L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

divendres, 31 de desembre del 2010

La ultima entrada del any, sols comenta unes cosetes.
Tots aquets desitjos, noves propostes,bones intencions i tot un munt de coses que es diuen en aquets dies no es quedin en aigua passada i es faixin realitat.
Tots aquells politics que tenen les butxaques plenes, deixin de apujar-se el sou i asseguren el treball als qui no en tenen. I per aquells que practiquem segons alguns, esport minoritaris… ho tenim be. Que seu facin mirar si es molt minoritari que en cada cursa de les Terres del Ebre mouen un mínim de 500 persones entre organitzadors i corredor.
Pot ser en el que cobra un d’aquets futbolistes molta més cosa faríem nosaltres.
Que tenim de fer les coses van així, uns ens ho “currem” des de la ombra i d’altres els inflen a fotografiar-los.
En una mica de sort, pot ser demà al despertar-nos i mirar la pensa, la televisió, Internet descobrim que la única noticia a dir es “que no hi ha cap noticia”
BON ANY 2011

dimecres, 29 de desembre del 2010

Entrenament.

Ahír vaig sortit a entrenar per el Montsià. En aquest dies de tan de fred encara et trobes més sol que mai. Quant els dies acompanyen i la temperatura es bona, sovint es normal trobar-te algú dels pobles del voltant gaudint de la serra.

Jo al pás per la Torreta (768m)

Per a molts, desconeguda i per d’altres un paradís d’experiència per explorar.
M’havien dit que estan netejant sendes, ho he comprovat en persona, hi ha una brigada obrint un camí nou per la cara de la mar, al sud-est, si no m’equivoco porten la direcció en busca de la senda de les faixes tancades i cap a la Foradada.

La font del Comú cap a les 11h04 del matí.

Molt bona per un futur, tenir mes varietat i poder gaudir-lo mes a fons de les seves raconades, fonts i coves amagades per als que no les coneixem. Per exemple la cova bonica, tantes i tantes voltes que hi havia passat per el davant i si no meu explica el bon amic “Chimeno” no l’agues visitat mai…
Es veritat que te molts racons per descobrir, en aquest singular fet esta també la gracia.
En (els encanteris de la serra del Montsià), com titula el seu llibre el Joan B. Beltran, es troba el fet que cada època del any que passa em sentí més atret per els seus colors, aromes i formes. En un futur voldria considerar-me apassionat i coneixedor de les histories que ens conta el Montsià, dia a dia.

dissabte, 25 de desembre del 2010

El meu poble.

A hi durant el sopar de Nadal, em vaig assabentar que el passat dia 22, va sortir al cupó dels cecs el meu poble. Com sempre m'he sentit orgullós de viure’n em vull fer reso d'aquest fet.
Soc del paré de pensa que per d’amunt de tot vull el lloc on e nascut i crescut. Que el poble em volgué amí, es cosa meva...
El que mes m’agrada de ell, la seva situació geogràfica.
Al igual que es va dir en una ocasió,
"no et preguntes que fa el poble per tu, sinó que pots fer tu pel poble"...

divendres, 24 de desembre del 2010

Miralleixes i el seu món...

Tan bon punt bamp tenir oportunitat ja planteixarem el segon repte en bicicleta de carretera.
A partir d’aquest moment sempre ens tiraria endavant l’àmbit geogràfic, es a dir jugant l'orografia del terreny.
Des de el Cantàbric al Mediterrani, un repte d’ajuntar els dos mars en menys de 24h.
El 30 de Juny 1996 va ser la data escollida per sortir del moll de San Turtzi, passant per Bilbao fins la platja del Marjal a Sol de Riu. Una ruta que ens duria a creuar un total de 8 províncies incloent el pas per un port de 2ª categoria (alto de Barazar 604m).
Els dia es preveia càlid , per axó l’aviem escollit, desprès de conduir tota la nit a relleus. Cap a les 8h arribem a Basauri, a casa d’unes amistats que passaríem a saludar i aprofitem per esmorzar. Ens acomiadem i a les 11h25m estàvem preparant la sortida des de els moll de Santurtzi. Muntem les bicicletes i a pedalar, el “Xaneta” que en aquells temps sols s’aventurava a fer d’assistència baixaria el cotxe de tornada i nosaltres a per feina. En els primers kilòmetres com es normal tot anava a bon ritme, incloent una brisa que ens apropava cap a casa.
Pon-te ens fem a la idea que la cosa pinta be i a ritme de més o menys 25 km hora es faria camí. Allà per la cinquena hora parem durant vint minuts per dinar, no ho aconsello a ningú vaig estar una llarga estona per digerir-ho.
Durant el transcurs de les hores moltes coses passen per el cap i en algun moment penso que diantres fem aquí en comptes d’estar en casa o en la piscina…
La nit ens cau a sobre tan bon punt amb sopat, a l’altura de Logroño.
Travessem Zaragoza en hora punta, de festa nocturna amb refereixo, moltes coses en sentim al nostre pas, millor no fer cas de res, per a més penúries el Xaneta s’ha despistat i no esta en el lloc on havíem establert, ens el trobem molt més avall. Ja ens feia falta menjar.
En el la penombra de la nit se’ns acaba la sort i comença el calvari fins el final, el cós comença a tenir problemes per a seguir el ritme del Cervell. L’Alma te ganes de aconseguir-ho però la son s’apodera de la resta de l’esperit. Encara que sembla molt solemne es una sensació que no he tingut mai més. Adormir-nos el Toni i jo, damunt les bicicletes i sense deixar de pedalar.
En la cuneta, al costat mateix de la carretera i tapats en una tovallola bamp dormir durant 3h i mitja. D’altra banda sort del company que vigilava perquè un desaprensiu que va passar per allí sols se li acudí, desprès de parar a la nostra alçada, sortir derrapant tirant-nos grava al damunt, (moltes gracies company, jo també t’estimo).
Passada aquesta forta crisis i també el temps per aconseguir el repte, bamp decidir no deixar-ho aquí i d’alguna manera arribar fins al final en el menys temps possible.
Aviarem al Xaneta cap a casa a preparar el terreny i l’arribada. M’entres tant recorríem els últims kilòmetres per la Nostra terra, unes carreteres tantes voltes transitades igual per el Toni com per mi mateix… Cap a les 14 hores i quart de la tarda arribarem a Sol de Riu on l’astre rei ens esperava en tota la seva esplendor. Una benvinguda fantàstica desprès del esforç realitzat.
A partí d’aquest dia decidirem escriure alguna cosa per a publicar-ho en Lo Rafal (una revista local) amb la qual moltes vegadess em col•laborat.
Data:30/6-1/7-1996
Recorregut: Cantabric-Mediterrani
Distancia: 608km
Temps:26h 57m22seg
Mitja: 22,55 km/h
També vull afegir que al temps se li a sumat el temps que bamp estar dormint, que sense ell haguéssim agut d’abandonar completament.
Participant en l’historia;
Juan Andres Simó Vila (Logistica)
Antoni Reberter Bel (Cicloturista)
Juan José Oliva Simó (Cicloturista)

En breu la següent aventura (la visita de ses illes)






Reportatge publicat en el nº 42 Gener-Març 1997

(Lo Rafal)

dimarts, 21 de desembre del 2010

I Carrera por montaña sierra de Chiva.(Presentació)

Adolf Aguiló en la presentació de la I carrera de Montaña serra de Chiva es invitad per l'organització a la cursa i durant la xarla del dia avans respont a la pregunta d'una persona asistent, sobre que: Que troba sobre el futur de les curses i els trails?

dijous, 16 de desembre del 2010

Valoració.


Es moment ara, de la meva valoració.
A estat un any molt llarg i fins el passat cap de setmana no l’he donat per finalitzat.
Fins els d'arrers dies d’Agost tot girava en torn al UTMB, però desprès de la decepció que ens bamp endur jo i tots els que allí ens trobàvem, li vaig donar un gir de 380º a la campanya. Els resultats van millorar, les cames responien d’una manera sorprenent inclòs per amí, amb trobava be, en ganes i forces per a les curses. Tot degut al entrenament que havia planejat de cara a la cursa de Chamonix.
En total han estat 19 probes entre trails i curses. No podria donar puntuació a cap en particular, crec que el nivell organitzatiu esta molt alt en totes les que he fet, esta clar que sempre es podran millorar, però com diu la dita entre gustos no hi ha res escrit.
Sembla que a partir de la tercera part de la temporada he començat a ser més conscient de moltes coses, forma d’entrenar, alimentació i sobre tot he après a escoltar la veu de l’experiència, que sempre te quelcom per ensenyar. Aixumara he acabat la campanya ja estic preparant la que be.
Molta gent es pren aquestes dates per fer els típics sopars de germanor, o de empresa i com no els de família i amics. jo no soc diferent i així ho faré, sols dir a tota aquesta gent que poc o molt segueix aquest bloc, desitjar-vos un bon Nadal i un pròsper i ple d’objectius 2011.
Amb aquest ja seran 4 anys preparant i gaudin d’un circuit terres del Ebre, d’unes Ultres que estan en ple “apogeu” i unes probes de resistència física en experimentació.
A tots aquest companys de arreu de l’estat, coneguts que durant la recerca d’uns objectius comuns. A tota aquesta gent que mitjançant la red estem en contacte, moltes felicitats a tots......... i força a les cames.
Fins el pròxim repte u objectiu comú.
Juan José Oliva Simó

dimarts, 14 de desembre del 2010

I Carrera Serra de Chiva.

I carrera Serra de Chiva, serà una d’aquestes curses per a tenir en compte de cara a l’any vinent. Una cursa 10 en molt de sentits, organitzacio, recorregut, voluntaris i tot un grup de gent que han fet possible esta cursa.
L’ajuntament i entitats privades treballant colze amb colze per fer realitat il•lusió de tot un poble.
D’aquesta manera es com ens la van presentar el dissabte al mateix saló d’actes. Una xerrada tècnica amenitzada amb dos figures del mon trail running, l’Adolf Aguiló i el Salvador Calvo, al quals els van poder fer preguntes sobre la seva experiència dins les probes. Tot això acompanyat d’un piscolabis al finalitzar…
Desprès d’unes bones rialles sortim cap a sopar amb la companyia dels cracks de la carrera.
Desprès del pertinent trasbals a l’hora de dormir, ens llevem pon-te per esmorcar i començar a preparar-nos. La gent ja entra en busca del dorsal i tots estan preparant-se.
Quasi com sempre amb el temps just arribem a la línea de sortida, algú ens dona els últims consells abans de sortir i puntualment es dona la “eixida”.
Com encara es de nit ens tocarà anar uns quants kilòmetres en el llum frontal.
Hi de sobte, una confusió crea una t’engana monumental en el km 2 de cursa. Per el que pareix, el camí de tornada es repetirà per un lloc i el policia que obria el pas s’equivoca i ens envia un altre cop cap al poble,. Mentre la confusió aprofito per espavilar i col•locar-me davant de tota la gent amb el company Alfareta. Però pon-te tornen a vindre els favorits a prendre posicions i tiren de fort.
Al pas per el primer control deixo el frontal i els “manguitos” a la Núria (novia d’Aguiló) que ens seguirà durant la proba.
M’han adono que axó no te res que beure en un trail de muntanya, més be es sembla com dos vegades la cursa del Montsià. En duresa, en desnivell, en avituallaments…
Jo que venia tirant amb el grup del davant, al kilòmetre 22 deixo de seguir el seu ritme i segueixo amb el meu, cosa que em facilitarà acabar en condicions la jornada.
Les pujades i baixades es segueixen i no hi ha treva per relaxar les cames. La senda es molt neta, es nota que han passat un grapat d’hores en les desbrossadores (bona feina la feta).
La meva força flaqueixa i dora començo a perdre posicions, l’últim en agafar-me fins a meta seria el Salbador Calvo, tot just en la “tangana” del principi anàvem paral•lels i axó em comenta quan m’atrapa, (balla putadita) diu concretament.
Al coronar el punt més alt del traçat estic sol com un mussol i així seguiré els propers 40km, casi millor, deixo anar el cap ien concentro en acabar en un bon temps.
A partir de la tercera part del recorregut la cosa canvia i es torna favorable a les meves cames. Començo a rodar i a caminar de cara amunt.
Últims passos i ja estic en el tram que es repeteix del començament.
Últims passos del dia i ja veig el poble, fins i tot una xaranga ens espera a falta d’un kilòmetre, un pont de fusta i la recta de meta. Aplaudiments per a assaborir el final pas i si com de l’últim sospir es tractes agafo aire per a cridar “si”, una cursa al sac.
La onzena posició em sap a victòria, ja que he tingut una forta crisis del km20, fins al 40 i ho he passat molt malament, però en ganes de acabar el mes sencer possible he estat pensant en moltes coses per motivar-me a seguir endavant.
En arribar a meta m’he assabento de la sort que han tingut els companys del a.e.alcanar que també hi han participat. Aguiló en males sensacions a decidit plegar en el kilòmetre 32, (on estava la Núria). El Ivan Tiscar, company del Trail Cer La Sénia també, en molt males sensacions durant gaire be 5 km prenia la mateixa decisió. L’Afareta a falta de tan sols 14 per a meta tenia clar que no era el dia i amb el Cervell fred treu també la sabia decisió de deixar-ho córrer. L’únic en acabar la proba de la nostra representació el infatigable “Xaneta” en un temps de 9h55m…
Una proba com ja he dit totalment recomanada per la gent que li agrada sofrir.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Valoració.


El següent Ramon Bel
Hola a tots !!!
La meva primera valoració d’aquest primer any de muntanya pura i dura (qui m’ho havia de dir)
es d’una persona plena de satisfacció que fa ara a penes una miqueta mes d’un any on va descobrir la III cursa del nostre poble ( on estava els altres anys?...) i em vaig quedar meravellat d’una activitat tant ven organitzada al nostre poble (sense paraules...)
La temporada aquest any la vaig començar com no, posant-me poc a poc al dia del circuit de les nostres terres formant part de a.e.alcanar. de la qual estic molt content i agraït de ser un
membre mes d’esta gran família i de les moltes noves amistats que es van fen dia a dia...
Per a mi a pesar de no tindre un començament massa be,encara estic molt content ,tot i així
encara he pogut realitzar deu curses del circuit,la marató i mitja de Castelló i la marxa del
nostre poble i que dant-me en moltes ganes de realitzar-ne moltes més i meravellat de molts
companys que cada cap de setmana aneu deixa’n el llisto ven alt .....
Jo personalment no en voldria destacar cap en especial encara que com per a tots sempre n’hi han unes millors que d’altres simplement des de aquí felicitar a tots per una gran labor realitzada, gracies,gracies de tot cor d’un nou aficionat més,desitgen estar be per la pròxima temporada.
Be, ja no vull allarga-ho més com ja e dit abans no tinc paraules simplement des de aquí
bon Nadal a tots i feliç any nou !!!!!!

Valoració.



Es ara el torn de l’amic Vicen, que aprofitant que aquest cap de setmana no en sortia fora en a escrit unes paraules.
Company de curses i conegut per tots pel von rotllo que transmet allí on va
La temporada passada vaig començar-la mol fluixeta, en poc entreno i gaudint dels esports de hivernals.
Les curses de les terres de l’Ebre van estar molt be, al nivell que tenen que estar, llevat duna que trobo que en contes d’anar a millor va a pitjor, i això que ja començava a ser un clàssic, lo dissabte a fer el glorieta i lo diumenge a córrer i et quedava un bon cap de setmana.

També m'agradaria recorda les dos fites de l’estiu, la cursa del Llop i l’ascensió al Matterhorn o Monte Cervino, lo primer m'agradaria ressaltar lo bon ambient que es va viure i los preus desorbitats que fan pagar, trobo jo!!

Salutacions d’un amic, VICEN.

dilluns, 6 de desembre del 2010

Valoració.





Seguim en les experiencies del primer any i la valoració de Aitor Mimendia...

Hola amigues i amics
La meua temporada no comença en cap cursa ni tant sols en un entrenament, sinó que ho fa en una nit de reis al Cuc on decideixo que aquell cigarro que m’estava fumant seria l’últim.
En aquell moment semblava un altre propòsit de principi d’any d’aquests que abans que traguen les llums nadalenques ja se los ha endut lo vent. Però esta vegada no seria així.
Lo neguit de la falta de nicotina no me permetia estar-me quiet així que un dia decideixo sortir a córrer. Surto de casa i encaro General Prim amunt i quan al cap d’un bon rato arribo al Remei i pujo la Moleta tot i estar rebentat me sentia estúpidament feliç. A partir d’aquell moment vaig començar a entrenar en l’objectiu de poder acabar una cursa del circuit.
A la cursa del debut a la Ràpita, la segueixen un grapat més.
Me n’adono que ja l’havia feta, m’havia convertit en un addicte al monte.
Poquet a poquet vaig anar coneixent a tot los membres que composen la gran família de l’a.e.alcanar de la que me n’heu fet sentir part. Moltes gràcies!
Pel que fa als resultats obtinguts han anat millorant ja que a més de la meua personalitat additiva s’ajunta que també soc molt competitiu i pon-te acabar les curses ja no era prou. Sota la direcció de l’amic Joan començo a entrenar d’una forma planificada i poc a poc començo a veure de més a prop lo “grupillo” del davant del circuit, llàstima que s’ha acabat quan estava agafant el to.
Per al pròxim any espero continuar progressant en les curses del circuit i també iniciar-me en lo mundillo de les Ultres. I com a objectiu esportiu principal tinc marcat un triatló de distancia doble olímpica que faran aquí a les Terres de l’Ebre.
En lo que em quedo d’aquest any és d’una part amb tots els nous amics i amigues fets per aquestes serres. I d’altra part en la idea que per convertir un somni en realitat només se necessita fer una passa darrera de l’altra fins aconseguir-ho.

Una abraçada a tots i forces per perseguir los vostres somnis!

diumenge, 5 de desembre del 2010

Valoració.


Es un plaer seguir publicant les vostres valoracions.
Es ara el torn de la Rosa Reberter, companya que poc a poc s'ha guanyat l'adjectiu de “l'incombustible Rosa”.
Encara recordo quant en la cursa de Xerta les femines havien sortit 15m antes, i al pasar-la me solta (quina llastima en la calor que fa i jo m'he deixat el bentall).
L'unica corredora del a.e.alcanar que no es deixa mai el bon humor a casa...

Sempre m’ha agradat córrer i sempre m’ha agradat la muntanya i sabia que si provava les dos coses juntes la combinació seria mortal. Així ha segut, una vegada comences, lo !!rau, rau¡¡ va per dins i ja no el pots deixar.

Des de que vaig fer la 1ª cursa de muntanya (I pujada al Montsià), havia anat fent alguna cursa solta, però mai tantes com aquest any. En total 12, no meu crec ni jo...

La primera va ser Ginestar, no sé si va ser pel frare o perquè feia un fred que pelava però no en vaig acabar de troba bé. Després Miravet, m'encanta esta cursa és com un caramelet, l'he fet los dos anys i es perfecta per a mi, i l'ambient que hi ha? i la festa d'enguany? I que me’n dieu de la bossa de corredor? Com anar a fer la compra al súper...... Els dos trofeus que tinc més guapos son de Miravet.
A la foradada vaig patir una mica però la combinació mar i muntanya em va agradar.
Després vaig fer la marxa "leonil"de La Sènia i cap a Xerta, he fet les tres edicions d’aquesta cursa, pateixo molt però m'agrada patir sobretot si hi han roques i paisatges bestials; el mateix dic de la cursa de Paüls; sempre em sento molt orgullosa de mi mateixa, quant acabo aquesta cursa.
A la d'Amposta feia molta calor i una mica més i em quedo al ”santet” però vaig acabar. Passat l'estiu vaig provar d'anar a Falset i em vaig trobar prou bé.
La meva quarta pujada al Montsià ha estat la millor de totes, enguany vaig disfrutar moltttt... ja tocava. Com encara estava eufòrica vaig anar a Tivissa, Deu meu quina cursa!!!! massa tècnica per a mi. Ulldecona (la tinc entravessada) massa corredora. A Horta vaig xalar però el recorregut de l'any passat era més guapo. I finalment Caro: A Diós pongo por testigo que nunca más..... dejaré el impermeable...

Pos si ha estat un bon any, he fet uns 7 podis, casi sempre perquè ja no hi han més veteranes, però les curses me les tocava córrer igual que a tots i quan vas tot sola pel final és molt dur. Al final ja estava una mica cansada però sumant punts he quedat 1ª veterana del circuit i segurament dec ser la corredora més lenta de totes, jeje lenta, però segura.

Patim, disfrutem, rabiem, xalem, maleïm....i tot en molt bona companyia, per a mi és PERFECTE.
L'any que ve... no se, ja veurem, lo !!!!!rau rau¡¡¡ del meu cap no para de pensar en els 55 km de Xerta, en els 42 km d'Alcanar....

BON NADAL A TOTES/TOTS I QUE ELS REIS VOS PORTEM UNES BONES CAMES PERQUE L'ANY QUE VE....... HI HA FEINA.

dissabte, 4 de desembre del 2010

Valoració.


El Ruben Colell També ens fa cinc cèntims de lo que a segut per a ell esta temporada.
Com ell mateix diu tot un conjunt de reptes personals que fan possible, que per unes hores deixes de banda els temes mes monòtons del dia a dia...


Hola companys,
La meva valoració d'aquest any és la valoració d'aquell qui poc a poc va descobrint coses noves, va creixent pas a pas encara que no avanci i sobretot va trobant nous amics amb qui compartir aquest apassionant mon de les curses de muntanya.

Be dons, començant per la base de la temporada aquesta ha estat el Circuit de les TE. Un circuit del que penso que hem d'estar orgullosos, molts el voldrien a un pas de casa, amb la varietat de curses, l'excel•lent organització, varietat de dates i característiques... en fi, que gràcies a tots aquells que el fan possible perquè ens brinden una oportunitat única. Hi ha un seguit de curses que m'agradaria destacar: Xerta, Paüls, La Sénia, Alcanar, .... ho sento per les que hem deixo però crec que aquestes de les que jo he participat no es poden perdre... de la resta també només tinc lloances per la il•lusió que hi fiquen pobles petits, on tothom es volca amb la cursa... en fi... FELICITATS a tots!!!

Per altra banda, aquest ha estat també un any on m'he adonat que allò que realment m'omple són les curses de llarga distància, on hi tenim els excel•lents exemples dels grans ultra-fondistes Canareus. Aquí puc destacar la meua primera Marató i Mitja de Castelló, la Fredes-Paüls (la qual sempre consideraré com una clàssica que no es pot deixar de fer), la Marxa Reus-Prades-Reus, Carros de Foc, UT Guara Somontano, ....

Va que des de que acabo de caçar al Febrer fins que torno a començar a l'octubre no he parat ni un moment de fer curses i marxes. Un conjunt d'activitats que cada cop que hi penso o mentre hi recordava me venen al cap tantes sensacions: curses bones, curses dolentes, mals dies i dies millors, amics nous, noves experiències, grans satisfaccions i alguna que altra decepció....

Res més lluny de la veritat però en definitiva un any més, més kilòmetres a les cames i sobretot molta més experiència en un món que cada dia descobreixes coses noves. Ara a pensar ja en l'any que entra, enguany hem vull planificar un bon calendari primat si pot ser per les curses de mitja i llarga distància però per això cal entrenar molt així que haurem d'esperar a que se'n vagin los tords i s'acaben les mandarines per a ficar-nos en serio, mentrestant petarem la xerrada mentre ens trobem per la circumval•lació ;)

Per cert, BON NADAL i FELIÇ ANY 2011 a tots companys!!!! Que puguem retrobar-nos un altre cop en aquesta activitat tant engrescadora com ho és la nostra.

Una abraçada molt forta....

dijous, 2 de desembre del 2010

Valoració.


Tal i com venim fent, es ara el torn de L’Albert Esteller, el primer corredor del a.e.alcanar en aconseguir amb èxit completar el circuit, poc a poc i en bona lletra, moltes felicitats des de aquí...

La temporada per a mi ha estat molt bona, havent aconseguit 11è lloc en la classificació absoluta i havent pogut completar les 19 curses del III Circuit de les Terres de l'Ebre.

Al principi de temporada no tenia cap objectiu en concret però a mesura que anava fent curses em va agafar el cuquet de fer-les totes, i sabia que si no passava res greu ho podria fer.

De gener a novembre, amb pràcticament l'agenda plena; bonic! però al final ja tenia ganes de descansar.

Durant aquest temps he tingut moltes sensacions, a principi de temporada, suposo que per algun refredat, no acabava d'anar al meu ritme, però després de cara al bon temps vaig fer alguna bona cursa. A final d'estiu vaig tenir una baixada de forma, suposo que de cansament (la nocturna Fredes-Paüls, Carros de Foc,...), això em va fer adonar de la importància d'entrenar "bé" però ara a finals del circuit tot i tenir ganes d'acabar em trobava bé.

Les curses m'han fet voltar gran part del nostre territori, així he pogut conèixer paisatges, racons, indrets,... espectaculars! llocs que valen molt la pena, que m'han fet xalar, suar i alguns altres "patir".

A part del rendiment personal també he de valorar el goig de córrer per aquestes muntanyes amb tota aquesta colla de gent, companys, amics,... que compartim afició.

Salut i ens retrobem...

dimecres, 1 de desembre del 2010

I Trail Running Arbeca.




Un altre cap de setmana passat i un altra cursa al sac.
Molta gent em pregunta com elegeixo les probes en que hi participo, be, diria que elles em trien a mi. Però no soc tan espiritual i el que faig es plena el calendari depenent el resultat final que busco.
Aquesta cursa en particular tenia dos bons atractius, la data i la distancia en recórrer, però desprès de participar em dono compte de que te molts més del que a priori aparentava.
Un sentit humà que moltes curses am molt de renom voldrien tenir per a elles. El muntatge de l’organització, el marcatge (desprès de un sabotatge), la camiseta record, els trofeus i les ganes que hi ficava l’amic Josep Mª explicant tots els detalls.
Una proba apadrinada per tot un amant del Running i l’aventura (Carlos Garcia Prieto), amb una xerrada col•loqui contant-nos les seves vivències. Un Alcalde que es presta a l’entrega de trofeus. ¡¡¡FANTÀSTIC!!!
Tot comença així. Sortim dissabte a la tarda el Sisco i Jo cap a terres Lleidatanes, la primera sensació, molt fred, patirem de valent.
Arribem a la xerrada puntualment comença i pon-te em dono conte que es tracta de quelcom diferent a lo que nosaltres fem. No en forma, si no en efecte. La travessa dels quatre desert mes durs del planeta: el mes bentos, els mes sec, el mes gelat i el mes calorós... 250km en semi-autosuficiencia. Aquest xicot es mereix tot el meu respecte, ell tenia pensat fer les totes en menys d’un any, però no va poder ser i o va fer en 15 mesos, però a mes en va fer un extra al Vietnam.
Vídeo, preguntes i a sopar (cosa que no serà fàcil). Passem la nit am una mica de fred, -2º o -3º res de l’altre món, cap allà a les 7h el Sisco es de, mou es moment de despertar-se. Mengem lo poc que tenim, dorsals i uns últims consells abans de sortir. Encara no a cantat el gall i ja som corrent, començo fort vull veure les cares dels contrincants. Les cames estan molt fredes i tindrem que donar gas si volem que respongué.
El company em diria més tard que surto sempre molt rapit...jo intento posar un ritme al cós que no conegué ni ell.
Ja ens ho avien dit, corriols i trencacames fins el km 25 i aparti aquí tot seria mes pla per pista.
Vaig el primer sol molt d’estona, els perseguidors no em perden de vista en cap moment i jo ho se. Tinc que tirar fort si vull que l’escapada doni els seus fruits. Però pon-te m’adono que no tinc res a fer, ja que les cames estan molt engarrotades i la segona part del circuit no es gens favorable per amí.
Es igual vaig tirant i m’entra dura madura, la cosa es distreta tan bon punt fa pujada, com fa baixada. Canvies l’horitzó en cada moment.
Cap al kilòmetre 21, tinc complert els primers objectius, aguantar el ritme per vaig de 1h50m. Em deixo atrapar i reservo alguna cosa de forces per si de cas puc aguantar el “tiron” i col•locar-me entre els tres primers. No seria posible, però m’aseguro el quart lloc de la general i el primer de la meva categoria.
De la segona part de la cursa re a destacar, sols comentar el encertat que va estar el que bateja la cursa de “Trail Running”. Es en resum el recorregut, meitat trail i l’altre meitat running.
Agrair la companyia del Sisco i felicitar-lo pel carreró que va fer, acabant el 14é de la general en un temps de 3h 14m i encara que se de bona tinta que no m’acompanyarà cap altra vegada espero considera la possibilitat de tornar-hi.
Com ja he dit anteriorment el trofeu i els aplaudiments de la gent en meta li donaren el caliu necessari per calfar l’ambient gelat del dia.
Felicitar a l’organització per la feina feta i desitjar que puguem tornar a gaudir l’any vinent d’un altre dia esportiu i festiu a Arbeca.

Duatló Paüls.

Acabad ja el Circuit i a punt de finalizar la temporada de curses, hi ha qui encara te ganes de gresca.
Algún dels nostres companys aprofita’n el von estat de forma al que han arribat a estes altures de temporada, es van desplaçar fin la localitat de Paüls per a participar en un Duatló.
Al ser el primer cop que participàvem, per a molts d’ells no sabien molt be com els hi aniria la cosa. Aquesta modalidad de cursa combinada entre: carrera a peu i cursa BTT (Bicicleta tot terreny)
El guanyador contra tot pronòstic va ser del Poble, el Venjamí Prades, que últimamente esta cent noticia per el bon ritme de final de campanya.
Adolf, Garcia i el “Paquito” van gaudir amb ell de un dia fantàstic per a practicar esport al aire lliure. Gaudin amb companyia de molta gent coneguda i asidua de les nostres terres.

dimarts, 30 de novembre del 2010

Valoració.





Tot seguit el torn de Sisco Balada, que ens fa cinc cèntims de la seva visió de la temporada, conte i no ho dic per que a meitat de any li ficaren les ulleres.

Be desprès del primer any fent curses, la meva valoració de la temporada es molt bona,varem començar a Benifallet. No se si be o ma,l ja que la cursa me va anar molt be però en vaig sortir en un esquinç, que me va tindre parat fins a Sant Carles de la Rapita.
Deixant pel camí perdent un munt de curses que tenia ganes de fer.
De tot s’aprenen, em va dir lo bon amic Oliva. Jo pareix que no per que al marató de la Fageda vaig tornar a repetir "antortillo",me vaig plantejar deixar de córrer però van aparèixer les mans del germà Alfara i en 6 dies tornava a córrer.
En tot això em seguit fent curses Morella, Catí , Amposta, Alfara de Carles, Tivissa...
Destaca com a molt especial la victoria aconseguida a Alcanar on vaig tindre la sort de compartir pòdium local en dos amics com son Juan Antoni Alfara i Josep Garcia. També em anat a Horta, Arbeca esta ja possiblement l’última del any.
Be ara toca descansar una mica i començar a pensar els reptes de l’any que be, pensant en donar el salt a alguna prova llarga, algun duatló, però sobretot en gaudir de la companyia de tots los “colegetes” que anem a les curses, a entrenar i a fer cervesetes que això també conta... especialment va per "lo manager"ell ja sap qui es.
ENS TROBEM A LES SENDERES, BRINZES, AGUR...

diumenge, 28 de novembre del 2010

Valoració.


Seguidament la Valoració de Josep Garcia. Intrèpid entre els corredor de l’equip;
Entre algunes coses que ha fet enguany, a participat a la Zegama Aizcorri, a força curses de circuit i algun que d’altre trail per el Pirineus.
Be dons aquí et deixo la crònica, no serà mol llarga però be alguna cosa es...

La temporada, la veritat no a segut mol dolenta, tampoc per lo que a les terres de l’Ebre es correspon, e fet poquetes curses,e anat fent alguna per fora com ara Zegama que per molèsties a la cama no vaig acabar de gaudir el que amí m’haguera agradat.
Continua la llista fent Aneto, Carros de foc que segur que repeteixo aquest any que be amb el meu amic Albert Esteller.
Fa poc vaig fer Castell de Burriac a Argentona puntuaven per la copa Catalana per equips.
Curses de la part de Castelló... i altres que ara no recordo, jejejje
Desprès a part les 8 o 9 que e fet del circuit de les terres de l’Ebre que no han sortit mal, be per a mi perfecte no ens podem queixar.
I això es tot lo que recordo ara per aquest any que be estic mirant de dedicar-me a fer alguna proba mes llargueta i descansar de les curtetes.

Be doncs la veritat, e de felicitar a tots els que han fet possible aquest circuit per que gracies a ells jo e fet molts d'amics i molts mes que anirem fent, espero que no es perden mai aquestes curses...

I també aprofito per felicità a tots los corredors i corredores de a.e.alcanar per que son tots uns campions...

força i km.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Valoració.

Arriba l'hora de una de les joves promesses del a.e.alcanar.
Aquest any ha arribat el III circuit de muntanya Pam i toc, carregat de curses, per ser més
exactes 19 curses. començant per el gener amb la del pastisset, que va ser una cursa prou
acceptable per ser la primera que organitzaven, amb la seva pujada a creu de “santos”, mol
bonica, continua amb la del frare (Ginestar), una cursa mol ràpida, corredora i complexa
amb poc desnivell, després d'aquestes dos vaig fe un paro en la qual va esdevenir la
cursa (Cursa de les II Torres).
Seguidament va venir una cursa que l'any passat hem va agradar molt i aquest any no m'ha deixat indiferent, que va ser la 2 pujada a la foradada.
També una cursa que apart de la pujada a la foradada, és mol corredora i molt bonica,
unes setmanes després va venir la de la Pobla de Massaluca, que no la vaig fer, i la següent
va ser la 1 marató de la Fageda, ( una nova experiència per a mi), ja que era la primera
que feia tan llarga i la veritat es que portava pocs entrenament... però la vaig acabar,
això és el que compta. Comentant la cursa, doncs va ser prou guapa, amb les seves pujades
i baixades, però que tampoc es van passar molt,amb molt bona participació de la gent.
Després d’aquesta cursa hem vaig perdre unes quantes, ja que no hem trobava massa bé, les que van venir després de la marató de la Senia van ser (la de Xerta, la cursa del vent, la de paüls, i la cursa del llop)
Seguidament va vindre la de Cornudella... se que l'any passat vaig dir que no tornaria per la mala organització i els escassos avituallaments amb la calor que fotia, però les ganes de venjant-sa em podien i vaig tornar ( ens agrada patir jeje)
Aquest any Cornudella ha tornat ha deixa rel seu nom per baix de totes les altres curses, continuo dient que es un desastre, amb la calor que feia i un avituallaments de fer riure! en definitiva la pitjor de totes.
A continuació d'aquesta van venir la d’Amposta i la de Alfara de Carles, que no hi vaig assistir. Seguidament la de falset, que aquest any tampoc a tornat a baixar el pistó! Una cursa rapida, en poc desnivell. Bona organització i mol bon ambient, una altra de les que més m'han agradat, tot seguit va venir la nostra cursa, que aquest any portava la afrontava amb una molèstia acumulada de un mal entreno, hem va sortir un desastre... res a dir, d'aquesta, la millor organització i unes vistes meravelloses!
El circuit va continuar en la de Tivissa, Ulldecona, la de Horta de Sant Joan en les
quals no vaig anar-hi a cap d'aquestes per la petita molèstia que arrossegava des de la cursa d'Alcanar.
I finalment tot recuperat i amb moltes ganes de fer l'última cursa del circuit, va venir la de Roquetes,7 km verticals, la veritat es que hem vaig sentir prou bé, però la cagada la va fer el temps amb els últims minuts, en que va començar a bufar el vent i a nevar,fins hi tot va haver algú que va acabar amb hipotèrmia del fred que fotia ... , la veritat es que no havia patit tant de fred mai, però hem va encantar córrer amb neu, al finalitzar la cursa ja tenia ganes de tornar-hi.

A totes aquestes curses, també cal sumar-hi apart del circuit, la de la marató de Vinaròs,
el buff epic run de Tortosa, la cursa pl de Tortosa, i alguna més que pot venir al desembre.

En definitiva, per mi cada any el circuit es millor i es va millorant, cada cop més pobles participant i amb molta més gent, al igual aconseguim entre tots que aquest esport sigues un dels més respectats i amb més afició ........ QUI SAP!! jeje!

Salut i cames !

dijous, 25 de novembre del 2010

Valoració.







Es ara el moment de la companya d’equip;
Eva Queralt Roca
Classificada al finalitzar el circuit, en la 4ª posició amb un total de 697 Pts.
Acabada la temporada de curses de muntanya, es hora de treure conclusions per valorar com ha anat tot plegat.

Si mirem els resultats obtinguts en les curses realitzades la veritat és que no ha anat gens malament, destacar la cursa “Pujada a la Foradada” de la Ràpita (2a sènior), la cursa “Serra de les Fites” de la Pobla de Massaluca (1a sènior), la “Marató de la Fageda” de la Sènia (3a absoluta), la cursa d’Amposta “Coll Llarg” (3a absoluta), la “IV Pujada al Montsià” d’Alcanar (2a sènior), la cursa d’ Ulldecona (2a sènior) i la cursa del Montsant (2a absoluta).
Però també no tot han sigut alegries ja que durant l’any ha donat temps per patir algunes lesions que han repercutit en la realització d’algunes curses. Hi va haver un temps que sortia de l’esquinç i al cap de poc ja tornava a recaure per un petit torbament... llavors al principi tot era negatiu, desmotivació total per haver de tornar a començar de nou, plantejant-me seriosament si realment mereixia la pena córrer si cada vegada havíem d’estar igual.
La Eva a la cursa de Panxampla

Tot i els meus pensaments, l’afició i les ganes són més grans que tot això, per tant, tant bon punt podia ja tornava a tenir les esportives als peus per passejar per la nostra serra, el Montsià.

En conclusió crec que ha estat una bona temporada.

Ara ja toca pensar en preparar la nova temporada per complir nous reptes però això si, com a objectiu principal respectar la muntanya i gaudir dels paisatges que ens ofereix. Ja que no oblidem l’objectiu principal de les curses de muntanya, gaudir-les al màxim.
Moltes gracies, companya...

dimecres, 24 de novembre del 2010

III Circuit Terres de l'Ebre (trofeu Pam i Toc)

CASSIFICASIÓ FINAL.....
Avui entrega de trofeus, al auditori Felip Pedrell, 20h
Els atletes premiats són:
General femení

1. DEBATS, RAGNA CATHELIJNE (CE XERTA)
2. CABALLERO MARCOS, LUCÍA (UEC ANOIA)
3. BALAGUE CASTELLS, ANA BELEN (UEC TORTOSA)


General masculí

1. CURTO GEIRA, RAMON (INDEPENDENT)
2. ELQAYED, AHMED (UEC TORTOSA)
3. SANZ GARGALLO, ARTURO (AE ALCANAR)

Èlit femení

4. FERRERES SEBASTIÀ, ELENA (UEC TORTOSA)

Èlit masculí

1. MARTÍ BERTOMEU, KIKO (AEC TERRA DE FANG)

Màster femení

2. DEL AGUILA DE TORRES, MONTSE (UEC TORTOSA)
3. ARASA FAVA, ISABEL (UEC TORTOSA)
4. GARCIA PECELLIN, AMPARO (AE ALCANAR)

Veterà femení

1. SANCHO REVERTER, ROSA (AE ALCANAR)
2. VALERO EXPOSITO, MARIA REYES (UEC TORTOSA)
3. ANTO CASTELL, LEONOR (UEC TORTOSA)

Sènior femení

3. QUERALT ROCA, EVA Mª (AE ALCANAR)
4. CASTELLNOU BRULL, NÚRIA (CLUB ESPORTIU LA CALA)
5. GARCIA SOGORB, DIANA (UEC TORTOSA)

Màster masculí

1. PONS MORATO, JOSEP Mª (CLUB ATL. ESPLUGUI)
2. GARCÍA LIÑAN, TONI (COLL DE L'ALBA RUNNING)
3. INSAUSTI SOLE, JOSEP Mª (ASSOC. EXC. LA PICOSSA)

Veterà masculí


2. ROJO ROMERO, VICTOR (TRAIL CER LA SÉNIA)
3. GOMEZ GOMEZ, JUAN PEDRO (TRAIL CER LA SÉNIA)
4. SUBIROS PICAZO, RAFAEL (C.E. SERRES DEL MESTRAL)

Sènior masculí

3. BORDERA QUINTANA, EDUARD (EXTREM TEAM TIVISSA)
4. QUEROL HERRERO, NARCÍS (BTT MONTBIKE AMPOSTA)
5. URZANQUI USON, JOSE (INDEPENDENT)

Jùnior masculí

1. SEGURA BLANCH, IÑAKI (LA JOCA CLUB ALPI)
2. RUIZ PEREZ, ERIK (CLUB BTT MONTBIKE)
3. VERICAT FABREGAT, LLORENÇ (RUNNING CV ROQUETES)

Atletes que han completat tot el circuit (19 Curses)

* ESTELLER REVERTER, ALBERT (AE ALCANAR)
* ARASA PELLISA, ANGEL (UEC TORTOSA - DELTA SPA)
* MONTESO GALLEGO, RAMON (CLUB BTT MONTBIKE)
* GASPARIN CALVO, RAMON (CLUB BTT MONTBIKE)

Ebrencs

* ROYO CURTO, XAVI (UEC TORTOSA)
* MONCAYO REVERTER, NOEMI (AE ALCANAR)

Equips

1. UEC TORTOSA
2. AE ALCANAR

3. TRAIL CER LA SENIA

Km Vertical de Roquetes




Be, ja esta tot a acabat, el III circuit Terres de l’Ebre de curses de muntanya ja es història. Aquest passat cap de setmana es va celebrar l’ultima proba.
Hi ha que dir que tothom coincideix en el mateix. A estat una cursa especial.
Molta gent i acudí sense haver provat mai una proba d’aquestes característiques. Es normal al ser novetat en aquestes terres.
La gent va quedar sorpresa i molt satisfeta a la vegada, un nou format de cursa que poc apoc s’està incloent en el calendari Feec. Al igual que l’any anterior va passar amb el Du-extrem d’Amposta.
Una guinda per al final de festa esportiva, organitzada per gent que sap el que es patí en la muntanya, per els canvis de desnivell, de temperatura, del caliu de la gent al animar.
Excel•lent combinació donant el resultat esperat.
Els components de a.e.alcanar que hi van participar coincideixen tots a dir “Bravo”, sense paraules i crec que l’escrit de Jordi publicat a alguns dels nostres blogs així o confirmen.
Respecte a la cursa, era d’esperar que el guanyador absolut fora el Kiko Martín, ja que es segurament el que més cops hi a pujat per la caramella, es a dir que aquest camí el te aplanat. No, bromes a banda es sense cap dubta un delsl’escaladors més fort del moment en el Circuit i de Catalunya, enhorabona (Camarlenc)...
Però com en tot sempre hi ha un altra cara i la sorpresa la dona, el Benjamí Prades, membre de l’agrupació, més conegut per la ceba faceta de ciclista. De vegades es deixa veure per el circuit i ens fa una de les seves.
Felicitats, acabar 3é de la general en una cursa d’aquets estil i sense ser el teu esport favorit es mereix un “Oleeeeeee” vent fort.
A tot els demes alimentar-los de cara a seguir treballant per millorar els temps, posicions, classificacions. Totes aquestes coses que tantes i tantes vegades nombrem durant l’any.

3 BENJAMI PRADES REVERTER 1:02:39 2:05 - A.E. ALCANAR ALCANAR
7 EDUARD PRADES REVERTER 1:06:38 6:04 - A.E. ALCANAR ALCANAR
17 ADRIA ESCRICH GARCIA 1:13:12 12:38 - A.E. ALCANAR ALCANAR
25 JOSEP GARCIA BORT 1:16:46 16:12 - A.E. ALCANAR ALCANAR
27 RAMON CHIMENO BIEL 1:17:36 17:02 - A.E. ALCANAR ALCANAR
28 ALBERT ESTELLER REVERTER 1:19:26 18:52 - A.E. ALCANAR ALCANAR
30 JORDI BORT JUAN 1:20:29 19:55 - A.E. ALCANAR ALCANAR
47 JORDI VILLALONGA SUBIRATS 1:27:18 26:44 - A.E. ALCANAR ALCANAR
57 AXEL SOROLLA EMILIO 1:32:40 32:06 - A.E. ALCANAR ALCANAR
69 JUAN RAMON SUBIRATS AGUSTIN 1:41:37 41:03 - A.E. ALCANAR ALCANAR
14 JOSEP MATAMOROS NAVARRO 1:36:15 27:24 - A.E. ALCANAR ALCANAR

8 EVA Mª QUERALT ROCA 1:40:53 25:44 - A.E. ALCANAR ALCANAR
2 ROSA REVERTER SANCHO 1:57:35 17:02 - A.E. ALCANAR ALCANAR
4AMPARO GARCIA PECELLIN 1:57:41 36:01 - A.E. ALCANAR ALCANAR

Felicitats a tots i totes.......

Valoració.


Es el torn de llegir les valoracions de l’amic i company de fatigues Juan Antoni Alfara.
Es molt prematur per saber que donarà de sí, però tots els que el coneixem sabem cert que el que ell es proposa, ho aconsegueix i verdaderament li fica moltes ganes sempre per millorar.
Un any que a estat molt llarg. Beure’l entrenar es tot un plaer, si deixa la pell, però deixem que ell ens ho compte;
El 100 classificat de la general a la copa terres de l'Ebre, amb un total de 108 Pts.
Hola amic;
Desprès de la primera temporada com a atleta la valoració es molt bona,agraí a tots estos muntanyers per fer-me torna a sentir be i compartir grans moments de germanor, per estes muntanyes i llocs bonics.
Per a mi, la temporada estat molt be, crec que en bons resultats per ser el primer any,al principi vaig anar prou ràpid a les curses de terres Ebre però el gran objectiu eren les ultres.
Desprès de un repàs per la ment, la que he patit mes va ser la Núria Queralt.
La que vaig anar millor va ser Aneto, ham el meu 6é lloc, però en molt bones sensacions.
Alcanar va ser últim objectiu, encara que no estic conten de com hem va anar les coses,però al final vaig aconseguí objectiu que era fer 1é local.
Sem va quedar una espineta clavada,fins que al final de temporada vaig fer bones carreretes com el 6é lloc a la serra del Montsant i per acabar la temporada el 12é a la Massanella extrem a la copa Mallorquina.
Be això es un petit resum ara ja toca torna a la feina i prepara aquest any nou. Gracies a tots....

diumenge, 21 de novembre del 2010

KM vertical de Roquetes.

Escrit de l'amic Jordi, feliçitant a l'organització.

Aquest matí per la zona de Roquetes - la Caramella hi ha hagut un "orgasme esportiu de muntanya"Ahhhh si !!!, parlo del km vertical de Roquetes, una cursa que ha respòs superant les expectatives més bones.

Que podem dir..... la organització i el muntatge de la sortida, des del pavelló fins a la "zona de guerra" ha estat tan senzilla com ben organitzada, amb la naturalitat d'aquell que porta muntant 1000 curses !! L'aproximació e inici igual, en una tranquil•litat immensa, silenci, respecte i sobretot amabilitat vers els corredors, ens han rebut a la "caseta", per iniciar l’esperada ascensió al cim de Caro.

Del recorregut, poca cosa a dir............... bé ho resumeixo, al•lucinant perfecte, ben senyalitzat !!!!!

L'arribada al cim, immensa, en mig del fred, vent i neu, una multitud de aficionats, acompanyants, participants i organitzadors,amb el seu caliu rebia als que pujàvem per donar-nos una empenta en el tram i no poc dur final !!

Un cop al cim de les Terres de l'Ebre, la organització no s'ha deixat (per a mi) cap detall, hi havia una furgoneta en material que els participants hem deixat al inici (tal com roba per canviar-nos....), un simpatiquíssima xica ens treia el primer somriure de finalització, fent-nos una foto al cim de Caro (un record per emmarcar... i més en lo paisatge que hi havia), penso en la motivació i esperit de sacrifici i col•laboració que tenia la xica en estar allí.... en lo fred que feia !! Però ella, amable com mai animava els més decaiguts per l'esforç !!!

Encara sense baixar cap a Roquetes, ens han ofert un necessari cafè a la caseta de Caro, que puc dir, aquell cafè en aquella caseta de...... 16-20 metres quadrats amb unes 20 persones dintre, sens contar la taula del cafè, ordinadors dels xips i tot això donant sempre preferència als que "més mala cara feien... per l'esforç". La imatge d'aquesta caseta amb aquesta descripció que us intento fer, transmetia una germanor i devoció on, els fred i cansament passaven de llarg, millor dit, no hi tenien lloc !!

La zona d'aparcaments de Caro, Roquetes... ideal, sense col•lapsar el final i amb facilitats i llibertat per a tots.

Que podem dir més, si fins i tot la meteorologia ha tingut enveja de la jornada i ha volgut ser protagonista, sobretot al tram final, on vent, fred, neu, pluja.... i no se que més queia començaven a gelar les cames i el fred anava pujant cap amunt, immobilitzant el cos i incitant a detenir la progressió, però tot el citat anteriorment ha pesat més i la gran majoria de participants ho han aconseguit !!

Per acabar, penso en la xerrada que he tingut amb el meu amic i gran corredor Albert Giné... "per als amics Puça", on parlàvem de com estava muntada la jornada, que hi havia, els vehicles per a la roba.... i ell, amb molt bon criteri i com no amb tot l'encert del món (perquè sabia molt bé com estava tot de muntat i preparat) m'ha dit amb un somriure de complicitat, al jo dir-li "pinta bé això, he...": "Tranquil que esta muntat per corredors" i després ha rigut. Dons si Albert, quanta raó tens !!!

PD: Tampoc me vull deixar de felicitar als moltíssim membres de la organització (Ivan, Cesar, Javier.......la dona de Puça, i molts més) !!

A tots vosaltres us vull dedicar esquit escrit !!

Felicitats !!

Jordi Bort
Uns dels corredors del km vertical
a.e.alcanar

dissabte, 20 de novembre del 2010

Miralleixes i el seu món...

Sempre i ha un començament per a tot.
El meus van ser quant els pares em van comprar la 1ª bicicleta de corredor. Encara no tenia gents clar el que volia fer amb ella, be si el que desitjava era fer kilometres pero no per el fet de tan sols pedalar.
Els primers mesos vaig intentar entrar en un equip ciclista (cosa difícil en aquell temps i ara també). Però la competicio no emb tirava, buscava un altra cosa, que m’omplies mes el sentits, la lluita sobre mì mateix.
Al cap d’un temps cuan forman part de a.e.alcanar compensàvem a fer sortides en bici el Toni “Miralleixes”, l’Alfareta, el Romera, Xaneta i alguns mes. Tots teníem ganes de conèixer la gent i les terres que ens envolten.
D’aquesta manera coneixerem el cicloturisme, una rama desconeguda fins ara, turisme totalment ecològic i econòmic. Tot de sobte va començar a ser normal les matinades dels diumenges i la volta pels pobles de les comarques i com els cerclés que es dibuixen a l’aigua quan tirem una pedra el nostre braç d’influència va anar creixent...
Escrivint estes línees hem dono compte com va evoluciona l’esport, en el turisme i a la fi, en aventura.
Ban venir molt de dies en etapes llargues, des de casa fins a Horta de Sant Joan, Herbes, La Iglesuela. D’altres que ens desplaçavem en cotxe fins al Pirineus per a pujar colls mítics: Tourmalet 2114m, Aubisque 1710m, Soulou 1450mr, Uotacam 1610m.
Tot això ens omplia molt, però mai en tenim prou...
Una de les primeres “animalades” que ens va passar pel cap, en referent a distancies llargues es la que passaré a narra a continuació.

- Data;29 Juliol de 1995
- Recorregut; Alcanar-Barcelona(Badalona)-Alcanar
- Distancia; 433’5km
- Temps;16h46m,
- Mitjana; 25’850km/h
Son les cinc menys quart de la matinada, com sempre passo per casa de Toni a buscar-lo i marxem. Encara es de nit i dúiem els frontal per a que ens vegin els cotxes. Passat l’Aldea es fa de dia i en una finca de Tarongers amaguem els llums, com diu el soci no cal dur el pes tot el trajecte, els agafarem a la tornada.
Continuem amb moltes ganes i un ritme basta’n fort, es nota l’aire d’esquena. Sempre es curiós. En creuar-te amb un ciclista tens la necessitat de saludar-lo com si el conegueres de tota la vida. En un d’aquets, al arribar a Tarragona li preguntem quina serà la millor manera per creuar la ciutat per a seguir en la direcció que nosaltres duguem. El xicot es queda sorprès en quant li expliquem el que anem a fer (i qui no).
Seguim a bon ritme per les corbes del Garraf, fa l’efecte que no es tenen d’acabar mai.
Quina vista més bonica, els acantellats, els vaixells al port i moltes motos gaudint com nosaltres.
Arribem a les rodalies de Barcelona, ja tenim l’enrenou aquí... Entre autopistes, rondes i autovies no sabíem per on tirar, sort un altra vegada, ens acompanyarà un ciclista de la zona. Creuem per gran via i cap a Badalona, recordo que per aquí vaig fer una de les meves, al pas d’un autobús metropolita en vaig agafar al pilot del darrera i deixa de pedala. El Toni al cap d’un estona es gira a mirar perquè feia rialles en beu alta...
Al arribar a Badalona, ¡¡sorpresa!! La Eva un bona amiga que estiueja aquí Alcanar des de fa molt anys es queda parada quant ens veu aparèixer de sobte a casa seva.
El menú esta preparat una bandeja de macarrons i cap a casa un altre cop.
1ª etapa: Alcanar-Garraf-Badalona.
217km 7h 52m, mitjana 27’58km/h
Durant el dinar arriba el seu pare, un home en aspecte seriós, però res més lluny de la realitat. En baries ocasions ens diu que degut als kilòmetres que ens manquen, ens quedem a dormir i tornem demà cap al nostre municipi.
Tenim les idees clares i es avui o mai. Engeguem les maquines i cap a fer camí.
Altre enrenou i passem la ciutat compta’l.
Al passar pel port de Ordal, cap a les 15h de la tarda la calor es fa nota i força. Els macarrons tenen mes ganes de sortir que d’entrar. Passem molt mala estona.
Fent càlculs mentals sabem que el ritme no es el mateix que a la vinguda i por ser arribem mes tard del que pensàvem Alcanar.
Altre cop Tarragona i repetim trajecte, cosa que no ens molesta. Lògicament encara que el dia es llarg la nit arriba i les llums frontals son a uns 20km, per a mes mal, la nit que ens agafa al pas per l’Ametlla de Mar be acompanyada d’un xàfec d’estiu i seguida de turmenta elèctrica, acabem tots xops. Però aconseguim arribar al destí final, casa...
2ª etapa Badalona-Ordal-Alcanar
216km, 8h54m, mitjana 24’27 km/h
Eren les 23h46m quant entrava per la porta, la meva mare tota preocupada em pregunta que “on havia estat tot el dia”. Jo li responc que havia anat en cotxe de compres a Barcelona i al arribar, sense que ella es dones compte,vaig sortir a entrenar en Bici...Ella em mira estranyada i tot seguit digué “no ho crec”. Jo li contesto, mama creu el que vulguis, perquè si et dic la veritat tampoc em creuràs.
Aquets va ser el primer dia llarg de molts que desprès vindrien .
Desgraciadament no tinc cap fotografia, llavors no li donàvem importància al fet de plasmar-ho en imatges, ni estaven les càmeres digitals.
CONTINUARA.........

divendres, 19 de novembre del 2010

Valoració.

Ara que s'aproxima el final de la temporada i el Circuit de curses Terres de l' Ebre es troba a una cursa de finalitzar, ja comença a ser hora de treure’n conclusions i valoracions de com a anat la cosa.
Quant tingueu un ratet vos demanaria si em podíeu fer cinc cèntims.
Contacte; juansil4@hotmail.com
L’amic Jordi Bort a estat el primer en respondre unes qüestions que tots tenim al cap, en el moment d’acabar l’any, respecte a les curses que realitzem.

Algunes preguntetes bàsiques a respondre:

-Quina cursa vos a anat millor?
La de Xerta.
- En quina s'ha patit més?
A Horta de Sant Joan.
- El global de les curses?
En general bé, es nota que ja hi ha una experiència.
-Quins regals del corredor?
La de Horta molt xula, però sense desmerèixer Ulldecona... però crec que el regal de la temporada ha estat Alcanar.
El recorregut que més m'ha agradat ha estat el d'Ulldecona...






Continuem preguntant a la gent del a.e.alcanar.

diumenge, 14 de novembre del 2010

Burriac Xtrem 2010


Aquest passat cap de setmana s’ha disputat a la ciutat d’Argentona la cursa de muntanya(Burriac Xtrem 2010), puntuable per al campionat de Catalunya per equips.
Representació a.e.alcanar hem tingut i li hem demanat al company Jordi Bort que ens relates un poc com a anat la cosa.
Encara que no gaire satisfet, es mostrava força compten per el resultats obtinguts:
Be dons, a nivell personal ha anat bé, a nivell d'equip també ha anat bé, lo que passa és que la Eva ha tingut moltes molèsties a la cama (sòleus) tota la cursa i no s'ha trobat bé, Narcís tampoc ha tingut un bon dies i es marejava, la resta: Josep, Hermini , la Judit i jo com sempre.
Ens ha faltat un poc de sort en estes incidències, però tots 6 hem acabat "més o menys sencers, ens hem esforçat tots 6 molts, especialment els que han tingut molèsties i han lluitat per acabar, però no hem pogut pujar al podi, hi havia molt de nivell, moltíssim.
Com a que estava la creem de la creem, lo milloret de Catalunya i també alguns que despunten a nivell mundial, al final crec que hem quedat 5 o 6 per equips, pels temps, Josep 2:37 minuts, Hermini, Narcís i jo: 2:46 minuts i la Eva i Judit, una 3:20 i l'altra 3:25 respectivament crec. El viatge bé i una experiència més... per a repetir el proper any !!
Crònica de Jordi Bort.

dissabte, 13 de novembre del 2010

Montsià (dos Cares)





Esta tarde aprofitant que feia solet, e sortit a tirar un poc de desnivell + per el Montsià.
Si teniu curiositad pegueu un cop d'úll al grafic de l'altrimetria.
La primera pujada l'escomenço des de l Oest (Ulldecona) i la segona des de Sud (Sant Carles). Qüasi coinsideixen en els metres d'alçada.
En les dues ocasions e coronat el cim del Montsià (la Torreta 762m)

dilluns, 8 de novembre del 2010

II Cursa de les Roques

En aquesta ultima cursa com normalment les coneixem, havia posat un poc d’interès per beure com reaccionaria el cós després de l’esforç de l’estiu. Molta gent a finals de temporada comença a estar cansada física i moralment de tot l’any entre els entrenaments i les probes, ja en tenen prou.
D’altres en canvi es quant començant a reaccionar i a passar-ho bé, aquest es el meu cas.
La cursa d’ahir es de les que enganyen a la ment creus que per tenir poc desnivell pot ser assequible a un ritme fort i es així com l’afrontes. Res més lluny de la realitat, jo ho tinc comprovat a relació km-desnivell+ em canso menys quan més llarga és la proba. L’emprenc des de un altre punt de vista, amb unes altres perspectives.
Hi ha que fer menció que l’organització o tenia tot molt ben estudiat, en molt de detall la cursa va ser fantàstica. Encara que el recorregut no va ser del meu agrado, ja se sap que no ens podem acontentar a tots.
Amb la pertinyen "Benet-dicció" papal pertinyent la sortida va ser molt rapida i les posicions de pòdium es van repartir tan bon punt es va començar la 1ª pujada. Més al darrera jo i uns quants companys intentàvem seguir l’estela com podíem. Entre les soques dels arbres cremats i la senda que no es reconeixia gaire, la feina era grossa.
Quina llàstima tot aquell panorama, devia fer plorar l’any anterior, ara ja començat a créixer l’herba i la cosa esta en procés.
Al final entre la baixada del xaragall i la pujada de la cresta abans de la creu van ser un dels punt claus per a definir posicions a l’hora de la entrada a meta.

Molta gent del poble en esta cursa tan especial i al final el pernil se l’endugueren el Tortosins, que també el tenien merescut...
Al pòdium es nota a falta dues de les dones més fortes del moment, la Ragna i la Eva que de segur estan preparant d’amagat la ultima proba del calendari: el km Vertical del proper 21/11/2010.
Algunes fotografies de la jornada;



Lla tenim les clasificacions aquí;
http://www.cursadelesroques.com/arxius/CLASSIFICACIO%20GENERAL.xls

dijous, 4 de novembre del 2010

Pre-Horta de Sant Joan.

Es prepara un cap de setmana mogudet, el circuit no para i ja esta arribant a la penúltima cursa del calendari.
L’equip de corredors del a.e.alcanar es prepara a fons. Son 27km i un desnivell positiu de 1300m. A priori no pareix gaire dura, però tothom recorda la seva primera edició, per culpa del fred i el vent van ser una cursa molt dura per el cós, en general.
Esperem que aquest diumenge no sigui igual, ja que les prediccions no son molt “alagunyes”.
Una forta vagada de les temperatures i possibilitat de ventades (aquest extrem no el solen fallar gaire) es el que ens esperarà aquesta diada a Horta de Sant Joan, confiant de que tot vagui bé desitjar molts ànims a la gent que allí es desplací...
Força i cames.
http://www.cursadelesroques.com/

dimarts, 2 de novembre del 2010

Marató de Sant LLorenç Savall

Aquest passat cap de setmana s’han disputat vastantes curses a reu del territori però en una en particular hem tingut representació a.e.alcanar.
Marató de Sant Llorenç Savall
Be dons la carrera la veritat que es guapíssima, per a repetir i se que aquest any pròxim tornaré.
Va començar tot quan a les set i quart, plovia un aigua que era impressionant però en un quart va parar,ens donen la sortida, comença’n a corre i torna a començar l’aigua però be, la deixem caure, es podia aguantar,
Arribo al km 32 i jo anava lo 12é no meu creia ni jo, jejejeje, surto del control i tenia que tira cap amunt a una sendera. Amb la agonia no em vaig fixar en les marques i segueixo corrent pista cap aval,l quan ja portava un bon rato penso que no hi havien marques però ja era massa tard i al passar per un encreuament ja no sabia per on havia baixat.
I a qui va lo bo dons que hem torno a equivocar i veig un camí, entro cap a dins, quan menys en dono conte estava dins de una ramaderia de bous, jejejjej.... tot brut i menys mal de un home que em va guiar jejejejejj...
Be, al final vaig poder trobar la sendera i encara vaig poder entrar lo 30è de la categoria. al final em van sortir 48 km i això que era una marató.
Josep Garcia; 5h 11m
Hermini : 5h 13m
Be la veritat que val la pena anar a fer la marató de Sant Llorenç Savall, es totalment recomanable.

Crònica de l’amic Garcia.

dissabte, 30 d’octubre del 2010

III cursa d'Ulldecona.

A l’arribada a meta tots coincidiren en el mateix, al treure kilòmetres han aconseguit que la cursa sigui molt més corredora. Molt de bon ambient es el que es respirar al finalitzar la proba. Unes taules plenes de menjar, uns cambrers de luxe i un escenari enorme per donar els trofeus.
Tot junt uns ingredients fabulosos que units a la cursa que començar puntualment a les 9h des de el mateix lloc que l’any anterior, fan que sigues una cursa i una marxa que apeteix molt, consolidada dins el calendari.
Vist des de fora, com a espectador, les coses es beuen d’un altra manera. El ritme imposat per els primers és frenètic i començar a obrir espais entre els perseguidors.
Desprès de tot l’any fent carreres, un pot quasi intuir l’ordre de pas en un control o al final en meta. Sabent la gent que corre i valorant l’estat del temps, com si d’un “bident” es tractes ja saps mes o menys en quina posició passarà la gent.
Així al seu pas per el control de l’ermita de la Pietat en primer lloc i que seria el guanyador final Remigio Queralt seguit de Kiko Martí i de El Qayed Ahmed. El primer a.e.alcanar es presentava en 7ª aposició Josep Bel, i en 8ª per Arturo Sanz. A meta s’invertirien els llocs en una justa lluita per els trofeus.
La primera fèmina i dominadora clara del circuit, la Ragna i la primera a.e.alcanar, la Eva Queralt en 5ª posició.
Més enrarits molts corredors acíduls ja en aquestes curses es plantegen el trotar o caminar al seu propi ritme, moltes felicitats a tots. Encara que no ho paregué encara hi ha un sector de gent que ens diu que corre 22km es una locura.
Que no ho és una locura...?

divendres, 29 d’octubre del 2010

LLuna plena.



El passat dissabte per la nit aprofitant la lluna plena, el meu cosí Serguí i jo vam sortir a caminar. Una nit clara com aquesta no es podia deixar passar.
L’itinerari elegit va ser la pujada a la foradada, una senda mol transitada de dia, però solitària de nit, ni un animalet es creuar, cosa estranya... Sols al començament una tela d’aranya amb el seu inquilí al centre ens creua el pas com si de la porta de la senda es tractes. Molta calma, silenci, pau, temps d’escoltar interiorment el teu esperit. Ni gota de fred i en la part més alta del camí, quant la vegetació ho permetia inclòs apaguem els llums. Es estrany pensava de tot cor que ens trobaríem gent, no es així sols nosaltres el Montsià, el Delta i el Mediterrani. Fantàstiques vistes per una nit de finals d’Octubre.
Al mar algun vaixell, la plataforma del Castor i els pobles enlluernadors que ressalten en la foscor de la nit.
Ja que feia molt temps que Sergí no estava per aquí li vaig ensenyar Mata redona i li comentava un poc totes les histories que el Joan B. Beltran al seu llibre “Els encanteris de la serra del Montsià” totalment recomanat per aquí no la llegit.
El retorn al cotxe va ser per la senda que d’ur quasi directament fins el pàrquing, un baixada molt empinada que l’amic Agustí ens fa descendí el dia de la cursa a la Rapita.
Al finalitzar la sortida nocturna, comentàvem cap a casa que en menys de 2h estava el recorregut complert i ja quedarem fins la propera lluna, si fa bon temps.
L’endemà al mig dia ens van assabentar que sí que hi havia algú més per allí dalt, però feien un altre estil de excursionisme...

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Pujada Massanella. (Copa Balear 2010)

Aquest pasat cap de setman plé d'activitats també vam compat en la presencia d'un component a.e.alcanar a una cursa de la copa Balear.
Aquí baix unes linees que ens a enviat.

Hola amics meus,aquí ús passo a relatar una mica lo que ha estat la cursa per Mallorca.
De matinet cap a les 7 sortim cap a Manacor de la vall un poblet que esta als peus del santuari de Lluc una sona de muntanya molt bonica com casi tot a Mallorca, arribem allí i ja estaven munta’n les inscripcions tot sa de dir que ni comparació en com o muntem per aquí ,però bé l’ambient molt guay i bonic .Desprès de agafar el dorsal ens anem al cotxe i ens canviem calentan una mica i cap a la sortida, els nervis com sempre i escoltem les normes de la carrera, ja que mols de llocs que passem son finques privades, com casi tota la serra tramuntana,un cop a meta veig a la Marga Fullana baix a saludar-la i desprès de unes paraules ens anem cap a la sortida i com no hem fico davant.
La sortida explosiva com totes les curses curtes i els primes 2km asfalt un ritme molt rapit, desprès escomesa una pista que transita per uns bonics boscos de carrasques no pensava que allós seria tan dur, cada vegada s’empinava mes i al final baix paga una mica el no saber el recorregut. Pujant baix perdre mols de llocs inclòs la Marga ham la seva classe d’escaladora hem va passar com un llamp,jo sàvia que la baixada era molt, molt tècnica i baix confia que allí recuperaria, en cara que va costar d’aquesta forma ho vaig fe,r va ser,desprès de casi 1h40 pujada corono el pic da la Massanella 1345m “valla pasada” i ara tocava rema fort, no havia baixat mai una costa tan perillosa i tècnica. Vertical i cresta pura i això m’agrada i baix començar a fotre-li canya i avançar gent. Desprès de una baixada brutal enganxem un altra senda i arribo a un control allí hem trobo que arriba gent i també la Marga que es va quedar clavada baixant aquí es veu lo dur que son els descensos tècniques i lo que pots arriba a perdre.
Sortim del control i en fico a marca ritme fins arribà a una pista allí la gent mes rapida ens van deixar un poc i els últims 4km jo i la Marga els fem junts xerra’n i intenta’n oblidar-nos del mal de cames que duem ,al final meta on la deixo passar a la Marga (1ªfemina) i ham un tems espectacular per com era la cursa i darrera jo, ham un tems de 2h37m i 27 classificat i 12 de la meva categoria.
Bé ara ja toca descansa i prepara els nous objectius per al any que vindrà, salut i gas.

Crònica de l’amic;
Juan Antonio Alfara Fibla

diumenge, 24 d’octubre del 2010

III Cursa d'Ulldecona

Algunes fotografies, tretes desde el control, al pás per l'Ermita de la Pietat.
III Cursa d'Ulldecona

Aquesta setmana crónica local, dels participants... i més.

divendres, 22 d’octubre del 2010

"Ahuuuuu" que estic inspirat...

A la recta final de l’any, es hora de fer balanç i prendre decisions de cara a una nova temporada. El objectius complerts son un referent a tenir en compte. Els ànims renoven l’esperit de superació i el fred aclareix les idees.
Aquest cap de setmana molt de moviment de cotxes, gent a la cursa d’Ulldecona, Mallorca i els demés a entrenar per el Montsià.
El nostre raconet preferit.
Cada cop més veig cares noves en les senderes, reconec persones del poble, alguna vegada han fet esport i ara els a enganxat el moviment.
Una sensació esta clara l’Adolf a aconseguit sense paraules, el que molt politics amb els seus discursos no. Moure un grup de gent a practicar una disciplina que des de temps llunyans l’home practica.
El fet de desplaçar-se a camp obert en estat pur.
No oblidem els camins que t’han cops ban creuar els nostres abís. En la diferent perspectiva que es te de les distancies quant hi caminem pels montes, en el fet d’aprovisionar-nos d’aigua en les fonts d’antany.
Un lliure peregrinatge per camins rurals amb espais lliures de contaminacions (acústiques,fums) sense la rugositats de estar delimitat per les parets d’un gimnàs.
Amb l’únic inconvenient si es cal, del temps. Una fracció en els nostres dies per desgracia molt important per als ritmes de vida que dúiem.
2 carreres antes de finalitzar l’any seran prou per a matar el “gusanillo”.
Confiant que de cara a l’any que bé, tinguem una il•lusió més forta si cap, respecte a aconseguir els reptes que ens proposem.
4 Ultres ben fetes, seria un fantàstic panorama a dibuixar en un currículum que mica en mica va engronsant una llista, discreta però a la vegada plena d’experiències que formen a l’home l’esperit de lluita i superació.
Prenent com a reflexes les ganes de viure i compartir l’estat d’ànim s’aconsegueix la integració en l’entorn de la natura, he impulsa noves iniciatives de cara a les altes esferes.
Aconseguim entre tots un espaí per gaudir i una excel•lent herència a les futures generacions.

dilluns, 18 d’octubre del 2010

UTSM

Fa poc un company de curses i trail hem va aconsellar. Unes paraules que les tinc col•locades a la capçalera d’aquest blog. Son molt bones i et donen idees per al llarg camí...
Aquest ultra no l’havia preparat gents ni mica, ja que després de la decepció de l’any anterior l’única cosa que tenia al cap era acabar el millor possible. Per a molts que me coneixen una feina no massa fàcil, el sortir amb el freno de ma posat.
Per això en la sortida estava un poc més serio que lo de costum, quan en altres, la rissa tonta dels nervis no te pietat.
Es dona la sortida i en la primera rampa freno en sec, el Toní que al final seria el guanyador surt com una bala, però recordo les meues idees no bull tirar, aquest cop no. M’espero i començant a tirar la gent, veig cares conegudes, hem col•loco en un lloc còmode a terra de ningú, ara sí milles amí. El dia era fresc i per cosa de pes he optat per ficar-me casi tota la roba damunt, vaig més lleuger encara que ja he demanat una motxilla nova als reis mags per a l’any que bé.
El tram entre Ulldemolins i Margalef es fa molt llarg, encara que no es gens dur algú a mogut cintes del marcatge i enreda de mala manera els primers, tots anem de bòlid recuperant o intenta almenys el temps perdut. Alguna cosa a passat quant de sobte el Toni Calderon i en Marc (guanyador de la primera edició) de sobte hem recuperen des de darrera.

Una paradeta en boxes, la creu roja en fica una bena al dit gros del peu dret ja que al no dur ungla se m’està posant molt feia de sang. Al entrar en Cabacés km 55 hem venent molt de records de l’any anterior, aquí va ser on vaig haver de plegar per falta de forces. Però aquest cop serà diferent, ho sé. Prop del control unes veus femenines que criden ànims. Son la Eva i la Núria, ja estarà be després de tan km parlaré en algú, menjo en recupero i me conten alguna que altra cosa sobre la cursa curta del matí. La Eva a fet la segona de la general, molt bé per ella.
I l’anècdota del dia la protagonitza l’Alfareta que es presenta a la cursa en les mans a les butxaques i el penalitzen en 5m, clar acostumat les de les Terres del Ebre, xato aquestes curse que son de “autosuficiència”. No et donen més que aigua.
La segona part canvia radicalment de color, se que els favorits al pòdium han plegat i jo he trobat bona companyia, el Joel, tot un clàssic a les meves cròniques i un conegut de ell.
Esta part es molt menys dura i ja portem més de la meitat. Sento que si anem fent en bona lletra recuperarem les posicions perdudes en el dinar. Si ja o diu el company, dinem tard i soparem pon-te...
Càmbic de marxa i solto el freno, llàstima que al final en 5km més agüés atrapat al segon .Ara el tercer pobre feia una careta quant el vaig passar. Però així son les curses. Estava en el lloc adequat en el moment adequat i en les forces adequades.
I si no que li ho pregunten al “Jou” quant anàvem per dalt les crestes al ritme que portàvem. Molt content com es d’esperar i amb ganes de tornar-hi.
Bull felicitar al Juanjo per el salto a la Ultra distancia que va fer, al passar de 30km a quasi 100, enhorabona i a continuar. Em llevo el barret amb la segona posició de la Eva que an la companyia de Romera també bva fer primera de categoria. I atots els companys que al igual que jo, sofrim per que ens agrada.
El Xaneta en companyia del "Josele" també van acabar.
Enllaç amb fotos del Ultra:

http://www.facebook.com/l/cfa0e;monrasin.blogspot.com/.../ultra-trail-serra-del-montsant.html .


dimarts, 12 d’octubre del 2010

Cursa de Muntanya de Tivissa



Quant en Alcanar ens preparàvem per la recta final de les festes del Remei. Alguns valens van anar a disputar lo que seria ja la 5ª edició de una de les curses pioneres al circuit.
El matí com sol ser habitual en la cursa un poc fresc, però amb l’ambient caldejat per les ganes de competir. Gracies de totes maneres a la gent que encara que feia una mica de boira en cotes altes estaven esperant els participants per donar-los ànims.
La gent del a.e.alcanar ens han comptat un poc com va estar la cursa i ens d’eien que ja des de bon començament s'ho agafaren en filosofia de passar-ho bé. Molta senda, algun tram enfangat i una cresta que pareixia que l’anessin estirant
...

Alfareta que des de les primeres rampes anava soltant gas, marcava el ritme de pujada i els companys Sisco, Albert, etc....aguantaven la roda com podien.
En la recta final una forta baixada fins el poble, un espectador més que sempre espera impassible l'arribada dels corredors.


També ens comentaven que per variar l’organització havia preparat una bosa del corredor molt ben sortida, amb una gorra i uns pantalons per corre.
Com sempre no es pot esperar menys, gracies i fins l'any que bé.

Més informació:
http://www.muntanyesdetivissa.com/

dijous, 7 d’octubre del 2010

Trail Guara Somontano.


Aquí teniu una fotografia dels components del a.e.alcanar que el pasat cap de setmana es van desplaçar fins a terres Aragoneses per a disputar el II trail Guara Somontano.

L'any anterior també varem tenir representacio l'amic Adolf i el Juan Andrés.

Una carrera molt dura i molt calurosa.
El menbre del CER trail la Senia (Meseguer). També hi va participar en busca dels punts per el UTMB, de l'any que bé.

Un bon amic meu va guanyar la cursa amb qüasi un hora respecte al segon classificat, Miquel Capo, de les Illes Balears.

Enhorabona a tots....

Web i resultads.
http://ultratrailguarasomontano.blogspot.com/

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Trencakames.

Ha estat una retrobada poc seriosa, per al que fá a les caminades de resistencia de Circuit Catalá.
Este pasat disapte, el incombustible Xanig i jo vam pegar una matinadeta per a estar a les deu en punt a la sortida de la caminada.
El Vendrell celebrava ja la 9ª edició, amb 82km era a priorí un bon test d'entrenament de cara al UTSM. Però com diu el dixo "no es oro todo lo que reluce".
Aquest cop si va ser un mal de cames infernal el que hem va deixar tirat en la cuneta sense posivilitat de continuar.Tot va començar a un ritme suau, ja que el marcava jo mateix era de tontos fermos mal. Però molta calor acompanyada de una ampolla al dit gros van ajudar a que les coses poc abans de la meitat no anecin del tot rodades. L'agonia era una mica sentida i cada cop li donava més voltes al cap, no tenia que haver bingut aquí.... Ja ho va ensertar l'amic Alfareta en no arriesgar.
Però com el primo no diu mai que no, ja se sap.
Al final vaig abandonar com els cobarts les armes de batalla i sortin amb la cúa entre les cames al km 42.
Ja hi hauran altres edicións i curses per lluír més fort.

dijous, 30 de setembre del 2010

dimecres, 29 de setembre del 2010

dilluns, 27 de setembre del 2010

IV Pujada al Montsiá

El temps i l'edad ens posa a tots al lloc. Uns més avant i daltres més a tras.
El dia un poc ventós al començament feien prebeí aires de cambís.
Gent que corre disfraçada, l'embulancia que de la pressa per sortir s'endú el cronometre per d'abant i els corredors faborits no volent tirar.
Una carrera a tipica per a mí. Una estrategia mai pensada i un ritme que no agués imaginat mai que podia seguir.
Així ho d'havia pensar el noi que va guanyar quan per la pujada del Llop en pregunta quin temps havia fet l'any anterior.
Però, començem de nou. Encara no en passa una i ja en tenim un altra al cap.
Estem al "Moreno" fent una cerveseta i pasen cares conegudes, els companys de fatiga que l'endema ens veuriem les cares a la cursa. L' Alfareta en pregunta com ho beig i jo li dic clar, demá es lo dia. Si tenia una idea clara era la de estar molt motivat. Emb sentia molt fort (lla pasara).
Son les buit menys algo i els nervis es noten, rises tontes i bromes. Ens desitgem sort i a correr.
Sense molt de pacte sortim xino xano del poble, la gent del Trail Cer ens sorpren amb una disfres, son autentics, continuem per la dreçera i pronte ens posicionem. Una baixadeta i tria. Una pujadeta i continua la criba. Al racó dels Castellans 5 en cap i 2 Canareus. Anem pujant sense pena ni gloria, les cames agafen temperatura i ningú sen refia del que dúr al costat. La bassa blanca, eigua per al paladar, beus de gent coneguda t'animen al pas i com a sorpresos sols repeteixen "este es Canareu" si jo ja ho sé. Emprenem la pujada els mollons i el cor batega molt fort però agunta el ritme, com si de un peloto d'asalt es tracta anem en fila india i guanyant altitud.
Emb coneg totes les pedres, es el meu camp de batalla i cada tant els dirigeixo pel bon rúm.
Els dos passos tecnics que tenen les crestes els fem en un tanca i obrir d'ulls i ja puc beure la gent dels 12 Apostols, m'imajino la cara que fara algú quant beigue que vaig d'avant.
Els crits son espectaculars, acostumbrat a la tranquilitat d'aquestes raconades, algú emb sarpa a l'esquena, es el Juan Andres, m'anima i salto avall aprofitant el descuit de tots els demés.
Se com vaijo i sé que tindre molt bona visió si ho faig el primer. En l'avituallament del Llop més de lo mateix, sorpresos de que dos Canareus passen els primers i començo la pujada més dura. En estes ultimes setmanes l'he fet 3 begades de manera diferent i li he perdut el respecte, arribo al Mal pas el primer i el meu cosí emb treu una bona foto per al recort. Continuem el guanyador final i jo, xerrant xerrant pasem l'ereta i ja som al xeregall. Un poc més i la torreta el punt clau per mí de la cursa, aquest any hi soc 7m abans que l'any anterior i ens reagrupem per a bajar a tot gas.
Al pas per les antenes de Caldea ja ho beig clar no ting força i l'aventura arriba al seu fí. Els desitxo sort ja que no els beure més fins a la meta, el "Sillo" que va un poc millor mágafa al moment he intento seguir l'estela. Al creuar el mas de Mulet es més be un esprint per beure quí agafa lloc a la pista i comença una carrera d'obtacles, a demana pás i creuar marxadors.
Desde abans de la Cogulla fins el Remei comença un calbari particular ja tinc totes les cames dolorides i emb sento les plantes dels peus que emb cremen, però soc dúr.... o eixò crec.
Al Remei emb preng 5 seg. per xerrar en la gent de l'avitullament i fa uns metres que no veig a ningú, fare un entrada en solitari i començo l'esforç final.
En una reullada a la meva dreta emb sorpren una estelada enorme colocada d'amunt les herbes, ja soc a casa.
Quina cosa el tram final que per motius logics son els que més s'entrenet seran avui els més durs.
La sendera final que emb dúr al Mirador, també emb sorpren amb record de l'infancia ja oblidats. Les escales del carrer d'Aguiló, l'amic Ramon emb dona la senyera i la Carme emb treu la fotografia i en no res beure l'arc de meta i la gent com esclata aplaudint la meva arribada.
Penso que ha sigut la millor arribada que he tingut mai, sense comptar la benvinguda de la meva mare quant baig tornar de Irlanda amb bicicleta (el Toni i Jo) després de 17 dies.
Una cursa qüasi perfecta, sols va fallar el cava, però a falta d'eixó l'organitçacio tenia preparada Cervesa.
Agrair de tot cor a la gent que emb va benir a feliçitar, gracies...
I a la gent que no ho va fer, sento que les coses aiguen hanat d'aquesta manera, però res no es pot cambiar del pasat. Intentarem ser millor en un futúr...