L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dissabte, 31 de desembre de 2011

L'ultim de l'any.

Una setmana de vacances, quans de plans que podem fer?
Això es el que pensava fa mesos a traç i arribat l’hora de la veritat “xasca”
Constipat i al llitet, a fer bondat, en 38’8º de febre, res d’entrenús, avançar faena i tot això.
Al final cap al dijous lla es veia un poc millor la cosa i em trobava millor.
I com sabia que el company Alfareta i l’Emilio volia fer alguna cosa els vaig proposar pujar de “tranquis” a la Torreta 768m (Montsià). Punt d’encontre de molta gent. Sabia que el club d’Amposta tots els anys i van, a despedir en la millor companyia possible l’any. Bons amics, cava, un grapat d’anècdotes i de histories passades.
Dons be a les 9h del mati ja estàvem en el cotxe cap al pàrking de les antenes de Caldea.
Aparquem i cap amunt, en poc menys de 1h30 ja hi érem.
Em parat a l’altura del mas de Rosaleda a parlar en dos homes. Coneixedors de la Serra, ja que pertanyen a un dels oficis mes antics (pastors). Cada cop es pot beure menys per aquestes terres.
L’ambient es espectacular en arribar, mes o menys 30 persones am una passió comú, l’amor a la muntanya i els espais naturals.
En el moment oportú s’uneix al brindis l’amic Sisco que puja corrent per les crestes en la gosa.
Hi ha que dir que cada cop es superen. Enguany fins i tot han fet un cremadet, amb el Ron, el sucre, el cafè i la cassola de terra. I la varietat de pobles es també destacable.
Ampostins, Rapitencs, Canareus, Sant Jaumengs i fins i tot de Vallderrobles.
Desprès de dos anys seguits trobant-los i prenent el cava de gorra, hem quedat que si tot va be i tenim salut (com dirien les persones grans). Tornarem a pujar i aquest cop si durem la nostra part de contribució al fondo comú. Ells es diuen els DESAKATOS i formen una pinya molt ben avinguda, pot ser algun en tindria d’aprendre...
Llavors fins l’any que be al mateix lloc i a la mateixa hora.
Desprès tranquil•lament em tornat fins al cotxe, en moltes mes risses que a la vinguda i algun entropesso que d’altre. A tots els corredors dir que penseu esta nit de col•locar el conta kilòmetres a cero i als muntanyesos, que la filosofia de vida que dúiem es la que ens forma com a persones fortes de me’n i cos.
El secret no esta en les cames, sinó en la força de sortir a córrer.... (Kilian Jornet)

dissabte, 17 de desembre de 2011

Projectes i sensacions.

A falta de menys de 15 dies per a finalitzar l’any, la gent te ganes de moure’s. Just a hi dia 16 obrien les inscripcions de la UTMB, cursa de les curses. En arribar a casa desprès d’un dia com un altre de treball miro el Facebook i llegeixo que ja hi han mes de 1800 persones (pre-incrites). El primer que penso, es que per això no hi ha crisis o si no feu números a 50€. Aquella gent han fet caixa a 8 mesos vista.
Però avui com no podia ser d’un altra manera l’he fet jo…
Ja feia temps que els companys o teníem parlat, aquest any tornàvem, desprès del desastre del 2010. Tenia que ser en una ocasió especial, 10é aniversari de la cursa i el Kilian no i serà. Sempre pot donar una motivació especial saber que el numero“1” no i serà.
A mes tenim un compte pendent en la que diuen es la prova reina, deu ser de les marques, perquè hi ha de tan boniques o mes. Però no deixa de ser el mundial de les Ultra trails.
Dos curses de llarga distancia, les típiques 4 Maratons seguides per muntanya. Son a falta de 7 i 8 mesos respectivament les que ja tinc pagades. Una la Ronda dels Cims i l’altra la nombrada UTMB.
A les dos, les vull planificar d’una forma molt especial, per que ho son… En el 2010 intentant completar l’itinerari de la Mític (Andorra UT) a lla per el kilòmetre 55, vaig plegar gàbies amb el cap catxo i cap a casa. I l’altra suspesa la cursa en el 32 km per forta climatologia adversa.
Per tot això tinc que millorar mes si es pot en l’aspecte psicològic, físic i material.
Manera d’aconseguir-ho, poc secret. Disciplina, esforç i hores de soledat.
Al estil de ( l’any passat x2). Tots aquelles jornades en les que l'hi he donat la benvinguda al dia des de una posició ben alta i en 2 horetes ja a les cames.
D’aquesta manera i per a que tots els que al igual que jo teniu ganes de somiar en que l’any vinent sigui ple d’èxits morals i físics, poseu-li ganes i no vos deixeu enganyar per el mal temps, feu com jo bona cara… BON NADAL I PROSPER ANY NOU 2012.

dimecres, 7 de desembre de 2011

Desentrenant.

Després de uns dies pensant. Esta setmana he tornat a emprendre la marxa. Uns dies que m’han donat temps de reflexió i de lligar moltes coses soltes. Preparar la temporada mai es cosa de un i sempre tens de demanar mes d’una opinió encara que no es vulgué.
He preparat un calendari, he mirat algunes dates i encara a l’espera de tenir el calendari de festes a les mans, la cosa lla pren forma.
Aquest mes de Desembre farem gaire be les inscripcions mes fortes de la temporada, ja sigui econòmicament o respecte als kilòmetres, la llicencia, alguna novetat de cara al material per no patir mes fred.
Per això aquest últims dies e pegat tant la tabarra a la gent que me coneix i corre em mi algun cap de setmana.
Quina cursa farem?
Quin repte final ens proposem?
Es possible completar algun circuit?
Molt ja ho tenim decidit, jo soc un d’ells…
Per això aquets últims dies els he gastat ...desentrenant, compartint hores en companys, comentes la jugada, descobrint noves rutes, senderes oblidades, provant el material nou i sobre tot retrobant-me a mi mateix en la sensació quasi oblidada de gaudir de la muntanya. Sense les agonies de dur un dorsal, ni un cronòmetre que t’aspri’m el cervell.
Gaudint del sol dels dies curts de l’hivern.
Però com som així,en aquets mon globalitzat tenir tot controlat i ben lligat havent de prevenir tot un any per davant i dur un futur predeterminat.
Com diu la Mireia “Cada pas un nou repte”

diumenge, 27 de novembre de 2011

Perfils

De cara a l'any que be, estos son alguns dels perfils que ting pensat enpendre.










divendres, 18 de novembre de 2011

Desprès d’un nou curs a puntet d’acabar es ara moment de treure conclusions i de valorar tots els esforços resultants.
Am un total de 9 Ultres i 3 curses he fet crec jo un salt qualitatiu, ja de forma mes directa en el moment de elegir les probes i com a resultat final en la manera de executar-les. Com diu el meu company Alfara no es qüestió de cremar gasolina per res.
A principi de temporada varem fer el calendari conjuntament per decidir quins eren el volum de kilòmetres i les distancies assolir. Tres Ultres de preparació a principi de temporada, per allò de començar a agafar ritme, com si desprès no en duguérem prou de ritme… I la I Lliga Catalana de Curses d’Ultra resistència serien el propòsit per a arribar de la millor manera i estrenar una distancia per a mi nova.

El Grand Raid des Pyrenées, una cursa que recomano a tothom fer alguna vegada, prop de casa i sense massa massificacions, serien el punt i apart de la campanya d’estiu, per entrar de ple en la part final de la Lliga.
Unes curses de muntanya entranyables per a mi, com la de Catí i Alcanar per a continua en la sang calenta i el cap fred. I de propina la competició d’Ulldecona, per allò de que es a prop de casa.

Un més desentrenat i a tornar a la carga, no sigues que ho perdem tot.
Resum:
Ultres+Curses+Entrenaments: 4205km 61409m+ 387h
GR 10 Xtrem
UT Les Fonts
UTST
UTBCN
UT Coll de Nargó
Nuria-Queralt
UT L’Emmona
GRDP
UTSM
Cursa de Catí
Cursa d’Ulldecona
Pujada al Montsià

dijous, 3 de novembre de 2011

V Cursa de Ulldecona



Desprès d’uns dies de repòs total, ja tornem a la carga. Encara no es massa tard per a contar un poc com em va anar la cursa d’Ulldecona.
Tot era un incògnita ja que la setmana anterior havia participat en la UTSM i no sabia com estava de forces.
A priori una carrera així, tant prop de casa em sabia mel deixar-la passar sense disfrutar d’un bon matí de diumenge en companyia de bons amics i companys.
Valia la pena provar el cos. Així que desprès de fer d’inscripció corresponent començo a mentalitzar-me.
Pujem cap a Ulldecona el Xaneta i jo, a diferencia de molt de dies avui arribem prompte (sols faltaria) estan al costat de casa.
Comencem a trobar cares conegudes i recollim el pitral, a canviar-nos per la roba de faena i cap a la línea de sortida. Si no han canviat molt el recorregut l’any passat, vaig fer el tresat la setmana següent de disputar-se la proba jo sol i confiant en la memòria el recordo prou be.
Sortida, carretera cap al castell, un baixada i remuntem cap a les antenes, un altre tros de baixada per pista, bruixes i una cinta creuada en la sendera (obra d’algun graciós) ens despista per uns moment. Tornem a la carga i arribem a les pedreres, saltem la serra de l’Ermita per la zona de les vies d’escalada. Sortim en busca de la ultima pujada per els abrics am pintures Rupestres, un camí que sols obrin per a nosaltres aquest dia de l’any.
Baixada per el barranc de les bruixes i ja es veu el poble. Anem el Xavi de la UEC, Ramon Curto i jo, tenim que repartir posicions ja que queda poc i estem molt igualats de forces. Al arribar a l’asfalt queda encara casi 2 kilòmetres i es faran durs creuant tot el poble, el Ramon s’ha quedat enrere i jo intento seguir la roda del Xavi, pon-te em despenja i finalment entraré 9é de la general en un temps que no esta gents malament 1h56m. Esmorzar-dinar de germanor i entrega de trofeus per als mes rapits. Molt aplaudit tots els participants i felicitats als organitzadors, fins la propera.

dijous, 20 d’octubre de 2011

UTSM'11


Apretan les dents, ja de sortia
De nou un altra proba al sac, una d’aquestes que et posen al límit les forces físiques i mentals. A priori es presentava molt dura, no tan sols per tractar-se de la ultima de la lliga. Sinó perques decidia tot en aquesta i els nervis estaven a flor de pell.
Moltes cares conegudes donant-me ànims i consell…
La feina era meva i tenia que intentar de totes quedar entre els tres primers a la cursa i la lliga.
Tota la temporada havia voltat entre tres reptes;
UTST (Ultra Trail Serra Tramuntana)
GRDPY (Grand Raid Des Pyreneés)
LLUC (Lliga Ultres Catalana)
Sempre es bo tenir un objectiu i una meta, enguany ja quasi complerts.
Tenim el despertador posat, les motxilles amb el material obligatori preparat i repassat. La nit es fosca i ja comencem a moure’ns, tenim que arribar pon-te per poder estar una estona parlant en la gent, no hi res que em plena més que sentir les victòries personals de la gran família d’ultratrailers…
Ja en la sortida: Es podia intuir un poc per on anirien els trets de la cursa, jo tenia al Manel Amor bufant-me el clatell i a la part esquerra el Toni Arbores disposat a fer un altre any record del circuit.
Contemplar el paisatge al ritme que bamp començar era força difícil, en pocs moments ens quedem tot sols els dos abans nombrats i jo. Ho estava passant be tenia moltes ganes i forc a les cames per a tirar “milles”. Una pista empinada donava pas a un tram de sendera entre pinars i sense temps de pensar molt ja estem arriba’n cap al primer avituallament (Ulldemolins) kilòmetre 28. Tinc una agradable sorpresa quant al arribar em trobo la familieta esperant, quin goix.
Per a continuar tot seguit cap a Margalef el tram a afrontar es molt monòton. Un tram de tobogans i corriol en uns quants pont tibetans per a salvar els desnivells. El Xaneta i Alfareta al km50
De sobte tinc que afluixar un fort dolor que em puja per l’esquena m’obliga a reduir la marxa. Necessito caviar l’estratègia per a poder continuar en condicions, penso que serà el millor parar en el segon avituallament (Cabacés) kilòmetre 52 i pédre una estona conscientment, serà lo millor. Després d’una bonica remuntada continuo en tercera posició la resta de la cursa, els corriol i pistes em resulten familiars ja que l’any anterior també l’havia fet. Tinc la sensació de que si continuo així tindre moltes possibilitats de triomfar. Camino a les pujades i penso que els perseguidors meus també ho faran.
Aviat arribo a la Vilella Baixa i com diu el nom toca pujar a la Vilella alta, però en mig d’una pista ¡sorpresa! Un control inesperat per als que els pogué temptar el retallar fora del circuit. En cada font les ganes de ficar el cap vaig passa a ser una realitat, ompli la botella i continuo cap al kilòmetre 80, segon avituallament sòlid de la jornada. No se si en aquesta edició l’organització a millorat o es que després de tres edicions ens em acostumat a l’autosuficiència, des de luego res a beure a la UT Coll de Nargó.
Una organització que te molt que ensenyar a d’altres i es pren les normes en serio, am controls de material i sancions model…
Al meu pas em diuen que porto el segon corredor a menys de 7minuts, serà fàcil tenir una referència visual ja que continuo per una forta pendent, seguit per una zona aèria per dalt una carena de muntanyes força exposades. Però el cap en dona que pensar no se si serè capaç d’atrapar-lo ja que no el veig. Però els ànims tornen a sobre venir quan en la Morena de Montsant el tinc a 5minuts, ja es meu. Se que puc agafar-lo i tinc forces. Frontal al cap i gas, saludo als Mossos d’Esquadra que vigilant els encreuaments. Ja el tinc a tiro i ell ma vist, accelera però no hi ha temps a pedra… El meu fill es mereixia mes que jo la medalla
Ho resolem pacíficament ell primer, ha anat tota l’estona davant i tampoc em fa res per a la Lliga.
Jo entro poc a poc i en un temps molt bo 11h14minuts. E rebaixat 1h16minuts de l’any anterior, casi res. El campió de la cursa, sense rival...
El Ivan, estrenant-se en aquesta distancia ho acabaria fent molt be, passaria per el arc de meta en 6ª posició.
L’amic Juan Antonio desprès d’una setmaneta per Lisboa de vacances va tornar en les cames carregades i el cap en altres coses, així que al km50 va optar per plegar.
I el meu cosí Xaneta es deixa la pell fins que arribar a meta en un mal de peus que ni la setmana de treball li a tret.
http://www.naturetime.es/content/ultra-trail-montsant

A per cert, tambe vull donal les gracies a tots els amics i companys que durant tot el recorregut em van donar anims i ajuda moral...

video

dijous, 29 de setembre de 2011

V pujada al Montsià

Un petit video del moment de la sortida, en el nou enplaçament de la plaça Lluís Companys d'Alcanar, encarant la Ronda del Remei i la dreçera del Cor de Jesús.









video

dimecres, 28 de setembre de 2011

V pujada al Montsià

Com cada any el últim cap de setmana de Setembre, sol ser molt plenet d’actes, festius, esportius i lúdics…
Els que Ens interessen son com no, els esportius, i la V pujada al Montsià era l’eix de tots els esdeveniments. Una xara col•loquí i la cursa del Diumenge pel matí serien el reclam de les meves cames.
Ja es el dissabte i unes bones amigues s’han desplaçat des de Mallorca per disputar la cursa, desprès de la propaganda que els hi am fer. Quedem per dinar junts i ens contem coses, les posem al dia sobre la cursa en si i ens acomiadem fins demà.
La xerrada es molt interessant, entre els tres ponents segur que podem donar la volta a la terra amb els Kilòmetres que han fet. Es contrasten aspectes d’entrenament, alimentació, recuperació i algun que d’altre truc per aguantar dret tantes hores.
El Diumenge per el matí em llevo aviat, encara que tinc la sortida prop de casa, bull estar a punt per sortir. L’ambient es fantàstic en arribar a la plaça Lluís Companys, la sortida es a punt, hi ha esmorzar per al que en volguí, tot a punt.
Cares conegudes, amics i companys son tot el que veig. Tinc una sensació molt estranya, no tinc ganes de córrer i no es normal en mi. Se el que m’espera pel davant.
Son 3hores de Màxim esforç, arribant a la meta en el mínim de forces i això se que passarà factura al final.
Cada volta em dono més compte que aquest tipus de carreres no son les que a mi em van. Necessito llargues distancies en les que tens temps de retrobar-te a tu mateix, tens temps de pensar i ordenar la vida, que reconegué els errors i les faltes comeses...
Es completament un altre plantejament i en definitiva un altre estil de vida.
Es dona la sortida i estic a casa, em fico en la ment fer bon paper (cras error) al final la pagaré i grossa. Faig tota la Ronda el primer i continuo per la dreçera, en l’encreuament del Remei el mau pare fa d’urbana i esta dirigint el transit. Quant tornarem estarà en el darrer control, no falta quasi res...
Durant el transcurs de la cursa em passa molts cops la idea per el cap que enguany no deuria agut de sortir, massa prop de Cavalls del Vent, sense temps per a recuperar-me i segur que així serà. Però el ruc he estat jo i ningú m’ha obligat res es pot desfer.
Em trobo tota la cursa sol, menys en els passos pels controls on sento molts cop cridar el meu nom, res com a casa. El primer Mollo, els dotze Apostols, el Racó del Llop, la Torreta. Sense cap dubte el més especial per la seva situació, altitud i panoràmica. El Mas de Mulet i ja som tots al munt, la marxa i nosaltres compartim senderes fins a la meta, es un no parar de demana pas. Però això si tots responen favorablement...
Últims 6’5km els més durs, quants cop no els he fet enguany, ja ni m’han recordo.
La calor que no ens a donat treva, comença a aparèixer a la planta dels peus, em cremen i ja estic a les ultimes.
Plaça del Mirador, escales d’Aguiló, recta de la Volta i meta, en companyia del meu fill els últim metres es tornen mol mes suaus i còmodes...
Seguim en l’animació de la festa i entrega de trofeus.
Feliçitar els del Trail CER que es van endur la guitarra cap a casa...

dimarts, 13 de setembre de 2011

IV Cursa de Catí

Web;


Encara estava en proses de recuperació, Quant l’amic Alfara em truca per a dir-me si tenia ganes de fer una carrereta a Catí el cap de setmana del 10.
Jo li vaig dir que no sabia com tenia el cós ja que la ultima m’avia deixat tocat. No hi havia per a menys 160km i 10000+…

Però tampoc em vaig fer de pregar molt i jo també soc dels que m’apunto a un bombarder.
Passem a replegar al “Xaneta” i cap a munt. Dorsal, un cafè al bar del poble, saludem a uns quants coneguts i canviar-nos el trage de feina.
Es respirava ganes de córrer, la gent calentaven i estiraven. Hi havia molt de nivell, Agustí Roc, Remigio Queralt, Juan Antonio Alfara, jejeje…
Unes paraules dedicades a una companya desapareguda en un fatal accident i donen la sortida.
A priori el meu objectiu era vorem a mi mateix fins on era capaç d’aguantar, però jo sabia que una vegada al tall les coses canviarien. Tiro cap a davant i veig que a les pujades les cames responen, em dic a mi mateix “que segueixin així”.
Un avituallament i aviat tenim la baixada pel davant, un tram de senda molt bonic que ens porta planet per la falda de la muntanya i cap a vall a l’abellà. Remuntem i 5km per al poble.
Em trobo be i al començament de la baixada e deixat passat a Joel de la Sénia i un altre noi, tota l’estona que ens tornem les posicions i se que ells es deixen caure millor. Acatxo el cap i no miro en rere, es moment de tirar la resta de la gasolina al carburador…
Ja soc a meta, l’Eladio diu el dorsal i el meu nom en entrar. Se m’escapa un somriure.
1h58m i la posició 10é.
Molt bona cursa i plena de bones sensacions am la companyia de cares conegudes de fatigues.
Feliçitar a l'organització que hon van fer molt be, i encoratxar de cara a l'any vinent...

dimecres, 7 de setembre de 2011

3ª Circular Panta Oliana


Encara que aquest any no he pogut anar degut a la proximitat del GRPY, no vull deixar de parlar d’aquesta magnifica marxa organitzada per el Grup Excursionista D’Oliana.
Molt bon ambient i un ritme frenètic des de el començament fent de la proba que sigui exigent i dura. Tot el secret esta en fer el màxim de kilòmetres amb la llum del dia, ja que tan bon punt es fa de nit es perd molt de ritme.
També bull donar les gracies ja que encara que no hi he estat m’han tingut molt present, dedicant-me un raconet en el cartell d’anunci de la cursa.
Moltes gracies Jordi…fins l’any que vinent. Ens veiem en la 4ª edició.
http://www.grupexcursionistaoliana.org/

dilluns, 29 d’agost de 2011

Grand Raid des Pyreneés 2011

El Dawa Sherpa es va voldre fer una foto en nosaltres.

Que no podria contar d’una cursa amb una durada màxima de 50h i una distancia de 160km en 10000m+.
Tindria moltes coses que contar. Algunes de bones i d’altres de no tant.
Com afrontes un preparament? Com et planifiques l’any? Molta gent t’aconsella i de tot s’aprèn un poc.
Però quant estas sol allí en mig de la foscor de la nit, en la única visió d’uns quants metres il•luminats per el frontal.


Quantes coses et passen pel cap?
Segur que molts sabeu de que parlo.
Després de un petit retràs de la sortida de la cursa, a les 7h es donava per començada la Ultra, una idea clara tenia, era la primera vegada que afrontava aquesta distancia i no sabia molt be com seria. El primers passos molt ràpids, com sempre. Una pujada i sobra la roba, pon-te veig el cap de cursa i m’hi col•loco prop per si avui es lo dia. Arribem a una estació d’esquí i 1é avituallament, l’ambient es fantàstic.
Seguim planejant fins al control de Artigues km29, els corredors ens em distanciat bastant i confirmo que no tinc ningú darrera, soc entre els 5 primers i el Oscar que al final guanyaria em obri camí, per poca estona…
Al arribar al control un Francés i jo anem al mateix ritme i mol aviat comencem a parlar.
M’explica que ara toca la pujada mes forta, fins al pic de Midi 2876m.Degut al mal temps han neutralitzat aquets tram i sol arribem fins el coll. Carrego aigua i surto.
Fins a l’estació d’esquí de Hautacam es un tram de tobogans per a gaudir de la cursa.
De les vistes no puc parlar molt ja que l’aigua i la boira no et deixaven .
En passar pel control em col•loquen un GPS per obtenir dades de la cursa, millor penso, si em perdo al menys em trobaran. Continuo la baixada, se que pon-te arribaré a la primera “base vida” que diuen ells. Deixo el paravent de batalla i agafo el lleuger, em canvio la camiseta mullada i menjo alguna cosa, fa estona que veig a ningú, es un bon moment per fer la meva, estic el 3é però soc sensat i se que no puc durar molt. El ritme a decaigut, el fet de no tenir una referència clara em fa afluixar força les cames, tinc la sensació de que vaig sol i el desnivell es brutal de 500m fins a 2334m per a torna a baixar a 926m.
En el transcurs d’aquesta zona m’ha atrapat un Francés i seguim junts, una pendent amb molta herba no farà fàcil el descens en poc temps els dos toquem am el cul al terra i arribem al 100km Cauterets. Continuem la cursa, penso com estaran els companys, la dona i el fill, que estaran fent durant aquest dia que amí m’està semblant tant llarg.
Ens cau la nit i ens col•loquem els llums, serà freda i si tot surt mitjanament be al altre costat de la nit arribaré a meta. Segona base km120 canvio sabates, calcetins i em col•loco els pirates. Últim desnivell fort i també ultimes forces per a poder arribar a meta. En un moment d’incertesa m’he quedat sol i segueixo a un ritme de tortuga, un laberint entre carrers i passeig per dins el bosc fa guanyar un poc d’altura fins a l’estació- avituallament. Control sorpresa i menys mal tot correcte, tal i com son ells ja m’esperava algun ensurt.
Fase critica en la ultima pujada, no les tenia totes i a més de veritat en varies ocasions em pensava que em quedava. Si m’esperava em marejava, si no em faltava l’aire. Estava caminant sol cap a 2500m, la temperatura baixant en picat i jo a menys cero de forces.
Fins i tot el del control del coll em va desitjar molta sort, em devia beure apurat...
A cops aconsegueixo arribar a l’últim control Rest. Merlans km145, -3 graus i no podia moure els dits, una dona pobra en bufava els dits. Surto seguin la pista d’esquí i ja comença a clarejar em creuen els de la curta que han sortit a les 5h, com es d’esperar el Dawa va el primer i treu al menys 5min. al segon.
Al igual que a la pujada l’ambient al coll es espectacular. L’odissea arriba al seu final encara que en aquell moment es va fer etern repetim el camí de tornada, això el farà encara mes llarg si cap. Encara que no puc corre, al arribar al l’asfalt faig un últim esforç i son quasi les 9h del matí quant creuo la meta. Tot s’ha acabat.
He arribat el 9é am un temps de 25h 46m. Ara se que el material si es diu que es obligatori es per alguna cosa...
El amic i company Alfara arribaria en un temps de 36h i poc, despres em contar que al pas per un control, a entrat un moment al “espa” a relaxar-se...
I que dir de l’infatigable Juan Andrés, ell si que amortitza les incripcions, treu suc a tots els avituallaments 46h. Però ell va acabar...

divendres, 5 d’agost de 2011

Trail Aneto 2011

Alguns dels nostres company van disputar el passat cap de setmana L’ultra trail Aneto a Benasc. Moltes cares conegudes i sort diversa es el que es va poder beure.
El Josep Bel que disputa la marató va aconseguir podí en la 6ª posició i primer de la seva categoria. El Josep Garcia molt conten ens va contar per telèfon des de el mateix lloc que havia aconseguir baixar 40m el temps de l’any anterior en les 2 Cares del Aneto i el Juan (nitet) per als amics aconseguia acabar amb un molt bon temps la marató.
També algun que altre del Trail Cer va aconseguir podí en la categoria, parella mixta. El Ivan i la companyera, que em perdone però no la coneg.
Moltes felicitats a tots i a seguir entrenant…
Jo d’altra banda continuo amb els entrenaments solitaris per a preparar el cap als 160km i 10000m+ del Grand Raid dels Pyrenes.

dijous, 28 de juliol de 2011

II Ultra Trail Emmona

Una cursa mes i ja va la quarta del calendari de la I Lliga Catalana d’Ultrarresistencia.
Afrontar una proba d’aquestes característica no ha estat cosa fàcil. Encara que no sent un esport d’equip, tenia la moral vaja desprès del fatal cap de setmana que havien tingut molts de company a la ultra d’Andorra…
Divendres sortim cap a Sant Juan de les Abadesses, punt d’inici de II Ultra trail Emmona, 106km i els seus 8500m de desnivell positiu ens posarien a tots al lloc que ens pertoca.
Matinada, dorsal, equipar-nos i cap a la sortida. Moltes hores pel davant i unes rampes que donen molt que pensar.
Sortim tranquils hi ha respecte al que ens espera, la gent es reserva i ningú dona la cara.
Començo des de darrera amb un trot suau e intentant no esgotar-me massa en les primeres rampes cap al Taga 2040, PC01. Cota molt bonica des de on es pot beure la següent pujada als Tres Pics, PC03. Sento com la gent s’esforça per a guanyar posicions i jo entro en la dinàmica de continua al meu ritme. Sense donar molt de gas atrapo al Dani i al Jordi, els conec de l’any anterior en aquesta mateixa cursa, van ser els guanyador arribant junts a meta. El ascens al coll de la Marrana CP04 em fa recordar tots aquells anys per els cims del Pirineus. Quant el Toni, el Xaneta i jo sortíem en divendres per a fer cotes de mes de 3000m i ens tiràvem hores per d’alt de les crestes…
Un dels punts claus de la cursa era el pas per la cota de Bastiments (2883m)CP05 on tenia tot l’estona el punt visual de referència i a grimpar per d’alt els blocs de pissarra.
El següent punt de control no seria fins al pic de l’Ínfer (2869m) CP07 el qual arribo un poc cansat, cosa que casi en venia al pelo perquè tot seguit tenia un descens fins al santuari de Núria de 800m, per a recuperar cames. El Jordi que sempre havia estat a una distancia prudent m’atraparia abans d’arribar a fixar CP08. Sorpresa tots estan aquí menjant, el Manel, el Dani, Jordi i jo, el cap de la cursa…Bon moment per a omplir el depòsit de combustible i prosseguir junts.
Ja feia estona que sospitava que en algun moment m’intentarien despenjar, que s’acabaria anar espai. No l’interessava a ningú menys a mi, que estigues amb ells. Es lògic cadascú tenim els propis interessos i els tres son del mateix equip.
Jo sense pena ni gloria segueixo tenint la referència visual mentre remunto una de les rampes mes fortes del dia, camí del Puigmal 2910m. Molta gent aprofita el bon temps i es creua amb nosaltres gaudint d’una bonica excursió. En coronar cim em dono compte que anem molt davant del horari previst ja que encara no a arribat ni l’organització a muntar el control CP09. Una llarga baixada de casi 1900m em duria fins al punt mes vaig de la cursa CP10(Planoles), el ritme el duc tranquil no tinc res a guanyar i si molt a pedra. Un altre control i els kilòmetres passen entre boscos i sendes, sembla mentida però el paisatge es quasi be de selva tanta vegetació i tant verda.
Per segona vegada torno a atrapar el cap de cursa, s’han aturat a un control que no estava muntat i han aprofitat per menjar el que els acompanyants els duien, M’ofereixen, però amí em sap mal i estic servit en el que duc. Continuem baixant plegats fins al següent poble CP11, on trobem al Manel, que sense rom, dona voltes buscant el camí.
Comença un altra pujada de 500m, penso per a mi, que ja podria ser la ultima, desprès de tot el dia començo a tenir les cames carregades.
Fa estona que no he begut i veig al Dani que s’ajup a un marge, a la dreta del camí, es un abeurador de baques i jo faig el mateix (quina aigua mes fresca)…
En coronar el pas per la collada de Grats 1248m, intueixo que ja hi he passat per aquí, l’any anterior i de nit. Forma part del traçat de la 1ª edició del trail Emmona. Es un al•licient per a recuperar forces i tirar cap a vall en mes ganes.
Moltes baques per la senda i el control que situat en la Ermita de la Mare de deu de Mongrony CP12 no acabà d’arribar, però un altre cop he atrapat el cap de la cursa i decideixo (si em deixen) continua amb ell i a beure que passa…
De moment be perquè el Jordi ens a deixat tirar a nosaltres davant, es beu que no es completament en forma…
Sortim cap a Campdevanol CP13 a un ritme molt fort intueixo que ell Dani es vol desfer de mi, en una pendent un poc tècnica es deixa caure en força i jo crec que ja no el veure mes. Quines coses encara no he arribat al control i resulta que el torno a enxampar. Avituallem i tirem en busca de les ultimes rampes del dia, res comparat al que ja em passat. Cau poc a poc la nit i comença a refrescat traiem els frontals i el últim pas entremitjos (Saltor CP14). En poc mes d’una hora som a meta i ja veig prop la possibilitat de fer podí.
El company de fuga comença donar signes de debilitat no esta al 100%, jo no vull deixar passar l’oportunitat i continuo a un ritme còmode, en el tram final una senda oberta per a l’ocasió dificulta el nostre abans, però serà un esglaó fàcil de superar.
Ja som i veig les llums, malauradament per als dos el Jordi que s’ha refet esta a pocs metres de nosaltres i comença un esprint difícil de guanyar...
El cansament i les hores han passat al record en el moment que creuem la meta, 16h37m i una tercera posició que te gust de victòria, per la duresa de la prova.
Una organització quasi perfecta i una camiseta Finiher molt xula es la guinda de la tarta.
El Xaneta que a 2minuts de estirar-me al sac m’apareix per la porta a fet com ell diu un entreno de 60km i 12hores.
Ara el calendari pren un descans desprès de aquest mes de Juliol inoblidable i apretat fins a Octubre, en busca de la ultima Ultra que esdevindrà a diferencia de la categoria Femenina, la que decidirà tot...

dimarts, 19 de juliol de 2011

Andorra Ultra Trail'11































Aquest passat cap de setmana va sert molt dur per a molts trailers companys de fatiga, aquí va un petit homenatge.

dijous, 7 de juliol de 2011

21ª Nuria-Queralt

Un cap de setmana passat i un ultra mes al sac, encara que soni a topic típic es així.
La Nuria-Queralt ultra trail, en la seva 21ª edició s’ha convertit en una proba més del calendari Trail.
A les set del matí ens presentem a la parada del bus pera dirigir-nos en busca del cremallera de Núria i de cap a la sortida del que seria la tercera proba del calendari Ultraresistencia Català.
Un espectable impressionant de la naturalesa es el vaig poder gaudir en el punt de trobada. Una nova aventura de resistència que posaria al límits el nostre cós amb el recorregut elegit per la organització.
Des de el començament ja es podia intuir que hi havia molt de nivell, algun dels coneguts eren de segur candidats a guanyar la carrera que ens ocupava.
En la primera campanada de les onze es posa el cronòmetre a cero i a corre tots, una pujada de 500m per comença fins el primer control, segueixo al guanyador del Coll de Nargó, el Manel, mes tard me n’adonaria del error. En la rampa següent veig que em obri’t molt de metres entre els perseguidors i el terreny es força empinat, res a enveixár a un Kilòmetre vertical.
En un tram de transició entre un corriol i l’altre aconsegueixen enllaçar en mi el Jaume i un altre noi que tiraríem junt fins al control i en busca de les rampes de la estació d’esquí de la Molina.
Durant tot el dia hi haurà canvi de líder, des de que en el 55km el Manel decideix plegar gàbies. Primer es col•loca el amic Aguiló que tiraria fort sense possibilitat de seguir-lo ningú. Més tard i sense saber-ho nosaltres el Mateu (corredor del Diedre)
Fins que a la ultima rampa el Jordi i el Jaume acaben per atrapar-ho.
Durant la part central del dia i bona part de la tarda ens quedem sols el Jaume i jo tirant amb ganes del carro, fins que en un tram de tobogans ens atrapa el Jordi, segon classificat a la general de les Ultres, intento seguir-lo però en el següent avituallament se m’escapa.
A partí d’aquest punt la cursa agafa un caire per a mi molt diferent, passo de ser el perseguit a el perseguidor. Una feina que m’agrada, em sento en força i aconsegueixo mantindré la referència amb el cap de cursa visualment. En la ultima pujada tinc a tiro de pedra als perseguits… Pron-te es farà de nit i tindre que treure el frontal per poder seguir, moltes coses em passen pel cap, llàstima si sàpigues com acabaria tot pot ser reaccionaria d’un altra manera. Als últims kilòmetres em sento eufòric i se que serà molt difícil que la gent del darrera m’atrapí, algunes coses del recorregut que m’ha comtat el Xaneta em fa recordar que per els últim tram tindre que treure un cop de Quàdriceps per poder aguantar el ritme de baixada per les escales del santuari de Queralt. Em fa l’efecte de que el poble de Berga cada cop es més lluny i això que puc sentir la musica del ball que es celebra en la plaça major, junt la meta, en l’arribada molta adrenalina i ja a acabat tot 13h09m. 4º classificat i sols una desil•lusió tot i la bona posició no he aconseguit aguantar el primer lloc de la lliga.
Ara tot esta fet a esperar la proper, l’Emmona, temps de recuperar i seguir treballant per a fer la feina vent feta…
Felicitar a l’organització per la feina i que espero que d’altres n’aprenguin.
El Xaneta n’ha acabat la primera de la lliga en un temps de 22h15m.
I també felicitar a la Bea, una noia que vaig conèixer després d’haver-la vist unes quantes vegades en aquest estil de curses. Es mereig una menció especial per el seu gran somriure

dimecres, 22 de juny de 2011

Fredes-Paüls'11

Encara que fa dies que no introdueixo cap novetat, es precisament per que la temporada es troba en ple auge d’entrenaments.
En aquets moments es quant es te de treure el suc a les pedres i que arribar a casa amb la camiseta plena de teles d’aranya sigues sintema d’haver passat el primer del dia per aquella sendera. Al espolsar les sabatilles surtin una varietat de llavors de l’herba trepitjada que ni en un jardí botànic….
Bona senyal, però aquets passat cap de setmana vaig tenir temps de pujar a beure la sortida de una de les probes, per amí mes mítiques de la zona. La Fredes-Paüls’11.
Moltes cares conegudes i gent complanys de fatigues, d’altres curses.
Algunes fotos i molts d’ànims per a tots es que vaig treure de la maleta de viatge.
Al final el que menys importa es la classificació…encara que es van aconseguir uns molts bons temps.





Fredes-Paüls 2011

dijous, 9 de juny de 2011

II UT Coll de Nargó






UT Coll de Nargo

Aquesta cursa l’afrontava molt vaig de moral. Havia pesat una mala setmana.
Entre els entrenament i la família, necessitava una espenta extra. Per sort va arribar dos dies abans de la prova, quant al beure la classificació de la ultima veig que no ho havia fet tant malament.
Com sempre cotxe i al plegar de treballar a buscar el primo a Tarragona. Que sense pedra temps en dirigim cap a Coll de Nargó, punt de trobada del amants de les Ultres.
Nit passada per aigua i molt dubtes passen pel cap, quina roba ens fiquem o quin menjar…per cer duia uns calcetins nous, que al final en bon criteri vaig decidir no estrenar, els egüera tingut que tirar a les escombraries en acabar.
Es de dia, el “bocata” entre pit i esquena, la motxilla preparada i tot llest.
Es dona la sortida com es normal en un compte a rere i a corre. La gent pren posicions i a per la feina, que en hi ha molta a fer.
Tenint compte tardaríem menys 1 km en tenir els peus xops, Això em preocupa ja que son moltes hores per davant tot i que no fa gaire fred.
Cares conegudes i alguna de nova, però tots amb el mateix propòsit, arribar amb el menor temps a meta.
Crec que tinc bones sensacions per poder fer un bon paper, encara que el més interessant es puntuar el Màxim per al còmput global de la lliga.
Primers controls i gent que ens aplaudeix al pas, les cares encara son fresques i rialleres, pon-te canviaran a pitjor. El pas de les hores es directament proporcional a la pèrdua de força i ganes. Tenint cura de no pedrencs anem fent i ja som al 32km, un altre cop sabotatge de cintes (quina poca faena que tenen alguns). Un temps preciós que de ben segur aniria de pel•lícula per anar més tranquil.
Moltes voltes les coses no surten com un espera, o te uns plans en el cap que es poden esforçar per culpa de la climatologia.
Però aquets com no, va ser així, en cara que degut al cansament en els últims kilòmetres vaig tenir de tirar de cop de ronyo. A la fi en un esforç de ritme segur i constant les marques es mantenen.
Un reagrupament de gent va se la resposta més segura per entre tots trobar el camí marcat per l’organització. Amb un noi ultrafondista d’Andorra aconseguim sortir del fons del barranc i aconseguir d’aquesta forma posar terra per mig al grup que ens segueix. Dos persones son les que duc al davant i sento que tinc coses que dir, però una pujada molt forta em fa canviar d’idea, pot ser l’aigua que cau en fúria, el fang i la falta de bon menjar, em calen en contundència dintre meu.
Son moltes hores sol i la trucada de la meva dona serà una cullerada de aire per a la gola seca. En un moment donat reconec el camí que segueixo, i tant he passat dos vegades en el recorregut de la Circular del Pantá D’Oliana, axó també em dona ànims i espenta per un rato més. Falten poques hores per a que s’amagui el sol i pon-te tindre que treure el frontal. Per sort en la ultima ascensió del dia para de ploure i em trec el para vent, pobre si es pot dir així, m’ha salvat d’una bona. Per avui duia un impermeable de 1000pts que feia més de 15 anys que el tenia.
Molts descuits van ser la tònica del dia, uns descuit que podria evitar en un futur preparant encara mes estes curses.
Arribant casi a meta la Judit, primera noia a UTBCN, a Andorra les dos edicions entre d’altres coses, m’agafen des de darrera i anem junts un estona.
Ja soc a meta i un altre cop he aconseguit ser Finiher de un UT. Una medalla serà tot el que guardarem al record d’aquesta proba. Una cursa que sense mes pena ni gloria i sense ànim de desmerèixer la feina feta d’alguns, la llevaré de consevol calendari meu i res més afegir.
96km i 14h08m
Amb un mal de peu que no podia més el Xaneta es retirava al kilòmetre 72. Un mal començament de temporada, dos de dos…

divendres, 20 de maig de 2011

UTBCN 2011


Ja fa uns dies que a començat la 1ª Lliga Catalana de curses d’ultra resistència.
En la seva primera edició la Ultra trail Barcelona a estat un escaparat per a conèixer el part natural de la serra del Garraf, paratge desconegut per amí.
En molta il•lusió afrontàvem aquest nou repte de 110km i 4600m+, sols el “primo” i jo.
Un viatge tranquil la nit abans i a dormir al cotxe company inseparable d’aquetes estades. Despertador, esmorcar i cap a la sortida a recollir el dorsal. Puntualment es dona la sortida a les 7h del matí, moltes cares conegudes i cames que donaran guerra tot el dia.
La resplendor del sol ja ens ofèn tan von punt comença alçar vol l’astre rei, a de ser un dia molt calorós, confiem que l’organització tingué previst un bons avituallaments.
Comencem a pujar després del tram neutralitzat un grup de 5 o 6 persones, anem a bon ritme i de sobte una rama, ¡¡¡zas!!! Un considerable tall al cap, rellenteixo la marxa ja que em molesta un poc. Primers compassos de la cursa i tots estem xerrant. Portem al Jaume entre nosaltres que es de l’organització i es sap el camí molt be, com no si la dissenyat ell.
En un moment de descuit primera errada del dia, km 15 entre terra de ningú jo i un altre noi no sabem per on tirar, ens han tret alguna cinta del marcatge. Ens agrupem uns quants corredors fins que arriba un amb GPS, gir a la dreta i ja tornem a ser remuntant posicions. Passem junt a un observatori astronòmic en el punt més alt, la vista es esplèndida. Durant el descens em dono compte que no duc ben cordades les sabatilles i tinc que parar un moment, que els rivals aprofiten per posar terra pel mig.
Continuo sol i pon-te m’entono que he perdut el fil de la cursa, no tinc temps per corregir. Menys mal ja que lo que vindria desprès seria pitjor.
Unes quantes hores sol donen que pensar i se que no he vingut fins aquí per a passejar. Cada cop els desplaçaments, les inscripcions, el entreno per el Montsià, son motiu de reflexió i no deixaré perdre l’oportunitat d’acabar aquesta cursa.
La calor es molt forta, sembla que ja no recordava que era això de suar tan fort. En arribar a un control al fons d’una vall, entre boscos de pins veig als de l’organització, però la meva vista es fixa en el riu d’aigua cristal•lina que corre sense alteració per les roques. Quin plaer refrescar el cap i les cames.
Tan bon punt estic continuo amb un noi a ritme viu, els “calambres” degut a l’escalfor de l’ambient cada cop son més constant. En un encreuament del recorregut a hagut un sabotatge per part d’un propietari que a tret molt de terreny marcat. Comencem a reunir-nos gent sense saber per on seguir. Al final la decisió a estat Salomònica seguir per la carretera fins el proper control km58, allí ens assabentem que em retallat 8 kilòmetres i el pas per un control, els primers encara no han passat.
Estic cansat i sento malestar, decideixo deixar passar una estona abans de continuar.
Un tram de pista remunta’n una pujada cap un altre cim de la proba, penso que passat ja
L’equador de la jornada i amb més de la meitat del recorregut al sac les coses es beuen d’un altre manera. En la sortida d’un altre control començo a trobar-me millor el sol afluixa i paradoxalment el cel sesta ennegrint, amenaçant ploure. Tan sols l’idea de que pogué refrescar m’anima a començar la remuntada de posicions.
Tornant a passar pel control de Begues, en dono per satisfet en el temps previst d’arribada i surto desprès de haver vist varis abandonament am més força que mai.
Quasi tot el dia sol, calor sufocant, ara es posa a ploure. Tenia l’idea clara des de feia estona no em posaré el para vent encara que caguen “xuscos” de punta.
El tram final a falta de pocs kilòmetres per a Sitges el vaig fer acompanyat d’un maquina de l’asfalt, un dels pocs que va completar el circuit sense saltar cap control.
L’arribada com es pot veure en la foto molt pobra de públic degut a la pluja.
La classificació final pendent de revisió per el comitè de la Lliga i de moment res de punt per a ningú. Ni tan sols puc dir la posició final i el temps exacte.
La llàstima va ser el Xaneta que degut a una mala preparació del material va tenir que abandonar en el km70 al caure-li la nit a sobre.

dijous, 28 d’abril de 2011

Trail de Citadelles



L’Àguila torna a la carga, el passat cap de setmana i aprofita’n el pont de setmana santa el nostre amic i company Aguiló es dirigí al sud de França per a disputar i gaudir d’un poc de tranquil•litat en un dels Trail mítics del Pirineus.
El dia acompanya als corredors ja que tal que a les nostres terres el temps a estat idoni per a córrer. Ni fred ni calor, un cel nuvolat i amenaçador.
Els resultat, en la línea de sempre i millorant. Dels 10 primers en un temps de 7h49m.
També compartí jornada amb gent de la UEC de Tortosa (una família incansable) en comptes de descansar, no sen perden ni una.

dijous, 21 d’abril de 2011

UTST'2011

Ultra Trail Serra Tramuntana
Poques coses avui en dia son tan agradables de descriure.
Una fita senyalada al calendari des de fa molt temps. Una idea clara i senzilla.
Una organització que millora com el vi, cada any es fa amb més qualitat.
Gent amable, normes per a ser respectades i les ganes de passar-ho be, la idea principal que hem ronda pel cap.
Per segona vegada visitem la casa de l’Angels, el David i la Nayara. Una famila formidable que ens acullen de bon grat, quan volem a Mallorca per participar en la cursa. Gracies.
El dia de la cursa una sensació estranya t’envaeix, dubtés, nervis, com anirà la cosa?
S’apropa el moment i ja esta. Cares conegudes, comencen a ser amistats en comptes de rivals, això de bonic te aquest esport, no ens hi juguem res.
Les càmeres i els flaixos indiquen exactament on son els favorits i jo m’hi situo, vull sortir a les fotos (perquè no?)
Ens donem les mans i sense donar-nos compte, a corre tota la nit pel davant.
Ultra com aquesta es difícil de trobar, ens dona la possibilitat de viure el recorregut des de dues maneres diferents. El tram nocturn de l’any anterior serà el diürn d’aquest, paisatges nous per a distreure’s entre les llargues hores de soletad i foscor.
La cosa va fina, les cames s’acoplen al ritme que jo mateix marco, tot una facilitat.
A mesura que van passant els kilòmetres amb dono compte que duc un ritme molt superior a la passada edició. El tram final des de Esporles -Andratx el vaig fer en un temps de 3h47m. Aquest any Andratx -Esporles 1h50m. Les cames tampoc eren les mateixes. Els companys que havia fet fins aquí s’han anat despenjant per diferents motius, el Jaume que venia quelcom tocat decideix afluixar, el Javi el mal de panxa no li deixa menjar res i quines coses amí tot em va finet.
Passen les hores i em trobo sol, pas per un control i segueixo per la foscor. L’organització a tingut que modificar un tram de la cursa, molt de propietaris no han deixat passar la cursa per dins les seves finques i un tram d’asfalt de quasi 11km ens espera ( cap abaixat i a mirar a la foscor).
Emprenc la següent pujada forta de la cursa, Valldemosa. Se que es llarga i baixada no ajudarà a la recuperació però l’hi tinc ganes, he patit anteriorment per esta senda.
Arribo al control del km 51 i enganxo el cap de la cursa. El Miquel i el Rafa han tingut problemes amb un frontal tenint que afluixar bastant la marxa. Ara toca patir, se que el ritme que duré serà superior al que jo duria sol. Intentaré seguir la roda.
Es fa de dia en el km 62 Sóller, el tram més complicat de la cursa ja esta aquí. El camí de pedra en sec no tindrà compassió per a les cames un poc castigades, pugem caminant però a molt bon ritme i el Rafa es comença a despenjar-se, llàstima es un molt bon company i m’agües agradat molt arribar en ell a meta.
Continuant a bon ritme el Miquel no em dona descans, tan prop no i el pla del Basses en farà recuperar els quàdriceps. Una altra pujada i quasi tot serà cara avall. Llàstima que la que queda es ni mes ni menys la ascensió fins al coll de la Massanella.
Últim avituallament Lluc i no aconseguim tenir una referència sobre els immediats perseguidors. Tenim que apretar les dents i tirar fort de lo que queda encara que sigues poc. Molta gent en el camí, bicicletes tot terreny, caminadors ens aplaudeixen i ens donen ànims. A mesura que els kilòmetres finals s’aproximen les meves forces decauen,
En varies ocasions li dic al Miquel que marxes, ell pot fer millor temps. Però amb to firma en respon que no!!! Ho te clar vol arribar en mi, moltes coses en passen per el cap. La mes fàcil i còmoda agües segut parar... Lògicament el de menys era la posició ja que el pòdium el tenia clar, encara que no oblido que sense ell no àuria fet aquest temps.
Confio haver respost positivament al seu esforç.
Res no em feia pensar 12h09m abans quan es dona la sortida des de Andratx am el pitral 3 al abdomen que poguera millorar tant els resultats de l’any anterior.
Que dir de l’arribada, sento no tenir força per a somriure de felicitat, la feina feta a estat l’adequada.
Els components de a.e.alcanar han millorat molt els resultats obtinguts en l’edició 2010,
El Juan Antonio Alfara 16ª posició en un temps de 14h46m i el Juan Andres Simó 17h 47m. Enhorabona i a continua.
Moltes felicitats Dani per la feina feta i a continua, gracis.
http://www.ropits.com/utst/index.php?lang=es

II Marató de la Fageda

La segona Marató de la Fageda s’ha caracteritzat per la alta participació i nivell assolit per tots, tan organitzatiu com participatiu. Tan sols cal mirar el temps dels tres primers classificats que baixaren de les 4h.
Molt bon ambient en la línea de sortida i com sempre això passa a segon pla quan es dona el tret de sortida a la cursa.
Situats estratègicament els avituallament son llocs de la marató especials per al rencontre entre els corredors de diferents nivells.
Una cursa marcada des de el començament per el fort ritme en el tram d’asfalt i la remuntada fins a Pallerols, el calor pot ser va ser un factor principal per acabar obrint tant d’espai entre els corredors.
Molta participació dels a.e.alcanar en una cursa especial degut a l’agermanament entre els “Canareus i els Seniencs”. Amb sort desigual per a tots ells. Destacar el millors classificats; Aguiló, Albert, Juanjo, Juan, Ramon, Sisco...
Desitgem que l’organització contínua igual, treballant per millorar si cap quelcom de cosa.
Fins l’any vinent.
http://www.maratolafageda.cat/

dijous, 7 d’abril de 2011

VIII Marxa Selva del Camp Muntanyes de Prades

Encara que en una mica de retard, em parlat en alguns membres de a.e.alcanar que van assistir a la VIII marxa La Selva del Camp Muntanyes de Prades. La cosa va estar al estil de sempre una festa de l’esport de muntanya. Aquest any amb una diferencia, al separar el calendari de Marxes, aquesta passava a ser la primera del calendari de resistència, en un cert desnivell. Un dia molt calurós es el que es trobaren Xaneta, Adolf, la Eva, Juan Ramon i algun més que de ben segur em deixo. Seguint el progrés dels últims resultats els germans Queralt segueixen pujant en la llista de favorits… L’Aguilo recupera el ritme de cursa i per fi el “Paquito” s’ha tret l’espineta de acabar en ganes una proba. Enhorabona a tots.

dimecres, 23 de març de 2011

UT les Fonts

No cal ni parlar que de cara a la organitzacio tot tenen que ser lloances per la feina feta aquestos tres dies i la resta dels prepara-me’n. Han estat uns dies fantàstic envoltats d’amics amb moltes coses en comú. Una feina feta de manera fabulosa de cara a tenir tot a punt. Gracies per fer-nos deixat sentir especials. Ole, ole, ole!!!!!!!!!!!!
Ja tenim un altra Ultra al sac.
Classificacions

Esta es tracta d’una molt especial.
Es la primera vegada que en feia una per etapes. Es una cosa especial, intentar saber com respondrà el cos en tres jornades seguides.
La estratègia seguir estava clara, conserva, resoldre i sobreviure.
Res mes a lluny de la realitat, tot estava en l’aire quan el divendres a les buit estàvem sopant el Juan Antonio i Jo comentàvem la jugada per a veure com acabaria tot.
En la línea de sortida 150 valents, més tots aquells que volien recórrer amb nosaltres el 23 kilòmetres de la nocturneta. Una cursa que ens marcaria el començament de l’ultra trail. Llàstima que al ser tant rapida pràcticament no teníem temps de cabila una estratègia.
Al final una sortida d’infart i un recorregut explosiu amb el pas per un canal amb la remullada pertinent. Molt bones sensacions per tirar milles a les cames.
Sense temps per a descansar ja estàvem un altre cop a la línea de sortida i mai millor dit.
La diferencia en el resultats finals es marcarien en el Trail de 54km. Aquells que van tenir sang freda i conservaren forces obtindrien millors resultats. No va ser el meu cas.
Des de von començament em donaria compte de que les coses no anirien be la resta del dia, tocava patir. Fins que al kilòmetre 22 més o menys em pessigà per darrera l’amic Alfara i fem societat per a poder acabar la proba.
En els avituallament eren especials perquè gent coneguda ens esperava per animar-nos i a més en la línea de meta tenia la dona i el fill, més el meu pare amb les meves germanes. Per una vegada que venen a veurem no anava plegar.
El esforç ens dona molt que pensar i la primera decisió que prenem serà molt important per a la següent etapa. Ens anirem a casa a descansar més tranquils i desconnectats de tot l’enrenou. Sabia pensada això faria que la del diumenge seria una proba per a desfruitar a lo gran.
Desprès de la nit passada amb els mimos de la dona, un bon plat d’arrós per a sopar i unes fregues a les cames cansades, la cosa es divisava d’un altra manera.
Cap a Xerta.
En la sortida moltes cares de son i cansament, gent nova que venia nomes a fer la cursa. Sobre tot el que es podia intuir es que la gent tenia ganes d’acabar, per a poder ser o no ser finisher.
Surto tranquil, amb col•loco de meitat cap enrere les cames no estan molt fines, aniré tirant a beure que passa. Cap a la segona pujada sento que em trobat el ritme que buscàvem, el equilibri entre les cames i el cervell esta fet. La cosa pinta be quant al començament de la baixada agafo gent del a.e.alcanar, el Juan, Sisco, xerrem un moment, però pronte els deixo enrere. Em veig recuperat del l’esforç dels dies pasats i amb ganes de recoperar posicions. La entrada en meta es espectacular, acompanyat d’amics Canareus, Seniencs, una festa.
Els resultats, en la línea de sempre.
5 UT les Fonts en la llista de Finisher locals.
Una proba dura on les així.
Nomes en quedo en una frase que em va dir el company Alfa.
“ A les curses importants no podem anar a barallar-nos pel pòdium”
Aquesta era una d’elles…
Recull d'algunes fotografies: