L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dimecres, 1 de maig de 2013

UTBCN

Passats uns quants dies, es temps de reflexió. Ja li vaig dir al "Xaneta" prefereixo que el dia de la cursa tinguem molt malt temps. D'aquesta manera es veurà de veritat los corredors mes forts.
I dit i fet, el cel es manifesta. De bon matí quant marxem cap a Sitges cauen gotes intermitent ment i no te pinta de millorar.
L'organització avisa la nit antes que degut a  la previsió meteorològica es canvia el lloc de recollida de dorsals. Com a mi sempre em fa patir això, arribem d'hora. Ens posem la roba de feina, en els duptes de tots els dies, de llarg o de curt, jaqueta o paravent...qüestió de fer apostes.
El descontrol en fer-se l'hora de sortir es brutal, ningú sap si es surt puntual o si degut a la quantitat de gent que encara esta recollint el dorsal, es ret-rassa. Fins que no em salta la "xispa" i li dic al "primo" (marxem cap a lla no sigues de cas) en donar la volta al passeig em veig tota la cua de gent i "l'espiquer" que diu (falten 4 minuts per l'inici de la 3ª edició de la UTBCN)..... Com!!!! esprinto fins la cua per fixar i passar control. Torno a sortir i segueixo fins al davant, en busca de la primera fila. Menys mal m'han sobrat 30 seg. Temps de saludar i trencar la cinta que separa els corredors humans de la "elit".
                                           En l'avituallament en companyia de Terry (3º class.)
Estem corrent i passem un altre cop per d'avant del Hotel on hi ha molt encara recollint el dorsal. Imagineu-vos la cara quant pregunten, si han donat la sortida?
El corredors de les carreres mes curtes marxen ràpidament de nosaltres, en formen un grupet de gent coneguda i comencem a bon ritme a devorar kilòmetres, la pluja no parara fins a lla a les 17h de tarde. El terreny esta fangós i s'enganxa de vegades a la sola, però no te res a veure en lo que vindrà a la vesprada després d'haver passat tota la gent per l'ultim ters del recorregut.
                                            A roda del mestre Jaume (5º class.)
A diferencia d'altres vegades, ara seguiria contant com va anar la cursa. La veritat es que a trets generals molt content. Em va faltar un poc de gas en els últims 14km per poder seguir al Arnau.
O vaig intentar però al igual que l'any anterior en l'Emmona em va demostrar tenir una cosa que jo no tinc, "casta"
Oliva, dors.; 4226, 4º classificat general, 11h02m, 104km 5050m+, Sub. Campió de Catalunya d'Ultrafons.
                                                 Podí dels 10 primers a la UTBCN
Si voleu llegir la millor crònica:
http://arnaujuliabonmati.blogspot.com.es/2013/04/yo-estareen-la-salida-del-utbcn-porque.html

1 comentari:

  1. Moooooltes felicitats per les teves últimes curses, la veritat és que estàs intractable, "estás que te sales". Salut

    ResponElimina