L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

diumenge, 24 de juny de 2012

Ut Emmona (Campionat de Catalunya)

El calendari sobre carregat, es el primer que vaig pensar en quant cap a lla al mes de Març tenia clar les curses que volia córrer aquest any.
Un mes de Juny que es panteixava ple d'interrogants, com es recuperaria el cós, seria capaç d'estar a un nivell optim per a disputar les primeres places, o fins i tot que em diria el gefe quant li demanes tants de caps de setmana lliures...


Be desprès de la desfeta de "Coll" i la bona cursa de "Fredes", Emmona es especial per a mi, l'he corregut tots els anys i molta gent em coneix allí d'alt, fins i tot al entrar en meta un em va dir que es recordava dels meu pals a l'any anterior.
Marxem cap a la presentació del "Team" divendres per el matí, la gent de Lafuma a organitzat l'acte oficial per a donar-nos a conèixer als mitjans de comunicació. Molta gent del Trail Running es dona cita allí. La Mònica Agulera, El Lluís Soler son algunes de les persones que reconec i desprès de l'acte parlem una estona... Ens ensenyen la roba de la temporada 2013 i la veritat es que milloren molt l'aspecte tècnic.
Despres d'una estona de relax emprenem el viatge cap a Sant Joan de les Abadesses i directe al Brifing.
Pocs canvis respecte a l'any anterior, si de cas algun del recorregut, el que si es nota es molt bon hanvient i nivell.
Es l'hora de la sortida, exhaurits els nervis previs de el no saber que posar en la bossa de la base vida, el no saber quin mengar endur-nos per al dia, fara molta calor i les sals son importants. Be a córrer.
L'amic Adorf a aparegut en l'ultim moment, a vingut sol...a veure si s'ha recuperat. Pronte prenem posicions i a per feina. Es començo a mirar gent, els conec a tots d'alguna cursa, Jaume, Gerard, Jordi, el de Huesca, però en hi ha un d'especial, en la meva primera cursa llarga (Transgrancanarias'09) vam coincidir...es l'Arnau.
Penso que no tindria d'estar entre nosaltres, es d'un altre nivell, durant la cursa canviaria molts de cops de pensament. M'agrada córrer al seu costat, sento que totes les mirades el vigilen, te un historial que impressiona. Se com estic, penso des de primer moment que aquesta no es la meva guerra i ja donaran la cara els demès. Un atac, dos i el cap d'avant de la cursa es va tornant. Em mantenga entre la quarta i cinquena posició o veure tot des de el darrera. La gent esta callada, en estat de conçentració, les primeres paraules que sento venen del Jaume que se m'apropa i em diu "avui el podí es pagara quart". Quanta raó te, tots tiren en força intentant agafar algun metre.
Recordo l'any anterior i se que fins a Núria no vaig enxampar el cap de la cursa, enguany es repeteix la jugada, però des de mes a prop.
En la pujada cap a Coll de Tres Pics ja s'ha obert un tall prou gran entre el cap (4 persones) i els seguidors.
L'avitualla ment es rapit i el Jordi i Jaume marxen cap a vall, segons que desprès es comvertirant en minuts en la pujada cap al Coll de la Marrana. Els segueixo de lluny i se que tenen prou potencial per obri tall, els que venen darrera no em preocupen, si em volen agafar que s'espavilin... Fantàstic duc el mateix temps en arribara Núria que la edició passada i el ascens fins al Puigmal pot ser un poc relaxat, pronte ho e pensat, començo a pujar en Arnau i m'enadono que les cames es resenteigen, seguiré al meu ritme la baixada que en be serà Llarga quasi 2000m- fins a Planoles. Durant el camí en companyia de Jaume m'he agut d'aturar (necessitats del cós) però en passar per Corral Blanc primer i en Planoles mes tard veig que el cap de cursa en aquell moment, no esta treien grans diferències i s'obri una porta... la del podí.
Em beig forçat a parar una estrona, les plantes dels peus em fan mal i penso que en la bossa tinc unes altres sabatilles. Em refresco i surto, bona sensació, almenys durara unes hores fins que torne el dolor. Seguim la remuntada cap al Coll, però abans se dels altres anys que en el sortir del bosc, en arribar al prat d'herva, hi ha uns abeuradors de baca que en altres ocasions m'han salvat i començo a pensar en la seva aigua fresca. De sobte ja els beix i com si d'un mirall es tractes el Jordi, l'Arnau i el Jaume que arriba en estos moments es deixen atrapar per l'oasi refrescant... comença la cursa en serio, tornem a estar tots junts i ara si les cartes estan tirades. El Jaume que es un estratega sap el que a de fer, Arnau surt al darrera, el Jordi per desgracia i o dic en serio, em sap mal però a quedat KO!!!!
Am l'esperiencia de l'any anterior arribant a l'esprint el ultim kilòmetre am ell no em refio e intento ara si tirar fort del carro per obrint tot l'espai que pugues. Tram que es fa molt Llarg 18km sense aigua a estes altures de cursa i en la calor, no es de broma que aquesta setmana ague canviat la pell dels dos braços....
Campelles resibiment, avitualla ment, refrigeri i ja tinc les idees clares, a beure que pot passar mes. Des de aquí fins a Ribes tot es baixada, pas per una ermita i un xicot am els seus fills, com si de tota al vida em conegues em diu am veu protectora "ja hi ets, si ho agafes en calma la pujada al Taga no serà res" bones paraules que em resonen al cap com si de la cançó del estiu es tractes, gracies company!
Avitualla ment i sorpresa en un terra zeta del poble, la Judit, el seu pare i l'amic Aguiló (retirat a Núria) trago de cervesa i continuo. Arribo al control, veig els refrescos de Cola al sol i els i dic "qui s'ho a de beure eixó" s'he m'acosta la Fernanda i em pregunta que tal vaig, per a les altures de cursa que estem prou be li contesto i ella em confessa (cras error) que l'Arnau no va molt fi i a fet alguna equivocació de menjar, eixó em dona forsa i tiro cap a dalt. 
Be per on anabem, pujant al Taga 2040m, ultim escalo de la cursa i tinc a la vista el cap de cursa, mes tard sabria que un despinte havia propiciat que el cap agües canviat momentani ament. menys de 200m em separen d'ells, però la rampa es tant forta que penso que si cauen se endurant cap baix.
La red Twiter o resumeix be, al cim Arnau 20h20m de la tarde, Jaume 20h22m i jo 20h26m tot molt ajustada.
Coll de Jou i 12 kilòmetres per meta, decideixo que e complert mes que de sobres les expectatives, no havia panteixat esta cursa com per a fer podi però no vull enganyar ningú "arribats al ball, a ballar". A poc mes de 3km de la dutxa encenc el llum i per els carres del poble aplaudiments i gent que crida, fabulós am una organitzacio de "exelent". Cap a dormir i a esperar l'amic Juan Antonio que s'havia marcat l'obgectiu -20h.
La família de la muntanya es immensa i la felicitat que s'assoleig al disfrutarla in explicable...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada