El Dawa Sherpa es va voldre fer una foto en nosaltres.
Que no podria contar d’una cursa amb una durada màxima de 50h i una distancia de 160km en 10000m+.
Tindria moltes coses que contar. Algunes de bones i d’altres de no tant.
Com afrontes un preparament? Com et planifiques l’any? Molta gent t’aconsella i de tot s’aprèn un poc.
Però quant estas sol allí en mig de la foscor de la nit, en la única visió d’uns quants metres il•luminats per el frontal.
Quantes coses et passen pel cap?
Segur que molts sabeu de que parlo.
Després de un petit retràs de la sortida de la cursa, a les 7h es donava per començada la Ultra, una idea clara tenia, era la primera vegada que afrontava aquesta distancia i no sabia molt be com seria. El primers passos molt ràpids, com sempre. Una pujada i sobra la roba, pon-te veig el cap de cursa i m’hi col•loco prop per si avui es lo dia. Arribem a una estació d’esquí i 1é avituallament, l’ambient es fantàstic.
Seguim planejant fins al control de Artigues km29, els corredors ens em distanciat bastant i confirmo que no tinc ningú darrera, soc entre els 5 primers i el Oscar que al final guanyaria em obri camí, per poca estona…
Al arribar al control un Francés i jo anem al mateix ritme i mol aviat comencem a parlar.
M’explica que ara toca la pujada mes forta, fins al pic de Midi 2876m.Degut al mal temps han neutralitzat aquets tram i sol arribem fins el coll. Carrego aigua i surto.
Fins a l’estació d’esquí de Hautacam es un tram de tobogans per a gaudir de la cursa.
De les vistes no puc parlar molt ja que l’aigua i la boira no et deixaven .
En passar pel control em col•loquen un GPS per obtenir dades de la cursa, millor penso, si em perdo al menys em trobaran. Continuo la baixada, se que pon-te arribaré a la primera “base vida” que diuen ells. Deixo el paravent de batalla i agafo el lleuger, em canvio la camiseta mullada i menjo alguna cosa, fa estona que veig a ningú, es un bon moment per fer la meva, estic el 3é però soc sensat i se que no puc durar molt. El ritme a decaigut, el fet de no tenir una referència clara em fa afluixar força les cames, tinc la sensació de que vaig sol i el desnivell es brutal de 500m fins a 2334m per a torna a baixar a 926m.
En el transcurs d’aquesta zona m’ha atrapat un Francés i seguim junts, una pendent amb molta herba no farà fàcil el descens en poc temps els dos toquem am el cul al terra i arribem al 100km Cauterets. Continuem la cursa, penso com estaran els companys, la dona i el fill, que estaran fent durant aquest dia que amí m’està semblant tant llarg.
Ens cau la nit i ens col•loquem els llums, serà freda i si tot surt mitjanament be al altre costat de la nit arribaré a meta. Segona base km120 canvio sabates, calcetins i em col•loco els pirates. Últim desnivell fort i també ultimes forces per a poder arribar a meta. En un moment d’incertesa m’he quedat sol i segueixo a un ritme de tortuga, un laberint entre carrers i passeig per dins el bosc fa guanyar un poc d’altura fins a l’estació- avituallament. Control sorpresa i menys mal tot correcte, tal i com son ells ja m’esperava algun ensurt.
Fase critica en la ultima pujada, no les tenia totes i a més de veritat en varies ocasions em pensava que em quedava. Si m’esperava em marejava, si no em faltava l’aire. Estava caminant sol cap a 2500m, la temperatura baixant en picat i jo a menys cero de forces.
Fins i tot el del control del coll em va desitjar molta sort, em devia beure apurat...
A cops aconsegueixo arribar a l’últim control Rest. Merlans km145, -3 graus i no podia moure els dits, una dona pobra en bufava els dits. Surto seguin la pista d’esquí i ja comença a clarejar em creuen els de la curta que han sortit a les 5h, com es d’esperar el Dawa va el primer i treu al menys 5min. al segon.
Al igual que a la pujada l’ambient al coll es espectacular. L’odissea arriba al seu final encara que en aquell moment es va fer etern repetim el camí de tornada, això el farà encara mes llarg si cap. Encara que no puc corre, al arribar al l’asfalt faig un últim esforç i son quasi les 9h del matí quant creuo la meta. Tot s’ha acabat.
He arribat el 9é am un temps de 25h 46m. Ara se que el material si es diu que es obligatori es per alguna cosa...
El amic i company Alfara arribaria en un temps de 36h i poc, despres em contar que al pas per un control, a entrat un moment al “espa” a relaxar-se...
I que dir de l’infatigable Juan Andrés, ell si que amortitza les incripcions, treu suc a tots els avituallaments 46h. Però ell va acabar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada