L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dimarts, 5 de març de 2013

Segon mes.

Una vegada acabat el segon mes d'entrenament els números parlen sols. Kilòmetres, hores, desnivells i pulsacions son dates que analitzades, l'únic que demostren es la sensació que te un mateix d'haver fet els deures.
Sensacions en això es resumeix el fet de creuar una serralada de extrem a extrem per els teus propis mitjans. Les distancies que en la muntanya es mesuren en hores, quant llegeixes un cartell que posa "coll del vent" 2 hores i penses, però si fa apenes 20 minuts que estava allà dalt. Una distancia que recorrem sense gaire esforç per a nosaltres i la resta de gent es queda boca-oberta en el moment que nomenem 40 km o 170km i seguidament ens tracte de boixos.
Qui els i havia de dir als "Taraumara" que córrer distancies llargues no es de tenir seny, però si això es fa per necessitat la cosa canvia. No estaria mal que dintre d'uns anys hages´hem de tornar a desplaçar-nos caminant o corrent.
Després de la setmana ploguda que havia passat tot feia pensar que el cap de setmana ens donaria treva, cap al Montsià a veure les font, de ben segur estaran xorrant aigua a mansalva. Pujam per la cresta des de el primer molló fins els dotze apòstols.  El primer regal visual, la font de Mola Cima esta impressionant, molta aigual brolla per la paret dibuixant un salt, que fins i tot l'hedra que per la paret s'enfila, fa cara d'agraïda.
Continuem fins la Torreta 765m i començarem la baixada per la senda que porta a les coves del Pare Pascual. Nom que comparteix també la "Torreta", senda que ens dura fins al principi de la via Ferrada. Inaugurada l'any 2011, avui pareix que sembli  la "Diagonal" de Barcelona, es troba ocupada en molt de trams. Comentem que tan bon punt tinguem un matí lliure tenim de fer-la, jo penso que serà una de les meves pujades al cim dins el meu repte (52 vegades la Torreta 765m)
Continuem el descens a bon ritme i trobem el pàrquing, es el que hi ha a la bora de la Gr 92, no havia baixat mai per aquí, però tindrem de passar mes a sovint..
Continuem per Mas de Mulet cap a la Cogula i en busca del Remei.
Sempre hi trobes alguna sorpresa, en aquest cas ens vam trobar un grup de peregrins fent-hi missa a l'aire lliure, tots en un full a la ma i repetint el que deia el capella.
I després em diuen boix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada