La Nuria-Queralt ultra trail, en la seva 21ª edició s’ha convertit en una proba més del calendari Trail.
A les set del matí ens presentem a la parada del bus pera dirigir-nos en busca del cremallera de Núria i de cap a la sortida del que seria la tercera proba del calendari Ultraresistencia Català.
Un espectable impressionant de la naturalesa es el vaig poder gaudir en el punt de trobada. Una nova aventura de resistència que posaria al límits el nostre cós amb el recorregut elegit per la organització.
Des de el començament ja es podia intuir que hi havia molt de nivell, algun dels coneguts eren de segur candidats a guanyar la carrera que ens ocupava.
En la primera campanada de les onze es posa el cronòmetre a cero i a corre tots, una pujada de 500m per comença fins el primer control, segueixo al guanyador del Coll de Nargó, el Manel, mes tard me n’adonaria del error. En la rampa següent veig que em obri’t molt de metres entre els perseguidors i el terreny es força empinat, res a enveixár a un Kilòmetre vertical.
En un tram de transició entre un corriol i l’altre aconsegueixen enllaçar en mi el Jaume i un altre noi que tiraríem junt fins al control i en busca de les rampes de la estació d’esquí de la Molina.
Durant tot el dia hi haurà canvi de líder, des de que en el 55km el Manel decideix plegar gàbies. Primer es col•loca el amic Aguiló que tiraria fort sense possibilitat de seguir-lo ningú. Més tard i sense saber-ho nosaltres el Mateu (corredor del Diedre)
Fins que a la ultima rampa el Jordi i el Jaume acaben per atrapar-ho.
Durant la part central del dia i bona part de la tarda ens quedem sols el Jaume i jo tirant amb ganes del carro, fins que en un tram de tobogans ens atrapa el Jordi, segon classificat a la general de les Ultres, intento seguir-lo però en el següent avituallament se m’escapa.
A partí d’aquest punt la cursa agafa un caire per a mi molt diferent, passo de ser el perseguit a el perseguidor. Una feina que m’agrada, em sento en força i aconsegueixo mantindré la referència amb el cap de cursa visualment. En la ultima pujada tinc a tiro de pedra als perseguits…
Pron-te es farà de nit i tindre que treure el frontal per poder seguir, moltes coses em passen pel cap, llàstima si sàpigues com acabaria tot pot ser reaccionaria d’un altra manera. Als últims kilòmetres em sento eufòric i se que serà molt difícil que la gent del darrera m’atrapí, algunes coses del recorregut que m’ha comtat el Xaneta em fa recordar que per els últim tram tindre que treure un cop de Quàdriceps per poder aguantar el ritme de baixada per les escales del santuari de Queralt. Em fa l’efecte de que el poble de Berga cada cop es més lluny i això que puc sentir la musica del ball que es celebra en la plaça major, junt la meta, en l’arribada molta adrenalina i ja a acabat tot 13h09m. 4º classificat i sols una desil•lusió tot i la bona posició no he aconseguit aguantar el primer lloc de la lliga.Ara tot esta fet a esperar la proper, l’Emmona, temps de recuperar i seguir treballant per a fer la feina vent feta…
Felicitar a l’organització per la feina i que espero que d’altres n’aprenguin.
El Xaneta n’ha acabat la primera de la lliga en un temps de 22h15m.
I també felicitar a la Bea, una noia que vaig conèixer després d’haver-la vist unes quantes vegades en aquest estil de curses. Es mereig una menció especial per el seu gran somriure
felicitats! et vaig tenir al costat en el cremallera, no sabia que fòssis una bèstia d'aquestes que fan podi jaja
ResponElimina