L'Esperit es lliure, quant la ment no te limit...

Gent/kilometres 10/9/10

diumenge, 29 de juliol de 2012

Nuria-Queralt'12

Moltes vegades fem les coses sense pensar-ho be i meditar-ho a fons. Aquest com va ser una d'elles. No tenia temps després de L'Emmona de recuperar me massa en condicions per a poder disputar la proba.
Sento que tinc que intentar puntuar per a continua viu en la lliga, ja que la temporada no esta sent com esperava degut a les ultimes retirades.
Algun pensara que tinc molta pressió degut al fet d'estar en una marca, jo no penso així, tot el contrari se que tinc un recolsament al darrera i prou.
Marxo cap a Berga en la dona aprofitant el dia festiu de Sant Pere i en les prediccions de forta calor que donen per al cap de setmana te molta pinta de que serà una Ultra de les dures.
Agafem el bus, desprès el cremallera i ja som a la sortida, que bonic que es tot eixò, no hi havia estat mai i en els ultim 2 anys quatre vegades. Cada cop en trec un record diferent i ja començo a conèixer gent d'aquesta grand familia...
Es dona la sortida i poques son les ganes de tirar cap avant, agafo la iniciativa i em fico a tirar (a veure que tal es dona el dia).
En arribar a la font de l'home mort ompleg d'eigua i pujo sol cap al coll del Pas dels Lladres. per darrera veig gent remuntant com jo. Bona senyal, quant començo el descens no em noto les cames molt fines i decideixo afluixar i esperar algú per tenir companyia.
Arribem a la Molina primer avitualla ment fort, esperava trobar la dona però mes tart sabria que se'ls a fet tard al recullir la sortida i portaran tot el dia un hora de retard. Llàstima les sabates que duia m'aguesen anat molt be.

Es hora punta i les pistes d'esqui de la Molina son testimoni de el nostre esforç, la calor apreta i l'aire esta calent. Baixada fins al refugi i desprès fins a Gaba. A hi agut un canvi de lider que a tingut d'avandonar. Ara estic el segon però se que no tinc moltes opcions.
No arribaré mes lluny que el que el cap i les cames em permeteixin. Encara que les cames no responent, les idees les tinc clares i se que algun punter em vindrà be de cara a la classificasió final.
La muntanya del Pedraforca imponent m'observa passiva com vaig afluixant el ritme de cara a l'ultima pujada, pron te escomensara a passar-me gent, altres corredors que han sabut dosificar millor les forces que jo.
Corono el coll de la Gallina Pelada ja entrada la nit, a prop de les 23h i en baixa em sento molt malament i tinc fred encar  que duc tota la roba posada, llàstima a tan sols 17km de meta estic obligat a plegar, no estic per a continuar i de cara a la cursa de l'altra setmana (La Ronda dels Cims) sols 5 dies de recuperació.
Em sap grau per que la dona m'espera al cotxe i no em rebrà a meta, si no per la retaguardia, on arriben els bensuts. Felicitats al Marc que a estat molt intel·ligent de cara al final de cursa.

Donar les fracies al Lluís Soler per tota la feina i el treball dels voluntaris...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada