Em trobo be i al començament de la baixada e deixat passat a Joel de la Sénia i un altre noi, tota l’estona que ens tornem les posicions i se que ells es deixen caure millor. Acatxo el cap i no miro en rere, es moment de tirar la resta de la gasolina al carburador…
Ja soc a meta, l’Eladio diu el dorsal i el meu nom en entrar. Se m’escapa un somriure.
1h58m i la posició 10é.
Molt bona cursa i plena de bones sensacions am la companyia de cares conegudes de fatigues.
Feliçitar a l'organització que hon van fer molt be, i encoratxar de cara a l'any vinent...

3ª Circular Panta Oliana

2011-09-07T12:03:00.000-07:00

Encara que aquest any no he pogut anar degut a la proximitat del GRPY, no vull deixar de parlar d’aquesta magnifica marxa organitzada per el Grup Excursionista D’Oliana.
Molt bon ambient i un ritme frenètic des de el començament fent de la proba que sigui exigent i dura. Tot el secret esta en fer el màxim de kilòmetres amb la llum del dia, ja que tan bon punt es fa de nit es perd molt de ritme.
També bull donar les gracies ja que encara que no hi he estat m’han tingut molt present, dedicant-me un raconet en el cartell d’anunci de la cursa.
Moltes gracies Jordi…fins l’any que vinent. Ens veiem en la 4ª edició.
http://www.grupexcursionistaoliana.org/

Grand Raid des Pyreneés 2011

2011-08-29T08:33:00.000-07:00

El Dawa Sherpa es va voldre fer una foto en nosaltres.

Que no podria contar d’una cursa amb una durada màxima de 50h i una distancia de 160km en 10000m+.
Tindria moltes coses que contar. Algunes de bones i d’altres de no tant.
Com afrontes un preparament? Com et planifiques l’any? Molta gent t’aconsella i de tot s’aprèn un poc.
Però quant estas sol allí en mig de la foscor de la nit, en la única visió d’uns quants metres il•luminats per el frontal.

Quantes coses et passen pel cap?
Segur que molts sabeu de que parlo.
Després de un petit retràs de la sortida de la cursa, a les 7h es donava per començada la Ultra, una idea clara tenia, era la primera vegada que afrontava aquesta distancia i no sabia molt be com seria. El primers passos molt ràpids, com sempre. Una pujada i sobra la roba, pon-te veig el cap de cursa i m’hi col•loco prop per si avui es lo dia. Arribem a una estació d’esquí i 1é avituallament, l’ambient es fantàstic.
Seguim planejant fins al control de Artigues km29, els corredors ens em distanciat bastant i confirmo que no tinc ningú darrera, soc entre els 5 primers i el Oscar que al final guanyaria em obri camí, per poca estona…
Al arribar al control un Francés i jo anem al mateix ritme i mol aviat comencem a parlar.
M’explica que ara toca la pujada mes forta, fins al pic de Midi 2876m.Degut al mal temps han neutralitzat aquets tram i sol arribem fins el coll. Carrego aigua i surto.
Fins a l’estació d’esquí de Hautacam es un tram de tobogans per a gaudir de la cursa.
De les vistes no puc parlar molt ja que l’aigua i la boira no et deixaven .
En passar pel control em col•loquen un GPS per obtenir dades de la cursa, millor penso, si em perdo al menys em trobaran. Continuo la baixada, se que pon-te arribaré a la primera “base vida” que diuen ells. Deixo el paravent de batalla i agafo el lleuger, em canvio la camiseta mullada i menjo alguna cosa, fa estona que veig a ningú, es un bon moment per fer la meva, estic el 3é però soc sensat i se que no puc durar molt. El ritme a decaigut, el fet de no tenir una referència clara em fa afluixar força les cames, tinc la sensació de que vaig sol i el desnivell es brutal de 500m fins a 2334m per a torna a baixar a 926m.
En el transcurs d’aquesta zona m’ha atrapat un Francés i seguim junts, una pendent amb molta herba no farà fàcil el descens en poc temps els dos toquem am el cul al terra i arribem al 100km Cauterets. Continuem la cursa, penso com estaran els companys, la dona i el fill, que estaran fent durant aquest dia que amí m’està semblant tant llarg.
Ens cau la nit i ens col•loquem els llums, serà freda i si tot surt mitjanament be al altre costat de la nit arribaré a meta. Segona base km120 canvio sabates, calcetins i em col•loco els pirates. Últim desnivell fort i també ultimes forces per a poder arribar a meta. En un moment d’incertesa m’he quedat sol i segueixo a un ritme de tortuga, un laberint entre carrers i passeig per dins el bosc fa guanyar un poc d’altura fins a l’estació- avituallament. Control sorpresa i menys mal tot correcte, tal i com son ells ja m’esperava algun ensurt.
Fase critica en la ultima pujada, no les tenia totes i a més de veritat en varies ocasions em pensava que em quedava. Si m’esperava em marejava, si no em faltava l’aire. Estava caminant sol cap a 2500m, la temperatura baixant en picat i jo a menys cero de forces.
Fins i tot el del control del coll em va desitjar molta sort, em devia beure apurat...
A cops aconsegueixo arribar a l’últim control Rest. Merlans km145, -3 graus i no podia moure els dits, una dona pobra en bufava els dits. Surto seguin la pista d’esquí i ja comença a clarejar em creuen els de la curta que han sortit a les 5h, com es d’esperar el Dawa va el primer i treu al menys 5min. al segon.
Al igual que a la pujada l’ambient al coll es espectacular. L’odissea arriba al seu final encara que en aquell moment es va fer etern repetim el camí de tornada, això el farà encara mes llarg si cap. Encara que no puc corre, al arribar al l’asfalt faig un últim esforç i son quasi les 9h del matí quant creuo la meta. Tot s’ha acabat.
He arribat el 9é am un temps de 25h 46m. Ara se que el material si es diu que es obligatori es per alguna cosa...
El amic i company Alfara arribaria en un temps de 36h i poc, despres em contar que al pas per un control, a entrat un moment al “espa” a relaxar-se...
I que dir de l’infatigable Juan Andrés, ell si que amortitza les incripcions, treu suc a tots els avituallaments 46h. Però ell va acabar...

Trail Aneto 2011

2011-08-05T12:06:00.000-07:00

Alguns dels nostres company van disputar el passat cap de setmana L’ultra trail Aneto a Benasc. Moltes cares conegudes i sort diversa es el que es va poder beure.
El Josep Bel que disputa la marató va aconseguir podí en la 6ª posició i primer de la seva categoria. El Josep Garcia molt conten ens va contar per telèfon des de el mateix lloc que havia aconseguir baixar 40m el temps de l’any anterior en les 2 Cares del Aneto i el Juan (nitet) per als amics aconseguia acabar amb un molt bon temps la marató.
També algun que altre del Trail Cer va aconseguir podí en la categoria, parella mixta. El Ivan i la companyera, que em perdone però no la coneg.
Moltes felicitats a tots i a seguir entrenant…
Jo d’altra banda continuo amb els entrenaments solitaris per a preparar el cap als 160km i 10000m+ del Grand Raid dels Pyrenes.

II Ultra Trail Emmona

2011-07-28T11:58:00.000-07:00

Una cursa mes i ja va la quarta del calendari de la I Lliga Catalana d’Ultrarresistencia.
Afrontar una proba d’aquestes característica no ha estat cosa fàcil. Encara que no sent un esport d’equip, tenia la moral vaja desprès del fatal cap de setmana que havien tingut molts de company a la ultra d’Andorra…
Divendres sortim cap a Sant Juan de les Abadesses, punt d’inici de II Ultra trail Emmona, 106km i els seus 8500m de desnivell positiu ens posarien a tots al lloc que ens pertoca.
Matinada, dorsal, equipar-nos i cap a la sortida. Moltes hores pel davant i unes rampes que donen molt que pensar.
Sortim tranquils hi ha respecte al que ens espera, la gent es reserva i ningú dona la cara.
Començo des de darrera amb un trot suau e intentant no esgotar-me massa en les primeres rampes cap al Taga 2040, PC01. Cota molt bonica des de on es pot beure la següent pujada als Tres Pics, PC03. Sento com la gent s’esforça per a guanyar posicions i jo entro en la dinàmica de continua al meu ritme. Sense donar molt de gas atrapo al Dani i al Jordi, els conec de l’any anterior en aquesta mateixa cursa, van ser els guanyador arribant junts a meta. El ascens al coll de la Marrana CP04 em fa recordar tots aquells anys per els cims del Pirineus. Quant el Toni, el Xaneta i jo sortíem en divendres per a fer cotes de mes de 3000m i ens tiràvem hores per d’alt de les crestes…
Un dels punts claus de la cursa era el pas per la cota de Bastiments (2883m)CP05 on tenia tot l’estona el punt visual de referència i a grimpar per d’alt els blocs de pissarra.
El següent punt de control no seria fins al pic de l’Ínfer (2869m) CP07 el qual arribo un poc cansat, cosa que casi en venia al pelo perquè tot seguit tenia un descens fins al santuari de Núria de 800m, per a recuperar cames. El Jordi que sempre havia estat a una distancia prudent m’atraparia abans d’arribar a fixar CP08. Sorpresa tots estan aquí menjant, el Manel, el Dani, Jordi i jo, el cap de la cursa…Bon moment per a omplir el depòsit de combustible i prosseguir junts.
Ja feia estona que sospitava que en algun moment m’intentarien despenjar, que s’acabaria anar espai. No l’interessava a ningú menys a mi, que estigues amb ells. Es lògic cadascú tenim els propis interessos i els tres son del mateix equip.
Jo sense pena ni gloria segueixo tenint la referència visual mentre remunto una de les rampes mes fortes del dia, camí del Puigmal 2910m. Molta gent aprofita el bon temps i es creua amb nosaltres gaudint d’una bonica excursió. En coronar cim em dono compte que anem molt davant del horari previst ja que encara no a arribat ni l’organització a muntar el control CP09. Una llarga baixada de casi 1900m em duria fins al punt mes vaig de la cursa CP10(Planoles), el ritme el duc tranquil no tinc res a guanyar i si molt a pedra. Un altre control i els kilòmetres passen entre boscos i sendes, sembla mentida però el paisatge es quasi be de selva tanta vegetació i tant verda.
Per segona vegada torno a atrapar el cap de cursa, s’han aturat a un control que no estava muntat i han aprofitat per menjar el que els acompanyants els duien, M’ofereixen, però amí em sap mal i estic servit en el que duc. Continuem baixant plegats fins al següent poble CP11, on trobem al Manel, que sense rom, dona voltes buscant el camí.
Comença un altra pujada de 500m, penso per a mi, que ja podria ser la ultima, desprès de tot el dia començo a tenir les cames carregades.
Fa estona que no he begut i veig al Dani que s’ajup a un marge, a la dreta del camí, es un abeurador de baques i jo faig el mateix (quina aigua mes fresca)…
En coronar el pas per la collada de Grats 1248m, intueixo que ja hi he passat per aquí, l’any anterior i de nit. Forma part del traçat de la 1ª edició del trail Emmona. Es un al•licient per a recuperar forces i tirar cap a vall en mes ganes.
Moltes baques per la senda i el control que situat en la Ermita de la Mare de deu de Mongrony CP12 no acabà d’arribar, però un altre cop he atrapat el cap de la cursa i decideixo (si em deixen) continua amb ell i a beure que passa…
De moment be perquè el Jordi ens a deixat tirar a nosaltres davant, es beu que no es completament en forma…
Sortim cap a Campdevanol CP13 a un ritme molt fort intueixo que ell Dani es vol desfer de mi, en una pendent un poc tècnica es deixa caure en força i jo crec que ja no el veure mes. Quines coses encara no he arribat al control i resulta que el torno a enxampar. Avituallem i tirem en busca de les ultimes rampes del dia, res comparat al que ja em passat. Cau poc a poc la nit i comença a refrescat traiem els frontals i el últim pas entremitjos (Saltor CP14). En poc mes d’una hora som a meta i ja veig prop la possibilitat de fer podí.
El company de fuga comença donar signes de debilitat no esta al 100%, jo no vull deixar passar l’oportunitat i continuo a un ritme còmode, en el tram final una senda oberta per a l’ocasió dificulta el nostre abans, però serà un esglaó fàcil de superar.
Ja som i veig les llums, malauradament per als dos el Jordi que s’ha refet esta a pocs metres de nosaltres i comença un esprint difícil de guanyar...
El cansament i les hores han passat al record en el moment que creuem la meta, 16h37m i una tercera posició que te gust de victòria, per la duresa de la prova.
Una organització quasi perfecta i una camiseta Finiher molt xula es la guinda de la tarta.
El Xaneta que a 2minuts de estirar-me al sac m’apareix per la porta a fet com ell diu un entreno de 60km i 12hores.
Ara el calendari pren un descans desprès de aquest mes de Juliol inoblidable i apretat fins a Octubre, en busca de la ultima Ultra que esdevindrà a diferencia de la categoria Femenina, la que decidirà tot...

Andorra Ultra Trail'11

2011-07-19T11:55:00.000-07:00

Aquest passat cap de setmana va sert molt dur per a molts trailers companys de fatiga, aquí va un petit homenatge.

21ª Nuria-Queralt

2011-07-07T11:42:00.000-07:00

Un cap de setmana passat i un ultra mes al sac, encara que soni a topic típic es així.
La Nuria-Queralt ultra trail, en la seva 21ª edició s’ha convertit en una proba més del calendari Trail.
A les set del matí ens presentem a la parada del bus pera dirigir-nos en busca del cremallera de Núria i de cap a la sortida del que seria la tercera proba del calendari Ultraresistencia Català.
Un espectable impressionant de la naturalesa es el vaig poder gaudir en el punt de trobada. Una nova aventura de resistència que posaria al límits el nostre cós amb el recorregut elegit per la organització.
Des de el començament ja es podia intuir que hi havia molt de nivell, algun dels coneguts eren de segur candidats a guanyar la carrera que ens ocupava.
En la primera campanada de les onze es posa el cronòmetre a cero i a corre tots, una pujada de 500m per comença fins el primer control, segueixo al guanyador del Coll de Nargó, el Manel, mes tard me n’adonaria del error. En la rampa següent veig que em obri’t molt de metres entre els perseguidors i el terreny es força empinat, res a enveixár a un Kilòmetre vertical.
En un tram de transició entre un corriol i l’altre aconsegueixen enllaçar en mi el Jaume i un altre noi que tiraríem junt fins al control i en busca de les rampes de la estació d’esquí de la Molina.
Durant tot el dia hi haurà canvi de líder, des de que en el 55km el Manel decideix plegar gàbies. Primer es col•loca el amic Aguiló que tiraria fort sense possibilitat de seguir-lo ningú. Més tard i sense saber-ho nosaltres el Mateu (corredor del Diedre)
Fins que a la ultima rampa el Jordi i el Jaume acaben per atrapar-ho.
Durant la part central del dia i bona part de la tarda ens quedem sols el Jaume i jo tirant amb ganes del carro, fins que en un tram de tobogans ens atrapa el Jordi, segon classificat a la general de les Ultres, intento seguir-lo però en el següent avituallament se m’escapa.
A partí d’aquest punt la cursa agafa un caire per a mi molt diferent, passo de ser el perseguit a el perseguidor. Una feina que m’agrada, em sento en força i aconsegueixo mantindré la referència amb el cap de cursa visualment. En la ultima pujada tinc a tiro de pedra als perseguits… Pron-te es farà de nit i tindre que treure el frontal per poder seguir, moltes coses em passen pel cap, llàstima si sàpigues com acabaria tot pot ser reaccionaria d’un altra manera. Als últims kilòmetres em sento eufòric i se que serà molt difícil que la gent del darrera m’atrapí, algunes coses del recorregut que m’ha comtat el Xaneta em fa recordar que per els últim tram tindre que treure un cop de Quàdriceps per poder aguantar el ritme de baixada per les escales del santuari de Queralt. Em fa l’efecte de que el poble de Berga cada cop es més lluny i això que puc sentir la musica del ball que es celebra en la plaça major, junt la meta, en l’arribada molta adrenalina i ja a acabat tot 13h09m. 4º classificat i sols una desil•lusió tot i la bona posició no he aconseguit aguantar el primer lloc de la lliga.
Ara tot esta fet a esperar la proper, l’Emmona, temps de recuperar i seguir treballant per a fer la feina vent feta…
Felicitar a l’organització per la feina i que espero que d’altres n’aprenguin.
El Xaneta n’ha acabat la primera de la lliga en un temps de 22h15m.
I també felicitar a la Bea, una noia que vaig conèixer després d’haver-la vist unes quantes vegades en aquest estil de curses. Es mereig una menció especial per el seu gran somriure

http://www.92km.com/index.htm

Fredes-Paüls'11

2011-06-22T13:12:00.000-07:00

Encara que fa dies que no introdueixo cap novetat, es precisament per que la temporada es troba en ple auge d’entrenaments.
En aquets moments es quant es te de treure el suc a les pedres i que arribar a casa amb la camiseta plena de teles d’aranya sigues sintema d’haver passat el primer del dia per aquella sendera. Al espolsar les sabatilles surtin una varietat de llavors de l’herba trepitjada que ni en un jardí botànic….
Bona senyal, però aquets passat cap de setmana vaig tenir temps de pujar a beure la sortida de una de les probes, per amí mes mítiques de la zona. La Fredes-Paüls’11.
Moltes cares conegudes i gent complanys de fatigues, d’altres curses.
Algunes fotos i molts d’ànims per a tots es que vaig treure de la maleta de viatge.
Al final el que menys importa es la classificació…encara que es van aconseguir uns molts bons temps.

Fredes-Paüls 2011

II UT Coll de Nargó

2011-06-09T05:08:00.000-07:00

UT Coll de Nargo

Aquesta cursa l’afrontava molt vaig de moral. Havia pesat una mala setmana.
Entre els entrenament i la família, necessitava una espenta extra. Per sort va arribar dos dies abans de la prova, quant al beure la classificació de la ultima veig que no ho havia fet tant malament.
Com sempre cotxe i al plegar de treballar a buscar el primo a Tarragona. Que sense pedra temps en dirigim cap a Coll de Nargó, punt de trobada del amants de les Ultres.
Nit passada per aigua i molt dubtes passen pel cap, quina roba ens fiquem o quin menjar…per cer duia uns calcetins nous, que al final en bon criteri vaig decidir no estrenar, els egüera tingut que tirar a les escombraries en acabar.
Es de dia, el “bocata” entre pit i esquena, la motxilla preparada i tot llest.
Es dona la sortida com es normal en un compte a rere i a corre. La gent pren posicions i a per la feina, que en hi ha molta a fer.
Tenint compte tardaríem menys 1 km en tenir els peus xops, Això em preocupa ja que son moltes hores per davant tot i que no fa gaire fred.
Cares conegudes i alguna de nova, però tots amb el mateix propòsit, arribar amb el menor temps a meta.
Crec que tinc bones sensacions per poder fer un bon paper, encara que el més interessant es puntuar el Màxim per al còmput global de la lliga.
Primers controls i gent que ens aplaudeix al pas, les cares encara son fresques i rialleres, pon-te canviaran a pitjor. El pas de les hores es directament proporcional a la pèrdua de força i ganes. Tenint cura de no pedrencs anem fent i ja som al 32km, un altre cop sabotatge de cintes (quina poca faena que tenen alguns). Un temps preciós que de ben segur aniria de pel•lícula per anar més tranquil.
Moltes voltes les coses no surten com un espera, o te uns plans en el cap que es poden esforçar per culpa de la climatologia.
Però aquets com no, va ser així, en cara que degut al cansament en els últims kilòmetres vaig tenir de tirar de cop de ronyo. A la fi en un esforç de ritme segur i constant les marques es mantenen.
Un reagrupament de gent va se la resposta més segura per entre tots trobar el camí marcat per l’organització. Amb un noi ultrafondista d’Andorra aconseguim sortir del fons del barranc i aconseguir d’aquesta forma posar terra per mig al grup que ens segueix. Dos persones son les que duc al davant i sento que tinc coses que dir, però una pujada molt forta em fa canviar d’idea, pot ser l’aigua que cau en fúria, el fang i la falta de bon menjar, em calen en contundència dintre meu.
Son moltes hores sol i la trucada de la meva dona serà una cullerada de aire per a la gola seca. En un moment donat reconec el camí que segueixo, i tant he passat dos vegades en el recorregut de la Circular del Pantá D’Oliana, axó també em dona ànims i espenta per un rato més. Falten poques hores per a que s’amagui el sol i pon-te tindre que treure el frontal. Per sort en la ultima ascensió del dia para de ploure i em trec el para vent, pobre si es pot dir així, m’ha salvat d’una bona. Per avui duia un impermeable de 1000pts que feia més de 15 anys que el tenia.
Molts descuits van ser la tònica del dia, uns descuit que podria evitar en un futur preparant encara mes estes curses.
Arribant casi a meta la Judit, primera noia a UTBCN, a Andorra les dos edicions entre d’altres coses, m’agafen des de darrera i anem junts un estona.
Ja soc a meta i un altre cop he aconseguit ser Finiher de un UT. Una medalla serà tot el que guardarem al record d’aquesta proba. Una cursa que sense mes pena ni gloria i sense ànim de desmerèixer la feina feta d’alguns, la llevaré de consevol calendari meu i res més afegir.
96km i 14h08m
Amb un mal de peu que no podia més el Xaneta es retirava al kilòmetre 72. Un mal començament de temporada, dos de dos…

UTBCN 2011

2011-05-20T12:01:00.000-07:00

Ja fa uns dies que a començat la 1ª Lliga Catalana de curses d’ultra resistència.
En la seva primera edició la Ultra trail Barcelona a estat un escaparat per a conèixer el part natural de la serra del Garraf, paratge desconegut per amí.
En molta il•lusió afrontàvem aquest nou repte de 110km i 4600m+, sols el “primo” i jo.
Un viatge tranquil la nit abans i a dormir al cotxe company inseparable d’aquetes estades. Despertador, esmorcar i cap a la sortida a recollir el dorsal. Puntualment es dona la sortida a les 7h del matí, moltes cares conegudes i cames que donaran guerra tot el dia.
La resplendor del sol ja ens ofèn tan von punt comença alçar vol l’astre rei, a de ser un dia molt calorós, confiem que l’organització tingué previst un bons avituallaments.
Comencem a pujar després del tram neutralitzat un grup de 5 o 6 persones, anem a bon ritme i de sobte una rama, ¡¡¡zas!!! Un considerable tall al cap, rellenteixo la marxa ja que em molesta un poc. Primers compassos de la cursa i tots estem xerrant. Portem al Jaume entre nosaltres que es de l’organització i es sap el camí molt be, com no si la dissenyat ell.
En un moment de descuit primera errada del dia, km 15 entre terra de ningú jo i un altre noi no sabem per on tirar, ens han tret alguna cinta del marcatge. Ens agrupem uns quants corredors fins que arriba un amb GPS, gir a la dreta i ja tornem a ser remuntant posicions. Passem junt a un observatori astronòmic en el punt més alt, la vista es esplèndida. Durant el descens em dono compte que no duc ben cordades les sabatilles i tinc que parar un moment, que els rivals aprofiten per posar terra pel mig.
Continuo sol i pon-te m’entono que he perdut el fil de la cursa, no tinc temps per corregir. Menys mal ja que lo que vindria desprès seria pitjor.
Unes quantes hores sol donen que pensar i se que no he vingut fins aquí per a passejar. Cada cop els desplaçaments, les inscripcions, el entreno per el Montsià, son motiu de reflexió i no deixaré perdre l’oportunitat d’acabar aquesta cursa.
La calor es molt forta, sembla que ja no recordava que era això de suar tan fort. En arribar a un control al fons d’una vall, entre boscos de pins veig als de l’organització, però la meva vista es fixa en el riu d’aigua cristal•lina que corre sense alteració per les roques. Quin plaer refrescar el cap i les cames.
Tan bon punt estic continuo amb un noi a ritme viu, els “calambres” degut a l’escalfor de l’ambient cada cop son més constant. En un encreuament del recorregut a hagut un sabotatge per part d’un propietari que a tret molt de terreny marcat. Comencem a reunir-nos gent sense saber per on seguir. Al final la decisió a estat Salomònica seguir per la carretera fins el proper control km58, allí ens assabentem que em retallat 8 kilòmetres i el pas per un control, els primers encara no han passat.
Estic cansat i sento malestar, decideixo deixar passar una estona abans de continuar.
Un tram de pista remunta’n una pujada cap un altre cim de la proba, penso que passat ja
L’equador de la jornada i amb més de la meitat del recorregut al sac les coses es beuen d’un altre manera. En la sortida d’un altre control començo a trobar-me millor el sol afluixa i paradoxalment el cel sesta ennegrint, amenaçant ploure. Tan sols l’idea de que pogué refrescar m’anima a començar la remuntada de posicions.
Tornant a passar pel control de Begues, en dono per satisfet en el temps previst d’arribada i surto desprès de haver vist varis abandonament am més força que mai.
Quasi tot el dia sol, calor sufocant, ara es posa a ploure. Tenia l’idea clara des de feia estona no em posaré el para vent encara que caguen “xuscos” de punta.
El tram final a falta de pocs kilòmetres per a Sitges el vaig fer acompanyat d’un maquina de l’asfalt, un dels pocs que va completar el circuit sense saltar cap control.
L’arribada com es pot veure en la foto molt pobra de públic degut a la pluja.
La classificació final pendent de revisió per el comitè de la Lliga i de moment res de punt per a ningú. Ni tan sols puc dir la posició final i el temps exacte.
La llàstima va ser el Xaneta que degut a una mala preparació del material va tenir que abandonar en el km70 al caure-li la nit a sobre.

Trail de Citadelles

2011-04-28T12:02:00.000-07:00

L’Àguila torna a la carga, el passat cap de setmana i aprofita’n el pont de setmana santa el nostre amic i company Aguiló es dirigí al sud de França per a disputar i gaudir d’un poc de tranquil•litat en un dels Trail mítics del Pirineus.
El dia acompanya als corredors ja que tal que a les nostres terres el temps a estat idoni per a córrer. Ni fred ni calor, un cel nuvolat i amenaçador.
Els resultat, en la línea de sempre i millorant. Dels 10 primers en un temps de 7h49m.
També compartí jornada amb gent de la UEC de Tortosa (una família incansable) en comptes de descansar, no sen perden ni una.

Web;
http://www.trail-citadelles.com/2008/
Resultads;
http://chrono.geofp.com/citadelles2011/score_for_checkpoint.php?poi_id=562&poi_name=Arrivée

UTST'2011

2011-04-21T05:33:00.000-07:00

Ultra Trail Serra Tramuntana
Poques coses avui en dia son tan agradables de descriure.
Una fita senyalada al calendari des de fa molt temps. Una idea clara i senzilla.
Una organització que millora com el vi, cada any es fa amb més qualitat.
Gent amable, normes per a ser respectades i les ganes de passar-ho be, la idea principal que hem ronda pel cap.
Per segona vegada visitem la casa de l’Angels, el David i la Nayara. Una famila formidable que ens acullen de bon grat, quan volem a Mallorca per participar en la cursa. Gracies.
El dia de la cursa una sensació estranya t’envaeix, dubtés, nervis, com anirà la cosa?
S’apropa el moment i ja esta. Cares conegudes, comencen a ser amistats en comptes de rivals, això de bonic te aquest esport, no ens hi juguem res.
Les càmeres i els flaixos indiquen exactament on son els favorits i jo m’hi situo, vull sortir a les fotos (perquè no?)
Ens donem les mans i sense donar-nos compte, a corre tota la nit pel davant.
Ultra com aquesta es difícil de trobar, ens dona la possibilitat de viure el recorregut des de dues maneres diferents. El tram nocturn de l’any anterior serà el diürn d’aquest, paisatges nous per a distreure’s entre les llargues hores de soletad i foscor.
La cosa va fina, les cames s’acoplen al ritme que jo mateix marco, tot una facilitat.
A mesura que van passant els kilòmetres amb dono compte que duc un ritme molt superior a la passada edició. El tram final des de Esporles -Andratx el vaig fer en un temps de 3h47m. Aquest any Andratx -Esporles 1h50m. Les cames tampoc eren les mateixes. Els companys que havia fet fins aquí s’han anat despenjant per diferents motius, el Jaume que venia quelcom tocat decideix afluixar, el Javi el mal de panxa no li deixa menjar res i quines coses amí tot em va finet.
Passen les hores i em trobo sol, pas per un control i segueixo per la foscor. L’organització a tingut que modificar un tram de la cursa, molt de propietaris no han deixat passar la cursa per dins les seves finques i un tram d’asfalt de quasi 11km ens espera ( cap abaixat i a mirar a la foscor).
Emprenc la següent pujada forta de la cursa, Valldemosa. Se que es llarga i baixada no ajudarà a la recuperació però l’hi tinc ganes, he patit anteriorment per esta senda.
Arribo al control del km 51 i enganxo el cap de la cursa. El Miquel i el Rafa han tingut problemes amb un frontal tenint que afluixar bastant la marxa. Ara toca patir, se que el ritme que duré serà superior al que jo duria sol. Intentaré seguir la roda.
Es fa de dia en el km 62 Sóller, el tram més complicat de la cursa ja esta aquí. El camí de pedra en sec no tindrà compassió per a les cames un poc castigades, pugem caminant però a molt bon ritme i el Rafa es comença a despenjar-se, llàstima es un molt bon company i m’agües agradat molt arribar en ell a meta.
Continuant a bon ritme el Miquel no em dona descans, tan prop no i el pla del Basses en farà recuperar els quàdriceps. Una altra pujada i quasi tot serà cara avall. Llàstima que la que queda es ni mes ni menys la ascensió fins al coll de la Massanella.
Últim avituallament Lluc i no aconseguim tenir una referència sobre els immediats perseguidors. Tenim que apretar les dents i tirar fort de lo que queda encara que sigues poc. Molta gent en el camí, bicicletes tot terreny, caminadors ens aplaudeixen i ens donen ànims. A mesura que els kilòmetres finals s’aproximen les meves forces decauen,
En varies ocasions li dic al Miquel que marxes, ell pot fer millor temps. Però amb to firma en respon que no!!! Ho te clar vol arribar en mi, moltes coses en passen per el cap. La mes fàcil i còmoda agües segut parar... Lògicament el de menys era la posició ja que el pòdium el tenia clar, encara que no oblido que sense ell no àuria fet aquest temps.
Confio haver respost positivament al seu esforç.
Res no em feia pensar 12h09m abans quan es dona la sortida des de Andratx am el pitral 3 al abdomen que poguera millorar tant els resultats de l’any anterior.
Que dir de l’arribada, sento no tenir força per a somriure de felicitat, la feina feta a estat l’adequada.
Els components de a.e.alcanar han millorat molt els resultats obtinguts en l’edició 2010,
El Juan Antonio Alfara 16ª posició en un temps de 14h46m i el Juan Andres Simó 17h 47m. Enhorabona i a continua.
Moltes felicitats Dani per la feina feta i a continua, gracis.
http://www.ropits.com/utst/index.php?lang=es

II Marató de la Fageda

2011-04-21T02:44:00.000-07:00

La segona Marató de la Fageda s’ha caracteritzat per la alta participació i nivell assolit per tots, tan organitzatiu com participatiu. Tan sols cal mirar el temps dels tres primers classificats que baixaren de les 4h.
Molt bon ambient en la línea de sortida i com sempre això passa a segon pla quan es dona el tret de sortida a la cursa.
Situats estratègicament els avituallament son llocs de la marató especials per al rencontre entre els corredors de diferents nivells.
Una cursa marcada des de el començament per el fort ritme en el tram d’asfalt i la remuntada fins a Pallerols, el calor pot ser va ser un factor principal per acabar obrint tant d’espai entre els corredors.
Molta participació dels a.e.alcanar en una cursa especial degut a l’agermanament entre els “Canareus i els Seniencs”. Amb sort desigual per a tots ells. Destacar el millors classificats; Aguiló, Albert, Juanjo, Juan, Ramon, Sisco...
Desitgem que l’organització contínua igual, treballant per millorar si cap quelcom de cosa.
Fins l’any vinent.
http://www.maratolafageda.cat/

VIII Marxa Selva del Camp Muntanyes de Prades

2011-04-07T13:10:00.000-07:00

Encara que en una mica de retard, em parlat en alguns membres de a.e.alcanar que van assistir a la VIII marxa La Selva del Camp Muntanyes de Prades. La cosa va estar al estil de sempre una festa de l’esport de muntanya. Aquest any amb una diferencia, al separar el calendari de Marxes, aquesta passava a ser la primera del calendari de resistència, en un cert desnivell. Un dia molt calurós es el que es trobaren Xaneta, Adolf, la Eva, Juan Ramon i algun més que de ben segur em deixo. Seguint el progrés dels últims resultats els germans Queralt segueixen pujant en la llista de favorits… L’Aguilo recupera el ritme de cursa i per fi el “Paquito” s’ha tret l’espineta de acabar en ganes una proba. Enhorabona a tots.

UT les Fonts

2011-03-23T06:16:00.000-07:00

No cal ni parlar que de cara a la organitzacio tot tenen que ser lloances per la feina feta aquestos tres dies i la resta dels prepara-me’n. Han estat uns dies fantàstic envoltats d’amics amb moltes coses en comú. Una feina feta de manera fabulosa de cara a tenir tot a punt. Gracies per fer-nos deixat sentir especials. Ole, ole, ole!!!!!!!!!!!!
Ja tenim un altra Ultra al sac.
Classificacions

Esta es tracta d’una molt especial.
Es la primera vegada que en feia una per etapes. Es una cosa especial, intentar saber com respondrà el cos en tres jornades seguides.
La estratègia seguir estava clara, conserva, resoldre i sobreviure.
Res mes a lluny de la realitat, tot estava en l’aire quan el divendres a les buit estàvem sopant el Juan Antonio i Jo comentàvem la jugada per a veure com acabaria tot.
En la línea de sortida 150 valents, més tots aquells que volien recórrer amb nosaltres el 23 kilòmetres de la nocturneta. Una cursa que ens marcaria el començament de l’ultra trail. Llàstima que al ser tant rapida pràcticament no teníem temps de cabila una estratègia.
Al final una sortida d’infart i un recorregut explosiu amb el pas per un canal amb la remullada pertinent. Molt bones sensacions per tirar milles a les cames.
Sense temps per a descansar ja estàvem un altre cop a la línea de sortida i mai millor dit.
La diferencia en el resultats finals es marcarien en el Trail de 54km. Aquells que van tenir sang freda i conservaren forces obtindrien millors resultats. No va ser el meu cas.
Des de von començament em donaria compte de que les coses no anirien be la resta del dia, tocava patir. Fins que al kilòmetre 22 més o menys em pessigà per darrera l’amic Alfara i fem societat per a poder acabar la proba.
En els avituallament eren especials perquè gent coneguda ens esperava per animar-nos i a més en la línea de meta tenia la dona i el fill, més el meu pare amb les meves germanes. Per una vegada que venen a veurem no anava plegar.
El esforç ens dona molt que pensar i la primera decisió que prenem serà molt important per a la següent etapa. Ens anirem a casa a descansar més tranquils i desconnectats de tot l’enrenou. Sabia pensada això faria que la del diumenge seria una proba per a desfruitar a lo gran.
Desprès de la nit passada amb els mimos de la dona, un bon plat d’arrós per a sopar i unes fregues a les cames cansades, la cosa es divisava d’un altra manera.
Cap a Xerta.
En la sortida moltes cares de son i cansament, gent nova que venia nomes a fer la cursa. Sobre tot el que es podia intuir es que la gent tenia ganes d’acabar, per a poder ser o no ser finisher.
Surto tranquil, amb col•loco de meitat cap enrere les cames no estan molt fines, aniré tirant a beure que passa. Cap a la segona pujada sento que em trobat el ritme que buscàvem, el equilibri entre les cames i el cervell esta fet. La cosa pinta be quant al començament de la baixada agafo gent del a.e.alcanar, el Juan, Sisco, xerrem un moment, però pronte els deixo enrere. Em veig recuperat del l’esforç dels dies pasats i amb ganes de recoperar posicions. La entrada en meta es espectacular, acompanyat d’amics Canareus, Seniencs, una festa.
Els resultats, en la línea de sempre.
5 UT les Fonts en la llista de Finisher locals.
Una proba dura on les així.
Nomes en quedo en una frase que em va dir el company Alfa.
“ A les curses importants no podem anar a barallar-nos pel pòdium”
Aquesta era una d’elles…
Recull d'algunes fotografies:

Transgrancanarias 2011.

2011-03-17T14:07:00.000-07:00

El passat dia 3 de març 4 corredors/es de a.e.alcanar, Juanjo Queralt Roca, Josep Garcia Bort, Núria Alcàntara Segura i jo mateixa, Eva Mª Queralt Roca vam agafar un vol direcció Gran Canaria per participar a les curses que es realitzaven el mateix cap de setmana, la Transgrancanaria.
Dic curses perquè cada un de nosaltres en vam realitzar una, participant així en les 4 que oferta-des.
Juanjo va fer la de 96km, Josep la de 126km, Núria la de 24km i jo la de 42km.
Ells dos van començar divendres a les 12 de la nit, els bamp anar a acomiadar al lloc on agafaven l’autobús i es respiraven nervis per part de tots quatre.
Nosaltres sortíem dissabte al matí.
A les 6 del matí em sonava el despertador, em vaig aixecar i com sempre a fer-me el tape de reglament. Vaig esmorzar bé per poder aguantar els quilòmetres que m’esperaven i vaig sortir de casa direcció l’auditori Alfredo Krauss per agafar el bus.
Allí em vaig asseure en un noi que era canari i els dos anys anteriors havia fet la de 96km, així que em va donar 4 consells que em va dir que m’anirien bé degut a la seva experiència.
Un cop al lloc de la sortida els nervis anaven augmentant, i a mi mateixa em repetia que havia de gaudir de la cursa i que acabar ja seria un triomf. Vaig posar-me per davant com em van aconsellar i al moment de l’espetec de la sortida, a córrer!!
Des del primer moment em vaig trobar molt bé i passet a passet anava adelantant a la gent.
Quan passaves pel poble tot el món t’animava i això encara et donava més forces per continuar endavant. A mesura que augmentaven els quilòmetres, la gent espectadora quan em veien m’aplaudien i deien que era la primera fèmina, jo personalment ho dubtava bastant i pensava que no havien vist les dones que havien passat. No en feia molt de cas.
Fins que anant per un barranc entravessat, degut a que havies d’anar molt en compte perquè un mal pas et podia fer entortellar i acomiadar-te de la carrera, vaig sentir una veu coneguda que em cridava. Era la Núria que en aquest barranc havia caigut i s’havia fet un esquinç. Em va dir que anava primera i llavors ja vaig pensar que pot ser si que seria veritat.
Vaig anar fent i avançant a corredors, em trobava bé, alguna molèstia a la cama però anava i venia, res important. Fins que vaig veure l’auditori que era el lloc de meta, allí se’m van treure tots els mals, vaig començar a apretar i a l’entrada del passeig, a uns 500 metres de meta tothom va començar a aplaudir i per l’altaveu vaig sentir el meu nom i que era la primera fèmina de la Marató de la Transgrancanaria. No meu podia creure, corria amb els pèls de punta! Al mateix moment vaig sentir que em cridaven, eren la Núria i el meu germà que m’estaven esperant a l’arribada, allí vaig començar a esprintar i al arribar a l’arco... primera fèmina! Increïble. No sabia si riure, plorar, cridar... eren un cúmul de sensacions però sobretot de satisfacció per veure que tots els entrenaments havien donat el seu fruit.

COSES DE L´HIVERN

2011-03-16T06:04:00.000-07:00

Vicent Chimeno a Benasque.

L´atre dia lo quefe me va dir que em quedaven uns dies de vacances de l´any passat i al cap de tres dies ja estava al Pirineu a casa de l´amic.

Lo dimarts al plega de la faena, agafo lo cherokiet i cap amunt, 3,5 h, param-me la benemèrita i ficant gassoil. Saludo a la gent i a dormi, que m´aspraven tres dies bons.

Lo dimecres 2 de febrer, mos vam aixecar a les 07:00, quin dia, feia molt de vent i vent a la muntanya ja se sap, vent es sinònim de fret i anant ascalar gel lo mes ruin es passar fret.A les 08:00 ja estàvem a L´Ampriu, unes cascades que es formen prop de les pistes de Cerler pujant al pàrquing d´Ampriu, un bon puesto per a començar a l´acció. Allí vam fer 5 vies d´uns 25 ó 30 m de 3+. A les 14:00 mon vam anar, que l´amic es entrenador d´asqui de fons i a les 15:00 comensa-va los antrenos a Llanos del Hospital. Lo bo va ser quan casi arribàvem al cotxe mon vam recordar del vent que feia, perquè on estàvem no feia gens de vent, un bon raser això del circ superior d´Ardones. A les 19:00 estàvem sopant un bon plat de pasta i preparant una de nocturna. La Ruda, una cascada que suposo que si eu anat a Cerler igual la eu vist, perquè esta deban de la sortida de la carretera de Cerler. Es una cascada d´uns 45m i 3+. Vam estar de les 21:00 fins les 00:30.

Lo dijous 3 de febrer,tornem a matinar,m´acabo la pasta que va sobrar i mon vam anar prop del Hospital al Vado, com a formació esta cascada es molt bonica, jo trovo que es una moca mes de 3+, però los que en saben mes que jo diuen que es 3+,una d´uns 30m i l´atra de 20m, ara ja estava trinxat. Lo bo del cas es que jo feia les vies que em tocaven i lo meu company feia repeticions, però quant acababem sen anava antrenar al xiquets. Despues de l´antreno dels xiquets mon vam anar a fer una classe de microjimnasia, això es una cosa que tots tindríem que tindre unes nocions bàsiques, masquesigue i flipa los calambres que mos agafàvem.

Lo divendres 4 de febrer, tenia que donar classes pel mati, menos mal, perquè ja estava tovet, vaig estar ajudant al meu amic en lo tema de les ceres, que també te lo seu misteri això de l´asqui de fons.

Lo meu amic es Guillem Sancho Torne i aprofito per a saludar-lo, a n´ell, a Evaristo, ques un bon home, a Berta ques un gran asquiadora i a Martin que va per bon camí.

Pos l´atre dia li vaig tornar a demanar festa, i men vaig anar per amunt, en un atre bon amic, Toni Reverter Bel, lo 5 de març a les 02:00, lo vaig passar a buscar i cap amunt, a les 07:00 ja estàvem caminant per les pistes de Llanos del Hospital en direccio al refuji de la Renclusa, allí ja m'estava esperant, seguim per amunt, direcció al Portillon, casi 3000m, allí ja estava rebentat, no se si per les raquetes, si perquè portava la taula de snow a la motxilla, perquè domes avia dormit dos hores i conduit tota la nit o perquè anava detras de Tonet. Allí jo vaig menjar-me mig entrepà i cap avall, si vaig xalar, això si que m´agrada, baixar com un dessal-mat, la neu pel genoll, però lo bo s´acaba pronte, en lo que costa de pujar!! Despues mos vam trobar en Guillem, l´Amparo i l´Adrià, que aviem quedat allí.

Lo 6 març, mos aixequem i cada un sen va pel seu camí, uns aquiar, altres ascalar i lo mestre a donar classes. Tonet i jo vam triar l´ascalada, ja quel gel li quedava poc. Tornem a l´Hospital, d´allí seguim la pista i a 2 ó 3 km està la zona de les cascades del pinar de Paderna, on lloc on i aven unes cascadetes molt graciosetes, de 15 a 25 m i 3+. Aquí lo meu bon amic Tonet, va provar en serio, lo tema del gel i li va agradar.

Lo 7 de març, torna a sonar lo despertador dematinet, asmorsem i cap amunt, a l´Hospital atra volta, d´allí atra volta per la pista de l´asqui de fons cap a dins, però avui en dos condicionants mes, jo em vaig deixar les raquetes i Guillem se li vam extraviar les pells de foca. Lo bo es quant vam arribar al xiringuito que hi ha ans d´Aigualluts, per que les traces eren d´asquis de travessa o de raquetes i natros no portàvem ni una cosa ni latra, passem Aigualluts i ja comencem a bore lo nostres destí, l´imponent cascada de Mamporros, una cascada de 100 m i 4+, prou exigent, suposo que per la seua llargada i per l´aproximació, que lo final va ser una mica duret, sobretot arribar a peu de via, un trcet que vaig fer dos vegades, per que al acabar d´ascalar em vaig deixar la cantimplora i sempre ten dones conte cuant estas llun. D'esta cascada cal destacar lo primer llerc que es de 50 m i mes exigent que lo segon que no te tants de grus.

Lo 12 i 13 de març vaig tornar asquiar en uns raiders d´escepció, Miguelet i Davitet, dos amigaxos i a mitan matí del dissabte, entre mig de la forta nevada que caia me va aparèixer Xaneta, lo bo de Xaneta en dos colegues del curro.

Cronica; Vicen Chimeno...
Properament les fotos...

III pujada a la Foradada

2011-03-15T13:47:00.000-07:00

Cap de setmana passat i un nou cap de setmana al sac.
La cursa de muntanya de la Ràpita o pujada a la Foradada com se la coneix millor, a arribat a la seva tercera edició.
Encara que per motius que aquí no anem a comentar, la organització havia pres la decisió de sortir del circuit Terres de l’Ebre.
En lo més estrictament esportiu la cursa a estat marcada per les fortes pluges del dia abans en tota la comarca del Montsià i sud de Catalunya.
Molta gent es va donar sortida a les 8 hores puntuals per poder gaudir del matí. Un nou recorregut per la serra, era el principal reclam que s’havia plantejat. Molt rapida des de el començament, els principals favorits pon-te agafaren posicions al cap de la cursa, obrint un espai de temps i distancia respecte als de darrera.
Per d’alt de les crestes, un atractiu nou en la proba pon-te es trobaria l’amic Adolf entre els cinc primers. Es queixava un poc del marcatge quant parlàvem en ell desprès de finalitzar la cursa. Havia perdut molt de temps intenta’n esbrinar el camí i en un descuit d’aquestos quasi per el fil del la cursa. Tenint que remuntar al final moltes posicions.
Content per tal i com havien anat les coses al entrar segon en meta. Retrobant-se d’aquesta manera amb el podí...
Moltes cares conegudes i bons amics per acabar el matí, desprès d’una dutxa i unes cerveses.
Ara toca esperar el divendres a el UT les Fonts.

Transgrancanarias 2011.

2011-03-07T13:12:00.000-08:00

Després del viatge de tornada, ja els tenim a casa, els Quatre membres del a.e.alcanar desplaçats fins a Canàries per a disputar l’Ultra.
Esta tarda ens han contat un poc com a estat l’experiència per a ells. Retrobant-se amb la família corredora ens contaven alguna que d’altra anècdota.
Les sensacions de acabar una cursa d’aquestes característiques sempre solen ser positives i en ganes de tornar-hi. Una estada a les illes que els a servit per crear vincles d’amistat amb d’altra gent, que com ells tenen com afició treure rendiment al cós, en els seus extrems.
Enhorabona a tots Quatre i fins la propera.
Dades tècniques: Josep Garcia :123km 18h48m
Juanjo Queralt :96km 13h07m
Eva Queralt :42km 4h26m
Nuria Alcantara :24km (Retirada per accident)

Transgrancanarias 2011.

2011-03-04T05:14:00.000-08:00

Ja tenim una petita expedició local a la illa de Canàries. Com cada any i ja en fa 5 de seguits, algun Canareu membres del a.e.alcanar, agafa l’avio per volar fins al continent Africà en busca de les càlides platges de les illes més famoses Espanyoles.
Per poder participar en aquest “ultra” ja fa temps que has de tenir formalitzada la inscripció. Aquest any han estat 4 intrèpids els que s’han aventurat:
Per a fer-ho encara més graciós estan un en cada distancia.
Aquest matí he parlat amb ells i es trobaven perfectament, passejant i maten els nervis de la millor manera possible. El ambient es fantàstic en aquestes hores prèvies i fins i tot han trobat alguna cara coneguda, com el Joel Casademont, de Girona un conegut de les Ultres.
Aquesta proba es molt especial, ja que en dues ocasions l’Adolf Aguiló a pujat al podí: 1é en el 2009 i 3é en el 2010.
Des de aquí els donarem la força i l’espenta necessària perquè compleixin en els seus objectius, ànims als Quatre.
Podeu seguir a la pagina oficial de la cursa el moments previs i el transcurs de la mateixa.- http://www.transgrancanaria.net/

92 JOSEP GARCIA BORT TRANSGRANCANARIA 123KMS M ELITE MASCULINA ESPAÑA A.E. ALCANAR
1144 JUAN JOSE QUERALT ROCA SUR-NORTE 96KMS M ELITE MASCULINA ESPAÑA A.E. ALCANAR
3014 NURIA ALCANTARA SEGURA STARTER 24KMS F ELITE FEMENINA ESPAÑA A.E.ALCANAR
2294 EVA MARIA QUERALT ROCA MARATON 42KMS F ELITE FEMENINA ESPAÑA A.E.ALCANAR

Cursa de Miravet

2011-03-02T11:32:00.000-08:00

Dons un altre cap de setmana al sac,m molts de moments els viscuts i gaudits.
Després del fracàs en el sorteig de Zegama, molt els Canareus apuntats però sols un a tingut la sort del principiant, Aitor Mimendia, enhorabona company i ja saps a suar la camiseta.
Els demes ens em repartit entre la cursa del circuit a Miravet o el dinar de aniversari del Xaneta.
Entrenament competició, això es un no parar. Hi ha que treure temps don sigues i jo he optat per matinar i tirar-me al monte molt avanç de que surti el sol, per així d’aquesta manera tenir temps per gaudir de la parella i el fill.
Uns antrens per traçats recentment oberts al públic per la serra del Montsià.
L’altre punt calent del Diumenge va ser la cursa de Miravet, en la seva tercera edició ja esta consolidada en el calendari anual.
Si ningú posa remeni l’intractable Albert Gine porta camí de fer col•lecció de trofeus a casa seva. Es l’esportista més en forma del moment i l’equip de la Sénia que s’ha reforçat en algun nou fixatge esta escalant moltes posicions en la taula classificatòria.
Els a.e.alcanar han trobat un nou component en la zona veterans, el Ramon que recentment estrena categoria a pujat al mes alt del caixo en la seva primera cursa en aquest nivell. Moltes felicitats.
En la línea de continuïtat es troba la resta de component, cada cursa competeixen en el millor esperit i ganes de fer-ho be, sort a tots per a la propera.

CLASSIFICACIÓ

Cap de Setmana

2011-02-20T07:33:00.000-08:00

El cap de setmana quasi esta al sac i he tingut temps per a tot un poc.

El divendres vaig compensar netejant una peça fòssil que feia molt temps tenia parada en la taula-taller.

Dissabte de ressaca després d'una nit boixa de festa. L’empresa on treballo celebrava el 25é aniversari de la seva oberta de portes. Tot un repte de organitzacio, prepara-me’n i treball per a tots el que hi forment part.

Avui diumenge entreno per el Montsià, en l'amic Juan Antonio Alfara em recorregut una zona totalment desconeguda per nosaltres. Des de la central de llum (dalt les Cases) em agafat la sendera que recent netejada puja per el crestall del turonet fins empalmar en la nova també senda que creua des de el jaciment de Sant Jaume fins la Roca Roja. Des de aquí a estat una odissea seguir la senda en busca del la font del Bassiol. Crec que la gent no entén gaire com es pot obrir una camí per poder transitar per ell, sense tindre ni idea de caminar per la muntanya.

Un traçat gents concret, igual puja que baixa, creua xaragalls de mala manera i travessa singles sense mirament. Si jo que tinc el genolls pelats de caminar per la serra em costa, que algú m’explica com hi pot transitar una persona de més edat que volgué visitar aquestes contrades.

Deixant polèmiques a banda, ja ho faran tots aquells aquí els hi toqui...

al arribar al racó del llop després de creuar per la cova de l’hedra, em remuntat per la senda que vaja des de els dotze apòstols i com feia molta calor em entrat fins la font dels Maquís a reomplir les botelles, acabant de remuntar les escales de Vicent i el xaragall que et porta directe a la Torreta.

Al perdre altura fins el mas de Comú ens em creuat en un company de curses i seguim baixant per la GR92 i el Lligallo Reial, fins la pista de mas de Mulet. Quasi sense energia, sort que al mas estava Pedro "l'amó" en un quants amics que feien un dinarets ens han donat aigua per a continuar (gracies). Al passar per la Cogulla e tingut d'esperar al company que anava un poc tocat. A hi va fer un entreno de 6h i estava per a l’arrastre.
El deixo uns metres en rere i jo continuo fins a casa, Mes tard hem parlat per telèfon.
Lo que se sol dir un cap de setmana complert...

Ginesta

2011-02-14T11:52:00.000-08:00

Amb tots aquets avanços tecnològics, molt abans de parlar en la per sona ja pots saber molt de ella.
El Faccebok, el Twuitter i els blogs son unes eines cada cop més emprades per informar-nos de manera molt propera.
Curses de cap de setmana i sols donant un cop d’ull a Internet ja saps com han anat.
Molt bon ambient, tal i com caracteritza el circuit Terres de l’Ebre el viscut e una nova cursa. La segona edició de Ginesta, la cursa del Frare es molt especial per a la gent del territori ja que aconsegueix el desplaçament des de totes les parts de Catalunya i Aragó dels seus participants. Bon dia, bona organització i un recorregut exigent fent d’aquesta cursa la recompensa a un entrenament setmanal.
Les mirades estaven posades des de la sortida en el favorit (Albert Gine), però que aquest cop va trobar resistència en altres participants.
A la fi una bona cursa de la Eva Queralt component del a.e.alcanar. El primer en creuar la meta de l’equip va ser el Josep Garcia, fent una cursa intel•ligent des de pràcticament el començament.
Molt bones sensacions per als restes dels components, amb ganes de torna-hi pon-te…
Aprofitant al final per compartir una estona amb els companys de fatiga.

a.e.alcanar

2011-02-08T05:05:00.000-08:00

Aprofitant el bon temps el diumenge es va celebrar el dinar de l’entitat a.e.alcanar.
La jornada va començar en un sortida cap al Montsià, amb els cotxes fins la pista recentment estrenada (camí dels Bandolers). Des de allí i desprès d’haver fet la foto de família pujarem per la senda recuperada per l’ajuntament vaig el patrocini comunitari.
Una sendera que juga serpentejant per la carena de roques fins la cresta. Encara que de bon matí feia un poc de fresca pon-te ens sobra tota la roba.
Al arribar al encreuament de una altra nova senda, reagrupament i endinsada fins la font recuperada del Bassiol, on aprofitant el espaï tan bonic escorçarem.
Després seguint el mateix camí de tornada continuarem visitar-ne la cova de l’hedra i amb molta precaució ens bamp poder treure el cap a uns quant singles basta’n imponents.
La nova senda que transita a meitat altura del la falda sud-est del Montsià te una llargada d’uns 3’5km i acaba en l’encreuament de la senda recuperada per a la cursa d’Alcanar, baixant directament des de els dotze apòstols fins el Racó del Llop.
Sense cap dubte un ventall de possibilitat se’ns obri a tots aquells que cada cap de setmana transitem la serra per gaudir dels seus racons encantats.
La tornada des de el Racó fins els cotxes la realitzarem per la pista dels Bandolers, un altre cop.
Tot i que el matí havia estat distret, tot seguit ens dirigíem a un Restaurant del poble per dinar tots plegats i treure’ns la gana acompanyats d’un bon ambient de rialles i brindis…

Reconeixement (II Marató de la Fagueda)

2011-02-07T05:26:00.000-08:00

Dissabte passat, acompanyat des de primera hora del matí amb tota una colla d’amics bamp fer reconeixement del que pot ser el recorregut de la II Marató de la Fageda.
Com ja sabíem per les prediccions meteorològiques faria un mol bon dia. Encara que a les zones de ombria la temperatura canviava i força.
En els primers kilòmetres l’ambient era impecable, acudits, rialles i tot un munt d’anècdotes pesades.
Joel com a bon coneixedor del terreny ens explicava tot sobre la marxa.
Parades de reagrupament i l’únic “fastidi” era trobar les fonts seques, no ens va fer gracia en la calor que feia. En les parts altes del recorregut trobem gran quantitat de neu i ens toca remar molt per a obrir camí.
Feia molt de temps que no estava sota la s’ombra del Faig pare, no el recordava tan imponent i amb aquest mantó de neu al seus peus.
En la part final del recorregut no teníem ja tantes ganes de riure i fer broma. Encara que en el moment de recuperar els companys que s’havien quedat darrera.
Desprès de coronar el sostre de la cursa, comencem la tornada cap al poble. 15 km més o menys que ens deixarien a tots tocats de cames, massa hores trotant sense aigua i a un ritme fort.
Moltes gracies als companys per la jornada passada tot plegats. Ens veiem en el camí…

II Marató de la Fagueda (Reconeixement)

II Cursa del Pastisset (Benifallet)

2011-02-01T12:15:00.000-08:00

Un nou cap de setmana amb festa d’esport, running a la muntanya.
Hores d’esforç i cansament per a gaudir d’un dels esports de moda en estos instant.
Molts d’amics i companys son els que s’han retrobat després de l’estrena fa 15 dies del IV circuit Terres de l’Ebre.
No era de faltar que gent del nostre poble desplaçats fins allí per a disputar la cursa. D’altra banda una cursa que en aquesta la segona edició a trobat millora en molts aspectes. Ja sigui des de la besant tècnica o des de l’àmbit organitzatiu. Felicitar per la tasca feta a tota aquesta gent que de rebot ens ho posa molt difícil als demés.
Adolf, Ramon,Albert,Sisco,Juan, Emilio i molt més que em deixo que de ben segur tindrem oportunitat de compartí línees i kilòmetres aquesta temporada.
Encara que a primera hora feia un poc de fresca, pon-te començaria a sobrar la roba per a acabar fent un dia esplandit per a la practica d’aquest esport.
El guanyador Albert Giner amb el seu temps de 2h25m es consolida a la 1ª posició del circuit.
La Ragna que quasi corria a les portes de casa, reapareixia per la porta gran sent la 1ª de la categoria i la 21 de la genera, moltes felicitats als dos.
El millor classificat del a.e.alcanar L’Adolf Aguiló en un temps de2h53m12seg.
Ara a descansar fins la propera, d’aquí dos setmanes.
Clasificassió; Aquí

Miralleixes i el seu món...

2011-01-21T11:56:00.000-08:00

Berlin-París-Viella-Alcanar
El mateix any que barem fer la visita a les illes Balear, teníem en ment una de més grossa.
Volar en avió fins la antiga capital d’Alemanya i tornar roda’n en sendes bicicletes.
Moltes histories ens van succeir en el transcurs de la dotçena de dies que ens va costar la tornada.
En quant barem tornar ala rutina del dia-dia vaig escriure una crònica per a la revista del poble.
Crec que reflexa molt be el transcurs de “creuer”deixo que vosaltres mateixos ho llegiu i opineu...

Finalment des de el diari setmanal Ebre van fer-nos unes preguntes i ens ho publicaren a tota plana.

Algunes fotografies, al pás per llocs emblematics del viatge.

Data:14/26-6-1997
Recorregut: Berlin-París-Vielha-Alcana

Distancia:2581 km

Temps:112h 53m

Mitja: 22’86km/h

GR10 Xtrem'11

2011-01-18T13:32:00.000-08:00

Desprès de tots aquets dinar i sopars que em realitzat en aquestes darreres festes, es hora lla de començar a perdre la temo a la bascula, per a ficar-nos en forma un altre cop.
Les primeres curses de l’any es prenen en més cautela. A ningú li agrada fallar a principi de temporada.
Des de que l’any passat, en la primera edició de la GR10 Xtrem en va donar bon sabor de boca, tenia clar que volia emprendre la campanya 2011 en alegria i ganes.
La cosa va anar be, teníem força i la companyia era grata. Des de el moment que sona el despertador, la maquinaria es posa en moviment per aconseguir el millor resultats.
Amb una mica d’anticipació en presentem a la sortida, el tema de sempre, dorsals, roba, material i sobre tot saludar als companys…
Donen la sortida i arranquem amb la llums dels frontals, la sendera es empinada al principi i pon-te la gent es dispersa.
Jo crec que el millor es conservar i deixar que passen les hores i deixa que es faci de dia, serà mes segur per no prendre mal.
En el control de Serra comenta a clarejar i ja puc apagar el frontal, llàstima penso que ara que surt el sol, a passat tot el tram de cursa més bonic. Comencem la pista mes avorrida de la jornada.
Em recordo perfectament del recorregut i esta molt millor marcat que l’any anterior. L’organització a fet una bona feina. Comença a fer calor i en pocs instants passo de l’eufòria de trobar-me sencer, a la desil•lusió de sentir-me derrotat.
Quant em trobava en segona posició, de sobte sento una forta punxada al cul i m’agafa temor. Decideixo afluixar per complert el ritme, encara soc al kilòmetre 40 i queda molt de camí per a patí tant d’hora. En arribar a Gatova, un dels controls-avituallaments sencer de la proba, tinc que seure i menjar be, deixant passar temps per a recuperar-me. Un Ibuprofens acompanyat d’un Voltaren injectat, van ser la solució ideal per a podré seguir. Encara que paregué estrany la cosa va millorar i vaig aconseguir aguantar el trotet sua, fins a casi 5 km per a meta, on els tirons a les cames ben just em deixaren arribar.
Per a que no es digué, que a la primera pleguem.
El Xaneta que sempre te una excusa per anar al seu ritme arribar sobrat de força i de gana, ja que el control de meitat es va posar entre pit i esquena; dos plats d’arròs, tres entrepà gelats i quatre gots de cola. Ell no el surt de barato a l’organització.
El temps i les posicions son el de menys, els que importa es que per a començar l’any ja en tenim prou...

II Cursa les 2 Torres

2011-01-18T13:09:00.000-08:00

Una altra temporada i ja en van Quatre, comenta el circuit Terres de l’Ebre.
Temporada de canvis i novetats. Cares conegudes i cares que no veurem més.
Noves propostes per a recórrer de manera casi setmanal el nostres territori. Estrenat nova web.
Un calendari molt atapeït que dona poc temps de descans entre cursa i cursa, gent que s’especialitza en un distancia o gent que o proba tot.
El que fa als resultats, tots intentem ser millors any rere any, el que es impossible detenir es el pas del temps i el fet de tenir de pujar de categoria també implica nous esforços si volem mantenir un nivell físic i mental.
La proba que a obri’t aquesta temporada a estat la, II cursa de les dos Torres.
Batejada per molts l’any passat per ser la més corredora del circuit, al tenir molt poc desnivell + es corre molt intensament i no dona treva a les cames. La boira matinal de la plana del Ebre van donar al dia un toc fantasmagòric, però no va deslluir l’ambient de retrobament dels companys i amics d’altres pobles…
Classificació; http://cursa.campredo.net/resultats/RESULTATS%20OFICIALS%20CURSA.htm

A.E.Alcanar

2011-01-12T11:53:00.000-08:00

Els passats Nadals L’Agrupació Excursionista D’Alcanar, com ja be sent habituals aquets últims anys… va participar en el Parc de Nadal.
Celebrat en el centre Cívic els dies 26,27 i 28 de Desembre.
Com es d’esperar en aquets dies tan senyalats, que molts de pares no tenen festa i els nens sí, el tres dies va estar ple fins la bandera. També ajuda que el preu d’entrada es d’un euro.
Totes les tardes vaig poder assistir en companyia del meu fill. El bon ambient era palpable en un recinte esplèndid per l’ocasió.
Ara hi ha que dir que tots els crios van gaudir d’activitats fetes a mida i de una esplèndida “tirolina” mundada per nosaltres. Amb una festa final de Xocolata amb Viscuts va fer les tardes de fred, un poc més amenes…

Miralleixes i el seu món...

2011-01-04T05:39:00.000-08:00

Continuem narrant les escapades en bicicleta de carretera, en esperit aventurer, al estil del Miralleixes.
Pron-te ens bamp donar conte de que la Península se’ns quedava curta i que les escapades que teníem pensades no es podien fer en un dia, llavors bamp decidir convertir en etapes, mitjanament programades, però ja se sap res no surt com un ho te previst.
La visita de ses Illes, va ser la primera de una sèrie d’escapades.
1ª Etapa: el dia 14 de Maig matinàvem com ja venia sent costum per a tirar kilòmetres de camí, per la part interior de la província de Castelló, teníem pensat arribar a dinar a Valencia, al pis d’unes estudiants amigues nostres, ens esperaven un bon plat de macarrons. A la tarda continuaríem fins a Dénia per agafar un ferri i d’aquesta manera entrar a Ibiza.
Tot a va anar be fins la tarda. Mengem com estava previst i desprès del conseqüent enrrenou per creuar Valencia, anem baixant cap a terres Alacantines. La Nacional 340 no te pèrdua quant de transitar per la costa es tracta.
Al arribar a Dénia busquem el port i ràpidament ens situem. Primera decepció, arribem just quant el vaixell treu les amarres i fica rom a alta mar, ens han faltat 10 minuts.
Rés, no en hi ha d’altre fins demà a la nit, a la mateixa hora, que tenim de fer, no podem perdre tot un dia aquí esperant. Agafem el caminet de Sant Fernando i a dormir, dema sera un altre dia.
2ª Etapa el Toni que sempre li pega voltes a tot, creu que el millor serà torna a pujar a Valencia, ja que el port es mes gran i tindrem més regularitat de ferris cap a les illes.
Així o bamp fer cap amunt un altre cop.
Aprofitem aquest cop per a fer un poc de turisme a la capital del Túria, les Torres Serrano, el Miquelet o el Mestalla…lo típic a visitar.

En la ciutad de Valencia
Cap a mitja tarda trèiem els passatges i embarquem, tenim sort el creuer ens costarà tota la nit, d’aquesta manera ja tenim el lloc per a dormir. A les 9h, sense més complicacions estem els dos mirant la maniobra d’atracament al port de Palma, agafem les bicis i camí, ja hi som. En aquets viatge, al tractar-se de baries etapes bamp tenir d’incorporar nous elements per al transport del material.
Un porta equipatges insertat al quadro de la bicicleta i unes alforges, paregudes al que porten els cavalls al llom. El sac de dormir, l’estorilla, roba d’abric, el menjar i el fogonet. Lo més imprescindible per a unes poques etapes en autonomia.
3ª Etapa del viatge va passar a ser la més bonica. Al creuar per el nord de Mallorca bamp tenir l’ocasió de comprovar els paisatges i la naturalesa que tan bonica que allí s’amaga. La serra Tramuntana, orgullo per als “islenyos”, paratge insòlit per a recórrer.
4ª Etapa: mes monòtona i carretada de formigó, tots els Hotels i apartaments per a l’estiu. La gran avinguda del arenal ens dona pas a una visita inesperada a la catedral de Palma.
El kilòmetres son pràcticament igual, les pedalades molt paregudes, però l’esforç et sap a poc quant es recompensa en una experiència que t’ompli d’emocions.
Al agafar el vaixell de tornada el horari va ser el mateix, nocturn e ideal per descansar. El Toni que em tenia una sorpresa preparada, se’n havia assabentat al treure els bitllets que per a la tornada ens era el mateix tornar a Valencia o a Barcelona. Ideal no caldria passar dos cops per el mateix lloc.

D'avant la catedral de Palma de Mallorca
5ª Etapa: cap a casa que son festes de Maig. Aquest va ser el tret de sortida al posar els peus en terres Catalanes. N340 i cap a casa, una ruta que començava a ser monòtona per a les cames. La ultima jornada al contrari de lo que es pot imaginar va ser la més rapida, les ganes d’arribar a casa i l’esperit aventurer ens van fer pedalar a un ritme desenfrenat.
Aquest any no seria l’únic repte que tindríem en ment i estava tot a punt de caramel.
Al Juny ens en aniríem a Berlin per a tornar des de allí pedalant…
Data:14/18-1997
Recorregut: Alcanar-Valencia-Denia-Valencia-Palma-Alcudia-Palma-Barcelona-Alcanar
Distancia: 898 km
Temps:36h 22m 09seg
Mitja: 23’758km/h
Participants;
Antoni Reberter Bel (Cicloturiste)
Juan José Oliva Simó (Cicloturiste)

Ara ja d'uiem camara de fotos...

2010-12-31T09:37:00.000-08:00

La ultima entrada del any, sols comenta unes cosetes.
Tots aquets desitjos, noves propostes,bones intencions i tot un munt de coses que es diuen en aquets dies no es quedin en aigua passada i es faixin realitat.
Tots aquells politics que tenen les butxaques plenes, deixin de apujar-se el sou i asseguren el treball als qui no en tenen. I per aquells que practiquem segons alguns, esport minoritaris… ho tenim be. Que seu facin mirar si es molt minoritari que en cada cursa de les Terres del Ebre mouen un mínim de 500 persones entre organitzadors i corredor.
Pot ser en el que cobra un d’aquets futbolistes molta més cosa faríem nosaltres.
Que tenim de fer les coses van així, uns ens ho “currem” des de la ombra i d’altres els inflen a fotografiar-los.
En una mica de sort, pot ser demà al despertar-nos i mirar la pensa, la televisió, Internet descobrim que la única noticia a dir es “que no hi ha cap noticia”
BON ANY 2011

Entrenament.

2010-12-29T12:04:00.000-08:00

Ahír vaig sortit a entrenar per el Montsià. En aquest dies de tan de fred encara et trobes més sol que mai. Quant els dies acompanyen i la temperatura es bona, sovint es normal trobar-te algú dels pobles del voltant gaudint de la serra.

Jo al pás per la Torreta (768m)

Per a molts, desconeguda i per d’altres un paradís d’experiència per explorar.
M’havien dit que estan netejant sendes, ho he comprovat en persona, hi ha una brigada obrint un camí nou per la cara de la mar, al sud-est, si no m’equivoco porten la direcció en busca de la senda de les faixes tancades i cap a la Foradada.

La font del Comú cap a les 11h04 del matí.

Molt bona per un futur, tenir mes varietat i poder gaudir-lo mes a fons de les seves raconades, fonts i coves amagades per als que no les coneixem. Per exemple la cova bonica, tantes i tantes voltes que hi havia passat per el davant i si no meu explica el bon amic “Chimeno” no l’agues visitat mai…
Es veritat que te molts racons per descobrir, en aquest singular fet esta també la gracia.
En (els encanteris de la serra del Montsià), com titula el seu llibre el Joan B. Beltran, es troba el fet que cada època del any que passa em sentí més atret per els seus colors, aromes i formes. En un futur voldria considerar-me apassionat i coneixedor de les histories que ens conta el Montsià, dia a dia.

El meu poble.

2010-12-25T01:10:00.000-08:00

A hi durant el sopar de Nadal, em vaig assabentar que el passat dia 22, va sortir al cupó dels cecs el meu poble. Com sempre m'he sentit orgullós de viure’n em vull fer reso d'aquest fet.
Soc del paré de pensa que per d’amunt de tot vull el lloc on e nascut i crescut. Que el poble em volgué amí, es cosa meva...
El que mes m’agrada de ell, la seva situació geogràfica.
Al igual que es va dir en una ocasió,
"no et preguntes que fa el poble per tu, sinó que pots fer tu pel poble"...

Miralleixes i el seu món...

2010-12-24T05:31:00.000-08:00

Tan bon punt bamp tenir oportunitat ja planteixarem el segon repte en bicicleta de carretera.
A partir d’aquest moment sempre ens tiraria endavant l’àmbit geogràfic, es a dir jugant l'orografia del terreny.
Des de el Cantàbric al Mediterrani, un repte d’ajuntar els dos mars en menys de 24h.
El 30 de Juny 1996 va ser la data escollida per sortir del moll de San Turtzi, passant per Bilbao fins la platja del Marjal a Sol de Riu. Una ruta que ens duria a creuar un total de 8 províncies incloent el pas per un port de 2ª categoria (alto de Barazar 604m).
Els dia es preveia càlid , per axó l’aviem escollit, desprès de conduir tota la nit a relleus. Cap a les 8h arribem a Basauri, a casa d’unes amistats que passaríem a saludar i aprofitem per esmorzar. Ens acomiadem i a les 11h25m estàvem preparant la sortida des de els moll de Santurtzi. Muntem les bicicletes i a pedalar, el “Xaneta” que en aquells temps sols s’aventurava a fer d’assistència baixaria el cotxe de tornada i nosaltres a per feina. En els primers kilòmetres com es normal tot anava a bon ritme, incloent una brisa que ens apropava cap a casa.
Pon-te ens fem a la idea que la cosa pinta be i a ritme de més o menys 25 km hora es faria camí. Allà per la cinquena hora parem durant vint minuts per dinar, no ho aconsello a ningú vaig estar una llarga estona per digerir-ho.
Durant el transcurs de les hores moltes coses passen per el cap i en algun moment penso que diantres fem aquí en comptes d’estar en casa o en la piscina…
La nit ens cau a sobre tan bon punt amb sopat, a l’altura de Logroño.
Travessem Zaragoza en hora punta, de festa nocturna amb refereixo, moltes coses en sentim al nostre pas, millor no fer cas de res, per a més penúries el Xaneta s’ha despistat i no esta en el lloc on havíem establert, ens el trobem molt més avall. Ja ens feia falta menjar.
En el la penombra de la nit se’ns acaba la sort i comença el calvari fins el final, el cós comença a tenir problemes per a seguir el ritme del Cervell. L’Alma te ganes de aconseguir-ho però la son s’apodera de la resta de l’esperit. Encara que sembla molt solemne es una sensació que no he tingut mai més. Adormir-nos el Toni i jo, damunt les bicicletes i sense deixar de pedalar.
En la cuneta, al costat mateix de la carretera i tapats en una tovallola bamp dormir durant 3h i mitja. D’altra banda sort del company que vigilava perquè un desaprensiu que va passar per allí sols se li acudí, desprès de parar a la nostra alçada, sortir derrapant tirant-nos grava al damunt, (moltes gracies company, jo també t’estimo).
Passada aquesta forta crisis i també el temps per aconseguir el repte, bamp decidir no deixar-ho aquí i d’alguna manera arribar fins al final en el menys temps possible.
Aviarem al Xaneta cap a casa a preparar el terreny i l’arribada. M’entres tant recorríem els últims kilòmetres per la Nostra terra, unes carreteres tantes voltes transitades igual per el Toni com per mi mateix… Cap a les 14 hores i quart de la tarda arribarem a Sol de Riu on l’astre rei ens esperava en tota la seva esplendor. Una benvinguda fantàstica desprès del esforç realitzat.
A partí d’aquest dia decidirem escriure alguna cosa per a publicar-ho en Lo Rafal (una revista local) amb la qual moltes vegadess em col•laborat.
Data:30/6-1/7-1996
Recorregut: Cantabric-Mediterrani
Distancia: 608km
Temps:26h 57m22seg
Mitja: 22,55 km/h
També vull afegir que al temps se li a sumat el temps que bamp estar dormint, que sense ell haguéssim agut d’abandonar completament.
Participant en l’historia;
Juan Andres Simó Vila (Logistica)
Antoni Reberter Bel (Cicloturista)
Juan José Oliva Simó (Cicloturista)

En breu la següent aventura (la visita de ses illes)

Reportatge publicat en el nº 42 Gener-Març 1997

(Lo Rafal)

I Carrera por montaña sierra de Chiva.(Presentació)

2010-12-21T13:25:00.000-08:00

Adolf Aguiló en la presentació de la I carrera de Montaña serra de Chiva es invitad per l'organització a la cursa i durant la xarla del dia avans respont a la pregunta d'una persona asistent, sobre que: Que troba sobre el futur de les curses i els trails?

Valoració.

2010-12-16T22:50:00.000-08:00

Es moment ara, de la meva valoració.
A estat un any molt llarg i fins el passat cap de setmana no l’he donat per finalitzat.
Fins els d'arrers dies d’Agost tot girava en torn al UTMB, però desprès de la decepció que ens bamp endur jo i tots els que allí ens trobàvem, li vaig donar un gir de 380º a la campanya. Els resultats van millorar, les cames responien d’una manera sorprenent inclòs per amí, amb trobava be, en ganes i forces per a les curses. Tot degut al entrenament que havia planejat de cara a la cursa de Chamonix.
En total han estat 19 probes entre trails i curses. No podria donar puntuació a cap en particular, crec que el nivell organitzatiu esta molt alt en totes les que he fet, esta clar que sempre es podran millorar, però com diu la dita entre gustos no hi ha res escrit.
Sembla que a partir de la tercera part de la temporada he començat a ser més conscient de moltes coses, forma d’entrenar, alimentació i sobre tot he après a escoltar la veu de l’experiència, que sempre te quelcom per ensenyar. Aixumara he acabat la campanya ja estic preparant la que be.
Molta gent es pren aquestes dates per fer els típics sopars de germanor, o de empresa i com no els de família i amics. jo no soc diferent i així ho faré, sols dir a tota aquesta gent que poc o molt segueix aquest bloc, desitjar-vos un bon Nadal i un pròsper i ple d’objectius 2011.
Amb aquest ja seran 4 anys preparant i gaudin d’un circuit terres del Ebre, d’unes Ultres que estan en ple “apogeu” i unes probes de resistència física en experimentació.
A tots aquest companys de arreu de l’estat, coneguts que durant la recerca d’uns objectius comuns. A tota aquesta gent que mitjançant la red estem en contacte, moltes felicitats a tots......... i força a les cames.
Fins el pròxim repte u objectiu comú.
Juan José Oliva Simó

I Carrera Serra de Chiva.

2010-12-14T13:42:00.000-08:00

I carrera Serra de Chiva, serà una d’aquestes curses per a tenir en compte de cara a l’any vinent. Una cursa 10 en molt de sentits, organitzacio, recorregut, voluntaris i tot un grup de gent que han fet possible esta cursa.
L’ajuntament i entitats privades treballant colze amb colze per fer realitat il•lusió de tot un poble.
D’aquesta manera es com ens la van presentar el dissabte al mateix saló d’actes. Una xerrada tècnica amenitzada amb dos figures del mon trail running, l’Adolf Aguiló i el Salvador Calvo, al quals els van poder fer preguntes sobre la seva experiència dins les probes. Tot això acompanyat d’un piscolabis al finalitzar…
Desprès d’unes bones rialles sortim cap a sopar amb la companyia dels cracks de la carrera.
Desprès del pertinent trasbals a l’hora de dormir, ens llevem pon-te per esmorcar i començar a preparar-nos. La gent ja entra en busca del dorsal i tots estan preparant-se.
Quasi com sempre amb el temps just arribem a la línea de sortida, algú ens dona els últims consells abans de sortir i puntualment es dona la “eixida”.
Com encara es de nit ens tocarà anar uns quants kilòmetres en el llum frontal.
Hi de sobte, una confusió crea una t’engana monumental en el km 2 de cursa. Per el que pareix, el camí de tornada es repetirà per un lloc i el policia que obria el pas s’equivoca i ens envia un altre cop cap al poble,. Mentre la confusió aprofito per espavilar i col•locar-me davant de tota la gent amb el company Alfareta. Però pon-te tornen a vindre els favorits a prendre posicions i tiren de fort.
Al pas per el primer control deixo el frontal i els “manguitos” a la Núria (novia d’Aguiló) que ens seguirà durant la proba.
M’han adono que axó no te res que beure en un trail de muntanya, més be es sembla com dos vegades la cursa del Montsià. En duresa, en desnivell, en avituallaments…
Jo que venia tirant amb el grup del davant, al kilòmetre 22 deixo de seguir el seu ritme i segueixo amb el meu, cosa que em facilitarà acabar en condicions la jornada.
Les pujades i baixades es segueixen i no hi ha treva per relaxar les cames. La senda es molt neta, es nota que han passat un grapat d’hores en les desbrossadores (bona feina la feta).
La meva força flaqueixa i dora començo a perdre posicions, l’últim en agafar-me fins a meta seria el Salbador Calvo, tot just en la “tangana” del principi anàvem paral•lels i axó em comenta quan m’atrapa, (balla putadita) diu concretament.
Al coronar el punt més alt del traçat estic sol com un mussol i així seguiré els propers 40km, casi millor, deixo anar el cap ien concentro en acabar en un bon temps.
A partir de la tercera part del recorregut la cosa canvia i es torna favorable a les meves cames. Començo a rodar i a caminar de cara amunt.
Últims passos i ja estic en el tram que es repeteix del començament.
Últims passos del dia i ja veig el poble, fins i tot una xaranga ens espera a falta d’un kilòmetre, un pont de fusta i la recta de meta. Aplaudiments per a assaborir el final pas i si com de l’últim sospir es tractes agafo aire per a cridar “si”, una cursa al sac.
La onzena posició em sap a victòria, ja que he tingut una forta crisis del km20, fins al 40 i ho he passat molt malament, però en ganes de acabar el mes sencer possible he estat pensant en moltes coses per motivar-me a seguir endavant.
En arribar a meta m’he assabento de la sort que han tingut els companys del a.e.alcanar que també hi han participat. Aguiló en males sensacions a decidit plegar en el kilòmetre 32, (on estava la Núria). El Ivan Tiscar, company del Trail Cer La Sénia també, en molt males sensacions durant gaire be 5 km prenia la mateixa decisió. L’Afareta a falta de tan sols 14 per a meta tenia clar que no era el dia i amb el Cervell fred treu també la sabia decisió de deixar-ho córrer. L’únic en acabar la proba de la nostra representació el infatigable “Xaneta” en un temps de 9h55m…
Una proba com ja he dit totalment recomanada per la gent que li agrada sofrir.

Valoració.

2010-12-13T05:20:00.000-08:00

El següent Ramon Bel
Hola a tots !!!
La meva primera valoració d’aquest primer any de muntanya pura i dura (qui m’ho havia de dir)
es d’una persona plena de satisfacció que fa ara a penes una miqueta mes d’un any on va descobrir la III cursa del nostre poble ( on estava els altres anys?...) i em vaig quedar meravellat d’una activitat tant ven organitzada al nostre poble (sense paraules...)
La temporada aquest any la vaig començar com no, posant-me poc a poc al dia del circuit de les nostres terres formant part de a.e.alcanar. de la qual estic molt content i agraït de ser un
membre mes d’esta gran família i de les moltes noves amistats que es van fen dia a dia...
Per a mi a pesar de no tindre un començament massa be,encara estic molt content ,tot i així
encara he pogut realitzar deu curses del circuit,la marató i mitja de Castelló i la marxa del
nostre poble i que dant-me en moltes ganes de realitzar-ne moltes més i meravellat de molts
companys que cada cap de setmana aneu deixa’n el llisto ven alt .....
Jo personalment no en voldria destacar cap en especial encara que com per a tots sempre n’hi han unes millors que d’altres simplement des de aquí felicitar a tots per una gran labor realitzada, gracies,gracies de tot cor d’un nou aficionat més,desitgen estar be per la pròxima temporada.
Be, ja no vull allarga-ho més com ja e dit abans no tinc paraules simplement des de aquí
bon Nadal a tots i feliç any nou !!!!!!

Valoració.

2010-12-13T05:15:00.001-08:00

Es ara el torn de l’amic Vicen, que aprofitant que aquest cap de setmana no en sortia fora en a escrit unes paraules.
Company de curses i conegut per tots pel von rotllo que transmet allí on va
La temporada passada vaig començar-la mol fluixeta, en poc entreno i gaudint dels esports de hivernals.
Les curses de les terres de l’Ebre van estar molt be, al nivell que tenen que estar, llevat duna que trobo que en contes d’anar a millor va a pitjor, i això que ja començava a ser un clàssic, lo dissabte a fer el glorieta i lo diumenge a córrer i et quedava un bon cap de setmana.

També m'agradaria recorda les dos fites de l’estiu, la cursa del Llop i l’ascensió al Matterhorn o Monte Cervino, lo primer m'agradaria ressaltar lo bon ambient que es va viure i los preus desorbitats que fan pagar, trobo jo!!

Salutacions d’un amic, VICEN.

Valoració.

2010-12-06T23:14:00.000-08:00

Seguim en les experiencies del primer any i la valoració de Aitor Mimendia...

Hola amigues i amics
La meua temporada no comença en cap cursa ni tant sols en un entrenament, sinó que ho fa en una nit de reis al Cuc on decideixo que aquell cigarro que m’estava fumant seria l’últim.
En aquell moment semblava un altre propòsit de principi d’any d’aquests que abans que traguen les llums nadalenques ja se los ha endut lo vent. Però esta vegada no seria així.
Lo neguit de la falta de nicotina no me permetia estar-me quiet així que un dia decideixo sortir a córrer. Surto de casa i encaro General Prim amunt i quan al cap d’un bon rato arribo al Remei i pujo la Moleta tot i estar rebentat me sentia estúpidament feliç. A partir d’aquell moment vaig començar a entrenar en l’objectiu de poder acabar una cursa del circuit.
A la cursa del debut a la Ràpita, la segueixen un grapat més.
Me n’adono que ja l’havia feta, m’havia convertit en un addicte al monte.
Poquet a poquet vaig anar coneixent a tot los membres que composen la gran família de l’a.e.alcanar de la que me n’heu fet sentir part. Moltes gràcies!
Pel que fa als resultats obtinguts han anat millorant ja que a més de la meua personalitat additiva s’ajunta que també soc molt competitiu i pon-te acabar les curses ja no era prou. Sota la direcció de l’amic Joan començo a entrenar d’una forma planificada i poc a poc començo a veure de més a prop lo “grupillo” del davant del circuit, llàstima que s’ha acabat quan estava agafant el to.
Per al pròxim any espero continuar progressant en les curses del circuit i també iniciar-me en lo mundillo de les Ultres. I com a objectiu esportiu principal tinc marcat un triatló de distancia doble olímpica que faran aquí a les Terres de l’Ebre.
En lo que em quedo d’aquest any és d’una part amb tots els nous amics i amigues fets per aquestes serres. I d’altra part en la idea que per convertir un somni en realitat només se necessita fer una passa darrera de l’altra fins aconseguir-ho.

Una abraçada a tots i forces per perseguir los vostres somnis!

Valoració.

2010-12-05T22:51:00.000-08:00

Es un plaer seguir publicant les vostres valoracions.
Es ara el torn de la Rosa Reberter, companya que poc a poc s'ha guanyat l'adjectiu de “l'incombustible Rosa”.
Encara recordo quant en la cursa de Xerta les femines havien sortit 15m antes, i al pasar-la me solta (quina llastima en la calor que fa i jo m'he deixat el bentall).
L'unica corredora del a.e.alcanar que no es deixa mai el bon humor a casa...

Sempre m’ha agradat córrer i sempre m’ha agradat la muntanya i sabia que si provava les dos coses juntes la combinació seria mortal. Així ha segut, una vegada comences, lo !!rau, rau¡¡ va per dins i ja no el pots deixar.

Des de que vaig fer la 1ª cursa de muntanya (I pujada al Montsià), havia anat fent alguna cursa solta, però mai tantes com aquest any. En total 12, no meu crec ni jo...

La primera va ser Ginestar, no sé si va ser pel frare o perquè feia un fred que pelava però no en vaig acabar de troba bé. Després Miravet, m'encanta esta cursa és com un caramelet, l'he fet los dos anys i es perfecta per a mi, i l'ambient que hi ha? i la festa d'enguany? I que me’n dieu de la bossa de corredor? Com anar a fer la compra al súper...... Els dos trofeus que tinc més guapos son de Miravet.
A la foradada vaig patir una mica però la combinació mar i muntanya em va agradar.
Després vaig fer la marxa "leonil"de La Sènia i cap a Xerta, he fet les tres edicions d’aquesta cursa, pateixo molt però m'agrada patir sobretot si hi han roques i paisatges bestials; el mateix dic de la cursa de Paüls; sempre em sento molt orgullosa de mi mateixa, quant acabo aquesta cursa.
A la d'Amposta feia molta calor i una mica més i em quedo al ”santet” però vaig acabar. Passat l'estiu vaig provar d'anar a Falset i em vaig trobar prou bé.
La meva quarta pujada al Montsià ha estat la millor de totes, enguany vaig disfrutar moltttt... ja tocava. Com encara estava eufòrica vaig anar a Tivissa, Deu meu quina cursa!!!! massa tècnica per a mi. Ulldecona (la tinc entravessada) massa corredora. A Horta vaig xalar però el recorregut de l'any passat era més guapo. I finalment Caro: A Diós pongo por testigo que nunca más..... dejaré el impermeable...

Pos si ha estat un bon any, he fet uns 7 podis, casi sempre perquè ja no hi han més veteranes, però les curses me les tocava córrer igual que a tots i quan vas tot sola pel final és molt dur. Al final ja estava una mica cansada però sumant punts he quedat 1ª veterana del circuit i segurament dec ser la corredora més lenta de totes, jeje lenta, però segura.

Patim, disfrutem, rabiem, xalem, maleïm....i tot en molt bona companyia, per a mi és PERFECTE.
L'any que ve... no se, ja veurem, lo !!!!!rau rau¡¡¡ del meu cap no para de pensar en els 55 km de Xerta, en els 42 km d'Alcanar....

BON NADAL A TOTES/TOTS I QUE ELS REIS VOS PORTEM UNES BONES CAMES PERQUE L'ANY QUE VE....... HI HA FEINA.

Valoració.

2010-12-04T13:44:00.001-08:00

El Ruben Colell També ens fa cinc cèntims de lo que a segut per a ell esta temporada.
Com ell mateix diu tot un conjunt de reptes personals que fan possible, que per unes hores deixes de banda els temes mes monòtons del dia a dia...

Hola companys,
La meva valoració d'aquest any és la valoració d'aquell qui poc a poc va descobrint coses noves, va creixent pas a pas encara que no avanci i sobretot va trobant nous amics amb qui compartir aquest apassionant mon de les curses de muntanya.

Be dons, començant per la base de la temporada aquesta ha estat el Circuit de les TE. Un circuit del que penso que hem d'estar orgullosos, molts el voldrien a un pas de casa, amb la varietat de curses, l'excel•lent organització, varietat de dates i característiques... en fi, que gràcies a tots aquells que el fan possible perquè ens brinden una oportunitat única. Hi ha un seguit de curses que m'agradaria destacar: Xerta, Paüls, La Sénia, Alcanar, .... ho sento per les que hem deixo però crec que aquestes de les que jo he participat no es poden perdre... de la resta també només tinc lloances per la il•lusió que hi fiquen pobles petits, on tothom es volca amb la cursa... en fi... FELICITATS a tots!!!

Per altra banda, aquest ha estat també un any on m'he adonat que allò que realment m'omple són les curses de llarga distància, on hi tenim els excel•lents exemples dels grans ultra-fondistes Canareus. Aquí puc destacar la meua primera Marató i Mitja de Castelló, la Fredes-Paüls (la qual sempre consideraré com una clàssica que no es pot deixar de fer), la Marxa Reus-Prades-Reus, Carros de Foc, UT Guara Somontano, ....

Va que des de que acabo de caçar al Febrer fins que torno a començar a l'octubre no he parat ni un moment de fer curses i marxes. Un conjunt d'activitats que cada cop que hi penso o mentre hi recordava me venen al cap tantes sensacions: curses bones, curses dolentes, mals dies i dies millors, amics nous, noves experiències, grans satisfaccions i alguna que altra decepció....

Res més lluny de la veritat però en definitiva un any més, més kilòmetres a les cames i sobretot molta més experiència en un món que cada dia descobreixes coses noves. Ara a pensar ja en l'any que entra, enguany hem vull planificar un bon calendari primat si pot ser per les curses de mitja i llarga distància però per això cal entrenar molt així que haurem d'esperar a que se'n vagin los tords i s'acaben les mandarines per a ficar-nos en serio, mentrestant petarem la xerrada mentre ens trobem per la circumval•lació ;)

Per cert, BON NADAL i FELIÇ ANY 2011 a tots companys!!!! Que puguem retrobar-nos un altre cop en aquesta activitat tant engrescadora com ho és la nostra.

Una abraçada molt forta....

Valoració.

2010-12-02T22:59:00.000-08:00

Tal i com venim fent, es ara el torn de L’Albert Esteller, el primer corredor del a.e.alcanar en aconseguir amb èxit completar el circuit, poc a poc i en bona lletra, moltes felicitats des de aquí...

La temporada per a mi ha estat molt bona, havent aconseguit 11è lloc en la classificació absoluta i havent pogut completar les 19 curses del III Circuit de les Terres de l'Ebre.

Al principi de temporada no tenia cap objectiu en concret però a mesura que anava fent curses em va agafar el cuquet de fer-les totes, i sabia que si no passava res greu ho podria fer.

De gener a novembre, amb pràcticament l'agenda plena; bonic! però al final ja tenia ganes de descansar.

Durant aquest temps he tingut moltes sensacions, a principi de temporada, suposo que per algun refredat, no acabava d'anar al meu ritme, però després de cara al bon temps vaig fer alguna bona cursa. A final d'estiu vaig tenir una baixada de forma, suposo que de cansament (la nocturna Fredes-Paüls, Carros de Foc,...), això em va fer adonar de la importància d'entrenar "bé" però ara a finals del circuit tot i tenir ganes d'acabar em trobava bé.

Les curses m'han fet voltar gran part del nostre territori, així he pogut conèixer paisatges, racons, indrets,... espectaculars! llocs que valen molt la pena, que m'han fet xalar, suar i alguns altres "patir".

A part del rendiment personal també he de valorar el goig de córrer per aquestes muntanyes amb tota aquesta colla de gent, companys, amics,... que compartim afició.

Salut i ens retrobem...

I Trail Running Arbeca.

2010-12-01T14:23:00.000-08:00

Un altre cap de setmana passat i un altra cursa al sac.
Molta gent em pregunta com elegeixo les probes en que hi participo, be, diria que elles em trien a mi. Però no soc tan espiritual i el que faig es plena el calendari depenent el resultat final que busco.
Aquesta cursa en particular tenia dos bons atractius, la data i la distancia en recórrer, però desprès de participar em dono compte de que te molts més del que a priori aparentava.
Un sentit humà que moltes curses am molt de renom voldrien tenir per a elles. El muntatge de l’organització, el marcatge (desprès de un sabotatge), la camiseta record, els trofeus i les ganes que hi ficava l’amic Josep Mª explicant tots els detalls.
Una proba apadrinada per tot un amant del Running i l’aventura (Carlos Garcia Prieto), amb una xerrada col•loqui contant-nos les seves vivències. Un Alcalde que es presta a l’entrega de trofeus. ¡¡¡FANTÀSTIC!!!
Tot comença així. Sortim dissabte a la tarda el Sisco i Jo cap a terres Lleidatanes, la primera sensació, molt fred, patirem de valent.
Arribem a la xerrada puntualment comença i pon-te em dono conte que es tracta de quelcom diferent a lo que nosaltres fem. No en forma, si no en efecte. La travessa dels quatre desert mes durs del planeta: el mes bentos, els mes sec, el mes gelat i el mes calorós... 250km en semi-autosuficiencia. Aquest xicot es mereix tot el meu respecte, ell tenia pensat fer les totes en menys d’un any, però no va poder ser i o va fer en 15 mesos, però a mes en va fer un extra al Vietnam.
Vídeo, preguntes i a sopar (cosa que no serà fàcil). Passem la nit am una mica de fred, -2º o -3º res de l’altre món, cap allà a les 7h el Sisco es de, mou es moment de despertar-se. Mengem lo poc que tenim, dorsals i uns últims consells abans de sortir. Encara no a cantat el gall i ja som corrent, començo fort vull veure les cares dels contrincants. Les cames estan molt fredes i tindrem que donar gas si volem que respongué.
El company em diria més tard que surto sempre molt rapit...jo intento posar un ritme al cós que no conegué ni ell.
Ja ens ho avien dit, corriols i trencacames fins el km 25 i aparti aquí tot seria mes pla per pista.
Vaig el primer sol molt d’estona, els perseguidors no em perden de vista en cap moment i jo ho se. Tinc que tirar fort si vull que l’escapada doni els seus fruits. Però pon-te m’adono que no tinc res a fer, ja que les cames estan molt engarrotades i la segona part del circuit no es gens favorable per amí.
Es igual vaig tirant i m’entra dura madura, la cosa es distreta tan bon punt fa pujada, com fa baixada. Canvies l’horitzó en cada moment.
Cap al kilòmetre 21, tinc complert els primers objectius, aguantar el ritme per vaig de 1h50m. Em deixo atrapar i reservo alguna cosa de forces per si de cas puc aguantar el “tiron” i col•locar-me entre els tres primers. No seria posible, però m’aseguro el quart lloc de la general i el primer de la meva categoria.
De la segona part de la cursa re a destacar, sols comentar el encertat que va estar el que bateja la cursa de “Trail Running”. Es en resum el recorregut, meitat trail i l’altre meitat running.
Agrair la companyia del Sisco i felicitar-lo pel carreró que va fer, acabant el 14é de la general en un temps de 3h 14m i encara que se de bona tinta que no m’acompanyarà cap altra vegada espero considera la possibilitat de tornar-hi.
Com ja he dit anteriorment el trofeu i els aplaudiments de la gent en meta li donaren el caliu necessari per calfar l’ambient gelat del dia.
Felicitar a l’organització per la feina feta i desitjar que puguem tornar a gaudir l’any vinent d’un altre dia esportiu i festiu a Arbeca.

Duatló Paüls.

2010-12-01T14:08:00.000-08:00

Acabad ja el Circuit i a punt de finalizar la temporada de curses, hi ha qui encara te ganes de gresca.
Algún dels nostres companys aprofita’n el von estat de forma al que han arribat a estes altures de temporada, es van desplaçar fin la localitat de Paüls per a participar en un Duatló.
Al ser el primer cop que participàvem, per a molts d’ells no sabien molt be com els hi aniria la cosa. Aquesta modalidad de cursa combinada entre: carrera a peu i cursa BTT (Bicicleta tot terreny)
El guanyador contra tot pronòstic va ser del Poble, el Venjamí Prades, que últimamente esta cent noticia per el bon ritme de final de campanya.
Adolf, Garcia i el “Paquito” van gaudir amb ell de un dia fantàstic per a practicar esport al aire lliure. Gaudin amb companyia de molta gent coneguda i asidua de les nostres terres.

Valoració.

2010-11-30T13:48:00.000-08:00

Tot seguit el torn de Sisco Balada, que ens fa cinc cèntims de la seva visió de la temporada, conte i no ho dic per que a meitat de any li ficaren les ulleres.

Be desprès del primer any fent curses, la meva valoració de la temporada es molt bona,varem començar a Benifallet. No se si be o ma,l ja que la cursa me va anar molt be però en vaig sortir en un esquinç, que me va tindre parat fins a Sant Carles de la Rapita.
Deixant pel camí perdent un munt de curses que tenia ganes de fer.
De tot s’aprenen, em va dir lo bon amic Oliva. Jo pareix que no per que al marató de la Fageda vaig tornar a repetir "antortillo",me vaig plantejar deixar de córrer però van aparèixer les mans del germà Alfara i en 6 dies tornava a córrer.
En tot això em seguit fent curses Morella, Catí , Amposta, Alfara de Carles, Tivissa...
Destaca com a molt especial la victoria aconseguida a Alcanar on vaig tindre la sort de compartir pòdium local en dos amics com son Juan Antoni Alfara i Josep Garcia. També em anat a Horta, Arbeca esta ja possiblement l’última del any.
Be ara toca descansar una mica i començar a pensar els reptes de l’any que be, pensant en donar el salt a alguna prova llarga, algun duatló, però sobretot en gaudir de la companyia de tots los “colegetes” que anem a les curses, a entrenar i a fer cervesetes que això també conta... especialment va per "lo manager"ell ja sap qui es.
ENS TROBEM A LES SENDERES, BRINZES, AGUR...

Valoració.

2010-11-28T08:28:00.001-08:00

Seguidament la Valoració de Josep Garcia. Intrèpid entre els corredor de l’equip;
Entre algunes coses que ha fet enguany, a participat a la Zegama Aizcorri, a força curses de circuit i algun que d’altre trail per el Pirineus.
Be dons aquí et deixo la crònica, no serà mol llarga però be alguna cosa es...

La temporada, la veritat no a segut mol dolenta, tampoc per lo que a les terres de l’Ebre es correspon, e fet poquetes curses,e anat fent alguna per fora com ara Zegama que per molèsties a la cama no vaig acabar de gaudir el que amí m’haguera agradat.
Continua la llista fent Aneto, Carros de foc que segur que repeteixo aquest any que be amb el meu amic Albert Esteller.
Fa poc vaig fer Castell de Burriac a Argentona puntuaven per la copa Catalana per equips.
Curses de la part de Castelló... i altres que ara no recordo, jejejje
Desprès a part les 8 o 9 que e fet del circuit de les terres de l’Ebre que no han sortit mal, be per a mi perfecte no ens podem queixar.
I això es tot lo que recordo ara per aquest any que be estic mirant de dedicar-me a fer alguna proba mes llargueta i descansar de les curtetes.

Be doncs la veritat, e de felicitar a tots els que han fet possible aquest circuit per que gracies a ells jo e fet molts d'amics i molts mes que anirem fent, espero que no es perden mai aquestes curses...

I també aprofito per felicità a tots los corredors i corredores de a.e.alcanar per que son tots uns campions...

força i km.

Valoració.

2010-11-27T04:31:00.001-08:00

Arriba l'hora de una de les joves promesses del a.e.alcanar.
Aquest any ha arribat el III circuit de muntanya Pam i toc, carregat de curses, per ser més
exactes 19 curses. començant per el gener amb la del pastisset, que va ser una cursa prou
acceptable per ser la primera que organitzaven, amb la seva pujada a creu de “santos”, mol
bonica, continua amb la del frare (Ginestar), una cursa mol ràpida, corredora i complexa
amb poc desnivell, després d'aquestes dos vaig fe un paro en la qual va esdevenir la
cursa (Cursa de les II Torres).
Seguidament va venir una cursa que l'any passat hem va agradar molt i aquest any no m'ha deixat indiferent, que va ser la 2 pujada a la foradada.
També una cursa que apart de la pujada a la foradada, és mol corredora i molt bonica,
unes setmanes després va venir la de la Pobla de Massaluca, que no la vaig fer, i la següent
va ser la 1 marató de la Fageda, ( una nova experiència per a mi), ja que era la primera
que feia tan llarga i la veritat es que portava pocs entrenament... però la vaig acabar,
això és el que compta. Comentant la cursa, doncs va ser prou guapa, amb les seves pujades
i baixades, però que tampoc es van passar molt,amb molt bona participació de la gent.
Després d’aquesta cursa hem vaig perdre unes quantes, ja que no hem trobava massa bé, les que van venir després de la marató de la Senia van ser (la de Xerta, la cursa del vent, la de paüls, i la cursa del llop)
Seguidament va vindre la de Cornudella... se que l'any passat vaig dir que no tornaria per la mala organització i els escassos avituallaments amb la calor que fotia, però les ganes de venjant-sa em podien i vaig tornar ( ens agrada patir jeje)
Aquest any Cornudella ha tornat ha deixa rel seu nom per baix de totes les altres curses, continuo dient que es un desastre, amb la calor que feia i un avituallaments de fer riure! en definitiva la pitjor de totes.
A continuació d'aquesta van venir la d’Amposta i la de Alfara de Carles, que no hi vaig assistir. Seguidament la de falset, que aquest any tampoc a tornat a baixar el pistó! Una cursa rapida, en poc desnivell. Bona organització i mol bon ambient, una altra de les que més m'han agradat, tot seguit va venir la nostra cursa, que aquest any portava la afrontava amb una molèstia acumulada de un mal entreno, hem va sortir un desastre... res a dir, d'aquesta, la millor organització i unes vistes meravelloses!
El circuit va continuar en la de Tivissa, Ulldecona, la de Horta de Sant Joan en les
quals no vaig anar-hi a cap d'aquestes per la petita molèstia que arrossegava des de la cursa d'Alcanar.
I finalment tot recuperat i amb moltes ganes de fer l'última cursa del circuit, va venir la de Roquetes,7 km verticals, la veritat es que hem vaig sentir prou bé, però la cagada la va fer el temps amb els últims minuts, en que va començar a bufar el vent i a nevar,fins hi tot va haver algú que va acabar amb hipotèrmia del fred que fotia ... , la veritat es que no havia patit tant de fred mai, però hem va encantar córrer amb neu, al finalitzar la cursa ja tenia ganes de tornar-hi.

A totes aquestes curses, també cal sumar-hi apart del circuit, la de la marató de Vinaròs,
el buff epic run de Tortosa, la cursa pl de Tortosa, i alguna més que pot venir al desembre.

En definitiva, per mi cada any el circuit es millor i es va millorant, cada cop més pobles participant i amb molta més gent, al igual aconseguim entre tots que aquest esport sigues un dels més respectats i amb més afició ........ QUI SAP!! jeje!

Salut i cames !

Valoració.

2010-11-25T05:05:00.000-08:00

Es ara el moment de la companya d’equip;
Eva Queralt Roca
Classificada al finalitzar el circuit, en la 4ª posició amb un total de 697 Pts.
Acabada la temporada de curses de muntanya, es hora de treure conclusions per valorar com ha anat tot plegat.

Si mirem els resultats obtinguts en les curses realitzades la veritat és que no ha anat gens malament, destacar la cursa “Pujada a la Foradada” de la Ràpita (2a sènior), la cursa “Serra de les Fites” de la Pobla de Massaluca (1a sènior), la “Marató de la Fageda” de la Sènia (3a absoluta), la cursa d’Amposta “Coll Llarg” (3a absoluta), la “IV Pujada al Montsià” d’Alcanar (2a sènior), la cursa d’ Ulldecona (2a sènior) i la cursa del Montsant (2a absoluta).
Però també no tot han sigut alegries ja que durant l’any ha donat temps per patir algunes lesions que han repercutit en la realització d’algunes curses. Hi va haver un temps que sortia de l’esquinç i al cap de poc ja tornava a recaure per un petit torbament... llavors al principi tot era negatiu, desmotivació total per haver de tornar a començar de nou, plantejant-me seriosament si realment mereixia la pena córrer si cada vegada havíem d’estar igual.
La Eva a la cursa de Panxampla

Tot i els meus pensaments, l’afició i les ganes són més grans que tot això, per tant, tant bon punt podia ja tornava a tenir les esportives als peus per passejar per la nostra serra, el Montsià.

En conclusió crec que ha estat una bona temporada.

Ara ja toca pensar en preparar la nova temporada per complir nous reptes però això si, com a objectiu principal respectar la muntanya i gaudir dels paisatges que ens ofereix. Ja que no oblidem l’objectiu principal de les curses de muntanya, gaudir-les al màxim.
Moltes gracies, companya...

III Circuit Terres de l'Ebre (trofeu Pam i Toc)

2010-11-24T14:38:00.000-08:00

CASSIFICASIÓ FINAL.....
Avui entrega de trofeus, al auditori Felip Pedrell, 20h
Els atletes premiats són:
General femení

1. DEBATS, RAGNA CATHELIJNE (CE XERTA)
2. CABALLERO MARCOS, LUCÍA (UEC ANOIA)
3. BALAGUE CASTELLS, ANA BELEN (UEC TORTOSA)

General masculí

1. CURTO GEIRA, RAMON (INDEPENDENT)
2. ELQAYED, AHMED (UEC TORTOSA)
3. SANZ GARGALLO, ARTURO (AE ALCANAR)

Èlit femení

4. FERRERES SEBASTIÀ, ELENA (UEC TORTOSA)

Èlit masculí

1. MARTÍ BERTOMEU, KIKO (AEC TERRA DE FANG)

Màster femení

2. DEL AGUILA DE TORRES, MONTSE (UEC TORTOSA)
3. ARASA FAVA, ISABEL (UEC TORTOSA)
4. GARCIA PECELLIN, AMPARO (AE ALCANAR)

Veterà femení

1. SANCHO REVERTER, ROSA (AE ALCANAR)
2. VALERO EXPOSITO, MARIA REYES (UEC TORTOSA)
3. ANTO CASTELL, LEONOR (UEC TORTOSA)

Sènior femení

3. QUERALT ROCA, EVA Mª (AE ALCANAR)
4. CASTELLNOU BRULL, NÚRIA (CLUB ESPORTIU LA CALA)
5. GARCIA SOGORB, DIANA (UEC TORTOSA)

Màster masculí

1. PONS MORATO, JOSEP Mª (CLUB ATL. ESPLUGUI)
2. GARCÍA LIÑAN, TONI (COLL DE L'ALBA RUNNING)
3. INSAUSTI SOLE, JOSEP Mª (ASSOC. EXC. LA PICOSSA)

Veterà masculí

2. ROJO ROMERO, VICTOR (TRAIL CER LA SÉNIA)
3. GOMEZ GOMEZ, JUAN PEDRO (TRAIL CER LA SÉNIA)
4. SUBIROS PICAZO, RAFAEL (C.E. SERRES DEL MESTRAL)

Sènior masculí

3. BORDERA QUINTANA, EDUARD (EXTREM TEAM TIVISSA)
4. QUEROL HERRERO, NARCÍS (BTT MONTBIKE AMPOSTA)
5. URZANQUI USON, JOSE (INDEPENDENT)

Jùnior masculí

1. SEGURA BLANCH, IÑAKI (LA JOCA CLUB ALPI)
2. RUIZ PEREZ, ERIK (CLUB BTT MONTBIKE)
3. VERICAT FABREGAT, LLORENÇ (RUNNING CV ROQUETES)

Atletes que han completat tot el circuit (19 Curses)

* ESTELLER REVERTER, ALBERT (AE ALCANAR)
* ARASA PELLISA, ANGEL (UEC TORTOSA - DELTA SPA)
* MONTESO GALLEGO, RAMON (CLUB BTT MONTBIKE)
* GASPARIN CALVO, RAMON (CLUB BTT MONTBIKE)

Ebrencs

* ROYO CURTO, XAVI (UEC TORTOSA)
* MONCAYO REVERTER, NOEMI (AE ALCANAR)

Equips

1. UEC TORTOSA
2. AE ALCANAR

3. TRAIL CER LA SENIA

Km Vertical de Roquetes

2010-11-24T14:33:00.001-08:00

Be, ja esta tot a acabat, el III circuit Terres de l’Ebre de curses de muntanya ja es història. Aquest passat cap de setmana es va celebrar l’ultima proba.
Hi ha que dir que tothom coincideix en el mateix. A estat una cursa especial.
Molta gent i acudí sense haver provat mai una proba d’aquestes característiques. Es normal al ser novetat en aquestes terres.
La gent va quedar sorpresa i molt satisfeta a la vegada, un nou format de cursa que poc apoc s’està incloent en el calendari Feec. Al igual que l’any anterior va passar amb el Du-extrem d’Amposta.
Una guinda per al final de festa esportiva, organitzada per gent que sap el que es patí en la muntanya, per els canvis de desnivell, de temperatura, del caliu de la gent al animar.
Excel•lent combinació donant el resultat esperat.
Els components de a.e.alcanar que hi van participar coincideixen tots a dir “Bravo”, sense paraules i crec que l’escrit de Jordi publicat a alguns dels nostres blogs així o confirmen.
Respecte a la cursa, era d’esperar que el guanyador absolut fora el Kiko Martín, ja que es segurament el que més cops hi a pujat per la caramella, es a dir que aquest camí el te aplanat. No, bromes a banda es sense cap dubta un delsl’escaladors més fort del moment en el Circuit i de Catalunya, enhorabona (Camarlenc)...
Però com en tot sempre hi ha un altra cara i la sorpresa la dona, el Benjamí Prades, membre de l’agrupació, més conegut per la ceba faceta de ciclista. De vegades es deixa veure per el circuit i ens fa una de les seves.
Felicitats, acabar 3é de la general en una cursa d’aquets estil i sense ser el teu esport favorit es mereix un “Oleeeeeee” vent fort.
A tot els demes alimentar-los de cara a seguir treballant per millorar els temps, posicions, classificacions. Totes aquestes coses que tantes i tantes vegades nombrem durant l’any.

3 BENJAMI PRADES REVERTER 1:02:39 2:05 - A.E. ALCANAR ALCANAR
7 EDUARD PRADES REVERTER 1:06:38 6:04 - A.E. ALCANAR ALCANAR
17 ADRIA ESCRICH GARCIA 1:13:12 12:38 - A.E. ALCANAR ALCANAR
25 JOSEP GARCIA BORT 1:16:46 16:12 - A.E. ALCANAR ALCANAR
27 RAMON CHIMENO BIEL 1:17:36 17:02 - A.E. ALCANAR ALCANAR
28 ALBERT ESTELLER REVERTER 1:19:26 18:52 - A.E. ALCANAR ALCANAR
30 JORDI BORT JUAN 1:20:29 19:55 - A.E. ALCANAR ALCANAR
47 JORDI VILLALONGA SUBIRATS 1:27:18 26:44 - A.E. ALCANAR ALCANAR
57 AXEL SOROLLA EMILIO 1:32:40 32:06 - A.E. ALCANAR ALCANAR
69 JUAN RAMON SUBIRATS AGUSTIN 1:41:37 41:03 - A.E. ALCANAR ALCANAR
14 JOSEP MATAMOROS NAVARRO 1:36:15 27:24 - A.E. ALCANAR ALCANAR

8 EVA Mª QUERALT ROCA 1:40:53 25:44 - A.E. ALCANAR ALCANAR
2 ROSA REVERTER SANCHO 1:57:35 17:02 - A.E. ALCANAR ALCANAR
4AMPARO GARCIA PECELLIN 1:57:41 36:01 - A.E. ALCANAR ALCANAR

Felicitats a tots i totes.......

Valoració.

2010-11-24T12:04:00.000-08:00

Es el torn de llegir les valoracions de l’amic i company de fatigues Juan Antoni Alfara.
Es molt prematur per saber que donarà de sí, però tots els que el coneixem sabem cert que el que ell es proposa, ho aconsegueix i verdaderament li fica moltes ganes sempre per millorar.
Un any que a estat molt llarg. Beure’l entrenar es tot un plaer, si deixa la pell, però deixem que ell ens ho compte;
El 100 classificat de la general a la copa terres de l'Ebre, amb un total de 108 Pts.
Hola amic;
Desprès de la primera temporada com a atleta la valoració es molt bona,agraí a tots estos muntanyers per fer-me torna a sentir be i compartir grans moments de germanor, per estes muntanyes i llocs bonics.
Per a mi, la temporada estat molt be, crec que en bons resultats per ser el primer any,al principi vaig anar prou ràpid a les curses de terres Ebre però el gran objectiu eren les ultres.
Desprès de un repàs per la ment, la que he patit mes va ser la Núria Queralt.
La que vaig anar millor va ser Aneto, ham el meu 6é lloc, però en molt bones sensacions.
Alcanar va ser últim objectiu, encara que no estic conten de com hem va anar les coses,però al final vaig aconseguí objectiu que era fer 1é local.
Sem va quedar una espineta clavada,fins que al final de temporada vaig fer bones carreretes com el 6é lloc a la serra del Montsant i per acabar la temporada el 12é a la Massanella extrem a la copa Mallorquina.
Be això es un petit resum ara ja toca torna a la feina i prepara aquest any nou. Gracies a tots....

KM vertical de Roquetes.

2010-11-21T11:05:00.000-08:00

Escrit de l'amic Jordi, feliçitant a l'organització.

Aquest matí per la zona de Roquetes - la Caramella hi ha hagut un "orgasme esportiu de muntanya"Ahhhh si !!!, parlo del km vertical de Roquetes, una cursa que ha respòs superant les expectatives més bones.

Que podem dir..... la organització i el muntatge de la sortida, des del pavelló fins a la "zona de guerra" ha estat tan senzilla com ben organitzada, amb la naturalitat d'aquell que porta muntant 1000 curses !! L'aproximació e inici igual, en una tranquil•litat immensa, silenci, respecte i sobretot amabilitat vers els corredors, ens han rebut a la "caseta", per iniciar l’esperada ascensió al cim de Caro.

Del recorregut, poca cosa a dir............... bé ho resumeixo, al•lucinant perfecte, ben senyalitzat !!!!!

L'arribada al cim, immensa, en mig del fred, vent i neu, una multitud de aficionats, acompanyants, participants i organitzadors,amb el seu caliu rebia als que pujàvem per donar-nos una empenta en el tram i no poc dur final !!

Un cop al cim de les Terres de l'Ebre, la organització no s'ha deixat (per a mi) cap detall, hi havia una furgoneta en material que els participants hem deixat al inici (tal com roba per canviar-nos....), un simpatiquíssima xica ens treia el primer somriure de finalització, fent-nos una foto al cim de Caro (un record per emmarcar... i més en lo paisatge que hi havia), penso en la motivació i esperit de sacrifici i col•laboració que tenia la xica en estar allí.... en lo fred que feia !! Però ella, amable com mai animava els més decaiguts per l'esforç !!!

Encara sense baixar cap a Roquetes, ens han ofert un necessari cafè a la caseta de Caro, que puc dir, aquell cafè en aquella caseta de...... 16-20 metres quadrats amb unes 20 persones dintre, sens contar la taula del cafè, ordinadors dels xips i tot això donant sempre preferència als que "més mala cara feien... per l'esforç". La imatge d'aquesta caseta amb aquesta descripció que us intento fer, transmetia una germanor i devoció on, els fred i cansament passaven de llarg, millor dit, no hi tenien lloc !!

La zona d'aparcaments de Caro, Roquetes... ideal, sense col•lapsar el final i amb facilitats i llibertat per a tots.

Que podem dir més, si fins i tot la meteorologia ha tingut enveja de la jornada i ha volgut ser protagonista, sobretot al tram final, on vent, fred, neu, pluja.... i no se que més queia començaven a gelar les cames i el fred anava pujant cap amunt, immobilitzant el cos i incitant a detenir la progressió, però tot el citat anteriorment ha pesat més i la gran majoria de participants ho han aconseguit !!

Per acabar, penso en la xerrada que he tingut amb el meu amic i gran corredor Albert Giné... "per als amics Puça", on parlàvem de com estava muntada la jornada, que hi havia, els vehicles per a la roba.... i ell, amb molt bon criteri i com no amb tot l'encert del món (perquè sabia molt bé com estava tot de muntat i preparat) m'ha dit amb un somriure de complicitat, al jo dir-li "pinta bé això, he...": "Tranquil que esta muntat per corredors" i després ha rigut. Dons si Albert, quanta raó tens !!!

PD: Tampoc me vull deixar de felicitar als moltíssim membres de la organització (Ivan, Cesar, Javier.......la dona de Puça, i molts més) !!

A tots vosaltres us vull dedicar esquit escrit !!

Felicitats !!

Jordi Bort
Uns dels corredors del km vertical
a.e.alcanar

Miralleixes i el seu món...

2010-11-20T07:44:00.000-08:00

Sempre i ha un començament per a tot.
El meus van ser quant els pares em van comprar la 1ª bicicleta de corredor. Encara no tenia gents clar el que volia fer amb ella, be si el que desitjava era fer kilometres pero no per el fet de tan sols pedalar.
Els primers mesos vaig intentar entrar en un equip ciclista (cosa difícil en aquell temps i ara també). Però la competicio no emb tirava, buscava un altra cosa, que m’omplies mes el sentits, la lluita sobre mì mateix.
Al cap d’un temps cuan forman part de a.e.alcanar compensàvem a fer sortides en bici el Toni “Miralleixes”, l’Alfareta, el Romera, Xaneta i alguns mes. Tots teníem ganes de conèixer la gent i les terres que ens envolten.
D’aquesta manera coneixerem el cicloturisme, una rama desconeguda fins ara, turisme totalment ecològic i econòmic. Tot de sobte va començar a ser normal les matinades dels diumenges i la volta pels pobles de les comarques i com els cerclés que es dibuixen a l’aigua quan tirem una pedra el nostre braç d’influència va anar creixent...
Escrivint estes línees hem dono compte com va evoluciona l’esport, en el turisme i a la fi, en aventura.
Ban venir molt de dies en etapes llargues, des de casa fins a Horta de Sant Joan, Herbes, La Iglesuela. D’altres que ens desplaçavem en cotxe fins al Pirineus per a pujar colls mítics: Tourmalet 2114m, Aubisque 1710m, Soulou 1450mr, Uotacam 1610m.
Tot això ens omplia molt, però mai en tenim prou...
Una de les primeres “animalades” que ens va passar pel cap, en referent a distancies llargues es la que passaré a narra a continuació.

- Data;29 Juliol de 1995
- Recorregut; Alcanar-Barcelona(Badalona)-Alcanar
- Distancia; 433’5km
- Temps;16h46m,
- Mitjana; 25’850km/h
Son les cinc menys quart de la matinada, com sempre passo per casa de Toni a buscar-lo i marxem. Encara es de nit i dúiem els frontal per a que ens vegin els cotxes. Passat l’Aldea es fa de dia i en una finca de Tarongers amaguem els llums, com diu el soci no cal dur el pes tot el trajecte, els agafarem a la tornada.
Continuem amb moltes ganes i un ritme basta’n fort, es nota l’aire d’esquena. Sempre es curiós. En creuar-te amb un ciclista tens la necessitat de saludar-lo com si el conegueres de tota la vida. En un d’aquets, al arribar a Tarragona li preguntem quina serà la millor manera per creuar la ciutat per a seguir en la direcció que nosaltres duguem. El xicot es queda sorprès en quant li expliquem el que anem a fer (i qui no).
Seguim a bon ritme per les corbes del Garraf, fa l’efecte que no es tenen d’acabar mai.
Quina vista més bonica, els acantellats, els vaixells al port i moltes motos gaudint com nosaltres.
Arribem a les rodalies de Barcelona, ja tenim l’enrenou aquí... Entre autopistes, rondes i autovies no sabíem per on tirar, sort un altra vegada, ens acompanyarà un ciclista de la zona. Creuem per gran via i cap a Badalona, recordo que per aquí vaig fer una de les meves, al pas d’un autobús metropolita en vaig agafar al pilot del darrera i deixa de pedala. El Toni al cap d’un estona es gira a mirar perquè feia rialles en beu alta...
Al arribar a Badalona, ¡¡sorpresa!! La Eva un bona amiga que estiueja aquí Alcanar des de fa molt anys es queda parada quant ens veu aparèixer de sobte a casa seva.
El menú esta preparat una bandeja de macarrons i cap a casa un altre cop.
1ª etapa: Alcanar-Garraf-Badalona.
217km 7h 52m, mitjana 27’58km/h
Durant el dinar arriba el seu pare, un home en aspecte seriós, però res més lluny de la realitat. En baries ocasions ens diu que degut als kilòmetres que ens manquen, ens quedem a dormir i tornem demà cap al nostre municipi.
Tenim les idees clares i es avui o mai. Engeguem les maquines i cap a fer camí.
Altre enrenou i passem la ciutat compta’l.
Al passar pel port de Ordal, cap a les 15h de la tarda la calor es fa nota i força. Els macarrons tenen mes ganes de sortir que d’entrar. Passem molt mala estona.
Fent càlculs mentals sabem que el ritme no es el mateix que a la vinguda i por ser arribem mes tard del que pensàvem Alcanar.
Altre cop Tarragona i repetim trajecte, cosa que no ens molesta. Lògicament encara que el dia es llarg la nit arriba i les llums frontals son a uns 20km, per a mes mal, la nit que ens agafa al pas per l’Ametlla de Mar be acompanyada d’un xàfec d’estiu i seguida de turmenta elèctrica, acabem tots xops. Però aconseguim arribar al destí final, casa...
2ª etapa Badalona-Ordal-Alcanar
216km, 8h54m, mitjana 24’27 km/h
Eren les 23h46m quant entrava per la porta, la meva mare tota preocupada em pregunta que “on havia estat tot el dia”. Jo li responc que havia anat en cotxe de compres a Barcelona i al arribar, sense que ella es dones compte,vaig sortir a entrenar en Bici...Ella em mira estranyada i tot seguit digué “no ho crec”. Jo li contesto, mama creu el que vulguis, perquè si et dic la veritat tampoc em creuràs.
Aquets va ser el primer dia llarg de molts que desprès vindrien .
Desgraciadament no tinc cap fotografia, llavors no li donàvem importància al fet de plasmar-ho en imatges, ni estaven les càmeres digitals.
CONTINUARA.........

Valoració.

2010-11-19T11:36:00.000-08:00

Ara que s'aproxima el final de la temporada i el Circuit de curses Terres de l' Ebre es troba a una cursa de finalitzar, ja comença a ser hora de treure’n conclusions i valoracions de com a anat la cosa.
Quant tingueu un ratet vos demanaria si em podíeu fer cinc cèntims.
Contacte; juansil4@hotmail.com
L’amic Jordi Bort a estat el primer en respondre unes qüestions que tots tenim al cap, en el moment d’acabar l’any, respecte a les curses que realitzem.

Algunes preguntetes bàsiques a respondre:

-Quina cursa vos a anat millor?
La de Xerta.
- En quina s'ha patit més?
A Horta de Sant Joan.
- El global de les curses?
En general bé, es nota que ja hi ha una experiència.
-Quins regals del corredor?
La de Horta molt xula, però sense desmerèixer Ulldecona... però crec que el regal de la temporada ha estat Alcanar.
El recorregut que més m'ha agradat ha estat el d'Ulldecona...

Continuem preguntant a la gent del a.e.alcanar.

Burriac Xtrem 2010

2010-11-14T23:02:00.001-08:00

Aquest passat cap de setmana s’ha disputat a la ciutat d’Argentona la cursa de muntanya(Burriac Xtrem 2010), puntuable per al campionat de Catalunya per equips.
Representació a.e.alcanar hem tingut i li hem demanat al company Jordi Bort que ens relates un poc com a anat la cosa.
Encara que no gaire satisfet, es mostrava força compten per el resultats obtinguts:
Be dons, a nivell personal ha anat bé, a nivell d'equip també ha anat bé, lo que passa és que la Eva ha tingut moltes molèsties a la cama (sòleus) tota la cursa i no s'ha trobat bé, Narcís tampoc ha tingut un bon dies i es marejava, la resta: Josep, Hermini , la Judit i jo com sempre.
Ens ha faltat un poc de sort en estes incidències, però tots 6 hem acabat "més o menys sencers, ens hem esforçat tots 6 molts, especialment els que han tingut molèsties i han lluitat per acabar, però no hem pogut pujar al podi, hi havia molt de nivell, moltíssim.
Com a que estava la creem de la creem, lo milloret de Catalunya i també alguns que despunten a nivell mundial, al final crec que hem quedat 5 o 6 per equips, pels temps, Josep 2:37 minuts, Hermini, Narcís i jo: 2:46 minuts i la Eva i Judit, una 3:20 i l'altra 3:25 respectivament crec. El viatge bé i una experiència més... per a repetir el proper any !!
Crònica de Jordi Bort.

Montsià (dos Cares)

2010-11-13T11:34:00.000-08:00

Esta tarde aprofitant que feia solet, e sortit a tirar un poc de desnivell + per el Montsià.
Si teniu curiositad pegueu un cop d'úll al grafic de l'altrimetria.
La primera pujada l'escomenço des de l Oest (Ulldecona) i la segona des de Sud (Sant Carles). Qüasi coinsideixen en els metres d'alçada.
En les dues ocasions e coronat el cim del Montsià (la Torreta 762m)

II Cursa de les Roques

2010-11-08T11:33:00.000-08:00

En aquesta ultima cursa com normalment les coneixem, havia posat un poc d’interès per beure com reaccionaria el cós després de l’esforç de l’estiu. Molta gent a finals de temporada comença a estar cansada física i moralment de tot l’any entre els entrenaments i les probes, ja en tenen prou.
D’altres en canvi es quant començant a reaccionar i a passar-ho bé, aquest es el meu cas.
La cursa d’ahir es de les que enganyen a la ment creus que per tenir poc desnivell pot ser assequible a un ritme fort i es així com l’afrontes. Res més lluny de la realitat, jo ho tinc comprovat a relació km-desnivell+ em canso menys quan més llarga és la proba. L’emprenc des de un altre punt de vista, amb unes altres perspectives.
Hi ha que fer menció que l’organització o tenia tot molt ben estudiat, en molt de detall la cursa va ser fantàstica. Encara que el recorregut no va ser del meu agrado, ja se sap que no ens podem acontentar a tots.
Amb la pertinyen "Benet-dicció" papal pertinyent la sortida va ser molt rapida i les posicions de pòdium es van repartir tan bon punt es va començar la 1ª pujada. Més al darrera jo i uns quants companys intentàvem seguir l’estela com podíem. Entre les soques dels arbres cremats i la senda que no es reconeixia gaire, la feina era grossa.
Quina llàstima tot aquell panorama, devia fer plorar l’any anterior, ara ja començat a créixer l’herba i la cosa esta en procés.
Al final entre la baixada del xaragall i la pujada de la cresta abans de la creu van ser un dels punt claus per a definir posicions a l’hora de la entrada a meta.

Molta gent del poble en esta cursa tan especial i al final el pernil se l’endugueren el Tortosins, que també el tenien merescut...
Al pòdium es nota a falta dues de les dones més fortes del moment, la Ragna i la Eva que de segur estan preparant d’amagat la ultima proba del calendari: el km Vertical del proper 21/11/2010.
Algunes fotografies de la jornada;

Lla tenim les clasificacions aquí;
http://www.cursadelesroques.com/arxius/CLASSIFICACIO%20GENERAL.xls

Pre-Horta de Sant Joan.

2010-11-04T13:52:00.000-07:00

Es prepara un cap de setmana mogudet, el circuit no para i ja esta arribant a la penúltima cursa del calendari.
L’equip de corredors del a.e.alcanar es prepara a fons. Son 27km i un desnivell positiu de 1300m. A priori no pareix gaire dura, però tothom recorda la seva primera edició, per culpa del fred i el vent van ser una cursa molt dura per el cós, en general.
Esperem que aquest diumenge no sigui igual, ja que les prediccions no son molt “alagunyes”.
Una forta vagada de les temperatures i possibilitat de ventades (aquest extrem no el solen fallar gaire) es el que ens esperarà aquesta diada a Horta de Sant Joan, confiant de que tot vagui bé desitjar molts ànims a la gent que allí es desplací...
Força i cames.
http://www.cursadelesroques.com/

Marató de Sant LLorenç Savall

2010-11-02T06:37:00.000-07:00

Aquest passat cap de setmana s’han disputat vastantes curses a reu del territori però en una en particular hem tingut representació a.e.alcanar.
Marató de Sant Llorenç Savall
Be dons la carrera la veritat que es guapíssima, per a repetir i se que aquest any pròxim tornaré.
Va començar tot quan a les set i quart, plovia un aigua que era impressionant però en un quart va parar,ens donen la sortida, comença’n a corre i torna a començar l’aigua però be, la deixem caure, es podia aguantar,
Arribo al km 32 i jo anava lo 12é no meu creia ni jo, jejejeje, surto del control i tenia que tira cap amunt a una sendera. Amb la agonia no em vaig fixar en les marques i segueixo corrent pista cap aval,l quan ja portava un bon rato penso que no hi havien marques però ja era massa tard i al passar per un encreuament ja no sabia per on havia baixat.
I a qui va lo bo dons que hem torno a equivocar i veig un camí, entro cap a dins, quan menys en dono conte estava dins de una ramaderia de bous, jejejjej.... tot brut i menys mal de un home que em va guiar jejejejejj...
Be, al final vaig poder trobar la sendera i encara vaig poder entrar lo 30è de la categoria. al final em van sortir 48 km i això que era una marató.
Josep Garcia; 5h 11m
Hermini : 5h 13m
Be la veritat que val la pena anar a fer la marató de Sant Llorenç Savall, es totalment recomanable.

Crònica de l’amic Garcia.

III cursa d'Ulldecona.

2010-10-30T00:10:00.000-07:00

A l’arribada a meta tots coincidiren en el mateix, al treure kilòmetres han aconseguit que la cursa sigui molt més corredora. Molt de bon ambient es el que es respirar al finalitzar la proba. Unes taules plenes de menjar, uns cambrers de luxe i un escenari enorme per donar els trofeus.
Tot junt uns ingredients fabulosos que units a la cursa que començar puntualment a les 9h des de el mateix lloc que l’any anterior, fan que sigues una cursa i una marxa que apeteix molt, consolidada dins el calendari.
Vist des de fora, com a espectador, les coses es beuen d’un altra manera. El ritme imposat per els primers és frenètic i començar a obrir espais entre els perseguidors.
Desprès de tot l’any fent carreres, un pot quasi intuir l’ordre de pas en un control o al final en meta. Sabent la gent que corre i valorant l’estat del temps, com si d’un “bident” es tractes ja saps mes o menys en quina posició passarà la gent.
Així al seu pas per el control de l’ermita de la Pietat en primer lloc i que seria el guanyador final Remigio Queralt seguit de Kiko Martí i de El Qayed Ahmed. El primer a.e.alcanar es presentava en 7ª aposició Josep Bel, i en 8ª per Arturo Sanz. A meta s’invertirien els llocs en una justa lluita per els trofeus.
La primera fèmina i dominadora clara del circuit, la Ragna i la primera a.e.alcanar, la Eva Queralt en 5ª posició.
Més enrarits molts corredors acíduls ja en aquestes curses es plantegen el trotar o caminar al seu propi ritme, moltes felicitats a tots. Encara que no ho paregué encara hi ha un sector de gent que ens diu que corre 22km es una locura.
Que no ho és una locura...?

LLuna plena.

2010-10-29T23:31:00.000-07:00

El passat dissabte per la nit aprofitant la lluna plena, el meu cosí Serguí i jo vam sortir a caminar. Una nit clara com aquesta no es podia deixar passar.
L’itinerari elegit va ser la pujada a la foradada, una senda mol transitada de dia, però solitària de nit, ni un animalet es creuar, cosa estranya... Sols al començament una tela d’aranya amb el seu inquilí al centre ens creua el pas com si de la porta de la senda es tractes. Molta calma, silenci, pau, temps d’escoltar interiorment el teu esperit. Ni gota de fred i en la part més alta del camí, quant la vegetació ho permetia inclòs apaguem els llums. Es estrany pensava de tot cor que ens trobaríem gent, no es així sols nosaltres el Montsià, el Delta i el Mediterrani. Fantàstiques vistes per una nit de finals d’Octubre.
Al mar algun vaixell, la plataforma del Castor i els pobles enlluernadors que ressalten en la foscor de la nit.
Ja que feia molt temps que Sergí no estava per aquí li vaig ensenyar Mata redona i li comentava un poc totes les histories que el Joan B. Beltran al seu llibre “Els encanteris de la serra del Montsià” totalment recomanat per aquí no la llegit.
El retorn al cotxe va ser per la senda que d’ur quasi directament fins el pàrquing, un baixada molt empinada que l’amic Agustí ens fa descendí el dia de la cursa a la Rapita.
Al finalitzar la sortida nocturna, comentàvem cap a casa que en menys de 2h estava el recorregut complert i ja quedarem fins la propera lluna, si fa bon temps.
L’endemà al mig dia ens van assabentar que sí que hi havia algú més per allí dalt, però feien un altre estil de excursionisme...

Pujada Massanella. (Copa Balear 2010)

2010-10-25T05:32:00.000-07:00

Aquest pasat cap de setman plé d'activitats també vam compat en la presencia d'un component a.e.alcanar a una cursa de la copa Balear.
Aquí baix unes linees que ens a enviat.

Hola amics meus,aquí ús passo a relatar una mica lo que ha estat la cursa per Mallorca.
De matinet cap a les 7 sortim cap a Manacor de la vall un poblet que esta als peus del santuari de Lluc una sona de muntanya molt bonica com casi tot a Mallorca, arribem allí i ja estaven munta’n les inscripcions tot sa de dir que ni comparació en com o muntem per aquí ,però bé l’ambient molt guay i bonic .Desprès de agafar el dorsal ens anem al cotxe i ens canviem calentan una mica i cap a la sortida, els nervis com sempre i escoltem les normes de la carrera, ja que mols de llocs que passem son finques privades, com casi tota la serra tramuntana,un cop a meta veig a la Marga Fullana baix a saludar-la i desprès de unes paraules ens anem cap a la sortida i com no hem fico davant.
La sortida explosiva com totes les curses curtes i els primes 2km asfalt un ritme molt rapit, desprès escomesa una pista que transita per uns bonics boscos de carrasques no pensava que allós seria tan dur, cada vegada s’empinava mes i al final baix paga una mica el no saber el recorregut. Pujant baix perdre mols de llocs inclòs la Marga ham la seva classe d’escaladora hem va passar com un llamp,jo sàvia que la baixada era molt, molt tècnica i baix confia que allí recuperaria, en cara que va costar d’aquesta forma ho vaig fe,r va ser,desprès de casi 1h40 pujada corono el pic da la Massanella 1345m “valla pasada” i ara tocava rema fort, no havia baixat mai una costa tan perillosa i tècnica. Vertical i cresta pura i això m’agrada i baix començar a fotre-li canya i avançar gent. Desprès de una baixada brutal enganxem un altra senda i arribo a un control allí hem trobo que arriba gent i també la Marga que es va quedar clavada baixant aquí es veu lo dur que son els descensos tècniques i lo que pots arriba a perdre.
Sortim del control i en fico a marca ritme fins arribà a una pista allí la gent mes rapida ens van deixar un poc i els últims 4km jo i la Marga els fem junts xerra’n i intenta’n oblidar-nos del mal de cames que duem ,al final meta on la deixo passar a la Marga (1ªfemina) i ham un tems espectacular per com era la cursa i darrera jo, ham un tems de 2h37m i 27 classificat i 12 de la meva categoria.
Bé ara ja toca descansa i prepara els nous objectius per al any que vindrà, salut i gas.

Crònica de l’amic;
Juan Antonio Alfara Fibla

III Cursa d'Ulldecona

2010-10-24T10:27:00.001-07:00

Algunes fotografies, tretes desde el control, al pás per l'Ermita de la Pietat.

III Cursa d'Ulldecona

Aquesta setmana crónica local, dels participants... i més.

"Ahuuuuu" que estic inspirat...

2010-10-22T23:16:00.000-07:00

A la recta final de l’any, es hora de fer balanç i prendre decisions de cara a una nova temporada. El objectius complerts son un referent a tenir en compte. Els ànims renoven l’esperit de superació i el fred aclareix les idees.
Aquest cap de setmana molt de moviment de cotxes, gent a la cursa d’Ulldecona, Mallorca i els demés a entrenar per el Montsià.
El nostre raconet preferit.
Cada cop més veig cares noves en les senderes, reconec persones del poble, alguna vegada han fet esport i ara els a enganxat el moviment.
Una sensació esta clara l’Adolf a aconseguit sense paraules, el que molt politics amb els seus discursos no. Moure un grup de gent a practicar una disciplina que des de temps llunyans l’home practica.
El fet de desplaçar-se a camp obert en estat pur.
No oblidem els camins que t’han cops ban creuar els nostres abís. En la diferent perspectiva que es te de les distancies quant hi caminem pels montes, en el fet d’aprovisionar-nos d’aigua en les fonts d’antany.
Un lliure peregrinatge per camins rurals amb espais lliures de contaminacions (acústiques,fums) sense la rugositats de estar delimitat per les parets d’un gimnàs.
Amb l’únic inconvenient si es cal, del temps. Una fracció en els nostres dies per desgracia molt important per als ritmes de vida que dúiem.
2 carreres antes de finalitzar l’any seran prou per a matar el “gusanillo”.
Confiant que de cara a l’any que bé, tinguem una il•lusió més forta si cap, respecte a aconseguir els reptes que ens proposem.
4 Ultres ben fetes, seria un fantàstic panorama a dibuixar en un currículum que mica en mica va engronsant una llista, discreta però a la vegada plena d’experiències que formen a l’home l’esperit de lluita i superació.
Prenent com a reflexes les ganes de viure i compartir l’estat d’ànim s’aconsegueix la integració en l’entorn de la natura, he impulsa noves iniciatives de cara a les altes esferes.
Aconseguim entre tots un espaí per gaudir i una excel•lent herència a les futures generacions.

UTSM

2010-10-18T13:42:00.001-07:00

Fa poc un company de curses i trail hem va aconsellar. Unes paraules que les tinc col•locades a la capçalera d’aquest blog. Son molt bones i et donen idees per al llarg camí...
Aquest ultra no l’havia preparat gents ni mica, ja que després de la decepció de l’any anterior l’única cosa que tenia al cap era acabar el millor possible. Per a molts que me coneixen una feina no massa fàcil, el sortir amb el freno de ma posat.
Per això en la sortida estava un poc més serio que lo de costum, quan en altres, la rissa tonta dels nervis no te pietat.
Es dona la sortida i en la primera rampa freno en sec, el Toní que al final seria el guanyador surt com una bala, però recordo les meues idees no bull tirar, aquest cop no. M’espero i començant a tirar la gent, veig cares conegudes, hem col•loco en un lloc còmode a terra de ningú, ara sí milles amí. El dia era fresc i per cosa de pes he optat per ficar-me casi tota la roba damunt, vaig més lleuger encara que ja he demanat una motxilla nova als reis mags per a l’any que bé.
El tram entre Ulldemolins i Margalef es fa molt llarg, encara que no es gens dur algú a mogut cintes del marcatge i enreda de mala manera els primers, tots anem de bòlid recuperant o intenta almenys el temps perdut. Alguna cosa a passat quant de sobte el Toni Calderon i en Marc (guanyador de la primera edició) de sobte hem recuperen des de darrera.

Una paradeta en boxes, la creu roja en fica una bena al dit gros del peu dret ja que al no dur ungla se m’està posant molt feia de sang. Al entrar en Cabacés km 55 hem venent molt de records de l’any anterior, aquí va ser on vaig haver de plegar per falta de forces. Però aquest cop serà diferent, ho sé. Prop del control unes veus femenines que criden ànims. Son la Eva i la Núria, ja estarà be després de tan km parlaré en algú, menjo en recupero i me conten alguna que altra cosa sobre la cursa curta del matí. La Eva a fet la segona de la general, molt bé per ella.
I l’anècdota del dia la protagonitza l’Alfareta que es presenta a la cursa en les mans a les butxaques i el penalitzen en 5m, clar acostumat les de les Terres del Ebre, xato aquestes curse que son de “autosuficiència”. No et donen més que aigua.
La segona part canvia radicalment de color, se que els favorits al pòdium han plegat i jo he trobat bona companyia, el Joel, tot un clàssic a les meves cròniques i un conegut de ell.
Esta part es molt menys dura i ja portem més de la meitat. Sento que si anem fent en bona lletra recuperarem les posicions perdudes en el dinar. Si ja o diu el company, dinem tard i soparem pon-te...
Càmbic de marxa i solto el freno, llàstima que al final en 5km més agüés atrapat al segon .Ara el tercer pobre feia una careta quant el vaig passar. Però així son les curses. Estava en el lloc adequat en el moment adequat i en les forces adequades.
I si no que li ho pregunten al “Jou” quant anàvem per dalt les crestes al ritme que portàvem. Molt content com es d’esperar i amb ganes de tornar-hi.
Bull felicitar al Juanjo per el salto a la Ultra distancia que va fer, al passar de 30km a quasi 100, enhorabona i a continuar. Em llevo el barret amb la segona posició de la Eva que an la companyia de Romera també bva fer primera de categoria. I atots els companys que al igual que jo, sofrim per que ens agrada.
El Xaneta en companyia del "Josele" també van acabar.
Enllaç amb fotos del Ultra:

http://www.facebook.com/l/cfa0e;monrasin.blogspot.com/.../ultra-trail-serra-del-montsant.html .

Cursa de Muntanya de Tivissa

2010-10-12T01:58:00.000-07:00

Quant en Alcanar ens preparàvem per la recta final de les festes del Remei. Alguns valens van anar a disputar lo que seria ja la 5ª edició de una de les curses pioneres al circuit.

El matí com sol ser habitual en la cursa un poc fresc, però amb l’ambient caldejat per les ganes de competir. Gracies de totes maneres a la gent que encara que feia una mica de boira en cotes altes estaven esperant els participants per donar-los ànims.

La gent del a.e.alcanar ens han comptat un poc com va estar la cursa i ens d’eien que ja des de bon començament s'ho agafaren en filosofia de passar-ho bé. Molta senda, algun tram enfangat i una cresta que pareixia que l’anessin estirant
...

Alfareta que des de les primeres rampes anava soltant gas, marcava el ritme de pujada i els companys Sisco, Albert, etc....aguantaven la roda com podien.

En la recta final una forta baixada fins el poble, un espectador més que sempre espera impassible l'arribada dels corredors.

També ens comentaven que per variar l’organització havia preparat una bosa del corredor molt ben sortida, amb una gorra i uns pantalons per corre.

Com sempre no es pot esperar menys, gracies i fins l'any que bé.

Més informació:
http://www.muntanyesdetivissa.com/

Trail Guara Somontano.

2010-10-07T13:26:00.000-07:00

Aquí teniu una fotografia dels components del a.e.alcanar que el pasat cap de setmana es van desplaçar fins a terres Aragoneses per a disputar el II trail Guara Somontano.

L'any anterior també varem tenir representacio l'amic Adolf i el Juan Andrés.

Una carrera molt dura i molt calurosa.

El menbre del CER trail la Senia (Meseguer). També hi va participar en busca dels punts per el UTMB, de l'any que bé.

Un bon amic meu va guanyar la cursa amb qüasi un hora respecte al segon classificat, Miquel Capo, de les Illes Balears.

Enhorabona a tots....

Web i resultads.
http://ultratrailguarasomontano.blogspot.com/

Trencakames.

2010-10-04T13:43:00.000-07:00

Ha estat una retrobada poc seriosa, per al que fá a les caminades de resistencia de Circuit Catalá.
Este pasat disapte, el incombustible Xanig i jo vam pegar una matinadeta per a estar a les deu en punt a la sortida de la caminada.

El Vendrell celebrava ja la 9ª edició, amb 82km era a priorí un bon test d'entrenament de cara al UTSM. Però com diu el dixo "no es oro todo lo que reluce".
Aquest cop si va ser un mal de cames infernal el que hem va deixar tirat en la cuneta sense posivilitat de continuar.Tot va començar a un ritme suau, ja que el marcava jo mateix era de tontos fermos mal. Però molta calor acompanyada de una ampolla al dit gros van ajudar a que les coses poc abans de la meitat no anecin del tot rodades. L'agonia era una mica sentida i cada cop li donava més voltes al cap, no tenia que haver bingut aquí.... Ja ho va ensertar l'amic Alfareta en no arriesgar.
Però com el primo no diu mai que no, ja se sap.
Al final vaig abandonar com els cobarts les armes de batalla i sortin amb la cúa entre les cames al km 42.
Ja hi hauran altres edicións i curses per lluír més fort.

Pujada al Montsiá (DIARI DE TARRAGONA, 28 Setembre)

2010-09-30T12:19:00.000-07:00

Navegant, he trobat ...

2010-09-29T12:10:00.001-07:00

(Recull) IV pujada al Montsiá.

IV Pujada al Montsiá

2010-09-27T13:37:00.000-07:00

El temps i l'edad ens posa a tots al lloc. Uns més avant i daltres més a tras.
El dia un poc ventós al començament feien prebeí aires de cambís.

Gent que corre disfraçada, l'embulancia que de la pressa per sortir s'endú el cronometre per d'abant i els corredors faborits no volent tirar.
Una carrera a tipica per a mí. Una estrategia mai pensada i un ritme que no agués imaginat mai que podia seguir.

Així ho d'havia pensar el noi que va guanyar quan per la pujada del Llop en pregunta quin temps havia fet l'any anterior.
Però, començem de nou. Encara no en passa una i ja en tenim un altra al cap.
Estem al "Moreno" fent una cerveseta i pasen cares conegudes, els companys de fatiga que l'endema ens veuriem les cares a la cursa. L' Alfareta en pregunta com ho beig i jo li dic clar, demá es lo dia. Si tenia una idea clara era la de estar molt motivat. Emb sentia molt fort (lla pasara).
Son les buit menys algo i els nervis es noten, rises tontes i bromes. Ens desitgem sort i a correr.
Sense molt de pacte sortim xino xano del poble, la gent del Trail Cer ens sorpren amb una disfres, son autentics, continuem per la dreçera i pronte ens posicionem. Una baixadeta i tria. Una pujadeta i continua la criba. Al racó dels Castellans 5 en cap i 2 Canareus. Anem pujant sense pena ni gloria, les cames agafen temperatura i ningú sen refia del que dúr al costat. La bassa blanca, eigua per al paladar, beus de gent coneguda t'animen al pas i com a sorpresos sols repeteixen "este es Canareu" si jo ja ho sé. Emprenem la pujada els mollons i el cor batega molt fort però agunta el ritme, com si de un peloto d'asalt es tracta anem en fila india i guanyant altitud.
Emb coneg totes les pedres, es el meu camp de batalla i cada tant els dirigeixo pel bon rúm.
Els dos passos tecnics que tenen les crestes els fem en un tanca i obrir d'ulls i ja puc beure la gent dels 12 Apostols, m'imajino la cara que fara algú quant beigue que vaig d'avant.
Els crits son espectaculars, acostumbrat a la tranquilitat d'aquestes raconades, algú emb sarpa a l'esquena, es el Juan Andres, m'anima i salto avall aprofitant el descuit de tots els demés.
Se com vaijo i sé que tindre molt bona visió si ho faig el primer. En l'avituallament del Llop més de lo mateix, sorpresos de que dos Canareus passen els primers i començo la pujada més dura. En estes ultimes setmanes l'he fet 3 begades de manera diferent i li he perdut el respecte, arribo al Mal pas el primer i el meu cosí emb treu una bona foto per al recort. Continuem el guanyador final i jo, xerrant xerrant pasem l'ereta i ja som al xeregall. Un poc més i la torreta el punt clau per mí de la cursa, aquest any hi soc 7m abans que l'any anterior i ens reagrupem per a bajar a tot gas.
Al pas per les antenes de Caldea ja ho beig clar no ting força i l'aventura arriba al seu fí. Els desitxo sort ja que no els beure més fins a la meta, el "Sillo" que va un poc millor mágafa al moment he intento seguir l'estela. Al creuar el mas de Mulet es més be un esprint per beure quí agafa lloc a la pista i comença una carrera d'obtacles, a demana pás i creuar marxadors.
Desde abans de la Cogulla fins el Remei comença un calbari particular ja tinc totes les cames dolorides i emb sento les plantes dels peus que emb cremen, però soc dúr.... o eixò crec.
Al Remei emb preng 5 seg. per xerrar en la gent de l'avitullament i fa uns metres que no veig a ningú, fare un entrada en solitari i començo l'esforç final.
En una reullada a la meva dreta emb sorpren una estelada enorme colocada d'amunt les herbes, ja soc a casa.
Quina cosa el tram final que per motius logics son els que més s'entrenet seran avui els més durs.

La sendera final que emb dúr al Mirador, també emb sorpren amb record de l'infancia ja oblidats. Les escales del carrer d'Aguiló, l'amic Ramon emb dona la senyera i la Carme emb treu la fotografia i en no res beure l'arc de meta i la gent com esclata aplaudint la meva arribada.
Penso que ha sigut la millor arribada que he tingut mai, sense comptar la benvinguda de la meva mare quant baig tornar de Irlanda amb bicicleta (el Toni i Jo) després de 17 dies.
Una cursa qüasi perfecta, sols va fallar el cava, però a falta d'eixó l'organitçacio tenia preparada Cervesa.
Agrair de tot cor a la gent que emb va benir a feliçitar, gracies...
I a la gent que no ho va fer, sento que les coses aiguen hanat d'aquesta manera, però res no es pot cambiar del pasat. Intentarem ser millor en un futúr...

(Fotos) IV Pujada al Montsiá

2010-09-27T05:07:00.000-07:00

De tot un poc.Fotografies fetes per Sergí Simó Vila.

IV pujada al Montsiá

LA PUJADA AL MONTSIÀ, SINÒNIM D’ÈXIT!

2010-09-26T22:36:00.000-07:00

Alcanar es consolida com un referent de les curses de muntanya i aplega de nou a un gran nombre d’afeccionats a l’esport i a la muntanya!

Any rere any, i ja en van quatre, el darrer cap de setmana de setembre es converteix en una cita obligada dintre el món de la muntanya i en una bona ocasió per desplaçar-se a la ciutat més meridional de Catalunya: Alcanar, per poder disfrutar i participar de la Pujada al Montsià – Memorial Francesc Bort (Madro) que enguany ha tingut lloc el diumenge 26 de setembre i que en aquesta ocasió ha format part del Circuit Català de Curses de Muntanya, a banda de formar part també del 3er Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre – Trofeu Pam i Toc.

Aquest conjunt de condicionants han fet reunir a la població del Montsià a nombrosos afeccionats a l’esport i, concretament, al món de les curses de muntanya, destacant la gran afluència de públic i corredors durant el transcurs del cap de setmana tenint el seu punt àlgid a les 8 del matí del diumenge quan ha tingut lloc la sortida de la modalitat cursa que ha reunit a més de 200 corredors. Una cursa que enguany ha tingut una distància total de 31 km amb un desnivell acumulat de 3600 m. Una cursa amb una gran duresa i que recorre grans part dels racons de la Serra del Montsià, amb unes espectaculars vistes al Delta i a la Plana interior de la comarca montsianenca i de les poblacions del nord de Castelló.

També cal dir, que paral•lelament i a les 8.45 h s’ha donat la sortida a la modalitat marxa amb més de 400 marxadors que han conformat els quasi 700 participants que hi ha hagut en aquesta edició. Una marxa amb la no menyspreable distància de 18 km i un desnivell acumulat de 1500 m.

Amb aquest guió es va donar la sortida a la cursa, una cursa molt dura que transcorria per la serra del Montsià i que tenia diverses pujades i baixades molt tècniques amb un elevat desnivell i que va fer suar de valent als participants. A nivell masculí, es va imposar el Josep Ma Pijuan del Borges Trail amb una espectacular marca de 3:09:16 i que va entrar acompanyat a l’arribada pel Xavier Sánchez del UEC Anoia qui acabaria deixant-se només 4 segons més, va acabar de completar el podi un ebrenc, en aquest cas el corredor independent Ramon Curto amb una bona marca de 3:12:59.

En aquesta edició també s’han de destacar les excel•lents marques dels corredors canareus, especialment del Juan josé Oliva 4t classificat de la general amb un temps de 3:13:54 i seguit a la línia d’arribada de Josep Bel amb 3:15:33, fet que mostra l’excel•lent nivell de corredors que estan sortint de l’A.E.Alcanar i que són el fruit de l’afició a les curses de muntanya que s’ha creat en aquesta població.

Pel costat femení, la campiona de l’any anterior, la xertolina Ragna C. Debats (CE Xerta) es va mostrar molt superior a la resta de participants femenines, revalidant d’aquesta manera el títol, rebaixant la seva marca en quasi 15' i de passada baixar de les 4 hores amb un crono de 3 h 52’, seguida de la incansable Lucia Caballero de la UEC Anoia amb 4h 10’ i de l’Ana Ortega (CD Misjueves) amb 4h 21’.

També mereix especial atenció l’actuació femenina local amb l’Eva Ma Queralt cinquena de la general amb 4h 26’, la Judit Bort amb 5h 27’ i la incombustible Rosa Reverter amb 5 h 34’, referendant d’aquesta manera el nombrós grup tant de nois com de noies que l’AE Alcanar desplaça tots els caps de setmana a les diverses curses de muntanya tant catalanes com de la resta de l’estat, aconseguint molts èxits tan individuals com col•lectius que el darrer any van portar a aquest club a aconseguir la segona posició del Campionat de Catalunya per equips celebrat en la nostra població i el 13è lloc per equips al Campionat d’Espanya.

Finalment, destacar la gran cursa de muntanya d’Alcanar que any rera any està creixent fruit del treball de molts anònims, gent col•laboradora, empreses i institucions que han vist en aquesta activitat una excel•lent aparador del poble d’Alcanar i la seva gent, així com una mostra de la serra del Montsià, la muntanya més alta del nostre prelitoral i que amaga una gran quantitat de possibilitats lligades a l’esport i a la natura. I com no, el merescut homenatge al nostre amic i company Francesc Bort (Madro) qui de ben segur estarà orgullós de veure la gran quantitat de gent que està treballant molt i bé per deixar ben alt l’esport que ell estimava: l’apassionant món de les curses de muntanya.

Des de l’organització donar les gràcies a tothom per la seva participació i col•laboració en aquesta bonica prova, també agrair especialment als companys del Trail CER la Sénia la disfressa que han lluït en aquesta cursa que ha donat un to festiu i alegre a la mateixa, i com no, animar i engrescar a tots a participar en la V Pujada que en breu començarà ja a organitzar-se i que constituirà un nou repte per aquest grup d’amics que treballen de forma àrdua, desinteressada i constant, per oferir una activitat com aquesta que lluita en pro de l’esport, del civisme i de la natura. A TOTS GRACIES!
Cronica de; Ruben Colell.

IV Pujada al Montsiá

2010-09-24T22:52:00.000-07:00

A falta de menys de 24h per començar l'edició d'aquest any, tot esta apunt. Les cames, lo cap i el material a emprar per la cursa.

Es una edició especial per mí. No he tingut gaire temps per prepararme ja que la meva 1ª intencio no era la de correr, Degut com tots sabeu al UTMB (sempre present).

Peró despres de varies probes i entrenos crec que encara poder fer algo.

Molta gent per a la marxa, entre ells la meva dona, la meva germana, el cunyat i el meu pare. Que encara recordo el susto que ens va donar l'any pasat quant per culpa de la desidratació es va quedar mitg desmallat al sofar. A tret forçes i diu que aquest any no fallara. Ara el reconeixereu per dúr la camiseta del Español (Antonio Jarque).

No hi ha gaires novetats (que jo sapigue) respecte a la pasada edició. Peró de ben segur que l'equip organitçatiu ens gurda alguna sorpressa, se ho a currat molt perque tot estigues ben limpio i no faltí de rés.

Ens retrobem tots en la sortida, disposats a fer kilometres i sufrir per este Montsiá enguarnit per l'ocasió, que així s'ho mereig...............

Que no se li atragantí a ningú la pujada de LLop......

Cap de setmana mogudet.

2010-09-20T11:20:00.000-07:00

Aquest pasat cap de setamana ha estat moguden en quan a preparaments i curses es tracta.
El disapte de matí vaig aprofitat que el temps estava una mica tapat per a sortir a estirar les cames de cara a la cursa d'Alcanar de la setmana que bé. Al pasar pel Remei en vaig trobar amb el Sisco, que com éll mateig va dir "no se sí sera bó o roguin que ens aguesim trobat". I com els dos duiem el mateix rumb van continuar junts fent la "llerga".
Molt de moviment per les senderes, gent i cotxes tanteixant el terreny.
Després, un dinar al prat del cosí.

El diumenge més de lo mateig. A les 9h cap a la Rapita que es celebrava la tercera edició dels 10000m per esfalt, no es el meu habitat natural, la gent que me coneig sap que soc cabra i per tant tiro al monte. Però aquest cop era diferent perque m'abellia fer una d'esfalt i tant prop de casa, en la familieta entre el public encara més.
La meua intenció era vajar dels 40 minutets, entrenat estava sobre els 43.
La cosa comença bé molta gent coneguda i alguna amistad. Desprès d'una sortida nula, la de veritad i tots apretem a correr, jo agafo una bona roda, "camal" d'alcanar, es especialista en esfalt i se que té molt bones marques en la mitja i la marató. Pensó que pot ser no aguantí ja que es va molt fort, fem una primera volta de 4km i una de més grand de 6km. Jo mateix emb sorpreng quant veig que s'aproxima el final i estic entre els deu primers, penso que he millorat força este ultim any.

Al l'arribada com en les curses de muntanya el meu "xurumbel" m'espera per entrar en meta.
Una mitja de 170 ppm i un temps de 38'01m, massa per a un motor de gasoil...

3 primers
Una conclussió he tret, quatre Canareus entre els deu primers de la cursa, molt bé.
Clasificaçions;
http://www.fondistesrapitencs.com/cursa/resultats/3aCursaPopularSCR-General.pdf

I per la tarde com encara tenia un poc de cuquet de fer esport i amb el permis de la parenta vaig sortir a fer 47km en bicicleta de carretera. Feia temps que no la tocava i tenia molte ganes de sentir el "formigueo" de la cadena al pedalar.....

Tots els altres companys s'han pasat el cap de setmana preparant el terreny i els punt d'abastiment d'eigua per a la cursa, bona feina...

Pensaments.....

2010-09-16T13:24:00.000-07:00

Fá uns dies que he tornat als entrenaments, després de la deçepció per tots sabuda del Montblanc.

He renovat l'esperit de les ganes.... Començo a tenir bomes sensacions i força interes per entrenar.

Desde aquest mal final de cursa, nomes feia que pegar voltes al cap intentan trobar una sortida.

La gent, la familia i els amics han estat un grand ajut per a retrobar l'esperit de lluita.

Encara que no ho sembli tenir ganes de correr significa molt per mí i beure o creuar per estos camins del voltant del poble amics que et donen anims significa que alló que faig i m'agrada, no és tan sols embrutar de pols les sabatilles. Que conjuntament amb molta diferencia emb sento ple de satisfacció quant emb pregunten per les intençion de cara a un futur.

Ting clar que el camí que duc no sera mai un cami ple de roses, ni tan sols emb dura cap benefici monetari.

Però una cosa si ting clara m'he retrobat en la natura, per algun temps oblidada. En el meu amor per la montanya i en el esperit de lluita per realitçar alló que per a molts, es impensable.

Al mateix temps intento ensenyar esta forma de viure a molt del que m'envolten.

Sigueu feliços i disfruteu de l'esforç, mereix la pena....

4ª Cursa de Montanya, Vila de Falset.

2010-09-13T13:25:00.000-07:00

I per l'altre costat al sud de Catalunya, el diumenge 12 es va selebrar la darrera (fins la fexa) cursa de montanya, que pertany al circuit de curses Terres del Ebre.

Exelent marcatxe i molt bona germanor com qüasi totes les carreres del calendarí.

Alguns menbres actius del centre van matinar per pujar fins allá dalt a disputar els punts en joc.

L'amig Ramón segueix en la seva tonica de hanar millorant i cada cop s'aproxima més als temps del primers.

En la fotografia cedida per l'organitzacio el beïem en un pás un xic complicat hon s'hi havia prebist un pasamá de corda per a la seguretad dels participants.

En l'altra tenim a l'amig Albert que a pesar de que no para d'entrenar, crec que no troba el ritme adecuat per les cames. Tranquil i segueix així que en la proxima jugues a casa.

Sí, en la proxima cursa del calendari tots els úlls estaran ficats com cada any en la població d'Alcanar, i amb un llistó al que l'organització de la pujada al Montsiá ens té acostumbrats a deixar molt alt.

Moltes cames i ganes a tots....

Més info;

http://www.cursadefalset.com/

III Volta de Muntanya, Catí.

2010-09-13T13:10:00.001-07:00

Curses a dos Bandes, com hi ha gent per esta en tots els llocs. Este pasat cap de setmana es disputaven varies carreres properes a casa.
Per un costat el disapte 11 al nord de la comunitat Valenciana, la III Volta de Muntanya, Catí.
Cursa molt corredora com ens contava el Juan Andrés Simó, desde bon començament el pilot de cap de cursa impossa la seba llei. Molt bons controls i avituallaments en tota la cursa donaren un resultat festiu a l'arribada.
En la dura pugna per als podïums finals dos components del a.e.alcanar es trobaren junts en el esprint final, que li dona una mica més de morbo si cap, a l'arribada en meta.
Beigues quina sistella més bonica que s'endugue el "sillo" cap a casa, segur que hi ficara més d'ún robelló....
Web i resultats;
http://voltacati.blogspot.com/

I Cursa Panxampla.(Actulitçació)

2010-09-08T12:58:00.000-07:00

Recull de prensa (Ragna Debats)

Segons he sentit molt per aquí, s'ha dit que pot ser a estat una de les curses més dures del calanderí de les terres del Ebre.
Una hambient espectacular, un dia fabulos i molt de copanyerisme. En la represa del circuit despres del parentesis estival. Rec
Molt han aprofitat per posarse les piles, d'altres per descansar i com no alguns per trobar nous reptes. Comte amb la Eva que pronte tornara a tira fort del carro i estara a tope per a la cursa d'Alcanar.
Felicitar als guanyadors de la cursa que en la classificació absoluta la formaren;

1er: OSCAR PIÑOL CID 3:23:05
2on:ARTURO SANZ GARGALLO 3:29:02
3er: RAMÓN CURTO GEIRA 3:31:55

i en 9ª posició entra,
10 7 ALFARA FIBLA JUAN ANTONIO 4:03:01 A.E. ALCANAR SM
Tot un estil de cursa que agrada a la gent. De segur que l'any binent tindra molta més gent inscrita.
Web:
http://www.cursapanxampla.com/index.htm

Viatge als Alps II

2010-09-07T01:04:00.000-07:00

Fá uns dies vaig colgar la cronica del bon amic Vicen amb el Guillem a la cima del Monte Cervino.
Ara ens a fet arribar algunes fotos més de la seva aventura.
Hi ha que dir que al mirarles ens proboca una emveja sana, ja que de ben segur molts de nosaltres hi voldriem pujar també.
També vol desde aquí mateig, donar les gracies a l'aportació del suministre energetic de les pataques "caseres" Frits Rabit. Eixó si es una propaganda d'alçada i clase.

II Circular Panta Oliana

2010-09-06T09:36:00.000-07:00

Com vaig benir molt tocat del UTMB, tan bon punt vaig tenir internet a les mans introduir les paraules adecuades al buscador, per a poder inscriurem a la II Circular del Panta Oliana.

Encara quedaba temps per apuntarme i així o vaig fer. Tenia que treurem l'espina clavada i gastar la força acumulada.

Reservo habitacio d'hotel i ens enanem tota la familia. Es una proba molt especial per a mí, ja que l'any anterior es feia per primer cop i tenia el record. Per eixó el Jordí que es el president de l'entitat emb va invitar a tornarí i ho vaig acceptar. Sento que formo part d'esta cursa ja que he contribuit a millora-la en molt d'aspectes, sobre tot amb els horaris.

La sortida a les 17h i puntual sona la traca, toca mourens, jo emb despedeixo de la Sivia i el Noé

Al poc metres sento una beu que es coloca darrera meu, es el bó del Jou, comença ser avitual trobar-nos en aquestes carreres. Penso que pot ser un bona companyia per totes aquetes hores que ens esperen.

La senda pica cap amunt i la primera hora es casi un kilometre vertical, 1h06m fins el primer avituallament i desde la sortida que no he vist ningú. Se que es important arribar a Figols de dia ja que antes he de vajar una zona tecnica i molt llerga, o consegueixo a pesar que de tant d'apurar amb la llum he peget un estropeço i m'he jugat l'ungla del peu. Emb fico el frontal en marxa i cap a Organya, un poble molt maco que ting que visitar de dia...

La pujada de després es fa llerga per que hi dones moltes voltes, pero tan pronte corones dalt ja es veus Coll de Nargó i pel darrera hi beig molt de moviment aproximantse.

Al sortí del poble emb començo a sentir molt malament, emb fa malt la panxa i treg tot el que ting al cós. Poc tarda en atraparme el segon que va més fresquet que jo i la llerga pista que ens dura fins el control 6 (Font d'Isot) la fá tota trotant i jo no. al arribar a dalt encara el beig sortí del control penso que no el veure més.

La pista i la soletat set mengen per aquest paratges, sols el soroll de Lang Rovert del Jordi trenca el silenci de la nit. Una altra bajada i començo a trotar sembla que la cosa m'ha pasat una mica, la llum del primer es deixa veure de ves en cuant, no és gaire lluny i penso que el ting a tiro.

L'esperiencia en l'any anterior emb serbeix per la jugarreta d'avançament, ja que el company s'equivoca en un punt que jo també hi havia pecat en la 1ª ediçio. Ell interara seguirme, però ara jo puc més. Una cosa que han fet molt bé aquets any a estat el marcatge, res a beure en l'any anterior i aquets cop sí emb pasat per Peramola.

Al pabelló d'esport una comitiva de gent jove de festa, esperant l'arribada, en un altre temps de ben segur i seria jo.

Al final l'entreno a balgut la pena, emb aguantat el record i l'he rebajat en 9h52m.

Donar les gracies al Jou pel seus anims i la seva companyia, ja ens veïem en la propera.

I moltes gracies al Jordi i a tot l'equip de l'organitsaçio, cada any milloren en calitad i servei.

He trobat a faltar els Koales ...

Carros de Foc (Ski Runner)

2010-09-06T09:01:00.000-07:00

Fa uns dies cuant tot el món estava pendent de Chamonix, els més afortunats que van poder fer l'incripció per a l'ski runner d'aquest any es van desplaçar cap al Pirineu. Un grand desconegut per a nosaltres, amb més de 100 cotes superiors als 3000m d'altitud i el seu techo a 3404m dálçada de l'Aneto. Uns fantastics llacs, com el de San Mauricí o els refugis, com el de la Restanca.

Tot eixó i molt més es els que el Josep Garcia ens compta que va poder viure. Unes sensacions de llibertat i magnituds, per a pedres.

Molt compten d'haver pogut acabar ens deia que segur que l'any que bé hi tornava.

Menys sort va tenir "Paquito" que va tenir d'abandonar quan li faltava molt poc, anims i a la proxima, més i millor.........

Per cert a la paguina web hús podeu descarregar el diploma e imprimir vosaltres mateix, com nó.

http://www.carrosdefoc.com/

UTMB 2010 (Cronica)

2010-09-06T08:14:00.000-07:00

Primer que tot dir que m'ha costat molt dies deçidirme a explicar el que ens va pasar al que per a molt es l'Ultra trail en malluscules. També per a mí (fins ara).
Després de pasar pel tub, fer l'incripció en 9 mesos per d'avant. Enviar certificats medics i totes aquestes coses que et demanen, per a que sigue una cursa rigurosa, van pedre tota la serietad, suspenent la proba e intentant posar un parxe acursant la distancia.
A pero lo millor va ser rebre l'ermilla de Finisher havent corregut sols 32km.
Bueno pero anem a la cronica;

Tota l'iluçió estava posada en aquest viatge, molts entrenos en solitari, moltes matinades i tot eixó que fiquem els entusiastes de l'esport. Lloguem una autocarabana i cap a Chamonix. Els companys de fatigues serien el Sisco, Sergí, Alfareta i el primo (Xaneta). Moltes hores de conduir i sobretot rises per arribar al destí.

Ja hi som inspeccionem el terreny i just tenim l'aparcament al peu de l'agulla de Midi.

Desidim pujar a guanyar altura en una excurcioneta que tindra lloc el primer dia.

1570m de desnivell+ i 17km de distancia, no esta mal per un paseig. Aquest dia descobrim que aquesta terra també es fan robellons en Agost.

El seguent dia pujent cap a la montanya d'en front desde hon es tiren els del parapent, imagineu quines bistes. Jo hem quedo amb el Sergí ya que prefereixo descansar per la cursa.

Totes les nits fem la xerrada e intercambiem opinions, a mí ja m'esta bé tenir ajuda amb diferent idees, d'aquesta manera probo coses nobes.

De bon matí anirem abuscar els pitralls, ja que la cola era bastan llerga el dia abans.

Ja ho tenim tot, dinem de valent i omplim reçerves per al camí que sera llerg.

Molta gent sap que els corredors son els protagoniste este cap de setmana al peu del MontBlanc,

per aixó cuant ens dirigim cap a la sortida ens paren per a fer-nos fotos. Es d'agrair.

El compte en rera ja a començat, falten menys de 2h, la gent fa cua a la sortida, miro per d'amunt els hombros i una cara coneguda m'atura la vista. Es l'amic Aguiló que te la lliço apressa de l'any anterior i a arribat d'hora. Amb un gest, amb puny tancat li desitjo moltisima força i sort.... no ens beurem fins que, éll mateix a Les Contamines (Km32) emb dona la mala noticia.

El "espiquer" dona pas a les autoritats que diuen quatre coses, el compte en rera i ja hi som.

L'esperiençia de viure una sortida d'aquestes dimencions, no es pot narra en paraules, s´ha de passar, bé sols espero que l'any 2011 sigue l'any que he de viure l'arribada.....

Aixó ja esta aquí, (incripcions obertes).

2010-09-01T13:59:00.001-07:00

Web oficial, Més info: http://www.pujadamontsia.cat/

Viatge al UTMB 2010

2010-08-31T12:07:00.000-07:00

Desiluçió es la paraula més repetida per tots els participans d'aquesta edició del UTMB.

Falta de previsió, mala comunicasió. En definitiva emb fet 3500km en cotxe, emb perdut l'entrenament d'un any, les vacances i molt de nervís per fer una curseta de 32km que podiem haver fet perfecta-ment aquí, més a prop....

Però ja se sap "mal de muchos consuelo de tontos". Sempre ens queda l'any que bé.