Com aquell que no vol la cosa ja estem en la tercera prova del Circuit. Una cursa que a sofert algunes petites modificacions, no puc opinar, es el primer cop que la disputaré. Per sentir dir canvis a millor, tot son bones noticies. Mes curta, menys desnivells que la anterior, però de ben segur que no deixara a ningú indiferent.
Uns 250 corredors prenem la sortida, després d'una petita representació en clau humorista de l'arribada i discurs del Frare. Molt simpàtica.
Es tira el petar de començament i a ritme frenètic recorrem el primer kilòmetre. El cor batega molt apressa, la respiració es forta, sembla que s'acabes l'aire del planeta terra. Les primeres costes i quasi sa format el podí final. El nivell es molt semblant entre la resta de mortals, se que porto algun figura d'arrere meu però intento no pensar-hi.
En les ultimes curses i ja en porto 3 enguany, he apres que si tens forca i les cames responent, no mires cap a darrera per a res, sols si t'has colat de senda. La cursa es gaudir mes pensant en lo que fas tu mateix i no patín en lo que faran los altres.
En treure la pols a la senyera que oneja dalt al cim comencem el descens trepidant fins el poble. Es mes o menys la meitat i les cames encara responent be. Pas per un avituallament, creuem una pista i les ultimes tres fites del perfil. No son molt altes però per als corredors que arriben una mica justos els farà mal. Encara veig el cap de cursa, el terreny enfila cap a un barranc i fins i tot hi ha algun obstacle en forma d'arbre tombat en mixt.
Sento els altaveus de meta, "l'espiker"conta la gent que va arribant i anima al public aplaudir als atletes.
Bon ambient i unes torrades de pa amb tomaca acompanyat de llonganisses i cervesa serà el premi merescut per a finalitzar una cursa que a priori havia escomensat en algun que d'altre dubte, finalitzaria en quarta posició de la general.
Un sol fantàstic acompanya l'entrada en meta de tots els companys i companyes de cursa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada