Tot comença cuan un poc avanç de la sortida començo a fer pensaments i decideixo que aquest a estat un any el cual porto molt de km de cotxe i de cames, ja pasen del 2000km entre marxes i entrenos i crec oportú prova les forçes.
En la sortida nervis, però al pasar per davant del "Moreno" ja ni m´hen en recordava.
Tot va suau i fins i tot amb léspectativa de la foto em planto al cor de Jesus el primer. Però poc a poc emb coloco al meu puesto que estaria entre els 15 primers. Una pujada suau pel reijola tot seguin l'estela de l'Arturo i el Sillo. Que no pedria de vista fins arribar ells a dalt de la Torreta.
Una pendent que sense cap dupte no deixa indiferents a cap corredor. Si fins i tot al arribar al control de barrang del llop algu li pregunta al "carni" hon s'agafava el "telesilla".
Encara teniem tems de riure, i poc a poc anavem remontant la nova pujada d'aquest any.La cosa va cambiar radicalment cuand vaig arribar a dalt, al sostre de la cursa, una nova sensacio m'envoltava, ja que l'any anterior en aquest mateix punt de cursa no hem quedavent practicament forçes i algo havia cambiat aquest any. Emb sentia bé, no per remontar però si per a no pedre terreny. I començo a baixar, una baixada que cada cop que la faix sem fá molt llerga.
En el Mas de Mulet ting uns espectador de luxe, el meu padri i la seva filla que emb criden (anim,anim) i jo continuo fins que poc més a van emb trobo al meu pare. Veig que va tot sol, que la Silvia a gafat un altra ritme, pero ell va fent i sembla que com hem va dir ho te controlat. Com ben afeccionat que es del Español dú la camiseta i tot orgullos reproxa el que li diu algo.
Jo continuo avant i se que cada cop falta menys. La part final sempre es més entretinguda ja que al creuarte amb els de la marxa, vas demanat pas i saludant la gent. En l'avituallament 10 un bon amic m'aconsella que hem prenga un gel i així ho faig, tot es cuestio de moral ja...
Al pasar per l'Ermita sento la gent dins la cantina i pendo (quina enveja que me fan), una altra aspenta i ja hi som, les granjes i el mirador. Une escaletes son el que t'espera al entrar en el primer carrer, dos voltes i l'Ajuntament. Llastima tota l'estona que penso que agafaria a la Silvia poc avans de la meta i entrariem junt, peró no a pogut ser així. Ella a arribat avans.
Al final 13é a la general, 3h26m temps total, 1é Local, 2on per equips amb la A.E.Alcanar
Un bon record, per uns cuans dies.
Aqui teniu els tracs del GPS, la ruta i alguna cosa més.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=548346
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada