Desprès de tots aquets dinar i sopars que em realitzat en aquestes darreres festes, es hora lla de començar a perdre la temo a la bascula, per a ficar-nos en forma un altre cop.
Les primeres curses de l’any es prenen en més cautela. A ningú li agrada fallar a principi de temporada.
Des de que l’any passat, en la primera edició de la GR10 Xtrem en va donar bon sabor de boca, tenia clar que volia emprendre la campanya 2011 en alegria i ganes.
La cosa va anar be, teníem força i la companyia era grata. Des de el moment que sona el despertador, la maquinaria es posa en moviment per aconseguir el millor resultats.
Amb una mica d’anticipació en presentem a la sortida, el tema de sempre, dorsals, roba, material i sobre tot saludar als companys…
Donen la sortida i arranquem amb la llums dels frontals, la sendera es empinada al principi i pon-te la gent es dispersa.
Jo crec que el millor es conservar i deixar que passen les hores i deixa que es faci de dia, serà mes segur per no prendre mal.
En el control de Serra comenta a clarejar i ja puc apagar el frontal, llàstima penso que ara que surt el sol, a passat tot el tram de cursa més bonic. Comencem la pista mes avorrida de la jornada.
Em recordo perfectament del recorregut i esta molt millor marcat que l’any anterior. L’organització a fet una bona feina. Comença a fer calor i en pocs instants passo de l’eufòria de trobar-me sencer, a la desil•lusió de sentir-me derrotat.
Quant em trobava en segona posició, de sobte sento una forta punxada al cul i m’agafa temor. Decideixo afluixar per complert el ritme, encara soc al kilòmetre 40 i queda molt de camí per a patí tant d’hora. En arribar a Gatova, un dels controls-avituallaments sencer de la proba, tinc que seure i menjar be, deixant passar temps per a recuperar-me. Un Ibuprofens acompanyat d’un Voltaren injectat, van ser la solució ideal per a podré seguir. Encara que paregué estrany la cosa va millorar i vaig aconseguir aguantar el trotet sua, fins a casi 5 km per a meta, on els tirons a les cames ben just em deixaren arribar.
Per a que no es digué, que a la primera pleguem.
El Xaneta que sempre te una excusa per anar al seu ritme arribar sobrat de força i de gana, ja que el control de meitat es va posar entre pit i esquena; dos plats d’arròs, tres entrepà gelats i quatre gots de cola. Ell no el surt de barato a l’organització.
El temps i les posicions son el de menys, els que importa es que per a començar l’any ja en tenim prou...
Les primeres curses de l’any es prenen en més cautela. A ningú li agrada fallar a principi de temporada.
Des de que l’any passat, en la primera edició de la GR10 Xtrem en va donar bon sabor de boca, tenia clar que volia emprendre la campanya 2011 en alegria i ganes.
La cosa va anar be, teníem força i la companyia era grata. Des de el moment que sona el despertador, la maquinaria es posa en moviment per aconseguir el millor resultats.
Amb una mica d’anticipació en presentem a la sortida, el tema de sempre, dorsals, roba, material i sobre tot saludar als companys…
Donen la sortida i arranquem amb la llums dels frontals, la sendera es empinada al principi i pon-te la gent es dispersa.
Jo crec que el millor es conservar i deixar que passen les hores i deixa que es faci de dia, serà mes segur per no prendre mal.
En el control de Serra comenta a clarejar i ja puc apagar el frontal, llàstima penso que ara que surt el sol, a passat tot el tram de cursa més bonic. Comencem la pista mes avorrida de la jornada.
Em recordo perfectament del recorregut i esta molt millor marcat que l’any anterior. L’organització a fet una bona feina. Comença a fer calor i en pocs instants passo de l’eufòria de trobar-me sencer, a la desil•lusió de sentir-me derrotat.
Quant em trobava en segona posició, de sobte sento una forta punxada al cul i m’agafa temor. Decideixo afluixar per complert el ritme, encara soc al kilòmetre 40 i queda molt de camí per a patí tant d’hora. En arribar a Gatova, un dels controls-avituallaments sencer de la proba, tinc que seure i menjar be, deixant passar temps per a recuperar-me. Un Ibuprofens acompanyat d’un Voltaren injectat, van ser la solució ideal per a podré seguir. Encara que paregué estrany la cosa va millorar i vaig aconseguir aguantar el trotet sua, fins a casi 5 km per a meta, on els tirons a les cames ben just em deixaren arribar.
Per a que no es digué, que a la primera pleguem.
El Xaneta que sempre te una excusa per anar al seu ritme arribar sobrat de força i de gana, ja que el control de meitat es va posar entre pit i esquena; dos plats d’arròs, tres entrepà gelats i quatre gots de cola. Ell no el surt de barato a l’organització.
El temps i les posicions son el de menys, els que importa es que per a començar l’any ja en tenim prou...
N-7-7º Deu ser el teu. Felicitats pel teu Finisher GR10-Xtrem
ResponEliminatens raó que la part més bonica la passeu de nit. força!
ResponElimina