M'ha agradat tant l'historia del meu bon amic Emilio Valls que e decidit publicar-la...


Historia de una pájara...




Avui ha estat un d'aquells dies que recordes lo dur que pot arribar a ser l'esport.



He sortit a entrenar de matí amb l'idea clara de fer la pujada al Montsià però al revés, és a dir: mirador, boralum, gas, Castel...lans, Cogula, Mas de Mulet, Antenes, Torreta, barranc ( baixar per on pugem), 12 apòstols, bassa, Dragón, Rajolar, Revertera, Remei ,Cor de Jesús i Alcanar.



He sortit amb una bona motxilla amb 4kg entre aigua, barretes, almohadilles de silicona per la planta del peu ( metatarsalgia), ganivet per si trobo algun gos assassí, bueno lo normal...



He anat a bon ritme, aquell ritmet que dius: avui si hi hagués cursa faria un bon lloc, és a dir, inspirat. Feia molta calor, molta. La cosa és que arribant a la Torreta m'ha peregut veure algú que s'amagava entre els matolls d'herba, no he fet cas.



He arribat a la Torreta i només començar el descens m'he torçat el turmell però de bona manera. La baixada del barranc tot i el turmell l'he disfrutat ja que l'aixeragall que sempre evitem quan pugem al baixar el que fas és anar de cap per baixar-lo, una passada!!



Bé, abans d'arribar baix el turmell parlava fins i tot amb anglès demanan clemència i a partir d'aquí he anat qüasi tota l'estona CACO ( caminar córrer ) i més CA que CO ja que em feia molt mal.



La pujada als 12 apòstols ( per on baixem per anar a buscar el barranc normalment ) l'he fet amb molt de dolor i per sorpresa meva m'he adonat que havia fet curt d'aigua, i de sopte he tornat a veure algú que s'amagava entre els matolls, aquesta vegada m'ha espantat una mica i ja estava a punt de treure el ganivet de " macarra "... Finalment he coronat i als 12 apòstols m'he pres un gel, COUP DE FOUET líquid 35 g.( per cert crec que dels millors que he provat fins ara ). Després de cordar de nou les sabatilles he començat a CACO de nou ja que no podia quasi ni recolzar el peu i la calor allà d'alt, tot i l'alçada, es feia notar. Abans d'arribar a la Roca Roja he vist qui m'estava perseguint tota l'estona; EL TIO DEL MAZO.



Aquest any ha estat el primer cop que el trobo, però m'ha dit que em trobava al faltar i m'ha acompanyat fins la cadira de la cuina, gairebé s'ha quedat amb mi a fer el cafè.



*Tio del mazo: más comúnmente conocido como pájara, estado en que un deportista se queda completamente vacío, reservas de glucógeno a cero.



A partir d'aquí fins a casa a estat un suplici, sense aigua, sense poder córrer per culpa del turmell, i la ment jugant-me males passades i passant-me imatges de Coca Coles fresquestes...



Després de 4 h 30 min he arribat el remei pensant en ofergar-me baix l'aixeta de la font, i SURPRISE, no hi sortia més que un fil d'aigua. No us dic que el que pensat perquè crec que ja ho podeu imagina.



Finalment he arribat a casa, destrossat, i he pensat: per a què c...ny deu valer un entrenament així? 1 horeta més tard he trobat al meu amic Romera, i m'ha contestat a la pregunta:



Un entrenament així et val per fer-te fort de ment.



Us deixo aquí l'enllaç del entreno, i dir-vos que la volta al revés és més dura, crec... Al pujar dalt la bàscula he donat 4,5kg menys que al matí, aquí he vist lo dur que ha estat el dia.



http://connect.garmin.com/activity/170189361