Cap de setmana passat i un nou cap de setmana al sac.
La cursa de muntanya de la Ràpita o pujada a la Foradada com se la coneix millor, a arribat a la seva tercera edició.
Encara que per motius que aquí no anem a comentar, la organització havia pres la decisió de sortir del circuit Terres de l’Ebre.
En lo més estrictament esportiu la cursa a estat marcada per les fortes pluges del dia abans en tota la comarca del Montsià i sud de Catalunya.
Molta gent es va donar sortida a les 8 hores puntuals per poder gaudir del matí. Un nou recorregut per la serra, era el principal reclam que s’havia plantejat. Molt rapida des de el començament, els principals favorits pon-te agafaren posicions al cap de la cursa, obrint un espai de temps i distancia respecte als de darrera.
Per d’alt de les crestes, un atractiu nou en la proba pon-te es trobaria l’amic Adolf entre els cinc primers. Es queixava un poc del marcatge quant parlàvem en ell desprès de finalitzar la cursa. Havia perdut molt de temps intenta’n esbrinar el camí i en un descuit d’aquestos quasi per el fil del la cursa. Tenint que remuntar al final moltes posicions.
Content per tal i com havien anat les coses al entrar segon en meta. Retrobant-se d’aquesta manera amb el podí...
Moltes cares conegudes i bons amics per acabar el matí, desprès d’una dutxa i unes cerveses.
Ara toca esperar el divendres a el UT les Fonts.
La cursa de muntanya de la Ràpita o pujada a la Foradada com se la coneix millor, a arribat a la seva tercera edició.
Encara que per motius que aquí no anem a comentar, la organització havia pres la decisió de sortir del circuit Terres de l’Ebre.
En lo més estrictament esportiu la cursa a estat marcada per les fortes pluges del dia abans en tota la comarca del Montsià i sud de Catalunya.
Molta gent es va donar sortida a les 8 hores puntuals per poder gaudir del matí. Un nou recorregut per la serra, era el principal reclam que s’havia plantejat. Molt rapida des de el començament, els principals favorits pon-te agafaren posicions al cap de la cursa, obrint un espai de temps i distancia respecte als de darrera.
Per d’alt de les crestes, un atractiu nou en la proba pon-te es trobaria l’amic Adolf entre els cinc primers. Es queixava un poc del marcatge quant parlàvem en ell desprès de finalitzar la cursa. Havia perdut molt de temps intenta’n esbrinar el camí i en un descuit d’aquestos quasi per el fil del la cursa. Tenint que remuntar al final moltes posicions.
Content per tal i com havien anat les coses al entrar segon en meta. Retrobant-se d’aquesta manera amb el podí...
Moltes cares conegudes i bons amics per acabar el matí, desprès d’una dutxa i unes cerveses.
Ara toca esperar el divendres a el UT les Fonts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada