L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dimecres, 29 de gener de 2014

Cursa del Pastisset'14

Encara que sense la vestimenta adecuada, ja soc oficialment corredor del Mur i Castell-Tuga.
Enguany tinc ganes de fer les coses d'un altra forma i per aixo no em dedicaré a contar com m'ha anat sols la cursa. Intentaré descriure sensació i emocions viscudes, abans i després de elles.

Cursa de Benifallet, es el tercer cop que la corro. La mes recent en la memòria l'ha de l'any passat. Una cinquena posició i un temps de 2h32´20´´. Millorem en els dos sentits, enguany tercer i un temps de 2h27´50´´.

El dia acompanyava i  tenia que confirmar que el mètode "Rafa Flores" funciones, per a seguir entrenant en bones perspectives de cara a la resta del any.
Sortida rapida de la cursa tinc la sensació que darrera m'espenten, ja que al davant nomes porto un corredor. Tobogans i ja entrem en el barranc temut per a molts participants, estic en el meu terreny i no deixaré pedrer roda. Ramon pron-te farà de les seves i proba de deixar-nos. El guanyador final a tret algun segon de ventat-ge, però no el perdem de vista fins a Creu de Santos.
                                        Enguany era al rebes la foto, e Ramon (Pastisset 2013)
Arribem junts al començament de la cresta i el Ramon em comenta que estaria be que ens treguesin un altre cop la mateixa fotografia del any anterior. Aquest cop fa molt d'aire i no hi ha public. El vent dificulta la seguida del recorregut, en alguna ocasió em sento temptat d'avançar, però seria gastar forces. El Ramon es molt ràpid i segur que m'atraparia al poc temps.
2´40´´ es la diferencia que marquem sobre el primer, en "clicar" al punt mes alt de la cursa, kilòmetre 12'5.
El tema esta en mantenir la diferencia respecte als perseguidors, pron-te deixaria de tenir companyia.

Però avui es diferent, la sensació es de que no em canso, serà bona senyal?
Passo pel santuari de Cardo i segueixo tirant molt fort, els kilòmetres passen depresa i ja soc am els de la marxa. Pista molt corredora i el riu Ebre que imponent apareix en un rèbol de senda. Visualitzo el poble i ja soc en meta. Molt content felicito als meus companys que van entrant, tot lluitem per la posició, però després seguim sent els mateixos de sempre, am defectes i virtuts.

                                                                    Podí final.

Cap comentari:

Publica un comentari