L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dijous, 31 de gener del 2013

Cursa del Pastisset.

Les coses milloren per moment.
Nova cursa del circuit i tots estem a punt de sortir.
Esplandit l'ambient que es respira a Benifallet. Asta els acompanyants que venen a veure lo que poden s'heu passen be. El recorregut a priori es exigent i tots parlen de reservar per si de cas. Després de la confusió de la sortida ens fiquem en feina i ja estem dins el barranc. Veig que els dos mes forts (de moment) tiren junts cap a d'alt, per darrera varis corredor, algun fa tap i decideixo passar. Trobo a faltar a Ramon quant encara no portem ni 5 kilòmetres de cursa, penso que alguna cosa l'ha endarrerit. Ja en el podi em contara que a estat la sortida mal coordinada que li a fet pedrer temps, segur que no li passa mes.
Em sento be, recordo el camí de la primera edició, aquesta ja es la quarta. Se que fins dalt de tot no donara treva la forta pendent, però per moments sento que puc pujar corren. Tinc al tercer prop, sempre visual-ment a tiro. Prop de la Creu de Santos, punt mes alt de la cursa, es quant em passa el Ramon que treu flama. Ens creuem i cap al santuari de Cardó, asfalt i l'ultim tram en positiu, per a creuar-nos en la gent de la marxa. Ells tenen un esperit de diversió, caminen, disfruten de les vistes, el paisatge els encanala i sobre tot, no tenen pressa.
Encaro cap al poble, el tinc a prop i mes content que unes "pascues" entro a meta agafat del Noé.
Una festa com la que es dona cada cop que el circuit Terres del Ebre es posa en moviment es d'agrair i el fet de formar part d'ella es per a estar orgullós.
El temps, la posició i la classificació final, la deixarem per mes endavant, quant les coses es posen series i faisgue mes calo reta.
Per cert al final vaig poder degustar els pastissets en diferents modalitat, de xocolata i cabell d'àngel. Però em quedo amb el clàssic de tota la vida.

                                                           El "Xaneta" tirant del pilot.

Salut i Kilòmetres.                          

dimecres, 16 de gener del 2013

Les Dos Torres (Campredo)

Com diu la dita "de mes grosses n'han caigut"
Ja fa un dies que va començar un nou any i tot tenim nou projectes e il·lusions que complir.
En marxa el primer que sem va ocórrer poc antes d'acabar el 2012, 52 vegades la Torreta 765m. Per cert que ja porto 3 i en molt diferent companyia. Ja vindran de soledat.
En marxa també el VI Circuit Terres de l'Ebre en la primera cursa de Campredo.
Una mica de fresca a la sortida, però molta gent era la que estava allí reunida.
 Canicros, marxa i cursa per a triar. Una Vintena del l'Agrupació Excursionista (a.e.Alcanar) també i érem disposats a fer kilòmetres.
A priori el circuit ja l'avien vat-eixat com a corredor, sense grans desnivells. Això marcaria el ritme frenètic de la cursa, que ami particular- ment s'hem va fer avorrida. Però ja se sap que mai plou a gust de tots.
Al final es poguera degustar d'un olla que cruixia de bona que estava i per cali-tat preu, segueix tenim el Circuit el llisto mes alt en quant a l'oferit i rebut... Que no dic que tot estiguera be.
                                                              Fotografies de Sílvia.  

                                          Ara una setmana de recuperació i cap a Benifallet.

dimarts, 1 de gener del 2013

52 Vegades la Torreta (765m)

Es el primer dia del any, ja tenim en marxa un altre repte. Com diu el titul de l'entrada.
Primera complerta, en molt bona companyia, en vindran moltes que no seran igual i que em sentiré mes sol. Pensaré que faig aquí o qui me ho a manat fer això.
 Si tot surt com lo previst la ultima serà en la mateixa companyia, ja em quedat així...l'any que be a la mateix lloc i a la mateixa hora. Espaie't i bona lletra.
Comencen els entrenament per a buscar un objectiu final...
Algunes curses organitzades com la 6666 Occitanea, la Ehunmilak, la Mitic (AUT) o la UTAT.
Però sobre tot idees de torero que em deia la meva mare quant era minut. Estic coent en el forn un dualtó de mes de 300 kilòmetres per a mi solt i un camí històric m'està esperant per a recorre'l d'una tirada.
S'era un any dur per la família, ens arriba feina extra i tindre de aconseguir que els dies tinguen 25 hores.
En il·lusió tot es complira.