L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dissabte, 31 de desembre de 2011

L'ultim de l'any.

Una setmana de vacances, quans de plans que podem fer?
Això es el que pensava fa mesos a traç i arribat l’hora de la veritat “xasca”
Constipat i al llitet, a fer bondat, en 38’8º de febre, res d’entrenús, avançar faena i tot això.
Al final cap al dijous lla es veia un poc millor la cosa i em trobava millor.
I com sabia que el company Alfareta i l’Emilio volia fer alguna cosa els vaig proposar pujar de “tranquis” a la Torreta 768m (Montsià). Punt d’encontre de molta gent. Sabia que el club d’Amposta tots els anys i van, a despedir en la millor companyia possible l’any. Bons amics, cava, un grapat d’anècdotes i de histories passades.
Dons be a les 9h del mati ja estàvem en el cotxe cap al pàrking de les antenes de Caldea.
Aparquem i cap amunt, en poc menys de 1h30 ja hi érem.
Em parat a l’altura del mas de Rosaleda a parlar en dos homes. Coneixedors de la Serra, ja que pertanyen a un dels oficis mes antics (pastors). Cada cop es pot beure menys per aquestes terres.
L’ambient es espectacular en arribar, mes o menys 30 persones am una passió comú, l’amor a la muntanya i els espais naturals.
En el moment oportú s’uneix al brindis l’amic Sisco que puja corrent per les crestes en la gosa.
Hi ha que dir que cada cop es superen. Enguany fins i tot han fet un cremadet, amb el Ron, el sucre, el cafè i la cassola de terra. I la varietat de pobles es també destacable.
Ampostins, Rapitencs, Canareus, Sant Jaumengs i fins i tot de Vallderrobles.
Desprès de dos anys seguits trobant-los i prenent el cava de gorra, hem quedat que si tot va be i tenim salut (com dirien les persones grans). Tornarem a pujar i aquest cop si durem la nostra part de contribució al fondo comú. Ells es diuen els DESAKATOS i formen una pinya molt ben avinguda, pot ser algun en tindria d’aprendre...
Llavors fins l’any que be al mateix lloc i a la mateixa hora.
Desprès tranquil•lament em tornat fins al cotxe, en moltes mes risses que a la vinguda i algun entropesso que d’altre. A tots els corredors dir que penseu esta nit de col•locar el conta kilòmetres a cero i als muntanyesos, que la filosofia de vida que dúiem es la que ens forma com a persones fortes de me’n i cos.
El secret no esta en les cames, sinó en la força de sortir a córrer.... (Kilian Jornet)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada