UTMB, Versió 2012

Ens estem acostumbrant  a endur-nos sorpreses cada cop que viatgem a Chamonix a participar en la Ultra Trail.
Aquest any semblava diferent. Després de veure el material obligatori i tot pensar que es tractava del 10é aniversari, la cosa feia pensar en positiu...
Com sempre que vols participar en una cursa d'aquestes caracteristiques, el preparatiu es intens. Molt de mesos de combinar feina, desplaça ments i entrenes. Peró sobretot no descuidar la part mes important, la família.
Aquest cop en som tres, tres valents esperant el sorteig per començar en la feina. Ens inscrivim per equip i sorpresa ens a tocat.
Juan Antonio, Juan Andres, Juan José, el trio de "Juanes"
Alquilem una furgoneta, carreguem el material, menjar, la dona, el fill, penso que s'he ho passaran be.
Chamonix es la capital de l'alta muntanya, allí hi pots trobar de tot referent a l'alpinisme. Per una setmana es comberteix també en un circ de l'ultra trail.

Muntem el campament base en un càmping molt prop de tot el "cacau" en uns minuts estem a la sortida... Esomensem a disfrutar les vacances a la nostra manera.
Els temps de sol ens presagia que pron te canviara ja que fa massa dies que llueix. Mala sort, serà possible que un altre any no l'endevinem?
La nit es clara i estrellada, es senten molts de pardals i gent que surt de les tendes de campanya per a intentar fer cim (Montblanc 4807m) jo estic pensant en la feina que porto feta enguany. Moltes hores de soletat pel Montsià, compartien camí a la distancia en totes aquelles persones que antigament recorrent aquells paratges per obligació en busca del "sustento" per poder menjar. Penso que enguany al menys una cosa es diferent, tinc la familienta aquí al meu costat i que eixí en donara molta forsa per arribar a meta i poder dir que soc Finisher.
Els dies passen i els nervis augmenten, cada cop es mes a prop el compte enrera. Revisió del material, recollida de dorsal i ja esta la polsera col.locada al braç. Cada company que trobem de nou ens comenta una cosa diferent, males previsions de temps (neu,fred,vent) l'altre que si aumentad el material, que si escursen el recorregut...res clar.

A arribat l'hora, estem a la sortida un bon numero d'amics, companys de la muntanya i sobre tot gent de la terra. Corredors que  s'han preparat igual que jo entrenant dur per estar en bona forma, treurant el millor de si mateix per lluitar per les primeres places.
Escomensa l'enrrenou i joc al costat de dos fantàstiques persones, Miquel i l'Eugeni... Darrera tinc a Alfareta i Xaneta treien els nervis com poden, també esta el Lluc (Ulldecona) i Torreta (Senia) segur que em deixo algú mes.

Es dona la sortida i desprès de tot l'enrrenou per la roba del equip, encara no e fet ni cinc passes i ja soc al terra, algú a caigut d'avant meu i jo li he caigut al d'amunt.
Entre esta ensopegada, que ja es definitiu que la cursa serà mes curta i ni tant sols saltarem a Itàlia, ni Suiza. Serà un UTMB molt descafeïnat i m'ho agafo a la "Torera" se que la cursa de 110km i 6000+ que ha panteixat l'organització no ens treure l'espina del fracàs. Peró que tenim de fer com diuen tots em vingut a córrer...
Vaxada cap a Les Hauches, tram molt corredor, el Manel em diu que feia temps que no començava tant rapit. Sant Gervais i primera cota del recorregut, es una estació esqui i la gent sembla que te presa per agafar el telecadira. Primer pas per les Contamines i un gran avituall ament, tothom em mira ja que soc l'unic que a parat a menjar, si tinc gana que tinc de fer... Continuem cap a Notre Dame de la Gorge i m'avança el Iker que va progressant molt suau, seguir de l'Arnau que també te un estil de córrer molt peculiar. Al menys aquest tram es espectacular per l'hambient i les torxes que hi ha als dos costats del camí. Li comento que aquesta nit no ens donara treva la pluja i ell em confirma que te la mateixa impressió. Paro per treure els pals i ja no el beure fins meta. Continuo l'ascens i la puja para per donar pas a una cortina de neu que cada cop es fa mes insistent i espessa. Quin goig notar la fresca en la cara a finals d'Agost.

Sentia fred a les cames, normal en malles curtes que anava, però em dono conte que no es l'unic problema que tinc, el frontal comença a fallar i casi no tinc llum, em passen molt de corredors ja que em veig obligat a baxar el ritme a causa de la poca visibilitat. Entro un altre cop a les Contamines i em trobo per sort a Iker que em comenta que ho deixa degut a unes molèsties al turmell que arrosega d'avans de la cursa. Em treu de l'apuro deixant-me unes piles noves, les que jo duc de reserva estan apurades també. Surto i comenso a remuntar posicións, de cara a dalt trec molta pols a les cames i sense donar compte ja soc al 70km i a Les Houches, tambe per segon cop.
Un grup esta prop meu, agafo roda i comenso a tirar, sorpresa el Sebastian company de l'any passat al GRP torna a estar per aquí amb mi. Seguirem molt de kilòmetres junts fins que una "pajara"a 20km del final em descolgaria. Es fas de dia i em pregunto si la part final serà la mateixa de l'arribada del circuit original UTMB. Després em contesten que si.

Una estona critica que m'ha fet pedre alguns lloc en la ultima pujada de 800+, però ja soc a deu de meta i em menjo un platan en dues galetes, se que no parar fins meta, fins que tingue a les mans el Noé per a creuar la linea de meta i pugue estimar els llavis de la meva dona.
Un par xe d'UTMB tret de la màniga però que m'ha servit per "desquitar-me" l'espina del 2010.
Temps 14h32m 110km 5890+
Despres de canviats arribarien la resta de companys, el Xaneta contra tot pronòstic per davant del Alfareta.
Però això si tots dos contents d'haver-ho aconseguit.

Gracies als companys i bons amics que sempre esteu allí.