Nova cursa del circuit i tots estem a punt de sortir.
Esplandit l'ambient que es respira a Benifallet. Asta els acompanyants que venen a veure lo que poden s'heu passen be. El recorregut a priori es exigent i tots parlen de reservar per si de cas. Després de la confusió de la sortida ens fiquem en feina i ja estem dins el barranc. Veig que els dos mes forts (de moment) tiren junts cap a d'alt, per darrera varis corredor, algun fa tap i decideixo passar. Trobo a faltar a Ramon quant encara no portem ni 5 kilòmetres de cursa, penso que alguna cosa l'ha endarrerit. Ja en el podi em contara que a estat la sortida mal coordinada que li a fet pedrer temps, segur que no li passa mes.
Em sento be, recordo el camí de la primera edició, aquesta ja es la quarta. Se que fins dalt de tot no donara treva la forta pendent, però per moments sento que puc pujar corren. Tinc al tercer prop, sempre visual-ment a tiro. Prop de la Creu de Santos, punt mes alt de la cursa, es quant em passa el Ramon que treu flama. Ens creuem i cap al santuari de Cardó, asfalt i l'ultim tram en positiu, per a creuar-nos en la gent de la marxa. Ells tenen un esperit de diversió, caminen, disfruten de les vistes, el paisatge els encanala i sobre tot, no tenen pressa.
Una festa com la que es dona cada cop que el circuit Terres del Ebre es posa en moviment es d'agrair i el fet de formar part d'ella es per a estar orgullós.
El temps, la posició i la classificació final, la deixarem per mes endavant, quant les coses es posen series i faisgue mes calo reta.
Per cert al final vaig poder degustar els pastissets en diferents modalitat, de xocolata i cabell d'àngel. Però em quedo amb el clàssic de tota la vida.
Salut i Kilòmetres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada