L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dimecres, 14 de març de 2012




Il·lusió i ganes son paraules moltes vegades repetides dins la ment, son la gasolina que fa despertar l’estímul per a seguir en força quant el desànim ens envaeix.
II UT Les Fonts, un ultra trail especial, prop de casa, amb molta gent coneguda i en tres dies per davant que gracies a la fabulosa organitzacio es fan inoblidables.
Aquest any moltes curses les afrontaré en solitari, ja que el objectius difereixen entre uns i altres...serà qüestió de superar la temor a conduir sol. D'aquesta manera el divendres ja estava a la sortida fent escalfament i estirant un poc. A les 21h es dona la sortida i comença una vegada mes les incògnites de com anirà tot, dies d'entrenament serveixen per alleugeri un cop mes els mals pensaments. Segueixo en calma el camí marcat per l’organització, cadascú va al seu ritme, es nota que hi ha ganes i la gent tira fort del carro. Entro en l’avituallament d'Aldover, es tot un espectacle, la gent a sortit al carrer, es una gran festa.
Segueixo i ja ho soc a meta, sense mes pena ni gloria. A sopar i sense dutxa a dormir.
Sona el despertador a les cinc del matí, encara estava buscant la postura per a poder dormir i ja em tinc que llevar. La tropa es prepara i comença a sentir la megafonia, tots a la línea de batalla. Tornem a col·locar les malles que ens senten tan be i tornaria que no a estat res. La nit es fosca però en menys d'un hora podrem beure clar on trepitgem, primer punt de control Paüls i com diu la dita "antes obrin la boca que els ulls". Seguim per la GR 7 una ruta molt transitada per caminadors i s'enfila cap als 1000m, es una d'aquestes pujades que per molt que mires no li beus mai el final. La ment em demana calma, se que el dia es molt llarg i no paro de repetir-me que es una incògnita com anirà el dia, tinc ganes però el cos em diu que no.
Passa el Marc, company de altres curses i el segueixo una estona encara que de manera discreta, la guerra no la tinc en ell. Continuo en solitari i uns altres m’avancen, el terreny pica cap a vall fins pràcticament Prat de Compte. Estona que aprofito per menjar be i beure bona cosa... en la represa contacto am l'Eugeni, dècim en la passada edició del "Tor", poca broma i anirem molta estona junts, fins que ell es desfarà de mi en la baixada de Alfara de Carles.
Desfet a estones i ben acompanyat en altres (el Juanfran) les hores van passant i per sort els kilòmetres també. Ultima rampa a salva i fa una estona que ha passat la primera dona, ens em trobat en l’avituallament, la Sonia no a tingut pietat de mi, sense possibilitat de seguir-la m'ha deixat clavat al terra. Jo sabia que en la ultima patiria calor ja que tota es de cara al solet, però be tenia que discorri el mal trago.
Desprès de fixar en el pas per el coll em creuo en el Ramon autor del blog; http://monrasin.blogspot.com/ i començo el tram final. A poc km de meta trobo un company de Madrid que pareix a simple vista anar molt pitjor que jo i l'espero per entrar en meta junts, el mal pas esta superat i ara si a recuperar per demà.
En l’experiència de l'any anterior se que com a casa no es descansa en cap lloc i e dormit ames en companyia de la familieta.
Tinc feina de fer, se que en l'ultima etapa nomes puc treure coses de profit. Ens canviem i la gent fa cara de cansada, normal.
L'ultima sortida d'un llarg cap de setmana que començava el divendres a les 21h. Em col·loco davant i molt aviat les cames agafen ritme, tinc gent coneguda al voltant, em sento arropat, comencen les zones tècniques i s'obre un gran forat al darrera.
Una cursa que e corregut en esta ja tres ocasions i em conec el recorregut prou be, conservo forces per arribar a la "Coscollosa" punt mes alt de la cursa i desprès serà mes corrible tot. Un control, veg i continuo tirant a priori han passat davant dos del favorits a la victòria final. Estic amb el Juan Antonio, company d'entrenament esta tirant fort i jo no se si l’aguantaré molta estona, però un altre cop estic còmode en el seu ritme.
Tinc la impressió de que no fa tanta estona em sortit a córrer, serà que el cos s’està acostumant als kilòmetres. Tram final i a sortit una bona cursa, segurament e esbancat algun que d'altre lloc.
Destacat a estat la participació del meu cosí, un home que sense entrenar es capaç de córrer un trail de 70km en 4200+ en menys de 12h es mereix tot el respecte. I també la 20ª posició de la cursa de Alfarinyo que seguit el ritme entreno poc a poc es troba millor.

Sense cap dupte la temporada escomença i la propera es mereig una posta a punt.

Tramunta vaix cap allá.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada