Recuperacio.

L'altre dia, cuan encara no fea mes que una setmana que m'havien tret els punts de l'Aneto. De sopte el meu pare hem sorpren en un "alarde" de valentia i hem diu amb els anys que fa que soc a qui, al poble hi mai he estat en el cim del Montsià. Com es clar jo de moment hem vaig quedar parat, però enseguida vaig reacciona i li vaig dir el disapte per la tarde i puijem.

Vale hem contesta, despres de buscar una persona per deixar el "peque" a l'hora que haviem quedat sortim cap al mas de Mulet i d'allí al cim.

Feia molta calor i les primeres rampes de puijada ja castigaven. En arribar a les antenes hon s'acava la pista, ja feia cara de patí i en arribar al mas de Tabola, es rendí.

Pero hem va mirar i en cara de tenir mol clar alló, hem digue, tranquil que tornare.

Com a començament d'una carrera esportiva no es gaire emocianant, però com a continuació del reste de la vida... Sembla que per una vegada es l'alumne que te alguna cosa que ensenyar al profesór. Ara m'ha dit que entrena 1'30h al dia i que li faigue l'inscripció que vol fer "la curta".

M'hon pare 63 anys a l'esquena i dos "axuxons" al cor. Anim que ho consegueixes segur......