Fa un mes que prengué par en la ultima ultra, una cursa que per a mi obria el calendari. Sense poder acabar-la, queda pendent per un altre any. No es a causa de les forces, no es a causa del material, serà a causa del cap?
Tres setmanes sense fer res m’han donat temps per a pensar, retrobar-me en mi mateix i arribar a la següent conclusió:
Temin un cos que facilita l’expressió, uns músculs que cordi’m segons la nostra activitat, l’alimentem, l’hidratem…millor i pitjor (sense entra en mes polèmiques).
Com ens o torna ell, en forma de possibilitats.
Equacions que augmenten positivament segon el grau d’entrega i esforç. Donem-li un respir, s’ho mereix.
Tinc ganes de tornar a ser jo mateix i no la caricatura que veig al mirall.
Tenir la ment posada en la família, la feina i allò que sento per dintre meu “les ganes”.
Raonant am mi mateix em concedeixo el benefici del dubte quant penso si estic fent les coses be.
Les preses i les angunies no han segut mai bones conselleres.
Deixem passar el fred i amb la calor del bon temps les coses es veuran d’un altra manera.
Primera setmana d’entrenament.
Ritme sua.
53km 5h43m 1789m+ 142rpm mixta. 185max
Nosaltres mateixos redactem l'historia de la vida.
Anteriors entrades.
-
►
2013
(24)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (1)
-
▼
2012
(32)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (5)
- ► de setembre (2)
-
►
2011
(41)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (4)
-
►
2010
(120)
- ► de desembre (15)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada