Fá uns dies que he tornat als entrenaments, després de la deçepció per tots sabuda del Montblanc.
He renovat l'esperit de les ganes.... Començo a tenir bomes sensacions i força interes per entrenar.
Desde aquest mal final de cursa, nomes feia que pegar voltes al cap intentan trobar una sortida.
La gent, la familia i els amics han estat un grand ajut per a retrobar l'esperit de lluita.
Encara que no ho sembli tenir ganes de correr significa molt per mí i beure o creuar per estos camins del voltant del poble amics que et donen anims significa que alló que faig i m'agrada, no és tan sols embrutar de pols les sabatilles. Que conjuntament amb molta diferencia emb sento ple de satisfacció quant emb pregunten per les intençion de cara a un futur.
Ting clar que el camí que duc no sera mai un cami ple de roses, ni tan sols emb dura cap benefici monetari.
Però una cosa si ting clara m'he retrobat en la natura, per algun temps oblidada. En el meu amor per la montanya i en el esperit de lluita per realitçar alló que per a molts, es impensable.
Al mateix temps intento ensenyar esta forma de viure a molt del que m'envolten.
Sigueu feliços i disfruteu de l'esforç, mereix la pena....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada