L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dimarts, 16 d’abril de 2013

UTMCD i Panxampla



Son les set del mati,ja es  fa de dia i fa molt fred. La organització ens adverteix que  tenim de dur una tèrmica i una pesa de roba per d'avall els genolls...avui seria agosarat no fer cas. No es el Pirineu, però tampoc el Monstià.
Som a buscar dorsal i al bar en molts amics, de la Senia,Ulldecona, Coll de l'Alba, pareix una cursa del circuit. 

                                       
A la sortida hi ha nervis i la musica i el fred inviten a moure'ns. Comte endarrere i a per faena, ràpidament es forma el grup del d'avant. Hi ha el Sergi, Mia, Jordi, jo i un noi que no conec. Comencem a ritme viu per anar obrint forat, una mica de neu i molts de trams de pista. Primer control i un tram fastigós de argila enganxosa ens a fet caminar un poc. Els hi comento que ara pica cap a baix "podem aprofitar per seguir a bon ritme"

                                        
No m'interessa que de caigué l'anim. Cornudella km 19 i em arribat en 1h36m recarrego d'aigua, en les preses e sortit sense res i puc pagar l'esforç.
Pantà de Siurana i cap dalt, de reüll veig el grup perseguidor i trobo que el Marc esta fent de les seves, pron-te pot enxampar-nos.
Tinc els ànims carregats i sento que pot ser un bon dia, remunto fins al bonic poble de Siurana tot corren i trec pols a les roques. Fins a Vilaplana el camí es força corredor i en arribar controlo el temps de l'any passat. Molt rapit km 45 en apenes 4h. Ara comença el patiment....o no?
Encara que torno a agafar la calor del mixt dia, aquest cop es diferent, tinc ganes i porto el Sergi a roda que em motiva.
El tram menys agraciat de la cursa es la que  be ara, un traçat de senda que no et permet córrer a ritme, a part de la necessitat de desbrossadora que pugues tenir.
Arribem a bon ritme al control i recarreguem de menja, el terreny esta preciós tot de colors i olors. De s'optes un de la curta, no camina molt fi, segur no arribara lluny.
Arribem al Mas de Forès i ens remullem les cames en una cascada d'aigua que hi ha tot just al volta d'una roca, escales i cap a la senda. La cosa s'enfosc eix a mesura que remuntem, anem directes a la turmenta fins que esclata. Equipatges posats (per alguna cosa els duem)  i  Mont-ral a la vista, torna a lluir el sol.
Prenc la decisió, tinc inscripció de la cursa de Panxampla pagada i es l'endemà, però no deixava de ser el plan "B" Si les coses surten be avui, no hi han-ire. Canvio  de ritme i marxo sol, el seguen tram es el de les roques foradades (molt bonic) se que l'any passat em va costar, però no este any, tinc ganes de fer podí.

Capafons i no paro per a res, en menys de dues hores estic en meta i el sol encara esta molt alt. Pista i mes pista. La gent de la curta m'anima i sento cada cop mes prop la meta. Ja hi soc l'ultim esprint i  formare part de la segona edició de la UTMCD.
                                       
Gracies a tots per les felicitacions i al Sergi que va lluitar fins al final per aguantar.
Enhorabona al Mia per saber refer-se de l'entrebanc del començament.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada