L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dissabte, 19 de maig de 2012

Repte personal.

Com totes les coses sempre comencen com si d'una aposta es tractes. Si tu ets capaç de fer allò, si jo soc capaç de fer allò altre...un bon dia pensant en noves formes d'entrenar vaig decidir confecciona-me jo mateix un "Ultra" i em fica mans a la feina.
Quant de pobles deu tenir la meva comarca?
Quants de kilòmetres deu tenir la volta a la mateixa?
Son algunes preguntes que em tenia que fer i ponte van ser contestades. Tria un dia i busca un voluntari que em fes d'assistencia durant les hores de cursa. Es tractava de tenir la motivació suficient per a sentir les mateixes sensacions de cursa durant un entrenament personal.
El disabte primer de festes era el dia triat, els companys Juan Antonio i Emilio els acompanyants que estaran al costat en els moments difícils, que n-hi haurà en tantes hores pel davant.
Falten 6 minuts encara per a les 5 del matí quant surto al carrer, encara veig els últims ressagats que arriben a casa desprès de la primera nit de festa. Enfilo cap a la Ronda del Remei i un cotxe passa prop meu, els de l'interior em miren estranyats i jo els miro igual... Estic arribant a la foscor, encenc el llum i comença el repte.
Segons els càlculs estaré un hora mes o menys corrent de nit fin que es faigui de dia. soledat, foscor, silenci que tan sols es trenca quant algun animal et al meu pas surt corrent espantat per les meves passes.
En creuar Ulldecona avanço prop de la caserna de la Policia Local i el xic que hi ha de guardià em mira estranyat, deu pensar qui es aquest boix. Mes endavant em creua un altre cotxe, mes tard m'asaventare que es un altre Policia que baixa cap Alcanar a entrar de guàrdia, ell em reconeix a mi.
Es fa de dia i per sort fa encara bona temperatura i continuo a bon ritme, ja soc prop de la Sénia i tinc de seguir cap a Mas de Barberans, una carretera estreta però recent asfaltada per mixt dels camps d'oliveres em dona molt de pensar. Fa temps que hi passava i el paisatge i la tranquilitat en aquestes primeres hores es encoratj ador per a continuar. Porto un ritme lleugera ment superior al que havia pensat en un principi, però de moment em sento be.
Cap a les volte de les 8 del matí els companys han quedat per sortir a la meva busqueda, jo els he dit per on creia que podia estar, però vaig avançat i tardaran un poc en trobar-me. En creuar el Mas cambio de rumb cap al SE i la carretera pica cap a vall. 10 12km fins a Santa Barbara, en temps de la guerra civil anomenada la Plana del Montsìa, per això els habitants s'anomenen "Planers". Sento un clàxon, es el primer avituallament, 4hores 45kilometres son els números fins ara.
Em col·loco una camiseta seca, menjo i els dono unes instruccions a ells dos. Godall i la Galera es troben relativament prop un de l'altre. Comença a fer calor i en una font fico els cap a vall, pleno el vidó i segueixo pujant per les Bruixes, que es com es diu el port que creua des de la Galera fins a Ulldecona.
Molts de dubtes i degut a la calor estic començant a dubtar de les forces que tinc, el fet de que ara tinc el cotxe molt a prop meu també en fa pensar en la retirada. No aconsegueixo treure un ritme còmode i penso en el que m'espera per d'avant. Encarant la carretera que em te de dur fins a Freginals, el company Juan Antonio es posa al costat un estona corrent i comenta que tenen de marxa a canviar de vehicul i jo estaré un rato sense ningú. Aixo em fa prendre un dessició, es estos casos sempre es la fàcil però mai la correcta.



Aquell que o imagina i o proba es un valent, però aquell que o imagina i u aconsegueix es un heroi.
El resultats positius, 72 kilòmetres 6h26minuts.
També col.loco un enllaç d'un document en la presentació de la roba Alcanar;
https://docs.google.com/file/d/0BzLJ8XRclzsGbVdSaW9wQkpmbDA/edit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada