L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dijous, 28 de juliol de 2011

II Ultra Trail Emmona

Una cursa mes i ja va la quarta del calendari de la I Lliga Catalana d’Ultrarresistencia.
Afrontar una proba d’aquestes característica no ha estat cosa fàcil. Encara que no sent un esport d’equip, tenia la moral vaja desprès del fatal cap de setmana que havien tingut molts de company a la ultra d’Andorra…
Divendres sortim cap a Sant Juan de les Abadesses, punt d’inici de II Ultra trail Emmona, 106km i els seus 8500m de desnivell positiu ens posarien a tots al lloc que ens pertoca.
Matinada, dorsal, equipar-nos i cap a la sortida. Moltes hores pel davant i unes rampes que donen molt que pensar.
Sortim tranquils hi ha respecte al que ens espera, la gent es reserva i ningú dona la cara.
Començo des de darrera amb un trot suau e intentant no esgotar-me massa en les primeres rampes cap al Taga 2040, PC01. Cota molt bonica des de on es pot beure la següent pujada als Tres Pics, PC03. Sento com la gent s’esforça per a guanyar posicions i jo entro en la dinàmica de continua al meu ritme. Sense donar molt de gas atrapo al Dani i al Jordi, els conec de l’any anterior en aquesta mateixa cursa, van ser els guanyador arribant junts a meta. El ascens al coll de la Marrana CP04 em fa recordar tots aquells anys per els cims del Pirineus. Quant el Toni, el Xaneta i jo sortíem en divendres per a fer cotes de mes de 3000m i ens tiràvem hores per d’alt de les crestes…
Un dels punts claus de la cursa era el pas per la cota de Bastiments (2883m)CP05 on tenia tot l’estona el punt visual de referència i a grimpar per d’alt els blocs de pissarra.
El següent punt de control no seria fins al pic de l’Ínfer (2869m) CP07 el qual arribo un poc cansat, cosa que casi en venia al pelo perquè tot seguit tenia un descens fins al santuari de Núria de 800m, per a recuperar cames. El Jordi que sempre havia estat a una distancia prudent m’atraparia abans d’arribar a fixar CP08. Sorpresa tots estan aquí menjant, el Manel, el Dani, Jordi i jo, el cap de la cursa…Bon moment per a omplir el depòsit de combustible i prosseguir junts.
Ja feia estona que sospitava que en algun moment m’intentarien despenjar, que s’acabaria anar espai. No l’interessava a ningú menys a mi, que estigues amb ells. Es lògic cadascú tenim els propis interessos i els tres son del mateix equip.
Jo sense pena ni gloria segueixo tenint la referència visual mentre remunto una de les rampes mes fortes del dia, camí del Puigmal 2910m. Molta gent aprofita el bon temps i es creua amb nosaltres gaudint d’una bonica excursió. En coronar cim em dono compte que anem molt davant del horari previst ja que encara no a arribat ni l’organització a muntar el control CP09. Una llarga baixada de casi 1900m em duria fins al punt mes vaig de la cursa CP10(Planoles), el ritme el duc tranquil no tinc res a guanyar i si molt a pedra. Un altre control i els kilòmetres passen entre boscos i sendes, sembla mentida però el paisatge es quasi be de selva tanta vegetació i tant verda.
Per segona vegada torno a atrapar el cap de cursa, s’han aturat a un control que no estava muntat i han aprofitat per menjar el que els acompanyants els duien, M’ofereixen, però amí em sap mal i estic servit en el que duc. Continuem baixant plegats fins al següent poble CP11, on trobem al Manel, que sense rom, dona voltes buscant el camí.
Comença un altra pujada de 500m, penso per a mi, que ja podria ser la ultima, desprès de tot el dia començo a tenir les cames carregades.
Fa estona que no he begut i veig al Dani que s’ajup a un marge, a la dreta del camí, es un abeurador de baques i jo faig el mateix (quina aigua mes fresca)…
En coronar el pas per la collada de Grats 1248m, intueixo que ja hi he passat per aquí, l’any anterior i de nit. Forma part del traçat de la 1ª edició del trail Emmona. Es un al•licient per a recuperar forces i tirar cap a vall en mes ganes.
Moltes baques per la senda i el control que situat en la Ermita de la Mare de deu de Mongrony CP12 no acabà d’arribar, però un altre cop he atrapat el cap de la cursa i decideixo (si em deixen) continua amb ell i a beure que passa…
De moment be perquè el Jordi ens a deixat tirar a nosaltres davant, es beu que no es completament en forma…
Sortim cap a Campdevanol CP13 a un ritme molt fort intueixo que ell Dani es vol desfer de mi, en una pendent un poc tècnica es deixa caure en força i jo crec que ja no el veure mes. Quines coses encara no he arribat al control i resulta que el torno a enxampar. Avituallem i tirem en busca de les ultimes rampes del dia, res comparat al que ja em passat. Cau poc a poc la nit i comença a refrescat traiem els frontals i el últim pas entremitjos (Saltor CP14). En poc mes d’una hora som a meta i ja veig prop la possibilitat de fer podí.
El company de fuga comença donar signes de debilitat no esta al 100%, jo no vull deixar passar l’oportunitat i continuo a un ritme còmode, en el tram final una senda oberta per a l’ocasió dificulta el nostre abans, però serà un esglaó fàcil de superar.
Ja som i veig les llums, malauradament per als dos el Jordi que s’ha refet esta a pocs metres de nosaltres i comença un esprint difícil de guanyar...
El cansament i les hores han passat al record en el moment que creuem la meta, 16h37m i una tercera posició que te gust de victòria, per la duresa de la prova.
Una organització quasi perfecta i una camiseta Finiher molt xula es la guinda de la tarta.
El Xaneta que a 2minuts de estirar-me al sac m’apareix per la porta a fet com ell diu un entreno de 60km i 12hores.
Ara el calendari pren un descans desprès de aquest mes de Juliol inoblidable i apretat fins a Octubre, en busca de la ultima Ultra que esdevindrà a diferencia de la categoria Femenina, la que decidirà tot...

1 comentari:

  1. BIEN, BIEN, BIENNNNNNNNNNNN, Juan!!!!!!

    Moltes felicitats has triomfat en una cursa duríssima, que contenta estic de llegir la teva crònica, et vaig veure a la classificació.
    Ufff bé, molt bé.
    El Paco, (pare de la GR10-Xtrem) va patir, però arribà

    ResponElimina