Quí diu que el cap de setmana es per a descansar.... Rés mes a lluny de la realitad. Quand un a persona s'incriu en un trail realtment no es conçien de hon s'esta ficant, fins que no han pasat unes cuantes hores de cursa i començen a mermá les forçes.
El disapte mentre ens estabem preparant per a sortir, tot eren rise i bromes, però de nervis i ganes de començar a corre i crema testosterona.
Un mal esta general es notava a mesura que s'aproximava l'hora, la calor hanava a ser infernal i no es beia en ganes d'afluixar. Res més lluny de la realitat quant en el km 38 aproximadament cambia el dia radicalment. Per eixò es deia Maestrat extrem, pels dos extrems de temperatura.
Inclós l'organitçació va tenir en pensament parar la cursa, si no hagues sigut per que el gruix del pilot estaven en un lloc de molt dificil acxés, al fons d'un riu sec.
En el control de culla l'eigua la tiraven a pobalades i no hi havia res a fer. El company Alfareta no es veia en condiçions de continuar ja que els calambres eren continús i ja ho diu el dixo "una retirada a temps val per una victoria". A molt pesar meu el vaig deixar decidir a éll. Jo emb trobava bé i l'eigua pareixia tenir el temps comptat, nomes emb calis una mica de companyia per no hanar sol tans de kilometres.
Així ho vaig fer, al trot fins que en una tram de pista pasat Bensal emb trobo en l'Arturo i un noi, ja vam estar qüasi tota la cursa junts.
Menys mal que el control abituallament de Ares teniem pasta i una cervesota fresca, que per cert una noia de l'organitzaçió ens va invitar.
A parti d'quí a poc més de la meitat va ser tot un poc monoton i traga milles ja que en el mes de maig ja l'aviem entrenat.
En la població de la LLacua tota la gent estava al carrer (les tres persones que hi habiten), i el sol feia acte de precensia per a despedir el dia. Una bajada forta fins al barranc de Salbasoria i sorpresa, el pasto a amagat el ramat...
Una ultima remada cap a dalt i ja som a l'avellá, molta gent espera a l'Arturo, la novia es d'aquí dalt i tothom el coneix.
Però més sorpresa es al entrar en Catí cuan un grapat de crios ens donen la benvinguda i com si de una comitiva de festes es tractes tiren un petard al cel, mes endavant un grapat de gent ens espera a les portes de l'abituallament. Espectacular, sols va faltar la banda de musica.
El terreny ja era mes obert, sense gaire singles. Tot perfecte per a poder apurar la llum del dia...
Pasem per Tirig en més pena que gloria, ja que l'organitzacio no havia previst cap control, sol una font i sort que els amics del nostre company de fuga han comprat unes llaunes de cola ben fresquetes (gracies amics). En el Barranc de la Valltorta cambía la truita i ens trobem amenaçats per un nou crredor que surt a escena. És el cinqué que bé molt fort i si no ens posem les piles pronte ens atrapará. Cambien el ritme, amb la conseqüencia de que els noi que ens acompanya es queda en rera i al final sera atrapat.
Al les portes de meta fem calculs i veiem que emb anat molt lents a causa de l'eigua, pero bé está, lo que bé acaba.
A falta poc per atrapar al primer ja que li haviem retallat 10m en els ultims 20km i sols ens a tret 10 en meta. Temps;
Arturo Sanz; P.R.Traiguera; 14h42m07seg J.Jose Oliva; a.e.alcanar; 14h42m08seg
Juan Andres Simó; a.e.alcanar; 21h34m23seg
Web de la cursa;http://trailmaestratextrem.blogspot.com/
SOC AMPARO, LA Q OS VA INVITAR A LA CERVESA EN ARES. L'ANY Q VE POSAREM CERVESA PER A TOTS EN ARES. ESPERE Q TORNEU
ResponEliminaGracies Amparo, a estes altures de la cursa va ser millor que un Red Bull..
ResponEliminaSegur que l'any que bé ens tornem a veure en aquesta proba. A estat molt bonica i molt dura, el que ens agrada als cap grosos com natros, una abraçada....