L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

diumenge, 6 de maig de 2012

UTBCN

La primera proba de la lliga, una cursa que segons havía vis en respecte a l'any anterior a millorat prou.
L'any anterior tenia moltes mancases de cara als corredors i al recorregut.
Be sempre diuen que els canvis son per a millor i espero que de cara a la pròxima també milloren algun aspecte.
Un marc fantàstic es la plaça des de on es surt la cursa, per a ampendre puntualment a les 7h la pujada per les urbanitzacions de Sitges en busca de la primera cota del dia, un fantàstic mirador per contemplar tota la ciutat costera. Però nosaltres a la feina, cap ca xo i cap a dalt en busca del primer control. Es comença a marcar posicions i els primers corredor es distancien. En aquest primer tram de la cursa els del Trail comparteixen recorregut en nosaltres fins a Bagés, on el recorregut s'allerga per als de L'Ultra fins a tornar al mateix punt en la ultima part del circuit.
Molt rapit es pot anar en el tram de pistes i senders nous, un control sorpresa un altre am gent que t'anima..la jornada passa i per sort els kilòmetres també. El dia s'aguanta tapat cosa que ens afaboreig per a la practica d'aquest esport i encara que de cara a la tarde donaven fortes tormentes no comencen a caure fins que no s'amaga el sol, just després d'entrar jo en meta.
Dos despistes durant el recorregut propicien la pèrdua de varies posicions en la general, però per primera vegada no em preocupo massa, ja que lo important aquí era treure els punts suficients per començar en bon peu.
A falta de la part final, tram que recordava molt be de l'any anterior arriba des de darrera un corredor conegut, el Vicente, provo de seguir la estela però faig la "goma" com se sol dir...encara que mes cap al final serà ell que cedeixi i aconsegueixo jo enganxar-mi a roda fent inclús que tingué algun que d'altre moment apuro. No val pena lluitar entre nosaltres ja que tot esta decidir en el cap de cursa l'important ara es arribar i en moltes ganes de córrer.
Al creuar la meta em felicita i jo a ell, em fet una cursa com sabem fer, patint però tirant en ganes en els moments claus...
Felicitar al  meu bon amic Adolf que desprès un  llarg any es retrobes en el podiúm d'una cursa i en les bones sensacions perdudes.
El Xaneta desprès d'una cursa de menys a mes, va aconseguir acabar en ganes la primera de la lliga.


Enhorabona als dos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada