L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dimecres, 18 d’agost de 2010

Viatge als Alps...




CORRE ES DE COVARDS, no hullas, covarde!!!!


CERVINO, MATTERHORN, HORU, tres definicions per dir lo mateix!!!

Fen historia;
Lo 14 de juliol de 1865, Edwart Whymper, Michel Auguste Croz, Rovert Douglas Hadow, Charles Hudsòn, Lord Francis Douglas Peter Taugwalder, pare i fill, van fer la primera ascensió per la via Hörnli (Hirli), desprès de molts d'intents. A la baixada, anava Michel Auguste Croz, un del millor guies del moment, darrera, Robert Douglas Hadow de 19 anys. Este patina i cau demunt de Croz i l´arrossega. Los dos de detras també cauen, lo capella Charles Hudsòn i Lord Francis Douglas, de 18 anys. Miraculosament, lo guia quels segueix, Peter Taugwalder, llensa la corda a un sortin de roca i aconsegueix parar-se, la corda es va trencar i els quatre del davant cauen i moren. Los tres supervivents, Ewduard Hhymper, en 25 anys, Peter Taugwalder, pare i fill, aconsegueixen baixar. D´esta historia hi han moltes versions i contradiccions, la corda ancara es pot veure a un museu de Zermatt, Suisa, que es don surt la via Hörnli.
Tres dies despues, lo 17 de juliol, Jean-Antonie Carrel, va aconseguir pujar per la part Italiana, per Beuil, Cervinia, esta via s´anomena Laion, mes tar, a l´any 1868, Julio Eliot va aconseguir la segona ascensió i poc despues Juan Tyndall.
També cal destaca la primer ascensió per la cara nord, al 1931, els germans Schmid, despues de viatja en bici de Munich, van coronar la cara nord.
CRONICA;Vicen Chimeno Biel.
Tot va començar fa uns 12 anys, un viatge als alps, lo temps no ens va respecta i vam fer cap a Zermat, un poblet encantador, però els núvols es van obrir i va aparèixer ell , lo Matterhorn, la seva forma imposa a qualsevol que li agrade la montanya i aixo em va passar.

Este estiu pujava de les Cases i vaig trobar a un amic, un bon amic!! Mos vam posar a xarrar i es va començar a gestar la sortideta.

Ja es divendres, 16 de juliol, plego de treballar, tar, per cert. Faig la motxilla, agafo lo cotxe i cap a Vielha, allí passo la nit, a casa Guillem.

Lo dissabte, mos aixequem dematinet i mos apropem a la vall de Benasc. Allí, anem al poble d´Eriste, agafem la pista que porta al refugi Angel Orus, d´alli seguim per amunt en direcció al collado de Eriste, aui vam fer dos pics en la pedra molt descomposta i poc transitats. Ara ja podríem dir que estàvem a la cresta, pugem al Diente Royo 3.010m, seguim cap al Pavots (Tucón Royo) 3.121m, la cosa s´anima, Tuca del Forao de la Neu 3.080m, es un no parar, Las Espadas (Llardaneta) 3.332m, ara ja portàvem altura, Tuc de la Llardaneta 3.311m, baixem una mica, Tuqueta Roya 3.275m, per a tornar a pujar, hi ha gent que l´anomena lo Cervino del Pirineu, per les quatre arestes que te, lo Posets (Llardana) 3.375m i per ultim lo Diente de Llardana 3.085m. Ara domes faltava la baixada cap al cotxe, que la vam fer trotant. Una bona aclimatació per a una bona sortida. Lo cotxe lo vam deixar a les 10 del mati i vam acudir a les 6 de la tarde. Dallí vam anar a l´Hotel Valliberna a fer unes volldametes, com asta manat!!!

Tornem a Vielha a dormir, que mos quedava un bon trajecte. Lo domenge mos vam aixecar de matinet per a comensar lo viatge en direcció a Breuil o Cervinia, que vam arribar cap al tar, a sopar i a dormí!!!

Lo dilluns 19, vam sortir de Breuil - Cervinia, per allà les 10:30 i uns 2.000m, d´allí mos vam anfilar cap al ref Duca dagi Abrazi all Orionde, 2.802m, per aquí anàvem alternant pista i sendera, la sendera mes espinadella. Entre lo ref i la Croce Carrel, 2.920m, va ser lo trosset mes planet, uns 50m pel costat dun llac alimentat dels neveros que hi han. Allí vaig dixar les deportives per a calsar-me les botes de plàstic i aprofitem per a minjar algo. Ara ja comensa lo bo, anem en direcció al Col Tourmanche, 3.580m i ara ja estem a la Testa del Leone, de moment l´aresta mes dura que ai fet, que no vol dir que siga la mes dura, al cap d´un rato ja estàvem al Ref. jJ. A. Carrel. Si algú te que anar, seria convenient que domes agafe lo minjar i una fundeta o llansolet per a dormir, ja que al Ref. hi han fogons, plats, cuberts i mantes. Natros u vam pujar tot, tambe es interesant saver que si ni hi ha cap guarda te pots lliurar de pagar los 15 eurets que fan pagar. Un cop allí vam minjar i preparem lo del dia següent.

Dimarts 20, mos aixequem a les 03:30, asmorsem be i sobre les 04:30 comencem a grimpar, perquè de caminar per aquí poc s´acamina, una mica mes amunt, ens vam confondre, i vam desviar mos per a pujar per un altre lloc i vam perdre més d´una hora, no passa res, tornem cap a la cresta i seguim. Ara ja teníem lo primer cim a vistes, Pic Tyndall, 4221m, a partir d´aquí l´aresta comensa a fer-se mes exigent, no se si per l´altura o la pedra mes descomposta, es pujen unes escales fetes en cordes i ja queda poc per al gran MATTERHORN, quel vam coronar sobre les 11:30. Aquí va ser aon vaig passar mes temo, quant vam passar del Cervino Italia al Matterhorn Suis, quant passaves pel costat de la creu, a la dreta teníem 1.100m de caiguda lliure, impressionava!!!

Ara ja domes queda la baixada, que va ser complicadeta, es mes faci'l grimpar que des grimpar i mes a tanta altura. Anem baixant i al puesto que a la pujada mos vam desviar, trobem unes inscripcions picades a la pedra, E. W. MDCCCVIV, indicaven que Edward Whymper, un any abans de coronar-lo per la via Hörnli , ja intentava pujar-lo per la Laion, ja ques pensaven que seria mes fàcil, aquí vam tindre uns moments de reflexió i admiració a la vegada, pensar que aquella gent en lo material que disposaven en aquella època pugessen asta allí, allavontes si que estaven preparats.

Ja estem al Refugi i son les 17:00, vam minjar algo i cap avall, ara ja domes ens quedaven unes maromes a unes parets i ja s´acabava lo de grimpar o des grimpar, millor dit. Ja estem al Col Tourmanche, seguim per un tros que diràs questava la serra desfeta i ja comencem a baixar los neveros de dalt de la Croce Carrel, allí me torno a ficar los quets, que diuen a la Cala, mingem algo i capavall. Al cotxe vam arribar a les 21:00 i mentres mos cambiavem es va ficar a ploure, menos mal que ens va respectar. Esta nit vam anar a sopar a una pizzeria, ja que plovia i despues a buscar un puesto per a passar la nit.

Lo dimecres 21 va ser un dia de domingueros, vam fer una mica de cultura i mos vam fer unes risetes per Aosta, es veu que es la segona població d´Itàlia que te mes romànic, despues de Roma, claro. Despue vam anar a Bionas, que esta a una vall encantadora, aquí vam passar la nit.

Dijous 22, encara estàvem trinxadets, este dia mol vam dedica a distraure la vista i estirar les cames, mos vam apropar al ref que hi ha vaix del pic Dents d´Hérens, esta vall estava encarada al oest i era mes vonica que la vall de Breuill , agafem lo cotxe i mos se torna a ficar a ploure, ara si que ja vam ficar proa a casa.

Lo divendres 23 a les 23:00 ja estava al poble.


Vull donar les GRACIES a un guia i amic, ja que en moments difícils teu fa tan fàcil que fa bore duna atra manera, moltes GRACIES Guillem!!!!!!!!!!!!!!!!


Si algú esta interessat en fer una sortideta i vol un guia, aquí dixo lo correu de Guillem, torne20@hotmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada