Marató de la Fagueda

Ja fa uns dies que a passat i penso en el resultat aconseguit...a priori pot semblar que sigués fàcil tenir el cap fred i les forces necessàries per a recuperar-se en una setmana i tornar a provar sort.
Tota la setmana treballant i posant ordre a les idees. Unes idees que després dels resultats obtinguts tindria de modificar, es moment d'aprofitar i seguir sumant punts.
Estem en la Sénia i e pujat en el "Xaneta" company de fatigues en moltes curses. Reculli'm dorsals i ja tornem a veure cares conegudes. Estem calen-tant carre a munt i a baix. Fa una mica de fresca a primera hora, però després millorara.

Es dona la sortida i tots a córrer, com si ho haguérem parlat el Juanma es col·loca al davant marcant una estona el ritme, després jo i finalment el Ramon. Es un ritme còmode per al desnivell  que estem guanyant, la sendera es tècnica però es tracta de no desgastar massa de cara a la part final de la cursa. Arribant al pla de Bous, li dic al Lhoussain que passi davant, be una forta baixada i no vull arriesgar per intentar seguir-los a ells. Continuo sol i en finalitzar el descens sento al Juanma que crida "ja t'has perdut" i seguim fin l'avituallament de la zona recreo. comença la part nova del circuit i si tot surt be tinc temps per remuntar.

De sobte primer contratemps un mal de panxa esgarrifós em fa aturar a complir am una necessitat corporal, quin descans en reprendre la cursa i a poc mes de 2 kilòmetres segon entrebanc. En un peralte molt pronunciada de la senda que es troba plena de terreta derrapo i ensopego de cara contra el marge. Continuo fins la Font del Teix i remuntem per la pista, un dels pocs trams del recorregut que pots aixecar la vista del terra i veig al segon. Ja el tinc a tiro en el control em rento la cara i un dels nois de seguretat em pega una mirada al ull, el tinc be sols una rascada però degut a la suor em cou molt. El dia que vaig passar en l'amic Ivan per aquí estava mes brut de matolls però l'organització a fet una bona feina per condicionar la senda, ja de per si prou dificultosa. A punt de tancar el cercle de la part mitjana del circuit tenim de passar un altre cop per la senda que ens a dut a dins i tornar fins a la Ermita de Palleróls. Molt de public animant, ja es pot beure a la llunyania la meta. Un parell de tobogans, ultim avituallament i en breu cases de les afores. Ultims viratges, una mica d'asfalt i al fons la meta....quines coses. Després de 4h20m de cursa entro en els últims 200m i s'hem fa llarg, veig la dona, el fill,amics, gent que crida i aplaudeix. Estic feliç es el primer cop que pujo al podí en una marató de muntanya ( i a prop de casa). Apre-to fort el puny, si!!!!

Felicitar a la organització, ja que des de el punt de vista del corredor saben cuidat perfectament els detalls. Molts, per no dir tots son gent al igual que jo, gaudeixen veien el somriure dels participant entrant a meta.