Desentrenant.

Després de uns dies pensant. Esta setmana he tornat a emprendre la marxa. Uns dies que m’han donat temps de reflexió i de lligar moltes coses soltes. Preparar la temporada mai es cosa de un i sempre tens de demanar mes d’una opinió encara que no es vulgué.
He preparat un calendari, he mirat algunes dates i encara a l’espera de tenir el calendari de festes a les mans, la cosa lla pren forma.
Aquest mes de Desembre farem gaire be les inscripcions mes fortes de la temporada, ja sigui econòmicament o respecte als kilòmetres, la llicencia, alguna novetat de cara al material per no patir mes fred.
Per això aquest últims dies e pegat tant la tabarra a la gent que me coneix i corre em mi algun cap de setmana.
Quina cursa farem?
Quin repte final ens proposem?
Es possible completar algun circuit?
Molt ja ho tenim decidit, jo soc un d’ells…
Per això aquets últims dies els he gastat ...desentrenant, compartint hores en companys, comentes la jugada, descobrint noves rutes, senderes oblidades, provant el material nou i sobre tot retrobant-me a mi mateix en la sensació quasi oblidada de gaudir de la muntanya. Sense les agonies de dur un dorsal, ni un cronòmetre que t’aspri’m el cervell.
Gaudint del sol dels dies curts de l’hivern.
Però com som així,en aquets mon globalitzat tenir tot controlat i ben lligat havent de prevenir tot un any per davant i dur un futur predeterminat.
Com diu la Mireia “Cada pas un nou repte”