Ja hi tornem a ser, es Dilluns i toca comptar les vivencies del cap de setmana.
Com es nota que no hi havia cap cursa per la zona i 6 corredors Canareus de a.e.alcanar emb pegat la matinada padre per poder estar en la sortida de Reus a les 6'30h del matí.
Tot just a punt de sortir a caigut el "dilivio universal" i no hem pogut fer la foto oficial.
Tot i que el Ruben ens a vacilat ensenyan la manera correcta de dúr el tallabent plegat, la qüestió es que a lo millor no sap com es torna a plegar. Perque cuan realment ens feia faltra no la tret.
D'altra banda la imatge era desmoralitçadora: Donen la sortida, la gent comença a correr, ningú de nosaltreas es mou, almenys per a fer camí, per que hi havia qui preguntava hon esta el bar.
A la fí ho decidim i a correr, 5 minuts més tard que la resta. Una vegada bestits i xops. Tenim sort i quan ja ens haviem fet a la idea para i el cel comença a obrirse, es beu un raig d'esperança.
He comensat molt suau i encara no he calentat, m'allergo cap a bant a veure si trobo al Xaneta, que a dormit aquí. Pero buscant, buscant agafo a l'Agustinet de (Grimpada) com tots el coneixem. Emb diu que troba que no pot hanar a bant ja que nomes en portem 4 o 5 i jo tiro per si de cás.
A mesura que faix km hem recordo del recorregut i de les posicions dels abituallaments, molt bon ritme es el que porto i penso tot el rato en els companys (com ho estaran pasant).
Després de Prades aflujo molt el ritme, ja que he bingut a entrenar. Emb trobo molt bé i no em fa malt rés.
A falta de 15 km m'hatrapa un noi, pronte emb treura uns metres, el deixo fer.
Pero a falta de 5 km, sento uns bufits detras i emb xiro, ja la ting aquí a la primera noia. Deu ni dó com tira, sembla mentira. La coneg de l'any pasat i se que es deixa la pell, parlem i emb diu que s'ha perdut unes cuantes begades. Per poc no deixare que segueixi sola i mí fico a tirar, falta por per cumplir 6h de marxa i se que li agradaria vaixar.
Al final 5h53m, 8é de la general, encara que eixò no m'himporta molt.
Després de una duxa mereixcuda, ens trobem tots i se que ells han anat qüasi tot el dia junts i es troben molt comptents. Incloen que més d'un comenta que li a agradat molt i que pot ser es hora de pasar a fer cosetes com aquestes més a sobint.
El ambient es fantastic i mes encara cuant la gent et coneix, saben d'hon ets.
Comentem molt contens lo bé que ho em pasat i després d'un bocadillet ben calentet i un parel de cerveses tornem a casa, a la nostra terra.
Que sapiguen tots que hem deixat el llisto ben alt i que emb fet una feina ben feta per a donar-nos a coneixe. La gent ho sap i s'acostuma a veure gent d'Alcanar en totes les probes de resistencia.
P,D: Ruben a bore el dia que en enbies unes fotos de com es plega el para-vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada