I trail Emmona.

Toca la cronica.

By Oliva;

Un fin de setmana complert, tot a punt i cap a Sant Joan de les Abadeses.

Després de dinar el Xaneta i Jo arribem. Com casi sempre amb el temps just recullim dorsals, ens cambiem i a correr que fem tard. Ultims explicacions de l'organització i la sortida.

Tan pronte o beig o ting clar, tres en cap de cursa i son del Diedre, no hi ting res a pelar, però no emb des animo i deixo fer per d'avant. Que ells tot sols es faiguen el mal, dos xavals joves pasen molt depresa (ja petaran).

1é...2ón...3é controls, vaig molt rapit i les cames son sensibles aquesta calor sofocant. Molt bons els controls menys un que ens el han ficat molt separat. Xerro una estoneta amb el Joel, guanyador de la Maestrat Extrem (ja som amigs) no es troba bé li fa mal el cap.

Després de enjagar el frontal m'ajunto en un xicot del poble, L'Eric es coneig molt bé la zona i pot ser un bon company per a pasar la nit, i així ho faig tota la nit en éll. LLastima que al fer-çe de dia es troba un poc fatigat i emb diu que tire. De primer no li faig cas però veig de reúll que si no tiro pronte ens pasaran més corredors.

Es fá de dia i es pert el control entre els perseguits i perseguidors, amb la llum del frontal.

En el seguent control apunt d'enpendre l'ultima pujada forta emb pasa un ultim corredor de Diedre i emb fa l'efecte de que comença ara mateix, esta molt fresquet, no com jo.

Emb costa abançar, les cames pesen molt i estig agotad. No se cuant aguantare. Recordo que abanaç de mitjanit m'havia trucat el meu bon amic Alfareta que mitjançant el Xaneta li havia dit que guardara forçes per a una canal que es troba entre el 86 i el 90. Massa tard, la paso casi arrastranme. Peró ja soc dalt i en teoria tot es cap a ball (com si no es tingues que correr).

Començo el descens, encara queden ganaderies per creuar, no se cuantes en porto ja i al final ,cansat m'atrebeixo a fer de pastor i les crido "ue, ue, ue,lla, lla, lla, pastora" surten espantades serra a ball.

Més feina per a mí quant hem trobo en un noi que hanava al devant i s'ha doblegat el peu, llastima corria molt finet. Però un altra sorpresa el que m'ha pasat a l'avituallament esta a tiro de pedra i també m'el faig. I més sorpreses a falta de 3km per a meta l'altre noi que ha petat i fá estona que va a remolc. festa grossa, tota la nit el 8é i als ultims 18km hem possó el 5é amb un temps discret de 16h32m.

El Xaneta al seu estil propi de Ultrafondista entra en meta com si res, pensant en la setmana que bé al Aneto i cantant Metallica a tot drap. Amb un temps de 19h50m encara pegaria un altra volta.

En resum el tés de cara al més que bé esta complert...........UTMB allí anem.