L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dijous, 25 de juliol de 2013

Eunmilak´13

"In extremis" a ultimes hores de la tarde, es quant aconsegueixo que el meu pare s'anime a venir en mi a Beasain. Fins ara tenia de fer el viatge tot sol. Un al·licient mes per donar-ho tot a la cursa.
Sols han passat 5 dies des de la NQ. La recuperació a estat importanticima aquesta setmana, però treballant de 7h a 15h digueu-me com tenia la son. Per a postres el dia "D" em llevo a les 4h de la matinada per aconduir fin al País Basc.
Excuses a banda, ja hi som aquí, no tardem ni deu minuts en trobar cares conegudes, gent de la terra, amics del Facebook. Si ja ho diu la dita (allí on vaigues que en hi agui dels teus) Recollida de dorsals i a dinar. Te molt bona pinta, aquesta organització esta preparada. Desprès de dinar descans, busquem una bona ombra i relax....comencen els dubtes.
He portat al meu pare a 500km de casa per a estar bona part del temps en un poble desconegut, entre gent que no coneix i jo m'entre corrent per la serra, quina boxe ria. Un motiu mes per a complir.
Es prop de l'hora de sortida, tot es nou per ell, es el primer cop que em veu preparar tot. Els dubtes li so venen. Per a que els pals? quina motxilla mes petita que duc, en comparació a la dels demès? per que son les bones que preparo? Ja em va be així m'entre li explico faig repàs de tot.
Li explico molt tranquil, com si ell tingues de córrer al meu costat, balla experiència seria.
L'hora de sortir i comença el joc, no tinc mes que la referència del Marc del 2010, 27h32m, en aquest cas i en les condicioni que arribo havia pensat en intentar baixar de 29h, acceptable...
Li explico el pla de ruta al "mana gement", e intento no deixar me cap detall per a ell gaudeix-he com jo de l'estada.
Les primeres rampes son d'escalfament, molta humitat i la suor ja em tapa la vista (sobra tot) per sort nostra es tapa el cel pareix que pron te descargara. A penes estic en el km8 i estic sol com un mussol. Primer avitualla ment (espectacular) la gent que hi ha seguint la cursa. Menjo algú de meló i  surto. Paciència, pron te caurà la nit i la cursa es contra mi. Agafo un parell d'unitats a la primera cota alta (km15) em col·loco en 6ª posició que aguantaria tota la nit. En l'abituallament de Zumarraga es repeteix l'historia, molta gent animant i et fan créixer. Segueixo endavant com un valent. Un altra dent del perfil fins als 800m d'altura i cap a Gorla (km 30). Cau la nit i comencen a caure gotes, entre que meu penso i tal quant al final m'hi decideixo a treure la jaqueta, para de ploure "merde" tornar a llevar.
El trajecte nocturn tenia de ser espectacular, llàstima de passar de nit, molts de prats, pujades espectaculars i la referència dels perseguidors que facilita la nocturnitat. Azpeitia es descobreix al final d'una baixa espectacular per un camí empedrat, entro al control sobre les 24h de la matinada (km55) Aigua, menjar que no descuido en cap moment i som-hi, la gent jove es deixa la gola animant.
Un desnivell positiu de 1000m per a coronar en el (km70) fan tremolar un poc les cames que no estan molt fines, per a sobres rellisco en l'herba mullada un cop i em faig mal al turmell esquerre. Penso lo pitjor, però segueixo antes que es refredí. Arribo a Tolosa (km80) i em donen referència del cap de cursa, 20 min. el cinquè, però no li trec suc a l'asumte, encara falta molt i tinc dubtes... Aquí esta la vosa que no he deixat res, menjo demano una pastilla miraculosa (Ibuprofeno) em trec la son posant-me en marxa.
Com no segueixen les pujades, fa estona que he tret els pals i m'estan ajudant a progressar, l'ascens per els prats no es del tot còmode, en arribar al cim els i comento que estan molt lluny i els voluntaris es posen a rriure. La baixada fins a Amezketa es bastant còmoda i arribo ràpidament (km100) 14h de cursa son les que duc fins aquí. Entre tot això un Portuguès que després es posaria "farruco" m'ha adelantat en un moment de devilitat, penso que no el veure mes, que equivocat estava.
En resumides qüentes s'ha fet de dia i desprès de tenir problemes a ultima hora en el frontal. S'ha fet de dia i em poso un altre cop en feina, Txindoki son paraules majors de 200m fins a 1400m en varies agulles després tot seguit que pareixen in terminables, una i un altra i un altra, així fins a 5. Ostres un que conec el Iker Carrera paseijant-se per estos montes.
Iker-  Que tal? Como andas?
Jo-  Buf, fundido...
Jo-  Esto no termina?
Iker-  Lla te queda poco, por arriba hace mas fresco...
Jo-  Graciàs, boy...
Per a la primera vegada que parlo en ell no esta gents malament.
Arribo al abituallament i sorpresa el "Portu." que fa una estona que s'espera bevent aigua fresca. Ens posem a baixar junts i li deixo agafar un metres, bull conservar cames. El tram fins el (km 119) Uarrain es farà molt Llarg i calorós, son al re dedor de les 11h de matí i torna a picar fort el sol. Surto en companyia del Marco Antoni (ja li se el nom) i començo la gerra sicologica, pujant li trac metres i baixant me'ls treu ami. Alguna cosa tinc que fer per distreurem mentre passen els kilòmetres. Que per cert no se de qui va ser l'idea de marcar en pals kilometrics de 116 al 126 però es agoviant en ganes. 5'30h em costa recorrer el tram de 25 kilòmetres i el Marco ja fa estona que l'he perdut de vista, arribo a Etxegarate (km130) totalment destruït em per l'orgull que no em poso a plorar, asta el de la creu roija em diu que em beu molt mal. Ara si tinc calcetins i sabatilles llimpies, demano per rentar me els peus i torno a veure a Iker.
Iker-  Haces mala cara...
Jo-  Lla lo se...
Jo-  Voi a canviar-me el calazado...
Iker_  Tomate tu tiempo.
Sábies paraules que retronarien dins el meu cap durant les següents 7h.
Li crec com un bon nen, a punt se sortir, sorpresa la primera dona arriba la Nerea Martinez. Bua!!! Gerra
Em poso en moviment i poc a poc em fico en situació, un parell de tobogans i comensa la ultima pujada forta, el Aizkorri que es corona cap al (km 145) però abans en un control em diuen que duc un cadàver a pocs minuts. Imagineu qui es? intento localitzar-lo visual-ment. però entre el bosc es difícil. Arribo al  túnel de San Adrià, tantes voltes que l'he vist en fotografies m'he emociono i tot. A mes el Iker un altre cop.
Iker-  Venga que tines a un Portugues aqui delante....
Jo-  Si, lla lo se, pero cuando me hacerco, el "cabr..." se crece.
Iker-   Animó, que tu vas mucho mejor.
Jo-   Gracias, boy...
En aquets espectadors, com no animar-se. En poc mes de 10 min. ja el tinc a vistes. Ara si vaig a per ell. L'enxampo i corono la cima (espectacular) jo al davant. Li trec uns metres a la baixada, però no es rendeix.
Oazurtza (km155) Trobo als companys de la UEC Tortosa que estan fent la G2h i em diuen que malaurada ment pleguen i que em veuran en l'arribada. El Marco em surt a traició m'entre jo xerro, però se que no anirà lluny esta mitxor que jo. Tot es confirma, l'enxampo i em fa la goma, no pot, sento que la batalla sigues en ell, per un miserable lloc.
A 10 kilòmetres de meta, Mutiloa li comento que portem al darrera una profesional i que en el moment que olore la meta si ens despistem ens passara per sobre. Ell a avituallat fort, un cafè i un got gran de cola, esta ko!! se que en el moment que arranqui es quedara clavat. Però es legal, reconeix que jo puc mes i m'invita   a marxar. No m'ho penso i tiro fort, ni tan sols ho intenta.
Veig el poble i penso que e sofrint molt per arribar aquí, se que si no hages estat el meu pare en meta no hauria acabat. Sent la primera vegada que venia no li podia fallar.
El passadís d'entrada es Llarg i molta gent aplaudeix els últims metres, genial, ja hi soc, patín però ho he aconseguit. En creuar la meta m'invadeix un sentiment de satisfacció, e complert i em tiro a sobre del pare.
Moltes histories que comptar camí de casa, per part d'ell i meua....però això quedara per nosaltres.
Juan José, dorsal 51, posició 6é Eunmilak "Espectacular", 27h 28m.


3 comentaris:

  1. SI SEÑOR!!!!.............ESPECTACULAR!!!

    FELICIDADES!!!..........BUENA CRÓNICA.

    ResponSuprimeix
  2. Muchas gracias, Juan Ramon. Son tantas y tantas las emociones que no sabes como explicarlas.

    ResponSuprimeix