Tenia que traurem la espina de la UT Coll de Nargó, així que tan pron te arribo a casa miro si les inscripcions a la Fredes-Paüls encara estan obertes i m'inscric. Es la setmana que be i em servira per a posar-me a punt de cara a l'Emmona (Campionat de Catalunya).
El bon amic Juan Antonio s'ofereig per a ferme de xofer i venir a recollir a l'arribada, quina sort conta am gent així. Podrà venir la família i tot.
Es el disapte puijem cap a Fredes l'hanbient es espectacular, cotxes i autobusos, fan cua per recollim dorsal i fins i tot el meu cosí (Xaneta) a trobat dorsal a ultima hora.
Des de la plaça del poble es dona la sortida, el que bulgue corre te camí per davant, començo suau però el pulsomentre comença a pitar, es de l'entrenament del dia anterior, el paro. En poc mes de tres kilòmetres estem sols el Puça i jo, ell em proposa fer temps o tirar junts. De cara a la setmana que be prefereixo tirar i fer camí encara sense encantar me.
A medida que faig el traçat poc a poc en venen al cap les sensacions viscudes anys atrac quan passava per primer cop, recordo fer 5h32m i se que ara mateix el nivell esta molt alt. Penso en l'horeta menys a l'a vast.
Fent el màxim de camí possible de dia quasi no farà falta el frontal. La baixada final es molt mes neta que l'altra ocasió i per tan es fa molt mes ràpid, veig el poble ja hi soc. La calor dona pas a l'alegria de creuar la meta agafat en el meu fill i l'abraçada de la meva parella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada