L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dissabte, 17 de novembre de 2012

MDMontseny

Com ja diu el nom s'ha de tenir seny per a sortir a córrer 43km en la previsió de temps que donaven durant tota la setmana, al final no seria cap cosa de l'altre món.
Em presento ca p a Sant Estebe de Palautordera el disapte a la tarde sol. Hi ha bon ambient, parades en material, alimentació i fins i tot inflables per als nens (llàstima no a vingut el nen) Recullo el peto i saludo a molt de corredors, antes i després del Brifing. A sopar i a dormir.


Es de matí la nit a passat rapit molt de moviment fora al parking. Em preparo i cap a la linea de sortida, falten pocs instants i els nervis des apareixeran del tot. En el mateix instant que es dona la sortida recordo el fet que m'ha dut aquesta cursa, acabar la temporada igual que la vaig comensar, corrent un marató.
El recorregut es exigent i pron te tira cap dalt, enseguida recordaria que fa cosa de dos anys vaig fer una travessa per les mateixes muntanyes que avui en serviran de camp de batalla.
Mes tard durant el transcurs de la cursa em donaria compte del esplandit del paisatge, colors taronja i marrons que adornen com a catifes el nostre pas desesperat per devorar els kilòmetres.
 Matagalls (coll 1665m) es el primer pas per les altures, hi ha una mica de boira, però no fa gents de fred. Serà mes tard en la pujada cap a les Agudes (1670m) i desprès de tornar a remuntar casi 500m+ quant em sento un poc cansat. Em trobo entre els 20 primers corredor i el ritme que duc es de menys de 5 hores. La zona de la cresta es espectacular 2km de camí totalment aeri per arribar al coll del Turó de l'home (1700m) L'organització ens envia cap a dalt per a fer un petit bucle en el punt mes alt de la cursa i ja esta tot cap a vall fins meta.
El fort desnivell que ens portara fins el poble fa castigar les cames que ja de per si estan prou dolorides, incloent una caiguda que farà que les mans em cremin. En arribar al tram del circuit que es repeteix de la pujada, les coses estan clares tinc marge per entrar vaig les 5h i em relaxo un poc, no val la pena...
L'arribada es espectacular creuant varies vegades un riu que farà de refresc a les plantes dels peus.
S'ha acabat la cursa, sense mes pena ni gloria 16é, 4h57m, 43km, 2700m+.
M'enduc un bon record de la xarrada entre amics, de l'hambient viscut durant dos dies, dels colors del bosc durant la tardor... Per cert molts de fotògrafs durant el recorregut, s'han pogut lluir amb les fotos ja que el marc es fantàstic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada