I cursa de muntanya de Morella.

JA ha pasat el cap de setmana, molts de Bessons i quadriseps de la gent d'aquestes terres a surtid a sufrir i gaudir de la natura. Gent que cada cop ens veíem i coincidim en més i més curses que plenen el calendari.
L'ultim ultra trail a estat el Ehunmilk al País Vasc. L'Adolfo i la Nuria es van desplaçar fins allí per a disputar la proba.
Molt bé en la sortida i fins a més de la meitad, el problema ba venir al ferse de nit cuant un fort "xiribiri" va començar i no va parar. Al km 120 l'organització fá puijar a l'Agiló a l'ambulancia i l'ebacuarent. No va ser greu sols les mans i peus unflats. Ens comentava que va baldre la pena. Uns pantalons i camisa de regal i un ambient inpresionant.
Els més mortals ens quedavem per a entrenar i disputar curses més curte per la zona.
La primera edició de una cursa a Morella, era una bona "puesta apunto" per a veure com estem de cara a la setmana que bé al trail de l'Emmona.
El dia pintava força mogudet 200 participants i una bona organització auguraben un bon resultad.
Molt corredora, la proba va transcorrer per paratges força coneguts per al meu sogre ja que es va pasar la juventud de tractoriste per estos mássos.
El pás per la pista dels ventiladors a dalt de Torre Miró li ban donar un toc estrany a la cursa. Es barreigava la civilització i la natura.
Més per endavant pasem per Chiva hon l'amic Pere del restaurant (Casa Pere) de Morella te les cases rurals, un lloc molt tranquil i acullidor, sobre tot en neu a l'hivert.
Una duxa en l'arribada i comentar la jugada en els amics.
Al final 15 de la general, una cosa molt curiosa, per a ser una cursa de montanya els 20 primers va vaigar de les 2h en 23km. Algo insolit. Jo mateig vaig treure un promitg de 11'4km/h.
No es molt normal, encara que ja m'himaginava jo algo, després de dirme que que en Benassal les coses van hanar més o menys igual.
Mencionar també que el "Rullet" en la seva primera cursa de muntanya, com a jove promessa de les Terres de l'Ebre va conseguir aproximarse molt comodament a la fita de les 3h, menys mal que al final la camiseta del Acumulant Desnivell li va hanar un poc d'esahogada.

I encara que no ho vulguí dir a el Sisco tenia a tiro a cul "fofo".
A també vam poder saludar a companys com Ruben, lo "carni", a la Ana i a la Eli....
Clasificacio: http://www.3x4.info/images/stories/Morella.xls
Fotos:

REFLEXIO; És molt curiós com cámbia la gent, de sopte tens molt coneguts i companys, al girar el vent en un altra direcció sols son coneguts, o fins i tot ni eixó. Les persones es saluden, els gossos s'ensumen el cul....