L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dijous, 19 de gener de 2012

GR10 Xtrem'12

La crònica es podria titular perfectament; Crònica duna mort anunciada…
Dos setmanes abans de la carrera en una mala ratxa d’entrenament, per culpa d’un poc de febre, ja començava a repetir-me haver-me inscrit un altre cop en la cursa.
Les dos primeres vegades havia anat molt be i tenia ganes al tractar-se de la primera de l’any.
Ja tinc clar que haig de fer l’any que be, tranquil·litza els ànims en mes entreno durs i solitaris a mode de penitencia.
La cosa no pintava be, ja des de començament les cames no tenien ganes i el cap estava en un altre lloc. Les primeres posicions eren al abast meu i la tentació grossa.
En poc mes de 2hores es farà de dia i la cosa canviarà de punt de vista. El cap de la cursa ja fa estona que a marxat sol sense gaires problemes, jo segueixo la rodeta del Salva Calvo, home experimentat i segur de si mateix. Un grup de 6 corredors ens em posat d’acord per anar tirant i entre ells cares conegudes. El Lucas, tercer classificat del’any anterior ens va indicant el camí.
Primer control i ens disgreguem un poc per la pista, jo em quedo darrera, ja arriba el final de l’aventura per avui. El meu calvari comença a falta de 8 kilòmetres de Gatova on per desgracia meva se que m’espera el Juan Antonio. Tinc una retirada fàcil “craso herror” ja no li fico voluntat en continuar.
Seguirem al Xaneta que ell es de gasoil i segur que arriba al final sense mes pena ni gloria…
Al final com se sol dir de les derrotes s’aprèn, que de les victòries no.

1 comentari:

  1. Gràcies per vindre i un abraç molt fort, quan te vaig veure en la llista de retirats vaig pensar que t'hauries fet mal, com sempre vas dels primers.
    Açò l'arregles amb uns quants entrenaments. Besets des de València.

    ResponElimina