Sensacions en això es resumeix el fet de creuar una serralada de extrem a extrem per els teus propis mitjans. Les distancies que en la muntanya es mesuren en hores, quant llegeixes un cartell que posa "coll del vent" 2 hores i penses, però si fa apenes 20 minuts que estava allà dalt. Una distancia que recorrem sense gaire esforç per a nosaltres i la resta de gent es queda boca-oberta en el moment que nomenem 40 km o 170km i seguidament ens tracte de boixos.
Qui els i havia de dir als "Taraumara" que córrer distancies llargues no es de tenir seny, però si això es fa per necessitat la cosa canvia. No estaria mal que dintre d'uns anys hages´hem de tornar a desplaçar-nos caminant o corrent.
Després de la setmana ploguda que havia passat tot feia pensar que el cap de setmana ens donaria treva, cap al Montsià a veure les font, de ben segur estaran xorrant aigua a mansalva. Pujam per la cresta des de el primer molló fins els dotze apòstols. El primer regal visual, la font de Mola Cima esta impressionant, molta aigual brolla per la paret dibuixant un salt, que fins i tot l'hedra que per la paret s'enfila, fa cara d'agraïda.
Continuem el descens a bon ritme i trobem el pàrquing, es el que hi ha a la bora de la Gr 92, no havia baixat mai per aquí, però tindrem de passar mes a sovint..
Continuem per Mas de Mulet cap a la Cogula i en busca del Remei.
Sempre hi trobes alguna sorpresa, en aquest cas ens vam trobar un grup de peregrins fent-hi missa a l'aire lliure, tots en un full a la ma i repetint el que deia el capella.
I després em diuen boix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada