L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

divendres, 20 de maig de 2011

UTBCN 2011


Ja fa uns dies que a començat la 1ª Lliga Catalana de curses d’ultra resistència.
En la seva primera edició la Ultra trail Barcelona a estat un escaparat per a conèixer el part natural de la serra del Garraf, paratge desconegut per amí.
En molta il•lusió afrontàvem aquest nou repte de 110km i 4600m+, sols el “primo” i jo.
Un viatge tranquil la nit abans i a dormir al cotxe company inseparable d’aquetes estades. Despertador, esmorcar i cap a la sortida a recollir el dorsal. Puntualment es dona la sortida a les 7h del matí, moltes cares conegudes i cames que donaran guerra tot el dia.
La resplendor del sol ja ens ofèn tan von punt comença alçar vol l’astre rei, a de ser un dia molt calorós, confiem que l’organització tingué previst un bons avituallaments.
Comencem a pujar després del tram neutralitzat un grup de 5 o 6 persones, anem a bon ritme i de sobte una rama, ¡¡¡zas!!! Un considerable tall al cap, rellenteixo la marxa ja que em molesta un poc. Primers compassos de la cursa i tots estem xerrant. Portem al Jaume entre nosaltres que es de l’organització i es sap el camí molt be, com no si la dissenyat ell.
En un moment de descuit primera errada del dia, km 15 entre terra de ningú jo i un altre noi no sabem per on tirar, ens han tret alguna cinta del marcatge. Ens agrupem uns quants corredors fins que arriba un amb GPS, gir a la dreta i ja tornem a ser remuntant posicions. Passem junt a un observatori astronòmic en el punt més alt, la vista es esplèndida. Durant el descens em dono compte que no duc ben cordades les sabatilles i tinc que parar un moment, que els rivals aprofiten per posar terra pel mig.
Continuo sol i pon-te m’entono que he perdut el fil de la cursa, no tinc temps per corregir. Menys mal ja que lo que vindria desprès seria pitjor.
Unes quantes hores sol donen que pensar i se que no he vingut fins aquí per a passejar. Cada cop els desplaçaments, les inscripcions, el entreno per el Montsià, son motiu de reflexió i no deixaré perdre l’oportunitat d’acabar aquesta cursa.
La calor es molt forta, sembla que ja no recordava que era això de suar tan fort. En arribar a un control al fons d’una vall, entre boscos de pins veig als de l’organització, però la meva vista es fixa en el riu d’aigua cristal•lina que corre sense alteració per les roques. Quin plaer refrescar el cap i les cames.
Tan bon punt estic continuo amb un noi a ritme viu, els “calambres” degut a l’escalfor de l’ambient cada cop son més constant. En un encreuament del recorregut a hagut un sabotatge per part d’un propietari que a tret molt de terreny marcat. Comencem a reunir-nos gent sense saber per on seguir. Al final la decisió a estat Salomònica seguir per la carretera fins el proper control km58, allí ens assabentem que em retallat 8 kilòmetres i el pas per un control, els primers encara no han passat.
Estic cansat i sento malestar, decideixo deixar passar una estona abans de continuar.
Un tram de pista remunta’n una pujada cap un altre cim de la proba, penso que passat ja
L’equador de la jornada i amb més de la meitat del recorregut al sac les coses es beuen d’un altre manera. En la sortida d’un altre control començo a trobar-me millor el sol afluixa i paradoxalment el cel sesta ennegrint, amenaçant ploure. Tan sols l’idea de que pogué refrescar m’anima a començar la remuntada de posicions.
Tornant a passar pel control de Begues, en dono per satisfet en el temps previst d’arribada i surto desprès de haver vist varis abandonament am més força que mai.
Quasi tot el dia sol, calor sufocant, ara es posa a ploure. Tenia l’idea clara des de feia estona no em posaré el para vent encara que caguen “xuscos” de punta.
El tram final a falta de pocs kilòmetres per a Sitges el vaig fer acompanyat d’un maquina de l’asfalt, un dels pocs que va completar el circuit sense saltar cap control.
L’arribada com es pot veure en la foto molt pobra de públic degut a la pluja.
La classificació final pendent de revisió per el comitè de la Lliga i de moment res de punt per a ningú. Ni tan sols puc dir la posició final i el temps exacte.
La llàstima va ser el Xaneta que degut a una mala preparació del material va tenir que abandonar en el km70 al caure-li la nit a sobre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada