L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

dimecres, 16 de març de 2011

COSES DE L´HIVERN

Vicent Chimeno a Benasque.
L´atre dia lo quefe me va dir que em quedaven uns dies de vacances de l´any passat i al cap de tres dies ja estava al Pirineu a casa de l´amic.

Lo dimarts al plega de la faena, agafo lo cherokiet i cap amunt, 3,5 h, param-me la benemèrita i ficant gassoil. Saludo a la gent i a dormi, que m´aspraven tres dies bons.


Lo dimecres 2 de febrer, mos vam aixecar a les 07:00, quin dia, feia molt de vent i vent a la muntanya ja se sap, vent es sinònim de fret i anant ascalar gel lo mes ruin es passar fret.A les 08:00 ja estàvem a L´Ampriu, unes cascades que es formen prop de les pistes de Cerler pujant al pàrquing d´Ampriu, un bon puesto per a començar a l´acció. Allí vam fer 5 vies d´uns 25 ó 30 m de 3+. A les 14:00 mon vam anar, que l´amic es entrenador d´asqui de fons i a les 15:00 comensa-va los antrenos a Llanos del Hospital. Lo bo va ser quan casi arribàvem al cotxe mon vam recordar del vent que feia, perquè on estàvem no feia gens de vent, un bon raser això del circ superior d´Ardones. A les 19:00 estàvem sopant un bon plat de pasta i preparant una de nocturna. La Ruda, una cascada que suposo que si eu anat a Cerler igual la eu vist, perquè esta deban de la sortida de la carretera de Cerler. Es una cascada d´uns 45m i 3+. Vam estar de les 21:00 fins les 00:30.


Lo dijous 3 de febrer,tornem a matinar,m´acabo la pasta que va sobrar i mon vam anar prop del Hospital al Vado, com a formació esta cascada es molt bonica, jo trovo que es una moca mes de 3+, però los que en saben mes que jo diuen que es 3+,una d´uns 30m i l´atra de 20m, ara ja estava trinxat. Lo bo del cas es que jo feia les vies que em tocaven i lo meu company feia repeticions, però quant acababem sen anava antrenar al xiquets. Despues de l´antreno dels xiquets mon vam anar a fer una classe de microjimnasia, això es una cosa que tots tindríem que tindre unes nocions bàsiques, masquesigue i flipa los calambres que mos agafàvem.


Lo divendres 4 de febrer, tenia que donar classes pel mati, menos mal, perquè ja estava tovet, vaig estar ajudant al meu amic en lo tema de les ceres, que també te lo seu misteri això de l´asqui de fons.


Lo meu amic es Guillem Sancho Torne i aprofito per a saludar-lo, a n´ell, a Evaristo, ques un bon home, a Berta ques un gran asquiadora i a Martin que va per bon camí.


Pos l´atre dia li vaig tornar a demanar festa, i men vaig anar per amunt, en un atre bon amic, Toni Reverter Bel, lo 5 de març a les 02:00, lo vaig passar a buscar i cap amunt, a les 07:00 ja estàvem caminant per les pistes de Llanos del Hospital en direccio al refuji de la Renclusa, allí ja m'estava esperant, seguim per amunt, direcció al Portillon, casi 3000m, allí ja estava rebentat, no se si per les raquetes, si perquè portava la taula de snow a la motxilla, perquè domes avia dormit dos hores i conduit tota la nit o perquè anava detras de Tonet. Allí jo vaig menjar-me mig entrepà i cap avall, si vaig xalar, això si que m´agrada, baixar com un dessal-mat, la neu pel genoll, però lo bo s´acaba pronte, en lo que costa de pujar!! Despues mos vam trobar en Guillem, l´Amparo i l´Adrià, que aviem quedat allí.


Lo 6 març, mos aixequem i cada un sen va pel seu camí, uns aquiar, altres ascalar i lo mestre a donar classes. Tonet i jo vam triar l´ascalada, ja quel gel li quedava poc. Tornem a l´Hospital, d´allí seguim la pista i a 2 ó 3 km està la zona de les cascades del pinar de Paderna, on lloc on i aven unes cascadetes molt graciosetes, de 15 a 25 m i 3+. Aquí lo meu bon amic Tonet, va provar en serio, lo tema del gel i li va agradar.


Lo 7 de març, torna a sonar lo despertador dematinet, asmorsem i cap amunt, a l´Hospital atra volta, d´allí atra volta per la pista de l´asqui de fons cap a dins, però avui en dos condicionants mes, jo em vaig deixar les raquetes i Guillem se li vam extraviar les pells de foca. Lo bo es quant vam arribar al xiringuito que hi ha ans d´Aigualluts, per que les traces eren d´asquis de travessa o de raquetes i natros no portàvem ni una cosa ni latra, passem Aigualluts i ja comencem a bore lo nostres destí, l´imponent cascada de Mamporros, una cascada de 100 m i 4+, prou exigent, suposo que per la seua llargada i per l´aproximació, que lo final va ser una mica duret, sobretot arribar a peu de via, un trcet que vaig fer dos vegades, per que al acabar d´ascalar em vaig deixar la cantimplora i sempre ten dones conte cuant estas llun. D'esta cascada cal destacar lo primer llerc que es de 50 m i mes exigent que lo segon que no te tants de grus.


Lo 12 i 13 de març vaig tornar asquiar en uns raiders d´escepció, Miguelet i Davitet, dos amigaxos i a mitan matí del dissabte, entre mig de la forta nevada que caia me va aparèixer Xaneta, lo bo de Xaneta en dos colegues del curro.

Cronica; Vicen Chimeno...
Properament les fotos...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada