VI Cursa de les Fonts (Xerta)

Després d'haver estat tot el dissabte seguin la trail en el poblet d'Alfara de Carles, marxem cap a meta a veure l'arribada del primers corredor i de molts mes coneguts que hi participen.
No se quants cops em va passar pel cap l'idea que jo tindria d'estar corrent i no pas fent fotografies, que hi farem.

Tots tenien les seves histories per contar, les vivències i els maldecaps obtinguts a base d'esforç. Aquella cosa que busquem en les curses de trail. Tan gratificant es creuar la meta que s'ens oblida del tot.

No estic fen les etapes i es estranya la sensació en mi, però aquest any tenia uns altres plans. Com si em fiques dins la pell d'un "pro" tenia l'objectiu definit (sols la cursa del diumenge) Es la que puntua en el circuit Terres del Ebre i si d'intenció es estar entre els primers tinc de treballar per això.
La cursa de Xerta m'agrada, es una de les que mes cops e corregut, quatre per cer mes exactes (dos cops la Ut les Fonts) Tinc clar el recorregut i se on es pot treure profit a un avantatge i per gaudir de la cursa el cal fer.
Som a la sortida, cares llargues, la majoria porta dos dies de dormir malament, estan apunt de prendre l'ultima etapa.
Els admiro, tenen el valor de continua.
Encara que molts s'han rendit segur que tornaran l'any vinent per treure-es l'espina.

                                                Am el Jorge 4º i la Teresa 1ª (UT les Fonts)
Penso que serà una gran jornada per a disputar la cursa. De sortida es marca un ritme molt fort i el pilot s'estira per la carretera d'entrada a Xerta, gir a la dreta i enfilem cap a la Roca roja. Es un camí poc definit però que convida a estirar les cames. Tot es seguit de corriols per saltar a darrera, cara nord. Paüls ens contempla en el fons de la vall, i la remuntada cap a la Coscollosa comença desprès de deixar un avituallament al fons. Pego varies vegades una mirada rapida cap a munt i veig prop el cap de la cursa. Darrera meu no se qui porto, però sigui el que sigui no m'han refio puc tenir alguna baixada de forces o un traspueu, no se sap mai.

Les sabatilles treuen foc cap a font nova, bec i a tornar a ritme, enfilo l'ultima part tècnica de la cursa. Com me diu la noia del control en passar el xip, no es gaire forta, però contempla un tram de corda fixa que no faix servir. ziga-zagues per un bosc de pins fins entrar en el fons del barranc per a creuar per biax el pont la carretera i per la voreta del canal fins al poble, en cada encreuament hi ha un voluntari per indicar la direcció a seguir, l'ultim vial i el mes llarg del poble. Ja es sent la gent, fa poc mes de 2min. que a entrat el primer.
Pareix senzill resumir 27km de cursa en 1700m+ quantes coses passen per el cap en 2h36m de cursa, dur un ritme a 184 ppm de màxima i una mitjana de 167ppm.
Però de l'intent de narra la cursa sense que sigues avorrida, a aconseguir-ho, queda am això....un intent.