L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

divendres, 11 de setembre del 2009

Recuperacio.


L'altre dia, cuan encara no fea mes que una setmana que m'havien tret els punts de l'Aneto. De sopte el meu pare hem sorpren en un "alarde" de valentia i hem diu amb els anys que fa que soc a qui, al poble hi mai he estat en el cim del Montsià. Com es clar jo de moment hem vaig quedar parat, però enseguida vaig reacciona i li vaig dir el disapte per la tarde i puijem.

Vale hem contesta, despres de buscar una persona per deixar el "peque" a l'hora que haviem quedat sortim cap al mas de Mulet i d'allí al cim.

Feia molta calor i les primeres rampes de puijada ja castigaven. En arribar a les antenes hon s'acava la pista, ja feia cara de patí i en arribar al mas de Tabola, es rendí.

Pero hem va mirar i en cara de tenir mol clar alló, hem digue, tranquil que tornare.

Com a començament d'una carrera esportiva no es gaire emocianant, però com a continuació del reste de la vida... Sembla que per una vegada es l'alumne que te alguna cosa que ensenyar al profesór. Ara m'ha dit que entrena 1'30h al dia i que li faigue l'inscripció que vol fer "la curta".

M'hon pare 63 anys a l'esquena i dos "axuxons" al cor. Anim que ho consegueixes segur......

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada