Montserrat-Reus

La matinada lla va ser de "aupa" cuan ens toca estar en Reus a les 8:30 h, per agafar el bus. L'Adolfo es queda flipat cuan li dic.

Tot trans corre normal fins a l'hora desmorçar que en un bar de Collbató ens menjem un plat de monjetes majiques. Poc abans de la sortida una tromba d'eigua fea pensa lo pitjor, pero noo va ser aixi i el dia va ser molt caluros.

A les 12:00 en punt la sortida i a correr. Adolfo, Jaume i jo obrint la comitiva, començo a fer comptes, crec que no aguantare este ritme pero anem fent i pronte ens plantem en el primer control, fixem i a vall en busca del canal del riu, emb coneg molt be el cami i vaig parlan en el Jaume. A la sortida comença la puijada per un camp de vinyes i un cotxe de l'organitzacio en segueix. En arribar al segon control vaig molt fos i penso que es hora de deixar marxa a les maquines, pero una tram de baixada emb relaxa i continuo amb ells. No se si es la meua força o la seguretat que els dona a ells que algu conegue el camí, ens fa estar tots juns. En el tram mes dur per a mi, el que consideix en el 7 cims emb coloco devant i emb poso a tira "D'un mal pas sortirne pronte" al arribar al 5é control el Jaume va una mica fós i l'Adolfo hem diu que pot ser es queda a Sante Creus km 62, ja que li ha sortit una empolla al peu i li molesta molt.

Copmençem a pedre altura i la cosa va millor, anem planejant per una pista ,creuem una urbanitzacio i continuem pero al arribaar al control de Sante Creus 6:14m li trec 7m a Adolfo i el Jaume es desaparegut sort que plegava aqui. La cosa pinta ve per a mí pero fatal per al company. Mengem i sortim junts ens posem els Mp3 i sense dir ni pruna cadascú comença el seu calbari en solitari, no ens veuriem fins al final.

Control a control sento per un cop el que es arribar el primer ,que no tinguen res preparat, que estiguen descargant caixes i no t'esperin. Com si d'un automata es tractes els km pasen i els controls arriben. En el 8é hem diuen que l'any pasat arribava un hora abans i jo li contesto "no dos hores despres", es creien que era el Paris. Un tram d'esfalt hem relaxa un poc el cansament de les plantes del peus. En aquest punt tin molt clar que re no fara que hem canse, el cap el ting molt clar i les picades de telefon de l'Adolfo preguntant-me si va, be hem confirmen que no se ho esta pasant molt be. Hem sap mal per ell ja que en part el sufriment es comú despres de tantes hores. Molts de Km recorreguts i al final les naus industrials hem recorden que ja soc aqui i començen uns km que no coneg, es compleixen els 100km en 9:58m i al pasar per una mezquita

molt Arabs hem segueixen pel cami i al tomvar un carrer ja i soc el camp de futbol.

Jo mateix m'aplaudeixo ja que no hi ha ningu al aguait. Molt compten i fotud 102'8km 10:06m

Adolfo arriba al cap d'una estona molt malt parat beix en la cara que no seu a pasat gens be, 10:47m Pero tot i hanr tocat el temps es bonisim. El Andres arriba el 6é en un temps 12:52m.

Tots els Canareu vam complir com a "Leions"