L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dimecres, 17 de juliol del 2013

Volta a la Cerdanya (56km)

Fa molts de dies que no actualitze el blog, e començat a pensar en la feina que tenia per davant i les ganes de fer les coses millor han estat per d'amunt de tot.
La Volta a la Cerdanya em va donar l'espenta nesesaria en el moment adequat. Alguna cosa sobre el futur passava per que els resultats sigueren els bons.  Les previsions no eren gaire bones, plouria molta estona, però tot allò m'afavoria. Tenia el material i les ganes per a córrer força estona sota l'eigua. Els companys i rivals tenien el mateix entusiasme que jo. La cursa va estar renyida, les posicions de podiúm eren fixes, però els que lluitarem per la copa estàvem un pel mes endarrerits. Al final i deguts als canvis de l'organització deguts a les males previsions van propinar un final d'infart....Tan pron te vaig saber que la cosa s'havia retallat, vaig canviar al plat gros i ficar uns minutets entre els perseguidor. Per a tenir marge de cara a l'arribada (bastant planera)
Una cinquena posició final, em va servir com a una espenta de cara a la final de la Lliga. Tinc que córrer la Núria-Queralt. A una setmana tan sols de la Ehunmilak.
Dos curses del Circuit Terres del Ebre i em trec el gusano de la competició, no tot a de ser estar a tope, es pot gaudir en bons amics i bona companyia.
http://www.ultrafons.com/es
Santuari de Núria 9h15m, a falta de res per que comenci la ultima proba, tinc les coses clares, serà dur, farà calor, però la preparació ma deixat a bon lloc. Ara treballo al camp, torno a ser pagès, treballant de set a tres dins un túnel invernadero, es pateix molta xafogor (com en una sauna)
No serà avui el dia que plegui. Comensa la cursa i surto tranquil, controlant els intenten de traurem de lloc, arribem a la font de l'home mort i no paro. Començo la pujada sense pals, molt sua fins dalt. En arribar al pas dels Lladres m'atrapa el dorsal 1 (guanyador de l'any passat) i seguim junts per els tobogans fin a la Molina. Ja sa unit un altre actor, el que al final seria el tercer. Veig molta diferencia entre nosaltres, l'un es queda i l'altre puja avança per la pista esqui corrent. Quina serà la bona?
Coronem i cap baix  un altre cop, arribem al refugi...seguim a bon ritme. A pocs metres de Baga ens despistem un estona, ant tret cintes del marcatge. No em calen ja se per on es, a la tercera va la vençuda.
Aquí es ta la clau de la cursa es l'hona punta de la calor i estem en un forn, si no surto rapit d'aquets clot o pagaré car després. Tinc a un contrincant pel davant, però els que veritable ment tinc que controlar son els que porto al darrera, gent experta i am ganes de fer-ho be.
Estic en els peus del Pedraforca, la muntanya imponent...nosaltres el deixarem a l'esquena per a pujar l'ultima fins el Coll de la Gallina Pelada, 1500m+ del tiro que poden fer mal a qualsevol.
Soc a d'alt de tot i m'ha costat mes o menys 1h35m, el que queda a de ser facíl. Ritme còmode riu a baix fins al càmping a 7km de meta, paro els hi demano una cervesa, però de sobte arriba el segon "catxis" a tope fins el final. Soc al monasteri de Queralt, l'ultima vegada passava les escales mixt enrampat, ara les salto de dos en dos. Entro a meta i el Lluís s'hem tira a sobre per felicitar me, estic molt content, s'ha aconseguir, la Ultra Núria-Queralt i la Lliga Catalana.
El primer que penso, e tingut grans ribalds, al igual que jo han fet un esforç grans per estar apunt en totes les curses. Enhorabona a ells també.
Però tan bon punt a acabat esta, em queden 5 dies per la següent i no serà "moco de pavó" Ehunmilak 168.
Dormint les hores que toquen, una alimentació equilibrada, i estiraments....a part de deixar els problemes enllestits abans d'una cursa son les claus de l'exit. O almenys es el que a mi em va be.
http://www.92km.com/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada