L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dijous, 29 de setembre de 2011

V pujada al Montsià

Un petit video del moment de la sortida, en el nou enplaçament de la plaça Lluís Companys d'Alcanar, encarant la Ronda del Remei i la dreçera del Cor de Jesús.









video

dimecres, 28 de setembre de 2011

V pujada al Montsià

Com cada any el últim cap de setmana de Setembre, sol ser molt plenet d’actes, festius, esportius i lúdics…
Els que Ens interessen son com no, els esportius, i la V pujada al Montsià era l’eix de tots els esdeveniments. Una xara col•loquí i la cursa del Diumenge pel matí serien el reclam de les meves cames.
Ja es el dissabte i unes bones amigues s’han desplaçat des de Mallorca per disputar la cursa, desprès de la propaganda que els hi am fer. Quedem per dinar junts i ens contem coses, les posem al dia sobre la cursa en si i ens acomiadem fins demà.
La xerrada es molt interessant, entre els tres ponents segur que podem donar la volta a la terra amb els Kilòmetres que han fet. Es contrasten aspectes d’entrenament, alimentació, recuperació i algun que d’altre truc per aguantar dret tantes hores.
El Diumenge per el matí em llevo aviat, encara que tinc la sortida prop de casa, bull estar a punt per sortir. L’ambient es fantàstic en arribar a la plaça Lluís Companys, la sortida es a punt, hi ha esmorzar per al que en volguí, tot a punt.
Cares conegudes, amics i companys son tot el que veig. Tinc una sensació molt estranya, no tinc ganes de córrer i no es normal en mi. Se el que m’espera pel davant.
Son 3hores de Màxim esforç, arribant a la meta en el mínim de forces i això se que passarà factura al final.
Cada volta em dono més compte que aquest tipus de carreres no son les que a mi em van. Necessito llargues distancies en les que tens temps de retrobar-te a tu mateix, tens temps de pensar i ordenar la vida, que reconegué els errors i les faltes comeses...
Es completament un altre plantejament i en definitiva un altre estil de vida.
Es dona la sortida i estic a casa, em fico en la ment fer bon paper (cras error) al final la pagaré i grossa. Faig tota la Ronda el primer i continuo per la dreçera, en l’encreuament del Remei el mau pare fa d’urbana i esta dirigint el transit. Quant tornarem estarà en el darrer control, no falta quasi res...
Durant el transcurs de la cursa em passa molts cops la idea per el cap que enguany no deuria agut de sortir, massa prop de Cavalls del Vent, sense temps per a recuperar-me i segur que així serà. Però el ruc he estat jo i ningú m’ha obligat res es pot desfer.
Em trobo tota la cursa sol, menys en els passos pels controls on sento molts cop cridar el meu nom, res com a casa. El primer Mollo, els dotze Apostols, el Racó del Llop, la Torreta. Sense cap dubte el més especial per la seva situació, altitud i panoràmica. El Mas de Mulet i ja som tots al munt, la marxa i nosaltres compartim senderes fins a la meta, es un no parar de demana pas. Però això si tots responen favorablement...
Últims 6’5km els més durs, quants cop no els he fet enguany, ja ni m’han recordo.
La calor que no ens a donat treva, comença a aparèixer a la planta dels peus, em cremen i ja estic a les ultimes.
Plaça del Mirador, escales d’Aguiló, recta de la Volta i meta, en companyia del meu fill els últim metres es tornen mol mes suaus i còmodes...
Seguim en l’animació de la festa i entrega de trofeus.
Feliçitar els del Trail CER que es van endur la guitarra cap a casa...

dimarts, 13 de setembre de 2011

IV Cursa de Catí

Web;


Encara estava en proses de recuperació, Quant l’amic Alfara em truca per a dir-me si tenia ganes de fer una carrereta a Catí el cap de setmana del 10.
Jo li vaig dir que no sabia com tenia el cós ja que la ultima m’avia deixat tocat. No hi havia per a menys 160km i 10000+…

Però tampoc em vaig fer de pregar molt i jo també soc dels que m’apunto a un bombarder.
Passem a replegar al “Xaneta” i cap a munt. Dorsal, un cafè al bar del poble, saludem a uns quants coneguts i canviar-nos el trage de feina.
Es respirava ganes de córrer, la gent calentaven i estiraven. Hi havia molt de nivell, Agustí Roc, Remigio Queralt, Juan Antonio Alfara, jejeje…
Unes paraules dedicades a una companya desapareguda en un fatal accident i donen la sortida.
A priori el meu objectiu era vorem a mi mateix fins on era capaç d’aguantar, però jo sabia que una vegada al tall les coses canviarien. Tiro cap a davant i veig que a les pujades les cames responen, em dic a mi mateix “que segueixin així”.
Un avituallament i aviat tenim la baixada pel davant, un tram de senda molt bonic que ens porta planet per la falda de la muntanya i cap a vall a l’abellà. Remuntem i 5km per al poble.
Em trobo be i al començament de la baixada e deixat passat a Joel de la Sénia i un altre noi, tota l’estona que ens tornem les posicions i se que ells es deixen caure millor. Acatxo el cap i no miro en rere, es moment de tirar la resta de la gasolina al carburador…
Ja soc a meta, l’Eladio diu el dorsal i el meu nom en entrar. Se m’escapa un somriure.
1h58m i la posició 10é.
Molt bona cursa i plena de bones sensacions am la companyia de cares conegudes de fatigues.
Feliçitar a l'organització que hon van fer molt be, i encoratxar de cara a l'any vinent...

dimecres, 7 de setembre de 2011

3ª Circular Panta Oliana


Encara que aquest any no he pogut anar degut a la proximitat del GRPY, no vull deixar de parlar d’aquesta magnifica marxa organitzada per el Grup Excursionista D’Oliana.
Molt bon ambient i un ritme frenètic des de el començament fent de la proba que sigui exigent i dura. Tot el secret esta en fer el màxim de kilòmetres amb la llum del dia, ja que tan bon punt es fa de nit es perd molt de ritme.
També bull donar les gracies ja que encara que no hi he estat m’han tingut molt present, dedicant-me un raconet en el cartell d’anunci de la cursa.
Moltes gracies Jordi…fins l’any que vinent. Ens veiem en la 4ª edició.
http://www.grupexcursionistaoliana.org/