Gracies Rúben Colell : Un any més i ja en van deu, la cursa de Paüls es presentava temerosa davant de tots els participants d'aquesta edició i dic temerosa perquè no podem obviar que 2000 m D+ en tan sols 22 km i poc són una barbaritat, més per un poca roba com jo que damunt havia estat tota la setmana entre "algodones" mostra de les secules de guerra de la MIM 2010 que havia corregut la setmana anterior tal i com ja vau fer referència en aquest blog, per cert, sigue dit de passada, una cursa de la que guardo un molt bon records. Pos bé, com dia, a les 9.15 i després de la sortida de les dones es donava la sortida en una nutrida representació de corredors de primer nivell donat que es tractava de Campionat de Catalunya individual (Just Sociats, Kiko, lo nostre Aguiló, Ruben Colell, jejeje. és broma...), vamos que com cada any ambientasso de gala. Personlament vaig començar fatal, potser el paró setmanal pels problemes al peu o perquè no estic preparat per a començar tan fort i forte la gran pujada al poble que allò pareixia lo Tourmalet i claro
davant de la gent tots mos feiem los valents però quan vam sortir del poble més d'un treiem la llengua. Així vam començar a pujar a la Mola Grossa entre taps i files llargues en la pujada més llarga de la cursa que arribava fins dalt de tot d'aquesta muntanya. Aquí personalment penso que va estar la creu de la meua cursa ja que la primera pujada anava prou ofegat fins arribar al primer avituallament que me va donar forcetes i me va vindre la mar de ve, la veritat és que a partir d'aquí la cursa va ser un altre cantar (dintre la modèstia claro).... així vam baixar la mola grossa ja en busca del Montsagre i allí, a mitad camí los incondicionals alentant-mos a no defallir (Josep Garcia, Joan, Xaneta i la Eli que deu ni do aguantar a estos tres tot lo dia, ne hi havia pa fer-li un monument, jeje)... bueno lo que dia, en busca del Montsagre on a la part alta ja ve sent habitual trobar boira,
vent i fred però bueno vam avituallar ràpid passat lo piló i vaig continuar la baixada ara ja en busca lo temut Piló de l'Aigua, aquí vaig anar passant genteta que anava un poc més tocada que jo... i lo mal de peu va reapareixer... gràcies de Deu era una molèstia suportable i que no me va influir massa en lo resultat final... Pos bé, entre pujadetes i baixadetes, arribem al Piló de l'Aigua alentats pel jesusenc, lo Puça i sus discipulos que entre bram i bram i oleoleoleole... pareixeien l'afició de l'inter de Milan celebrant la Champions.... en suor i llàgrimes vaig pujar la Directíssima i después d'un descens ràpid men vaig anar en busca de Joan Gran, darrera pujada i darrera tocada de col........ però bueno això és muntanya i ara sí que ja només quedava baixada i de la forta... 700 m de desnivell en busca de Paüls que vaig fer quasi totalment en dos seniéncs molt aixerits que me van fer passar la baixada una mica més distreta.... aquí les rampes i los "pinchazos" ja començaven a fer acte de presència però per sort lo poble ja estava al tocar i després de 3.48.59 vaig arribar a la meta on m'esperava una dutxa gelada i un bocadillet de butifarres, de categoria che!!!! Això sí, acompanyat d'un cucurutxo que pals llèpols va ser un puntasso... jo ne conec a n'un de la MIM que sen va forte dos (que jo veigués). Bueno nens, después del rotllo... felicitar a tothom als guanyadors intractables com sempre (Just, Kiko, Ahmed....) i a les dones que encara que no conec els seus noms los temps eren d'escàndol.... i com no felicitar a tots los corredors i corredores de muntanya de l'A.E. Alcanar que des d'Arturo (2on veterà) asta Juan Andrés, incloent als incondicionals (que ja m'han dit que millor anar de públic que de corredors, aiii pillins!!!)
vam demostrar que som un grup consolidat i que no tenim res envejar a ningú. Destacar que en aquesta prova vam fer l'estrena oficial com a grup de l'equipatge que tenim collons que portàvem peces diferents, així que a vore si a la pròxima mos parlem i intentem anar més aconjuntats... que se note d'on som!!!! I per cert, ja tenim un altre pernil pa berenar, perquè de nou vam ser l'equip amb més membres... FELICITATS!!!! Pos bé esta a estat la crònica d'un corredor mediocre però que disfruta al costat de tants corredors de categoria.... que no fa molts bons temps però s'esforça pa ser cada dia millor...jejeje... Una abraçada forta i asta la pròxima.RUMIM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada