UTST

El pasat divendres començá una altra proba de llerga distancia i tres Canareus estavem preparats per anar-hi. A les 15h05m agafabem l'avió que ens duria fins a Palma, per a després anar a descansar una estona. Tot va transcorre dins lo previst, els familiars de Juan Antonio ens van poder dur amb la furgoneta i les maletes per tot. Es van portar de cine, El David, L' Angels que amb el seu accént Mallorquí, no pareix ja Canareva i la Nayara que amb la seva alegria va fer molt bones migues amb el Noé.

Un hora i mitja abans de la sortida vam anar a recullir el dorsal i ja es respirava un hambient esplendit de companyerisme i festa deportiva. La gent d'aquell poble van sentir truncada la seva tranquilitat. Ens preparem, roba, material, menja, els nervis ja s'han apoderat D'Alfareta, no troba rés.

A la banda contraria el Xaneta que no diu ni "mú" per a éll una altra més. Les coses pinten bé aquest cop no m'he dut l'enemig i amic Aguiló, que bulgues o no sempre te posibilitats.

Es dona la sortida amb un compte amb rera i ja hi som tots a fer Km...

Les coses van bé agafo l'escapada bona i el ritme es molt fort. Arribem al kilometre 16, 1é control Lluc, 1h24m, eixó pinta molt bé, som un grup de tres i la cosa esta cuajan. Pronte començem a xerrar i poc o molt ens coneixem de altres competicions,

el Toni Calderon es molt amic d'aquestes terres, el Mallorquí company de fatigues no tant, però sel beu molt bona persona, ens guía tota la cursa.

Ja som al 3é control, Sóller km 42, 4h35m. El ritme es frenetic i començo a estar fatigat.

En un punt l'organitzacio ens atura, hanem d'avant l'hora i les senyals reflectans san acabat. No pasa res hi estem acostumbrat a seguir sols banderetes i continuem.

El dia ens dislumbra abans d'arribar a Valldemosa, 7h32m, km 60,300m. El dia es esplendit i tot esta rutllant, en el proxim control hi ha menjar, comença a fer falta, les cames ho noten. El "fallo" sera de l'organitazacio que amb el temps que an tingut, arribem i no tenen res de preparat, seguim amb lo que podem.

En aquets moment tinc clar que vaig tocat pero amb moltes ganes i el saber que li duïem entre 35-40m al inmediat perseguidor, la cosa pinta bé. Aixó es el que creia fins que arribem al 83km (Esporles). ens hem equibocat en algun lloc i el quart a arribat abans que nosaltres. Tot sen va a terra, emb xasco molt i segueixo desde llun els tres primers, amb tanta mala sort que segueixo un altre camí i cuant rectifico ja emb treuen un grapat de minuts.

Al final entro a meta agafat de la má del meu nen, un poc més i hem te que estirar uns cuant metres.

Lo més complicat d'entendre i et fa pensar es lo siguient;

Després de tota la cursa fins el 83, tenint una sola idea al cap (fer posium). Tot sen va al traste en pedrem la primera begada. Però he aquí lo més curiós del cas i no crec que moltes persones puguen contar el mateix. En l'entrega de trofeus tot un deportista d'élit, un apasionat de l'esport i de la seva terra, que ens havia dut tota la nit en safata, tot un senyor...

Renunciá al premí, per al primer clasificat, per donar m'el a mí, segons éll jo també el mereixia.

Quina lliço per aprendre...

Gracies: Miquel Capo

Clasificacio;

http://www.elitechip.es/index.php?zwshow=compdet&idcomp=334034&compsec=clas