Com diu la dita popular, els ultims van ser els primers.
Després de la matinada i el viatge, arribem a la sortida en Cornudella de Montsant. Recollim dorsals i com sempre arribem tard al Brifing, que mes d'un altra cosa sembla el nom d'un esmorçar Anglés. Però a les deu en punt i a toc de claxon es dona la sortida.
Començem a correr com si d'una mitxa marató es tractes i pronte m'hen adono que pot ser ho acabare pagant. La tactica estava clara, es tractava de hanar de control en control o el que es el mateix de poble en poble. En el primer fixem i seguim però mes endavant avans de arribar al segon en un encreuament malt marcat, al arribar e una lloma enganxo als dos primers, Adolf i un Vasc company de fuga. Surten d'una pista esfaltada i emb diuen que ells també tenien el camí marcat, però jo li dic que seguia el GPS. Bueno no deixa de ser una anegdota ja que emb serveix per fer la primera pujada forta amb ells. Un troç de grimpada i a dalt un bend fort emb deixa un poc gelat.
A dalt de tot la vista cambia i el recorregut es cap a vall, un tram de canal equipada fá les deliçies de tots.
Avanç d'arribar al 5é control m'agafa el Marc el que seria al final el guanyador de la cursa, rodo un poc amb éll però en poc més de 2km s'hen desfa de mí. Jo començo a patí i eixo que encara no en duc ni 30 km en les cames.
Començo a fer numeros i no hem veig en cor de acabar. Ho he planteijat molt malament i ho estic sufrint de fort.
Arribo al control i "recullo gabies" emb dono per vençut. Però la mala sort no va en mí i he de seguí emb diuent que encara en falten set per l'avituallament. Ja ho ting clar arribo i a menjar, esperant que hem vinguen a buscar els de l'organització.
Vaig el 5é i soc el primer en plegar. El seguent tarda al menys vint minuts en arribar, jo anava molt bé d'haver tingut forçes. Comença arribar gent i tots a menjar i fant el mateix comentari (molt mal marcat). De sopte la sorpresa el segon en aquets moment Adolf arriba al control tot enfurinyat i desidit a plegar, diu que ja en té prou de perdues. No sap com ho ha fet peró després de pujat 400m de desnivell a tornat a fer cap aquí.
Desidit, esperem aveure com pasen els companys i marxem cap a casa.
El Guillem pasa el primer, s'el veu molt animat i encara fara alguna cosa li deixo el rellotge per a orientarse millor i marxa. Xaneta encara tarda una estona, pero arriba casi cantan i es troba molt bé, diu que tornara arribar en la primera femina,( ja ens ho pensabem).
I encara que va tardar un poc arriba Romera que diua totes les marxes ficades però segur arribaria a la meta.
Al final:
5é 60 SANCHO TORNÉ, GUILLEM UT-HS Tarragona 13:43:45 2:23:37
17é 45 SIMÓ VILA, JUAN ANDRÉS UT-HS Tarragona 17:12:57 5:52:49
44é 59 ROMERA BRANCHAT, ANTONI UT-HS Tarragona 21:08:49 9:48:41
En moltes coses apresses algun significat positiu tenim de treure de tot eixó.
Reportatge del Corremuntanya;
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada