L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

divendres, 22 de novembre del 2013

Arribat el final.

Es moment de fred i de no tenir ganes d'entrenar. Per sort aquest any la caloreta s'ha estirat prou.
Tanco la temporada de la millor manera, en una cursa, la d'Horta de Sant Joan.
També serveix per clausurar el VIé Circuit Terres de l'Ebre. Es el primer any que l'he corregut, s'han fet llarg i e de dir que a estat prou dur.
Molt lluny queda la primera cursa de Les II Torres de Campredo, a lla cap al mes de Gener. Vint i una cursa per a gaudir del territori i descobrir molts de racons e histories del pobles que el formen.
Es temps de reflexion i de mirar números, encara que no ens quadren.
Resumin:
1 Ultra Trail, 6 Ultres, 2 Maratons, 17 Curses (Mitges Maratons) i un Kilòmetre Vertical. 27 en total.
 No esta gents malament, però això te de canviar de cara al any que be, punt a millorar. Pujar en calitat i menys cantitat.
Ball de xifres:
2743 km, 306 hores, 62.944 m positius, 9 km/h  i 135 Rpm de mitjana. Sense contar les dades de les probes corregudes. Baixem en cantitat, guanyant molts de metres i disminuint les pulsacions i la velocitat. A marxa de tractor (però segur)
Resultats:
6é de la general en la Eunmilak (168km), Sub Campió de Catalunya d'Ultra Distancia UTBCN (115km) Campió de la II lliga Catalana d'Ultra Distancia FEEC-Lafuma i 3é VI Circuit Terres de l'Ebre.
També com no, a falta de 5 pujades a la Torreta (765m) espero completar el repte 52 Vegades la Torreta.
Negatiu:
La retirada en el primer Campionat d'España d'Ultra Trail CSP (115km) i com no la desaparició de l'equip Lafuma Team España, que jo mateix en formava part. Una llastima.

A partir de meitat de Desembre serà temps de noves propostes i nous reptes, alguns ja es perfilen i tenen molt bona pinta. Nou equip, nou espònsor i espero una temporada com a mínim amb la meitat d'èxits d'enguany. Objectiu super marcat 2014, sub-24h en una cursa de 100 milles.

diumenge, 3 de novembre del 2013

Trenkacims

O també coneguda per la "matapersones". Es de lo que mes se parlava ahir just després de creuar la meta. Tots es clar no, el guanyador i en diferencia de la cursa s'havia pegat una passejada  per les nostres terres.
Feia moltes curses que havia deixat de banda el escriure. Tenia altres preferències. Aquest cop es diferent tinc que explicar el viscut en aquesta, l'última cursa llarga de l'any.
Els organitzadors estaven preparant una gran festa per a nosaltres, entre la marxa i la cursa no quedaria ningú indiferent. Una bona promoció i un cartell (a priori)  de favorits, que grans curses voldrien haver firmat en la seva 1º edició.
Paüls 6:05 AM comencem els tràmits per recollir dorsal. Moltíssimes cares conegudes i cap al cotxe a preparar-nos.
L'amic Adolf passa com una bala am el cotxe, ni ens beu, seria un presagi del que mes tard passaria en la cursa.
Compte en rere, i tots els voluntaris il·luminen el carrer en torxes (pressiós) creuem tot el poble fins a la zona mes alta i per la part dreta del cementeri enfilem els primers 1000m+
El pilot es posiciona i la fila s'estira igual que una serp de colors variats. 5 som els que anem agafant algun que d'altre metre, fins que arriba la primera baixada, per a  remuntar fins al Tossal d'Engrillo (1072m)
                                                       Pujant cap al Tossal (foto de Manel)
El grup es desfà i cadascú mira per ell, em sento be, crec que puc tenir un dia en que les cames funcionaran. Després de les dues ultimes setmanes, era un misteri pensar en que podia lluitar per alguna cosa en aquesta cursa.
Els números son el que diu l'organització 4000m+ per a sols 50km (costara pair-ho)
Ja de començament el Jaume i jo ens agrupem, mes tard em comentaria que li costa posar el motor en moviment i es troba como do am el ritme que duc. Comencen els tobogans pujam 400m+ per a baixar-ne uns tans i d'aquesta forma anem sumant metres, dona gust transitar per algun tram de pinassa, sembla com si ens agüessen tirat una catifa.
Poc antes de trepitjar Sant Roc (km21) ens atraparia un grupet de 4 corredor, entre ells els meu mestre Adolf, em comenta que esta prou be i jo penso que entre les seves paraules hi ha un missatge xifrat (et donaré guerra)
Avituallem de forma rapida, aquí esta el meu pare, que l'hi esta agradant este "mundillo" i no se ho ha volgut pedre. Menjo un plàtan, em comenta que els tres primers van sols i nosaltres podem unir forces.
Un cop recuperat, surto en busca d'algun  del grupet, que ja a marxat mes rapit, no vull que pensen que poden.
Quin munt de sorpreses que te esta cursa, estem dibuixant unes fulles de trebol sense separar-nos molt del poble de Paüls, canviant de direcció constant ment.
Ens trobem molt prop de la meitat de la cursa i m'han adono que poc te d'ultra, mes be sembla una marató "mal mesurada" Avituallaments ràpid, duresa extrema i ritme frenètic (al menys els primers 20km) Comencem a parlar com diu el Jaume pareixem el "trenet" sempre al mateix ritme "xu!!  xu!!"
Entre els quatre segur que sumem 10000km nomes enguany, estem per al canvi d'oli...
En arribar a la part mes alta, comença de nou un descens frenètic i l'Adolf proba d'estirar la corda un parell de cops, fins que cap al kilòmetre 33 o aconsegueix. No marxara molt lluny, 5 minuts però suficient per a deixar-me una mica atropellat (al igual que al matí) mentre em recomponc intento que no s'hem noti molt.
La cursa va passant, però els tobogans no s'acaben. Es dura fins al final. A estones ens quedem sols el Jaume i jo, comencem a tenir el cul pelat en aquest tipus de curses. Ens coneixem prou be per ajudar-nos en el que faci falta. Finalment arribem al primer avituallament que també serveix d'últim ens prenem un got de cola a modo de brindis en 25 minuts estem en meta i ens informen que el primer a fet un temps estratosfèric de 5h55m "xapo!!!" Miguel Caballero
Perdem altura sense encantar-nos però petant la xerrada, fins i tot mirant les vistes, espectacular. A estat una proba molt bonica, ens a costat 7h però sembla be que a estat una estona.
Encara que moltes voltes sembla que estiguem barallats, per que no xerra ningú, sempre es un plaer compartir kilòmetres en molt bona companyia...
Els corredors d'Alcanar van complir les expectatives, assolin els seus límits i en particular el Xaneta
aconseguit acabar una Ultra de dia.
                                                                     (Foto Manel)
                                     De les victòries es treu pit, però de les experiències records.