IV Cursa de Catí

Web;

http://voltacati.blogspot.com/
CLassificació;

http://https//docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=0B2ZRaBQUXKLYNjFmYTY4MzAtY2VkZS00N2YxLWIxYzEtZDQ1MGI1ZDBlOTk1&hl=en_US&pli=1&hl=en_US&pli=1

Encara estava en proses de recuperació, Quant l’amic Alfara em truca per a dir-me si tenia ganes de fer una carrereta a Catí el cap de setmana del 10.
Jo li vaig dir que no sabia com tenia el cós ja que la ultima m’avia deixat tocat. No hi havia per a menys 160km i 10000+…

Però tampoc em vaig fer de pregar molt i jo també soc dels que m’apunto a un bombarder.
Passem a replegar al “Xaneta” i cap a munt. Dorsal, un cafè al bar del poble, saludem a uns quants coneguts i canviar-nos el trage de feina.
Es respirava ganes de córrer, la gent calentaven i estiraven. Hi havia molt de nivell, Agustí Roc, Remigio Queralt, Juan Antonio Alfara, jejeje…
Unes paraules dedicades a una companya desapareguda en un fatal accident i donen la sortida.
A priori el meu objectiu era vorem a mi mateix fins on era capaç d’aguantar, però jo sabia que una vegada al tall les coses canviarien. Tiro cap a davant i veig que a les pujades les cames responen, em dic a mi mateix “que segueixin així”.
Un avituallament i aviat tenim la baixada pel davant, un tram de senda molt bonic que ens porta planet per la falda de la muntanya i cap a vall a l’abellà. Remuntem i 5km per al poble.
Em trobo be i al començament de la baixada e deixat passat a Joel de la Sénia i un altre noi, tota l’estona que ens tornem les posicions i se que ells es deixen caure millor. Acatxo el cap i no miro en rere, es moment de tirar la resta de la gasolina al carburador…
Ja soc a meta, l’Eladio diu el dorsal i el meu nom en entrar. Se m’escapa un somriure.
1h58m i la posició 10é.
Molt bona cursa i plena de bones sensacions am la companyia de cares conegudes de fatigues.
Feliçitar a l'organització que hon van fer molt be, i encoratxar de cara a l'any vinent...