L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dijous, 21 d’abril de 2011

UTST'2011

Ultra Trail Serra Tramuntana
Poques coses avui en dia son tan agradables de descriure.
Una fita senyalada al calendari des de fa molt temps. Una idea clara i senzilla.
Una organització que millora com el vi, cada any es fa amb més qualitat.
Gent amable, normes per a ser respectades i les ganes de passar-ho be, la idea principal que hem ronda pel cap.
Per segona vegada visitem la casa de l’Angels, el David i la Nayara. Una famila formidable que ens acullen de bon grat, quan volem a Mallorca per participar en la cursa. Gracies.
El dia de la cursa una sensació estranya t’envaeix, dubtés, nervis, com anirà la cosa?
S’apropa el moment i ja esta. Cares conegudes, comencen a ser amistats en comptes de rivals, això de bonic te aquest esport, no ens hi juguem res.
Les càmeres i els flaixos indiquen exactament on son els favorits i jo m’hi situo, vull sortir a les fotos (perquè no?)
Ens donem les mans i sense donar-nos compte, a corre tota la nit pel davant.
Ultra com aquesta es difícil de trobar, ens dona la possibilitat de viure el recorregut des de dues maneres diferents. El tram nocturn de l’any anterior serà el diürn d’aquest, paisatges nous per a distreure’s entre les llargues hores de soletad i foscor.
La cosa va fina, les cames s’acoplen al ritme que jo mateix marco, tot una facilitat.
A mesura que van passant els kilòmetres amb dono compte que duc un ritme molt superior a la passada edició. El tram final des de Esporles -Andratx el vaig fer en un temps de 3h47m. Aquest any Andratx -Esporles 1h50m. Les cames tampoc eren les mateixes. Els companys que havia fet fins aquí s’han anat despenjant per diferents motius, el Jaume que venia quelcom tocat decideix afluixar, el Javi el mal de panxa no li deixa menjar res i quines coses amí tot em va finet.
Passen les hores i em trobo sol, pas per un control i segueixo per la foscor. L’organització a tingut que modificar un tram de la cursa, molt de propietaris no han deixat passar la cursa per dins les seves finques i un tram d’asfalt de quasi 11km ens espera ( cap abaixat i a mirar a la foscor).
Emprenc la següent pujada forta de la cursa, Valldemosa. Se que es llarga i baixada no ajudarà a la recuperació però l’hi tinc ganes, he patit anteriorment per esta senda.
Arribo al control del km 51 i enganxo el cap de la cursa. El Miquel i el Rafa han tingut problemes amb un frontal tenint que afluixar bastant la marxa. Ara toca patir, se que el ritme que duré serà superior al que jo duria sol. Intentaré seguir la roda.
Es fa de dia en el km 62 Sóller, el tram més complicat de la cursa ja esta aquí. El camí de pedra en sec no tindrà compassió per a les cames un poc castigades, pugem caminant però a molt bon ritme i el Rafa es comença a despenjar-se, llàstima es un molt bon company i m’agües agradat molt arribar en ell a meta.
Continuant a bon ritme el Miquel no em dona descans, tan prop no i el pla del Basses en farà recuperar els quàdriceps. Una altra pujada i quasi tot serà cara avall. Llàstima que la que queda es ni mes ni menys la ascensió fins al coll de la Massanella.
Últim avituallament Lluc i no aconseguim tenir una referència sobre els immediats perseguidors. Tenim que apretar les dents i tirar fort de lo que queda encara que sigues poc. Molta gent en el camí, bicicletes tot terreny, caminadors ens aplaudeixen i ens donen ànims. A mesura que els kilòmetres finals s’aproximen les meves forces decauen,
En varies ocasions li dic al Miquel que marxes, ell pot fer millor temps. Però amb to firma en respon que no!!! Ho te clar vol arribar en mi, moltes coses en passen per el cap. La mes fàcil i còmoda agües segut parar... Lògicament el de menys era la posició ja que el pòdium el tenia clar, encara que no oblido que sense ell no àuria fet aquest temps.
Confio haver respost positivament al seu esforç.
Res no em feia pensar 12h09m abans quan es dona la sortida des de Andratx am el pitral 3 al abdomen que poguera millorar tant els resultats de l’any anterior.
Que dir de l’arribada, sento no tenir força per a somriure de felicitat, la feina feta a estat l’adequada.
Els components de a.e.alcanar han millorat molt els resultats obtinguts en l’edició 2010,
El Juan Antonio Alfara 16ª posició en un temps de 14h46m i el Juan Andres Simó 17h 47m. Enhorabona i a continua.
Moltes felicitats Dani per la feina feta i a continua, gracis.
http://www.ropits.com/utst/index.php?lang=es

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada